10 d’agost del 2023. Les 2.10, hora de Moscou. La missió Luna-25 s’enlaira des del cosmòdrom Vostotxni, a l’Extrem Orient rus. Per primera vegada en 47 anys, Rússia llança una missió lunar no tripulada, que té per objectiu tocar terra prop del pol sud de la Lluna, estudiar-ne el sòl i buscar-hi restes d’aigua glaçada. El 16 d’agost, la nau entra a l’òrbita lunar i, tres dies després, inicia les maniobres d’aterratge. Però en l’instant clau alguna cosa falla. Els motors no s’apaguen quan ho haurien de fer, l’aparell adopta una trajectòria incorrecta i s’estavella contra la superfície lunar.

Ni un paper a terra. Els equips de neteja de Budapest han tingut una feinada descomunal per netejar les conseqüències de l'eufòria desfermada aquest diumenge a la nit després de la victòria del partit opositor Tisza. Els carrers de la capital hongaresa es van omplir de festes espontànies, banderes nacionals (alguna de la Unió Europea) i milers de joves exultants que celebraven la caiguda del govern de Viktor Orbán.

Mentre s’activen discretament els canals diplomàtics, al sud del Líban la guerra segueix el seu curs amb una intensitat que desmenteix qualsevol indici de treva. La paradoxa no és nova a l'Orient Mitjà, però poques vegades resulta tan evident: les converses comencen, però el front no s’atura.

Ursula von der Leyen vol evitar més potencials casos com els de Viktor Orbán. El primer ministre d'Hongria en funcions ha bloquejat contínuament mesures que compten amb un gran consens a la Unió Europea, sobretot les relatives a ajudar Ucraïna i sancionar Rússia. El fet que sigui obligatòria la unanimitat per tramitar mesures en política exterior ha donat l'oportunitat al líder d'extrema dreta i pro-rus de vetar tot sol normatives que la resta de socis europeus volien aprovar. Per això, després de la victòria del conservador Péter Magyar a les eleccions hongareses, la presidenta de la Comissió Europea ha advocat per retirar la unanimitat en camps com el d'afers estrangers.

Escudat per divuit banderes hongareses i dues de la Unió Europea, el guanyador de les eleccions legislatives a Hongria, Péter Magyar, ha acusat el govern de Viktor Orbán d'estar destruint documents. En la seva primera roda de premsa, en què ha desgranat les grans línies del futur govern, el futur primer ministre ha lamentat que Hongria no tindrà una transició normal: "Hi havia rumors que el ministre d'Exteriors, Péter Szijjártó, havia desaparegut. Però m'acaben d'informar que ha reaparegut i que ara mateix és al ministeri i està destruint documents", ha denunciat. I ha detallat que han rebut la informació per part d'una persona des de dins del ministeri. "Sabem que han estat destruint documents, com en l'era comunista", ha criticat. Sens dubte, a les parets de la cancelleria hongaresa hi ha d'haver documentació comprometedora. "Hi ha moltes coses que no sabem: tractats internacionals, decrets governamentals confidencials, documents classificats que han signat i que no tenim ni idea de què són...", ha dit Magyar davant la premsa.

La conclusió de les converses de pau a Islamabad sense acord va augmentar la incertesa al voltant del fràgil alto el foc, que des que va néixer ha estat trontollant per les bombes israelianes que cauen al Líban. A això s'hi afegeix el bloqueig nord-americà a l'estret d'Ormuz. Donald Trump amenaça ara amb "eliminar" qualsevol nau iraniana que intenti travessar el seu cordó militar des d'aquest dilluns. "Si algun d’aquests vaixells s’acosta al nostre bloqueig, serà immediatament eliminat, i utilitzarem el mateix sistema d’eliminació que fem servir contra els traficants de drogues en vaixells al mar. És ràpid i brutal", ha advertit el republicà, en al·lusió a les execucions extrajudicials al mar Carib contra suposades narcollanxes. La marina estatunidenca ha confirmat que l'acció ha entrat en vigor a les 10 del matí (hora de la costa est) i que durant els primers 90 minuts no s'han registrat incidents.

