Internacional 20/12/2021

Gabriel Boric, el mil·lennial catalanocroat que ha arribat a la presidència de Xile

Amb 35 anys, es converteix en el mandatari més jove de la història del país

3 min
El candidat més jove a les eleccions presidencials de Xile, Gabriel Boric, en un debat a la televisió nacional.

Santiago de XileAmb el triomf a la segona volta de les presidencials xilenes d'aquest diumenge, Gabriel Boric Font s'ha convertit, als 35 anys, en el president més jove que ha tingut el país, i en el primer que no pertany als dos blocs tradicionals –dreta i centreesquerra– que han governat La Moneda des del retorn a la democràcia el 1991. Boric era el candidat de la coalició d’esquerra Aprovo Dignitat, integrada pel Front Ampli i el Partit Comunista. Havia liderat totes les enquestes davant del líder de l’extrema dreta, José Antonio Kast, que –contra totes les expectatives– va guanyar la primera volta el passat 21 de novembre .

Descendent de família croata per part de pare i catalana per part de mare, és el gran de tres germans de la tercera generació nascuda a Xile, en un entorn benestant de la Regió de Magallanes i l’Antàrtida, la zona més austral del continent. Va estudiar Dret a la Universitat de Xile, la més prestigiosa del país: “Em vaig fer d’esquerres quan vaig adquirir consciència que alguns dels privilegis que tenia se sostenen en el fet que altres no en tinguin”, va reconèixer en una entrevista

La proclamació de la seva candidatura no va ser un camí fàcil. Un mes després de fer els 35 anys, el mínim que la llei xilena estableix per presentar-se com a aspirant a la presidència, el seu partit el va designar aspirant. Va ser el primer pas. Li faltava convèncer la resta de forces del frontamplisme, recollir 35.000 firmes en tres setmanes per validar la seva postulació i guanyar les primàries enfrontant-se al candidat del Partit Comunista. També contra tot pronòstic, al juliol es consolidava la seva candidatura i, des d’aleshores, ha estat entre els preferits de l'opinió pública.

Moviment estudiantil i salt a la política

La trajectòria de Gabriel Boric va de la mà de la irrupció del moviment estudiantil xilè, a partir de la dècada del 2000. Va formar part de l’anomenada Revolució dels Pingüins que el 2006 van liderar els estudiants de secundària, i va ser un dels protagonistes de les protestes universitàries del 2011 contra el model educatiu heretat de la dictadura de Pinochet (1973-1991).

Aquell any Boric va ser elegit president de la Federació d’Estudiants de la Universitat de Xile (Fech) i portaveu de la Confederació d’Estudiants de Xile (Confech): “S’acosta l’articulació d’un nou moviment no només per canviar l’educació, sinó també per transformar el país sencer”, va dir, un cop proclamat guanyador . Ja com a nou representant –junt amb altres líders, com la comunista Camila Vallejo– va encapçalar al carrer les demandes pel dret a una educació pública, gratuïta i de qualitat contra les propostes del primer govern del president Sebastián Piñera (2010-2014). La mobilització dels joves xilens va tenir un ressò mundial. 

La visibilitat d’aquells anys li va obrir camí a la política. Junt amb altres dirigents estudiantils com Giorgio Jackson i Vallejo, que avui són portaveus de la seva campanya, el 2014 va ser elegit diputat independent per la regió de Magallanes. El 2017 va renovar el mandat i va esdevenir el segon diputat amb més vots de tot el país. Durant l’esclat social del 2019 va ser un dels signants de l’acord polític transversal per una nova Constitució, un gest que ell sempre ha defensat, però que va ser desaprovat per part de les bases del seu partit, que van considerar que era una manera de salvar Piñera i frenar la mobilització social: “Va ser un dels moments més difícils que m’ha tocat afrontar”, ha admès en alguna ocasió. Unes crítiques que s’han anat atenuant amb el temps i amb els avenços del procés constituent. 

Tot i que els seus rivals polítics li retreuen falta d’experiència, ell en fa bandera: “No tingueu por de la joventut, perquè tenim l’experiència dels qui han lluitat abans que nosaltres, aprenem dels seus encerts i errors”. Durant la campanya s’ha mostrat fluix en el maneig de xifres, però, per ara, això no ha revertit la tendència. El seu programa prioritza quatre reformes bàsiques en salut, pensions, educació i impostos, i apunta a quatre eixos transversals: feminisme, transició ecològica justa, descentralització i treball decent.

Xile serà governat –en un dels seus moments més transcendentals– per un jove mil·lennial, exlíder del moviment estudiantil i procedent de l’Antàrtida. Tota una novetat per al país.

stats