A tocar del port de la capital estoniana, al barri de Kalamaja, una construcció megalòmana que recorda un búnquer ara plena de grafitis, és un dels punts de trobada més populars dels adolescents i joves per veure la posta de sol. Al capvespre s'hi sent parlar estonià, però també molt de rus, ja que un 25% dels 1,3 milions d'habitants del país pertanyen a la minoria de parla russa. Les tensions entre Rússia i Estònia, dos països amb una relació convulsa pel record recent de l'ocupació soviètica, s'han tensat encara més arran de la guerra a Ucraïna. El govern estonià ha estat un dels més insistents en la demanda de restringir els visats per als turistes russos a la UE. Amb l'inici del curs, les restriccions s'han estès també als estudiants universitaris.

No hi ha avions directes entre Berlín i Moscou des que Rússia va atacar Ucraïna el 24 de febrer. La iaia russa, la babushka Lora, fa més de deu anys que va deixar el seu Moscou natal per viure en una casa de fusta amb jardí a 300 km de la capital russa, a tocar de les localitats de Vladímir, Súzdal i Ivanovo, que formen part del conegut Anell Daurat, una zona turística d'alt valor cultural i històric del país.

Després d'una setmana d'encontres bilaterals, socialdemòcrates (SPD), ecologistes i liberals (FDP) alemanys s'han trobat aquest dijous per primer cop en format a tres. Els Verds prefereixen governar amb un SPD fort en la coalició coneguda com a Semàfor –en referència als colors d'aquests tres partits–, mentre que els liberals tendeixen a optar pels conservadors en format Jamaica –pel mateix motiu, els colors de liberals, CDU i ecologistes–, encara que al candidat de la CDU/CSU i líder de la CDU, Armin Laschet, li quedin quatre dies i sigui qüestió d'hores que perdi la cadira. La de dijous ha sigut la primera d'una sèrie de reunions per trobar la nova fórmula de govern de coalició a escala federal després de setze anys de Merkel. A partir de dilluns es reprendran les trobades durant tres dies, sobre els quals es farà balanç divendres de la setmana que ve. Fer balanç no vol dir que llavors Alemanya ja hagi de tenir el primer tripartit federal de la història. En compareixença de premsa després de sis hores de reunió, els secretaris generals de socialdemòcrates, ecologistes i liberals ja han avisat que no s'han posat cap data límit. Potser sí que l'encara cancellera Angela Merkel s'haurà de preparar el discurs nadalenc.

L'encara president de la regió del Rin del Nord-Westfàlia i candidat de la CDU/CSU a les eleccions de diumenge passat, Armin Laschet, no sap perdre. Es resisteix a admetre que el guanyador és el socialdemòcrata Olaf Scholz (SPD), que ara per ara és qui està més ben posicionat per encapçalar la coalició que acabi governant l'Alemanya post-Merkel. Laschet fa el sord davant dels sondejos de l'institut demoscòpic Civey, que apunten que un 51% dels alemanys volen que deixi de liderar la CDU. Entre els militants conservadors, la xifra arriba al 70%. Sembla clar, doncs, que el factor Laschet ha sigut decisiu en la rotunda davallada dels conservadors a les urnes federals: un 24,1% dels vots, la pitjor xifra de la seva història, i 8,9 punts menys que el 2017.

El parlament federal d'Alemanya, el Bundestag, pot tenir un mínim de 598 escons. El que es formarà d'acord amb els resultats electorals de diumenge serà, d'entrada, de 735: 26 diputats més que el 2017. Una xifra rècord per a unes eleccions que s'interpreten com una possibilitat de canvi a Alemanya. El país no té experiència en tripartits a nivell federal i els conservadors (CDU/CSU), que han governat 16 anys amb Angela Merkel en una posició confortable, passen, en principi, a l'oposició. Els socialdemòcrates que estaven sota mínims a regionals i federals han revifat, i el seu candidat, Olaf Scholz, ja ha proposat aquest dilluns un possible nou rumb: l'anomenada coalició semàfor, formada pels socialdemòcrates, els Verds i els liberals de l'FDP.

L’ambient a la capital alemanya aquest diumenge a la tarda i al vespre era de ple estiu, amb terrasses i carrers molt animats i, a més, caos de cotxes pels talls de la Marató de Berlín. També hi ha hagut caos en el repartiment de paperetes en alguns locals electorals i gent votant gairebé a les vuit del vespre, tot i que els col·legis havien d’haver tancat a les sis. El seguiment de la nit electoral ha generat molta més expectació que els últims anys i s'han muntar actes per seguir el resultat, com si es tractés d’una Eurocopa.