L'atac sense precedents contra el Papa del president dels Estats Units, Donald Trump, ha tingut, per primer cop, una resposta directa del pontífex. Lleó XIV ha assegurat que no té "por" del mandatari nord-americà i que continuarà alçant la veu contra la guerra, "fomentant el diàleg i el multilateralisme".

Gràcies a la cirurgia refractiva, avui dia és possible reduir la dependència d’ulleres i lents de contacte i recuperar llibertat per conduir, llegir o practicar esport sense limitacions. Es tracta d’una opció segura i eficaç, avalada per l’experiència dels especialistes. El Dr. Daniel Elies, director mèdic i expert en cirurgia refractiva de l'IMO Grup Miranza Barcelona, explica els últims avenços en tècniques quirúrgiques.

La desfilada de líders de la ultradreta per Hongria aquestes últimes setmanes ha sigut digne d’una superpotència. En 16 anys, Viktor Orbán ha convertit un país que representa menys de l’1% del PIB europeu en baluard de l’ultraconservadorisme global. L’última visita, la del vicepresident dels Estats Units, J.D. Vance, demostra el nerviosisme d’uns líders que saben que a Budapest no només es juguen un govern, sinó una batalla clau pel discurs.

Mai he viatjat fora de l'Afganistan. Per tant, no sé com és viure en un altre lloc, ni què passa en altres països considerats desenvolupats quan hi ha una gran tempesta o un terratrèmol. Suposo que allà la gent podrà rebre ajuda o potser és alertada quan passa una cosa així. A l’Afganistan, en canvi, no pots esperar absolutament res. De vegades penso que el meu país és la fi del món, un lloc on la mort torna d’una forma o una altra a cada estació de l’any, ja sigui per la guerra, el fred, les inundacions, els terratrèmols... Cada desastre és pitjor que l’anterior i ens recorda la nostra vulnerabilitat. I el pitjor de tot és que sovint cap tragèdia arriba mai sola.

En una de les seves últimes comunicacions telefòniques, diumenge a la nit, Benjamin Netanyahu va demanar a Donald Trump que continués endavant i que no aturés la guerra, segons ha informat la premsa hebrea. La continuació de la guerra fins que caigui el règim és la posició del primer ministre, i per això alguns dirigents de l’oposició critiquen Netanyahu.

Si el 12 d’abril Viktor Orbán perd les eleccions, com prediuen les enquestes, Hongria se sumarà als països europeus on la ultradreta ha tocat sostre, com Marine Le Pen a les municipals de França, o com a Itàlia, on Giorgia Meloni ha fracassat en una convocatòria clau en el referèndum sobre la justícia. La possible derrota d’Orbán i el triomf de la dreta liberal de Péter Magyar s'afegiria al setge d’indicis i sospites que plana sobre el primer ministre hongarès, acusat d’haver filtrat a Vladímir Putin informació confidencial de la Unió Europea, a més de posar tota mena d’obstacles al suport europeu a Ucraïna. 

El 12 d’abril de 1984 quatre milicians palestins van segrestar un autobús israelià de la línia 300 amb 35 passatgers, la majoria colons jueus, a la Franja de Gaza. En l’operació de rescat va morir una soldada i dos dels quatre segrestadors. Els altres dos segrestadors van ser capturats amb vida i van ser executats poc després per agents dels serveis secrets del Shin Bet.

El brasiler Thiago Ávila (1986) és un dels coordinadors de la Global Sumud Flotilla, la nova flotilla internacional que busca trencar el bloqueig de Gaza i la més gran fins ara. Ávila, activista i analista polític, va formar part d’una flotilla anterior, que va ser interceptada l’any passat. La missió preveu mobilitzar més de vuitanta embarcacions i més de 1.000 participants de prop d’un centenar de països. Salpa des de Barcelona en un context encara més perillós de guerra regional i comptarà amb l’acompanyament, fins a la zona d’exclusió imposada per Israel, dels vaixells d’Open Arms i de Greenpeace. El seu objectiu: reactivar la mobilització internacional en suport al poble palestí. Després dels actes de comiat d’aquest cap de setmana al Moll de la Fusta, 41 embarcacions salparan des de Barcelona els pròxims dies rumb a Gaza, quan les condicions meteorològiques ho permetin. A Sicília s'incorporaran més vaixells procedents de França i d'Itàlia, i en la resta del recorregut per la Mediterrània s'hi afegiran més embarcacions.

