Veneçuela es rearma davant les amenaces de Trump

Buenos AiresDes que Donald Trump va anunciar dimarts, de passada, en una roda de premsa, que acabaven "de disparar un vaixell que transportava drogues" al sud del mar Carib, que l’embarcació venia des de Veneçuela i que haurien abatut onze persones en l’operació, el focus ha estat posat en la reacció del mandatari Nicolás Maduro: no només com a president d’un país atacat, sinó com a membre d’una regió, l’Amèrica Llatina i el Carib, que des de fa dècades no és intervinguda militarment de manera directa pels Estats Units.

La insistència de Veneçuela al negar l’atac a l’embarcació i a l'atribuir el vídeo difós de la llanxa abatuda a una creació de la intel·ligència artificial no ha impedit un procés de rearmament sense precedents a l’interior del país. Des d’abans fins i tot de l’atac, quan l’amenaça dels Estats Units es limitava al desplegament de vaixells i avions a les aigües del Carib, el govern veneçolà ja va iniciar jornades d’allistament de milicians a les quals, segons Maduro, hi haurien acudit més de quatre milions de persones. Després del suposat atac, el mandatari ha ordenat activar les noves “unitats comunals de milícies”, que inclourien la incorporació de vuit milions de persones més al sistema de defensa nacional.

"No surten els comptes, en termes aritmètics", apunta al diari ARA Modesto Emilio Guerrero, analista, fundador del Partit Socialista Unit de Veneçuela i biògraf d’Hugo Chávez; “però en una guerra, primer es fa la propaganda, i després es fa la guerra”. Segons aquest expert, avui en dia Veneçuela no tindria la capacitat militar d’afrontar una guerra contra els Estats Units: “Potser sí de resistir-la, però és diferent”. A més, Guerrero sosté que “molta gent a l'Amèrica Llatina i molts governs que no són amics ni favorables a Maduro, defensarien Veneçuela en un estat d’intervenció militar”.

De fet, la majoria dels estats membres de la Comunitat d’Estats Llatinoamericans i Caribenys (CELAC) han rebutjat la presència militar dels Estats Units a les portes de la regió. No ha estat el cas de l’Argentina, l’Equador i El Salvador, explícitament enemics del govern veneçolà i que s’han desmarcat del comunicat; però països com Xile i el Brasil –actualment crítics amb la gestió de Maduro– s'hi han adherit i sostenen la importància del “respecte estricte a la sobirania i la integritat territorial” de la regió. Qui s’ha pronunciat més enèrgicament en contra de les amenaces militars dels Estats Units ha estat el president de Colòmbia, Gustavo Petro, que ha desplegat efectius propis a la frontera amb Veneçuela i ha equiparat la intervenció estatunidenca a episodis anteriors, a Síria i l’Iraq.

Mentrestant, la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, s’ha reunit amb el secretari d’Estat dels EUA, Marco Rubio, per abordar el desmantellament de càrtels de droga i les qüestions migratòries que involucren tots dos països. Una trobada de la qual no han transcendit detalls, però amb un resultat “molt bo” segons la mateixa Sheinbaum, que segons Veneçuela ha donat un “exemple digne” de sobirania regional davant dels Estats Units.

El futur de Maduro i el petroli

En conversa amb el diari ARA, l’expert en Seguretat i Defensa de la Universitat CEMA de l’Argentina, Alejandro Corbacho, resta importància a les declaracions fetes fins ara pels líders llatinoamericans en el marc del conflicte entre Veneçuela i els Estats Units: “No tenen gaire pes”, diu. De fet, considera que estan "en un moment de compàs d’espera, en què els actors estan desplegant les seves accions i, possiblement, aviat hi haurà negociacions per veure si Maduro abandona el poder".

Aquesta és l’expectativa i l’esperança de l’oposició veneçolana, liderada per María Corina Machado, que es manté en la clandestinitat des de les eleccions presidencials de l’any passat. Des del partit de Machado, Vente Venezuela, han assegurat que estan preparats per liderar “una transició ordenada i pacífica cap a la democràcia”.

En la línia del govern de Donald Trump, Machado acusa Nicolás Maduro de liderar el “Cártel de los Soles”, una organització que la Casa Blanca ha qualificat de terrorista i que ha estat el pretext pel desplegament militar a les costes veneçolanes en primera instància. Però, segons l’analista Guerrero, “Veneçuela no té tradició de càrtels –com sí que en tenen Mèxic o Colòmbia– perquè no és territori de producció de droga”, diu. A banda d’això, la ruta de la droga de l'Amèrica Llatina cap als Estats Units passa en més d’un 70% per l’oceà Pacífic, però no pel Carib i l’Atlàntic.

El que sí que abunda a Veneçuela és el petroli: “Què s’ha de fer per quedar-se amb la reserva petroliera més gran que té el planeta coneguda fins avui? Cal ocupar l’estat i governar”, suggereix Guerrero.