“Olaf Scholz no ha canviat, però de sobte veiem parts d’ell que abans no vèiem, ara que Merkel ha sortit del focus. Alhora ha aconseguit tenir el seu partit darrere, a diferència de la CDU/CSU; les perspectives de poder aporten disciplina al partit”. Aquesta descripció del líder del Partit Socialdemòcrata alemany que fa la politòloga Andrea Römmele, de la Hertie School of Governance de Berlín, resumeix l’evolució de la campanya per a les eleccions al Parlament Federal. Els socialdemòcrates fa setmanes que han aconseguit superar per primer cop en quasi 20 anys els conservadors de la CDU/CSU. Després de quedar atrapats a la xifra del 15% i de perdre eleccions regionals -al marge d’excepcions com Renània-Palatinat i Mecklemburg-Pomerània Occidental-, s’espera que arribin al 25%.

Qui passeja per davant del Museu de Pèrgam ja està acostumat a veure la policia a l’altra vorera. Després de setze anys, gairebé tothom sap que és on viu Angela Merkel amb el seu marit, professor universitari de química. Hi eren fa setze anys i continuaran sent-hi ara que ella es retira de la política. Quan Angela Merkel va ser escollida cancellera el setembre del 2005, ningú s’esperava que setze anys més tard, amb 67 anys, encara seguiria al poder. Era una dona de l’Est en un partit, el conservador CDU/CSU, dominat per homes de l’Oest. Mai ha fet bandera de ser la primera cancellera, potser perquè l’emancipació de la dona era més generalitzada a la desapareguda Alemanya Oriental (RDA).

Si bé demà encara hi haurà petits actes electorals –a Alemanya no hi ha jornada de reflexió–, aquest divendres ha sigut el dia dels grans mítings finals de campanya. El socialdemòcrata Olaf Scholz (SPD) ha estat a Colònia, el conservador Armin Laschet (CDU/CSU) a Munic, a la regió del partit germà CSU, i l'ecologista Annalena Baerbock ha parlat Düsseldorf, capital de la regió presidida per Laschet. Trenta anys després de la reunificació, la divisió interna segueix sent un aspecte que marca les identitats i les polítiques i, després de setze anys amb Angela Merkel, la cancellera de l'est, que polítics de l'oest facin la cloenda a l'oest s'ha percebut com un nou desdeny a l'altra meitat del país, on s'espera que la ultradreta AfD es converteixi en primera força en dues o tres regions.

El partit conservador alemany (CDU/CSU) no volia l'apagada de les centrals nuclears. Però llavors hi va haver la catàstrofe de Fukushima (Japó) i Angela Merkel, que aquell 2011 liderava la coalició entre CDU/CSU i els liberals FDP en el seu segon mandat, va decidir que l'energia atòmica podia ser un perill per a Alemanya. El lideratge i la forma de prendre decisions de la cancellera, que no es presentarà a les eleccions parlamentàries al Bundestag diumenge que ve, es caracteritzen per la calma, per l'anàlisi i per l'observació de totes les parts i opcions abans de prendre una decisió. En el cas de l'apagada nuclear, Merkel va prendre una decisió gairebé emocional i a un tempo molt més ràpid que l'habitual. Deu anys més tard, es multipliquen les veus crítiques que consideren que potser va ser un error.

El candidat socialdemòcrata (SPD) alemany, Olaf Scholz, ha cancel·lat dilluns actes electorals per declarar davant la comissió parlamentària de finances al Bundestag. L'oposició ho havia sol·licitat perquè l'actual ministre de Finances de la Gran Coalició CDU/CSU-SPD, que lidera la cancellera Angela Merkel, s'expliqués sobre els casos de blanqueig de diners amb una unitat que depèn del seu ministeri que hi està involucrada. Scholz ha defensat la feina dels seus subordinats. En el context actual, en què fa un mes que els socialdemòcrates van fer un gir històric i encapçalen els sondejos d'opinió, una posada en escena així a sis dies de les eleccions pot acabar de donar l'impuls final al candidat socialdemòcrata: ha pogut fer net i tancar, de cara a la galeria, un capítol fosc que ha sobrevolat com un fantasma la campanya.

"Angela Merkel té una personalitat poc comuna i és la persona més intel·ligent que ha ocupat la cancelleria". Amb aquestes paraules la descrivia l'historiador Arnulf Baring en entrevista a la ràdio pública alemanya DLF el 2014, un any abans del punt d'inflexió que va suposar la crisi migratòria, tant dins de la Unió Europea (UE) com a Alemanya, i també a les files del seu partit (CDU-CSU). Ara que es retira de la política, la valoració es manté. La popularitat de la cancellera segueix sent elevada i supera la dels tres principals candidats a succeir-la: Armin Laschet (CDU-CSU), Annalena Baerbock (els Verds) i Olaf Scholz (SPD).