Qui determina què és veritat? En l'era de les notícies falses, dels algoritmes manipulats i de la postveritat, un grup d'arquitectes, periodistes, enginyers i advocats treballen plegats posant la tecnologia al servei dels fets. En diuen arquitectura forense i es dediquen a reconstruir esdeveniments en disputa, des de manifestacions fins a atacs militars d'arreu del món. Des del 2023 se centren en Gaza, i els seus informes consten com a proves en l’acusació de Sud-àfrica contra Israel al Tribunal Internacional de Justícia. Parlem amb Júlia Nueno, investigadora de Forensic Architecture, amb seu a Londres, i editora de Genocidios. Una lectura forense (Galaxia Gutenberg).

Karel Lannoo és el director executiu del think tank Centre for European Policy Studies (CEPS), amb seu a Brussel·les. L'entitat és una veu rellevant en la política i el debat comunitari. Graduat en filosofia i història moderna, fa més de vint-i-cinc anys que observa els sotracs interns i externs que ha entomat la Unió Europea. Es troba, per tant, en una posició de privilegi per analitzar els reptes dels 27 en uns moments en què l'ordre global s'ha fet miques i les amenaces a la UE són de tota mena.

No hi ha res innocent en fer confondre antisemitisme amb antisionisme. La semiòloga italiana Valentina Pisanty (Milà, 1969) es fa una pregunta força provocadora a l'inici d'Antisemita (Comanegra, amb traducció de Marta Nin): "¿Com és possible que en nom de la memòria de l’Holocaust hàgim obert col·lectivament de bat a bat les portes al retorn dels ultranacionalistes a Europa i a la seva conso­lidació a Israel?". Professora a la Universitat de Bèrgam i autora d'assajos sobre semiòtica interpretativa, contes de fades, humor, discurs polític, retòrica del racisme i memòria, analitza com ha canviat l'ús de la paraula antisemita. Pisanty defensa que la paraula antisemita "ha estat segrestada" per les dretes israelianes amb el suport de moltes organitzacions internacionals, encarregades oficialment de la lluita contra el racisme i l’antisemitisme. Tot, plegat, segons Pisanty, amb el vistiplau de gairebé tots els governs occidentals.

Budapest es va despertar dissabte amb molts menys cartells electorals als fanals de la ciutat. Embriagats per l'eufòria (i la cervesa), molts joves hongaresos van despenjar tants plafons de propaganda com van poder. Tots de Fidesz, el partit del primer ministre, Viktor Orbán. La plaça dels Herois de la capital hongaresa i els seus voltants es van omplir divendres d'hongaresos ansiosos per un canvi polític al país. A l'enorme esplanada, i al llarg dels 700 metres d'avinguda arbrada que hi condueix, es repetien una vegada i una altra clams contra Orbán, que aquest diumenge s'ho juga tot en unes eleccions que es consideren les més decisives des de la caiguda del comunisme.

Els míssils posen a prova les lògiques publicitàries, i l'eslògan del gran hotel Al Bahar no comptava amb la tercera guerra del Golf: "Gaudeixi d'una combinació perfecta de luxe i serenor".

L’endemà de la nit en què s’havia d’aniquilar tota una civilització, un home-robot i un gos-robot feien tombarelles a Dubai. Els turistes els fotografiaven mentre esperaven per entrar al futur. El futur ha fet molt de vertigen aquests dies als països del Golf. El futur incert del Golf encara fa vertigen.

La Unió Europea celebra la derrota Viktor Orbán i la victòria de Péter Magyar. Els dirigents comunitaris i de bona part dels estats membres han trigat pocs minuts a reaccionar sobre els resultats definitius de les eleccions hongareses. Una de les més entusiastes ha sigut la mateixa presidenta de la Comissió Europea, que ha piulat de manera inusualment ràpida i eufòrica. "Hongria ha escollit Europa. Europa sempre ha escollit Hongria. Un país reclama el seu camí europeu. La Unió esdevé més forta", ha escrit la conservadora alemanya.

