Internacional 26/08/2021

Els socialdemòcrates alemanys ressusciten a un mes de les primeres eleccions sense Merkel

La indecisió de molts votants i el fet que la gran coalició no suma deixen un escenari obert per primer cop en 15 anys

4 min
El candidat de l'SPD, Olaf Scholz, lidera inesperadament els sondejos un mes abans de les eleccions federals a Alemanya

BerlínQue els resultats electorals pintin un mosaic de partits que superen per poc el 20% i que les grans formacions deixin d’acaparar majories és una tendència estesa en molts països d’Europa. A Alemanya és una novetat que comença a perfilar-se en els sondejos de les primeres eleccions sense la cancellera Angela Merkel com a candidata de la CDU, després de 16 anys.

La Gran Coalició entre conservadors i socialdemòcrates (CSU/CDU amb SPD) ha dominat l’era Merkel, que, després dels comicis del 26 de setembre, arribarà a la seva fi. Però ara la Gran Coalició no suma en les projeccions dels instituts demoscòpics. "Mai en la història de la República Federal Alemanya hi havia hagut tantes opcions com ara", explica el sociòleg Manfred Güllner, director de l’institut demoscòpic Forsa, en una trobada amb corresponsals estrangers. Enumera les opcions: CDU/CSU amb SPD i liberals (FDP), CDU amb FDP i Verds, SPD amb Verds i FDP o, la que sembla més improbable per la reticència dels alemanys a votar esquerra, SPD amb Verds i L’Esquerra (Die Linke). "Si parlem de votants fidels, bàsicament serien un 15% que sempre votaran SPD i un 20% que votaran CDU; la resta, tot són fluctuacions", diu Güllner.

L'ascens de Scholz

Fa una mica més d’un any, després d’haver superat la primera onada de coronavirus, els conservadors de Merkel aconseguien rècords als sondejos i superaven el 40% d'intenció de vot. Ara, per primer cop en gairebé 15 anys, els socialdemòcrates (SPD), amb l’actual ministre de Finances, Olaf Scholz, com a candidat, superen en intenció de vot la CDU/CSU: obtenen un 23%, un punt més que els conservadors, que toquen terra amb un 22%. Mentrestant, els Verds se situen en el 18%. "Scholz es beneficia dels errors en les campanyes d’Armin Laschet (candidat de la CDU) i Annalena Baerbock (cap de llista dels Verds). Molts el votaran per simpàtic i per l’experiència de govern, encara que signifiqui haver de votar l’SPD, un partit que fa anys que està en crisi", comenta el sociòleg Güllner en referència a l’ala més esquerra del partit, que no convenç les bases i els votants socialdemòcrates de sempre. Scholz representa el sector centrista de l'SPD. 

L’actual ministre també té un passat fosc dins del govern, amb escàndols financers com CumEx i Wirecard; uns afers, però, "massa complicats i burocràtics per als votants, per això l'hi perdonen", apunta el sociòleg. El sistema electoral alemany és de doble vot: un directe per a un candidat i un per a una llista. Donar el vot directe a Scholz i votar com a llista el partit més afí de cada elector és una combinació que podria portar Scholz a la cancelleria. A Merkel, de fet, li ha funcionat durant molts anys.

El naufragi dels Verds

Però si el candidat socialdemòcrata ha entrat a última hora a les travesses, ha sigut en detriment de Baerbock. Quan la candidata ecologista va anunciar a la primavera la seva candidatura, es va rebre com una onada d’aire fresc, una opció moderna i jove. Però després d'uns quants escàndols de credibilitat (per errors al currículum, per no declarar sobresous i per passatges de l’autobiografia copiats), i un cop passada la catàstrofe de les inundacions a l’oest del país del mes passat, Baerbock ha deixat de brillar. "Els Verds van perdre l’oportunitat de perfilar-se amb les inundacions: era la seva oportunitat de vincular-les al canvi climàtic i fer-s’hi forts, perquè és l’únic terreny on poden puntuar. Ara bé, la preocupació pel canvi climàtic a l’hora de votar està sobrevalorada", analitza el director de Forsa.

En el cas de Laschet, candidat dels conservadors i president de la regió del Rin del Nord - Westfàlia, mira d’utilitzar la tàctica Merkel de presentar-se com a humà i proper, però arriba desgastat a la campanya electoral. "És un candidat sense atributs", en paraules de Güllner. Durant la primera onada de coronavirus, la seva posició sobre les mesures a prendre en l’àmbit regional contradeien els criteris federals; amb la gestió de les inundacions al seu land va perdre molts punts i ara, amb l'Afganistan, les declaracions sobre l’acollida de refugiats en què deia que no volia que es repetís la situació del 2015, quan Alemanya va acollir un milió de refugiats sirians, l’han acabat de tocar. No l'ajuda tampoc la falta de confiança que transmet Markus Söder, líder de la CDU (el soci bavarès de la CSU), que era l’altre possible candidat conservador. "Söder hauria tingut més suport dels votants conservadors i dels membres del partit", opina Güllner.

Un dels partits clau per al joc de coalicions seran els liberals (FDP), que creixen fins al 12% després que fa vuit anys, en les penúltimes eleccions, es van quedar fora del Bundestag per no arribar al llindar del 5% dels vots. La ultradreta d'Alternativa per a Alemanya (AfD) s’espera que perdi un parell de punts percentuals, però entrarà segur al Parlament (10%). L'intent de fer campanya contra l’acollida de refugiats arran de la crisi de l’Afganistan no està acabant de quallar, i el partit s’aferra a l'oposició a les mesures anticovid, com ara la possible obligació implícita de vacunar-se.

"Després de 16 anys de continuïtat, els votants a Alemanya estan insegurs i la perspectiva d’un govern inestable amb una combinació de tres partits no hi ajuda, perquè és del tot inhabitual", conclou Güllner.

stats