El socialdemòcrata Scholz surt reforçat del segon debat electoral a Alemanya

SabadellOlaf Scholz continua caminant amb pas ferm cap a la cancelleria alemanya. El candidat del Partit Socialdemòcrata (SPD) a les eleccions federals del dia 26 es va acostar una mica més al seu objectiu aquest diumenge a la nit durant el segon dels tres debats televisius previstos durant la campanya, del qual va sortir vencedor, a parer dels espectadors: un sondeig exprés elaborat just després de l'emissió indica que un 41% de les persones que van veure el debat consideren que Scholz va ser el candidat més convincent, clarament per davant del representant de la CDU, Armin Laschet (27%), i de la cap de llista dels Verds, Annalena Baerbock (25%).

Scholz arribava al debat amb un avantatge còmode a les enquestes (les últimes que s'han fet públiques el situen entre 3 i 6 punts per davant de Laschet en intenció de vot), una tendència que es manté des de fa tres setmanes i que va portar el candidat de la CDU a mostrar-se molt agressiu des de l'inici del programa, recordant al seu rival, actual ministre de Finances, els escàndols de Wirecard i Cum-Ex (pels quals va haver d'anar a declarar pels errors del seu ministeri en les tasques de supervisió) i fent referència també a l'escorcoll de la setmana passada a la seu del ministeri, malgrat que Scholz no està investigat. "Si el meu ministre de Finances treballés com vostè, tindríem un greu problema", va etzibar-li Laschet, que presideix el land del Rin del Nord - Westfàlia. Però el representant socialdemòcrata, més preocupat per no cometre errors que per guanyar nous suports, va respondre-li sense alterar-se, i aparentment els electors es van donar per satisfets.

El duel entre Scholz i Laschet va jugar en contra de Baerbock, que després d'un moment àlgid a la primavera ara ha quedat relegada a la tercera posició de les enquestes. La candidata dels Verds va lamentar que els seus dos rivals es dediquessin a llançar-se retrets creuats sobre la gestió passada, els va recordar que els seus dos partits han governat junts durant els últims vuit anys i es va presentar com una opció renovadora i de futur, preocupada per l'emergència climàtica.

El paper de L'Esquerra

Una de les qüestions centrals dels últims dies de campanya ha sigut la política de pactes que mantindran l'SPD i els Verds. Les enquestes preveuen una victòria socialdemòcrata i es dona per fet, si es confirma, que el seu soci prioritari seran els ecologistes, però segons els sondejos els caldrà encara una tercera força per aconseguir la majoria absoluta. La setmana passada, la cancellera Angela Merkel ja va avisar que cap dels dos partits no havia descartat un pacte amb L'Esquerra, una formació postcomunista, hereva de l'antic partit únic de la República Democràtica Alemanya. I diumenge Laschet hi va insistir, i va comparar aquest partit amb la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD).

Tant Baerbock com Scholz es van afanyar a remarcar que L'Esquerra és un partit "democràtic", a diferència d'AfD, i cap dels dos no va tancar la porta a buscar-hi un acord de coalició. El candidat de l'SPD, però, va avisar que "el reconeixement de les relacions transatlàntiques, de l'OTAN i de la Unió Europea" (amb les quals L'Esquerra és molt crítica) és "necessari per a un bon govern".