El sistema que Viktor Orbán s’ha fet a mida durant l’última dècada i mitja no ha pogut amb l’eufòria i l’esperança de canvi generada per Péter Magyar. Tisza, el partit que ha aconseguit aglutinar tota l’oposició al govern de Fidesz, ha arrasat a les eleccions legislatives d’aquest diumenge. Amb l'escrutini gairebé tancat, els resultats projecten un Parlament amb una majoria absoluta de Tisza, que aconseguiria 138 escons, és a dir, tindria el control de dues terceres parts de la cambra baixa. Fidesz se n’enduria 54 i el partit d’ultradreta Moviment La Nostra Pàtria, set. En percentatge de vot, Magyar aconsegueix el 53% dels suports, i Orbán el 37%. Una derrota sense pal·liatius ni precedents per a Orbán, que ha acceptat la desfeta i ha felicitat el seu rival.

“Una oreneta no fa primavera” seria l’equivalent rus del nostre “Una flor no fa estiu”. En aquesta Setmana Santa ortodoxa hivernal, amb temperatures fregant els 0 graus i nevades a Moscou, la treva de Pasqua haurà passat com un miratge fugaç de 32 hores. Davant la negativa de Vladímir Putin a allargar l’alto el foc més enllà de la mitjanit de diumenge, tal com li demanava Volodímir Zelenski, tots dos bàndols s’han acusat mútuament de violar repetidament la pausa dels combats amb l’esperança que Donald Trump vegi que l’altre és el principal obstacle per a la pau.

"Estan preparats per fer qualsevol cosa. Demà s'esperen tot un seguit d'operacions de falsa bandera, coordinades amb agents russos, seguint els seus consells. En tenim informació precisa". El líder opositor a Hongria, Péter Magyar, va fer aquesta afirmació dissabte al vespre durant el seu últim míting de campanya. Des de dalt de l'escenari pretenia amplificar la preocupació que han expressat alguns dels seus seguidors els últims dies abans de les eleccions d'aquest diumenge, en què Viktor Orbán es juga la cadira de primer ministre.

Grans torres d'altaveus, un escenari, drons, pantalles i una munió de personal i voluntaris. Els mítings de Péter Magyar, fa just dos anys semblaven organitzats amb una sabata i una espardenya. L'escenari era una furgoneta pickup amb un micròfon al remolc. Ara tenen l'aparença d'un partit professional i amb molts recursos que es creu el que diuen les enquestes de cara a les eleccions d'aquest diumenge: que pot ser el futur partit de govern a Hongria.

La doctrina muntanya russa de Donald Trump ha impregnat des de l'inici la tercera guerra del Golf. Aquest cap de setmana hem vist un altre tomb brusc, precipitat: de l'optimisme moderat per l'inici de les converses entre americans i iranians a Islamabad, després de l'acord in extremis dimarts que va frenar l'"infern" sobre l'Orient Mitjà; al pessimisme preocupant per la falta d'acord en les sales de reunió pakistaneses i el retorn a les amenaces més viscerals entre Washington i Teheran, que insinuen tornar-se a bombardejar a l'estratègic Ormuz, epicentre d'aquesta guerra.

La policia de Nova York ha abatut aquest dissabte un home que havia apunyalat almenys tres persones a l'estació Grand Central del metro, segons les autoritats. L'agressor, armat amb un matxet, ha ignorat les ordres dels agents, que després han obert foc contra ell, ha dit l'alcalde, Zohran Mamdani.

Una treva feble a costa de la credibilitat dels Estats Units com a primera potència mundial. L'alto el foc temporal a l'Iran evidencia l'alt preu que Donald Trump ha hagut de pagar amb una guerra que volia ràpida i se li ha complicat fins a un punt que no havia ni sospitat. Dimarts al matí, el president estatunidenc amenaçava amb "destruir la civilització" persa i aquella mateixa tarda acabava anunciant una treva de 15 dies. Amb el règim de Teheran enrocat i en hores de descompte, la mediació del Pakistan donava una sortida digna a Washington. El resultat és una veritat dolorosa per als Estats Units: la seva guerra ha consolidat l'Iran com a actor que controla l'estret d'Ormuz i té el poder de desestabilitzar l'economia global. Els aiatol·làs han jugat bé les seves cartes en un conflicte asimètric i han resistit.