Alemanya vota d’aquí dues setmanes un nou Parlament (Bundestag). Les cartes no estan tirades i els jocs de coalicions s'apunten múltiples. Quan a la primavera els cristianodemòcrates (CDU) i els Verds van anunciar els seus candidats, Armin Laschet i Annalena Baerbock respectivament, els tres candidats amb opcions de succeir Angela Merkel com a cancellera després de 16 anys van quedar presentats. Els sondejos van començar a moure's i a donar com a favorits polítics diferents en funció de les circumstàncies: el conservador Laschet semblava poder agafar el relleu en simpatia i proximitat a Merkel, i guanyava popularitat davant del més dretà Friedrich Merz, un altre precandidat conservador que ara Laschet ha integrat al seu equip per captar vots de la dreta. Més endavant va ser Baerbock qui va guanyar a les enquestes gràcies a la seva joventut i als que volien que al capdavant del país hi continués havent una dona. Però després d'errors de comunicació, modificacions de currículum i plagis a la biografia, i després de les riuades a la regió que presideix Laschet (davant de les quals el govern de Merkel ha reaccionat amb 30.000 milions d'euros), els sondejos han canviat.

Que els resultats electorals pintin un mosaic de partits que superen per poc el 20% i que les grans formacions deixin d’acaparar majories és una tendència estesa en molts països d’Europa. A Alemanya és una novetat que comença a perfilar-se en els sondejos de les primeres eleccions sense la cancellera Angela Merkel com a candidata de la CDU, després de 16 anys.

Cerstin Gammelin va néixer a Saxònia, a l’antiga Alemanya de l'Est. Trenta anys després de la reunificació del país, aquesta periodista del diari Süddeutsche Zeitung ha publicat Die Unterschätzten [Els menyspreats] (Ed. Ullstein) per reivindicar l’Est i la seva gent més enllà dels estereotips del passat de dictadura comunista, extrema dreta i poc futur.

“He posat molta energia per, com a mínim, poder encarar aquest camí. Ara cal accelerar el pas“. Així es referia la cancellera Angela Merkel (CDU) a la política climàtica alemanya en la seva última roda de premsa d’estiu aquesta setmana. Les riuades dels últims dies han posat el clima al capdavant de l’agenda política i l’opinió pública. Des de Fridays for Future a Alemanya, una de les seves cares visibles, Luisa Neubauer (Hamburg, 1996), ha criticat aquests dies l’actitud que ella considera “hipòcrita“ dels polítics alemanys, que han visitat les zones inundades sense abans “amb prou feines haver discutit a fons“ la prevenció davant del canvi climàtic.

Després de la catàstrofe arriba sempre la recerca dels culpables. També en el cas de les riuades i inundacions que han trasbalsat Alemanya. Fa deu dies que la zona oest del país, especialment a Rin del Nord - Westfàlia (NRW) Renània-Palatinat i Baden-Württemberg, ha canviat el paisatge d’un estiu normal, a punt de les vacances, per un on els carrers i les cases són plens de fang, i on molts veïns encara no han pogut tornar a casa per possibles noves esllavissades com la de la ciutat d’Erftstadt o, en el pitjor dels casos, tenen morts i desapareguts a la família. La majoria dels experts alemanys coincideixen en assegurar que el canvi climàtic portarà a partir d’ara moltes més situacions excepcionals i extremes com les d’aquestes setmanes i que cal reaccionar.

En plena gestió de la crisi ambiental després de les inundacions a l’oest d’Alemanya, en un moment en què les xifres de nous contagis per coronavirus ballen entre la tendència a la baixa i una nova escalada, la cancellera Angela Merkel ha fet aquest dijous la seva última roda de premsa d’estiu. A la catàstrofe de les riuades i a la pandèmia de covid-19 s’hi ha afegit un últim gran tema que fa que Merkel vagi tancant els seus 16 anys de cancellera amb titulars de pes. Poques hores abans, la nit de dimecres a dijous, Washington i Berlín han arribat a un acord en un dels projectes que més han enfrontat la diplomàcia alemanya i nord-americana els últims anys: el gasoducte Nord Stream 2.

El Rin del Nord - Westfàlia i Renània-Palatinat, dues de les regions federals de l’oest d’Alemanya, són les que més continuen patint les conseqüències de les riuades que han deixat el país en xoc des de dimecres. Les fortes pluges que ha portat la tempesta Bernd es van aturar fa tres dies i, des de llavors, el nivell de l’aigua ha anat baixant a la majoria d’indrets. Gairebé arreu, els habitants han pogut anar tornant a casa (si no l'han perdut) per recollir pertinences i començar a netejar destrosses per mirar d’organitzar la situació postcatàstrofe. "L’aigua va marxant, però els danys es quedaran durant un bon temps", deia una veïna d’Erftstadt, una de les ciutats més afectades, en conversa amb l'ARA aquest divendres.

“No els deixarem sols en aquests moments tan difícils i dolents“, assegurava la cancellera Angela Merkel des de Washington, en la seva última gira pels Estats Units. La tempesta Bernd, que ha portat fortes pluges i inundacions a Renània del Nord - Westfàlia, Renània Palatinat i Baden - Württemberg, a l’oest d’Alemanya, ja ha registrat 141 morts, més de 1.300 desapareguts i milers de milions en danys materials. “La xifra de catàstrofes climàtiques ha crescut de forma dramàtica“, alertava Merkel. El seu partit (CDU), amb el candidat a canceller, Armin Laschet, al capdavant, ha anunciat aquest divendres un paquet d’ajudes per als damnificats, encara per quantificar.