“L'extractivisme ho destrueix tot i no deixa res”, diu la Mercedes, de quaranta anys, amb un cartell entre les mans en el qual es llegeix “L’aigua per a la vida, no per a la mina”, mentre va arribant gent a la manifestació, a la plaça del Congrés de Buenos Aires, contra la modificació de la llei de glaceres, impulsada pel govern de Javier Milei. Els diputats discutien la modificació d’un text del 2010 que impedia l'activitat minera i d’hidrocarburs per protegir la dinàmica natural del gel i la qualitat de l’aigua en zones amb glaceres i periglacials –sòl congelat–. Després de dotze hores de debat, la reforma de la llei va ser aprovada amb 137 vots a favor, 111 en contra i tres abstencions. “Això només serveix a les empreses mineres: no serveix a cap argentí”, sentencia la Mercedes.

Des de l'esclat del conflicte al Pròxim Orient, el papa Lleó XIV alça la veu per denunciar les guerres provocades en nom de Déu. Unes crítiques que han estat interpretades com un missatge velat al president dels Estats Units, Donald Trump, a qui mai anomena, però. Així ho va fer durant el seu primer missatge de Pasqua com a pontífex, davant de 50.000 fidels, diumenge passat. “Qui tingui el poder de desencadenar guerres, que triï la pau!”, va etzibar des del balcó central de la Basílica de Sant Pere. I ho ha tornat a fer aquest divendres, davant dels membres del Sínode de l'Església Caldea de Bagdad: “Déu no està al costat de qui llança bombes”.

El judici per corrupció contra Benjamin Netanyahu ha tornat a quedar ajornat després que el Tribunal del Districte de Jerusalem cancel·lés les sessions previstes aquesta setmana, arran d’una nova petició de la defensa del primer ministre. L’argument: “Raons de seguretat i diplomàtiques classificades” vinculades a la situació regional. Segons l’escrit presentat al tribunal, Netanyahu no podrà declarar “almenys durant les pròximes dues setmanes”. La decisió manté el procés, que ja havia quedat congelat durant més d’un mes per l’escalada bèl·lica amb l’Iran, formalment actiu, però repetidament interromput.

El mateix dia que entrava en vigor l’alto el foc entre els Estats Units i l’Iran, l’exèrcit israelià redoblava els atacs al Líban. En només deu minuts, més de 160 bombes van caure sobre territori libanès i van deixar més de 300 morts en un sol dia. L'atac més mortífer en dècades. A aquesta situació s’hi suma la presència militar israeliana al sud del país des de fa setmanes, amb l’objectiu declarat de crear una suposada “zona de seguretat” contra el grup Hezbollah fins al riu Litani, a uns trenta quilòmetres de la frontera nord d'Israel. En aquest context, amb diversos fronts oberts per part d'Israel, no només al Líban, sinó també a Gaza i a Cisjordània, i tant amb atacs aeris com amb presència militar sobre el terreny, una idea que sobrevola la regió des de l'origen del moviment sionista torna a agafar força: la de construir l'anomenat Gran Israel.

Israel ha convocat l'encarregada de negocis espanyola a Israel, la màxima autoritat espanyola al país des que va retirar l'ambaixadora, per rebre una reprimenda per la crema d'un ninot del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, durant una festa tradicional en un poble de Màlaga.

Es van esperar al segon dia per fugir. L'experiència, també en una guerra, és un grau. El primer cop que la Sara Ajami i la seva família van haver de deixar casa seva, un poblet al costat de Tir, al sud del Líban, per la pluja de projectils israelians, van haver de fer 15 hores de cua. El 2024 quan, sota l'ombra de la guerra de Gaza, Israel va envair el Líban, milers de persones del sud s'havien acumulat a les carreteres que portaven al nord. Aquest cop, el 2 de març quan, sota l'ombra de la guerra de l'Iran, Israel va iniciar l'ofensiva al Líban, la Sara i la seva família es van quedar a casa una nit més exposant-se al perill, per evitar les cues.

Les portes de l'hotel Serena, on han tingut lloc les converses entre els Estats Units i l'Iran a Islamabad –la capital del Pakistan– per posar fi a sis setmanes de guerra, estaven blindades per cotxes i agents de seguretat. A dins, representants nord-americans i iranians han negociat cara a cara acompanyats de mediadors pakistanesos, segons ha confirmat la Casa Blanca. La trobada era el contacte directe de més alt nivell que han mantingut les dues potències des de la Revolució Islàmica del 1979.

Al regi auditori de la Universitat de Tsinghua, una de les més prestigioses de la Xina, el president del govern espanyol ha iniciat la visita oficial al gegant asiàtic amb tota una declaració d'intencions en forma de discurs. Pedro Sánchez hi ha defensat reforçar el multilateralisme i alhora reformar-lo per tenir un Consell de Seguretat de l'ONU més representatiu i democràtic que doni més poder als països del sud. Tot i que ha reconegut els esforços de la Xina en defensa del dret internacional, li ha posat deures, per exemple perquè s'impliqui en cessar els conflictes al Líban, a l'Iran, a Gaza, a Cisjordània i també a Ucraïna. No s'ha oblidat de l'economia i ha exigit relacions més equilibrades, recordant el gran dèficit comercial que hi ha amb el gegant asiàtic: "Necessitem que la Xina s'obri perquè Europa no s'hagi de tancar".

Oficialment és una ciutat, però Hanchuan, al centre de la Xina, és majoritàriament rural. Té un milió d'habitants, però molts viuen entre camps i petites fàbriques. Una empresa que produeix fil de cosir i un grapat de companyies pesqueres constitueixen bona part de la seva economia. Tot i això, quan The Economist la va visitar recentment, hi havia un lloc en particular que era ple a vessar de gent: el primer McDonald's de Hanchuan, que va obrir al gener.

La ràpida urbanització de la Xina ha limitat l'espai dels cementiris. Això, juntament amb l'envelliment de la població al país, ha provocat que el preu per enterrar els difunts als cementiris hagi crescut moltíssim i sigui un dels més alts del món. Tot plegat ha propiciat que molts xinesos utilitzin pisos com a alternativa per guardar les cendres dels seus difunts. Però el govern xinès ha aprovat recentment una llei que prohibeix donar aquest ús als habitatges. La nova normativa coincideix amb el Qingming, que se celebra aquests dies i que seria equivalent al Tots Sants català.

Almenys 77 persones han mort l'última setmana a l'Afganistan a causa de les pluges torrencials que pateix el país, i a aquestes víctimes se n'hi han sumat almenys 12 per un terratrèmol de magnitud 5,8 que va sacsejar el nord-est del país divendres. Les fortes pluges han deixat també 137 ferits.

L'ex primer ministre del Nepal Sharma Oli ha estat detingut aquest dissabte. La policia del país investiga el seu grau de responsabilitat en la mort de desenes de manifestants en les protestes anticorrupció liderades per la generació Z el setembre passat, que van ser fortament reprimides.

Defensar aferrissadament les aliances tradicionals d'Espanya mentre l'escalada bèl·lica i dialèctica de Donald Trump i Benjamin Netanyahu va en augment posa en una situació complicada el PP. Alberto Núñez Feijóo ha evitat fins ara el xoc amb els Estats Units i Israel fins i tot quan han atacat un dels pilars dels conservadors espanyols, com és el catolicisme. Els populars es van posar de perfil quan el govern israelià va vetar la missa del Diumenge de Rams a Terra Santa, i ara que el president dels EUA ha posat el papa Lleó XIV en la diana, Feijóo ha quedat atrapat entre tots dos.

L'humorista Jair Domínguez s'ha enfrontat aquest matí al judici impulsat per Vox contra ell. La formació d'extrema dreta el va denunciar per un presumpte delicte d'odi per haver dit que al "feixisme" i als "nazis" se'ls combat amb un "cop de puny a la boca", unes declaracions que va fer el 2021 a Catalunya Ràdio. Els ultres consideren que les declaracions anaven dirigides als ells i li demanen dos anys de presó.

El govern espanyol aprovarà aquest dimarts el reial decret que ha de servir per tirar endavant la regularització de migrants promesa fa unes setmanes i que els socialistes van pactar amb Podem. Ara bé, la norma comptarà finalment amb un enduriment de les condicions per accedir a aquest procés, segons ha avançat El País i ha confirmat l'ARA. Exigirà a les persones que s'hi vulguin acollir que acreditin els seus antecedents penals. Una qüestió que havia demanat el PP i que avalava Junts, però que també va recomanar el Consell d'Estat. Així, la norma dona un mes als sol·licitants per demanar aquest certificat als seus països d'origen, i si no ho aconsegueixen serà el mateix executiu estatal el que sol·licitarà aquesta documentació.

L'encariment dels carburants provocat per la guerra a l'Orient Mitjà va disparar el cost de la vida a Catalunya i Espanya al març, el primer mes amb els efectes de la guerra, segons dades de l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura el cost de la vida de les famílies) publicades aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

La justícia europea torna a sentenciar contra Espanya per l'abús dels interins de llarga durada en les administracions públiques d'arreu de l'Estat. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictaminat aquest dimarts que les mesures previstes per la legislació espanyola per sancionar i compensar la "utilització abusiva" en el sector públic d'aquesta mena de treballadors són insuficients. En concret, la cort de Luxemburg conclou que les mesures com la transformació d'aquests contractes temporals a una relació laboral indefinida però no fixa, el pagament d'indemnitzacions al treballador en el moment de l'extinció de la relació laboral o, entre d'altres, la convocatòria de processos selectius que tenen en compte l'experiència anterior del treballador en qüestió no posen remei al fet que la normativa espanyola vulneri el dret de la UE.

Diferents organitzacions de la societat civil han presentat una denúncia davant la Fiscalia contra el consell d'administració de l'empresa Construcciones y Auxiliar de Ferrocarriles (CAF), així com contra directius de sis de les seves filials, per la implicació de l'empresa en la construcció, operació i manteniment del tren lleuger de Jerusalem (JLR), que segons els denunciants ha contribuït presumptament "a la consolidació de l'annexió il·legal de Jerusalem Est per part d'Israel; al manteniment i l'expansió dels assentaments il·legals d'Israel en territori palestí ocupat, i al manteniment de pràctiques discriminatòries i inhumanes per part d'Israel contra la població palestina".

Un mes després que el Govern signés una millora de condicions pels docents i de la situació a les aules amb CCOO i UGT –però no amb la resta de sindicats ni amb USTEC, que és el majoritari–, l'acord continua portant cua. Aquest dimarts USTEC ha enviat a tots els docents un nou correu electrònic per tornar a preguntar si cal seguir amb les mobilitzacions. Tal com ja va fer el sindicat en les últimes vagues que van aconseguir un seguiment massiu, USTEC ha decidit deixar "en mans del col·lectiu" les pròximes passes a seguir. D'aquesta manera, fan tres preguntes als mestres: si estan disposats a fer "més vagues", quants dies de vaga farien –amb opcions entre un dia i més de 10– i quin tipus de vaga preferirien.

La filòsofa Victòria Camps, l'escriptora Maite Carranza, l'artista Joan Fontcuberta, els actors Sílvia Munt i Enric Majó i la periodista Julia Otero són algunes de les 20 persones i 10 entitats que el Govern ha reconegut aquest any amb les Creus de Sant Jordi per la seva trajectòria, a proposta de la consellera de Cultura, Sònia Hernández, i segons recull l'ACN. Les distincions reconeixen els serveis destacats que han fet a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural.

Des d'aquest dimarts, la Fundació Jaume Bofill deixarà de tenir un nom vinculat al filòsof i jurista Jaume Bofill Bofill i a partir d'ara passarà a anomenar-se Equitat.org. Segons ha comunicat l'entitat, després de 57 anys han decidit fer un canvi per deixar clara "la missió de la fundació". Des de l'entitat expliquen que amb el canvi s'incorpora la missió al nom "per reivindicar explícitament una educació de qualitat i oportunitats reals per a tothom en un context de més complexitat social i polarització".

Amb prou feines un aforament de mig Palau la nit de dilluns per acollir un dels millors recitals d'aquesta temporada fins ara: el que va protagonitzar Piotr Beczała i la pianista Sarah Tysman. Poca gent però clima recollit, de summa atenció i màxim respecte, sense mòbils ni atacs de tos i amb devoció total pel que s’esdevenia dalt de l’escenari.

Milers de vídeos i cròniques compartits a les xarxes socials i als mitjans de comunicació han explicat fil per randa l’espectacle que Rosalía va estrenar a Lió el 16 de març. Hi ha hagut una allau d’interpretacions estètiques, escèniques, musicals i fins i tot psicològiques sobre aquest xou que té el disc Lux com a columna vertebral. Amb tots aquests impactes fragmentaris és possible formar-se una opinió sobre el concert, meravellar-se i admirar la proposta de l’artista de Sant Esteve Sesrovires. Tanmateix, viure l’espectacle en directe és una altra cosa molt més impactant, tal com va demostrar en el primer dels quatre concerts al Palau Sant Jordi, tots quatre amb les entrades exhaurides.

Què tenen en comú localitats com Tossa de Mar, Cardona, Bielsa o Aýna? Doncs, entre altres coses, el seu innegable atractiu turístic, però també el fet que han sigut escenari de pel·lícules de referència com Pandora y el holandés errante, Campanades a mitjanit, Palmeras en la nieve o Amanece, que no es poco. Són quatre exemples de localitats que encaixen perfectament en el que es denomina turisme de pantalla, una modalitat del turisme cultural que impulsa les visites a destinacions, paisatges o ciutats que han aparegut o estan relacionades amb pel·lícules, sèries de televisió o produccions audiovisuals de tota mena, com documentals, videojocs o espots publicitaris, així com amb esdeveniments vinculats al món audiovisual, com ara festivals o trobades temàtiques. És una tendència a l’alça que està experimentant un important creixement des del naixement de les plataformes d'estríming i que porta els espectadors a visitar aquells escenaris on es van rodar les seves històries preferides.

Kylian Mbappé no està fent la millor temporada de la seva carrera professional. Tot i ser l'estendard del Reial Madrid i el seu màxim golejador, amb 39 dianes en 38 partits, el seu rendiment individual no s'està traduint en èxits col·lectius. De fet, amb la Lliga gairebé impossible, continuar a la Champions depèn d'una remuntada molt difícil aquest dimecres al camp del Bayern de Múnic (21 h, Movistar). Un segon curs en blanc és l'opció més probable. Florentino Pérez va intentar capgirar la situació amb la destitució de Xabi Alonso al gener i el nomenament d'Álvaro Arbeloa com a nou entrenador, però tot apunta que la mesura acabarà sent estèril. Un cop més, ajuntar cromos a la gespa no és garantia de títols.

Atlètic de Madrid i Barça es veuen les cares en el tercer i definitiu duel que ha enfrontat als dos equips durant el mes d'abril. Amb el 0-2 en contra de fa una setmana al Camp Nou, els blaugranes busquen remuntar al Metropolitano per accedir a les semifinals de la Champions League i poder continuar somiant. Malgrat la dificultat del repte, tant Hansi Flick com Lamine Yamal confien en poder capgirar el marcador. "Serà complicat, però crec en el meu equip. És possible, per què no? Necessitem ser sòlids en defensa i valents en atac", ha assegurat el tècnic alemany.

Hi ha un guia veterà a Old Trafford que, quan s'arriba als vestidors de l'imponent estadi del Manchester United, s'atura davant d'un mirall i li agrada fer aquesta broma: "Aquí és on es passava una bona estona Cristiano Ronaldo emmirallant-se abans de cada partit", deixa anar davant el somriure còmplice dels turistes que participen en el tour. L'astre portuguès era el primer a estimar-se a si mateix i a fer-ho saber, amb més d'alguna declaració desafortunada: "Em tenen enveja perquè soc guapo i ric". Representat per Jorge Mendes, va convertir-se en una estrella global al United, primer, i al Reial Madrid, després.

Com s'ha de defensar Europa sense els Estats Units? Hi ha d'haver una aliança alternativa a l'OTAN si Washington se'n retira? Quines capacitats hauria de desenvolupar el continent europeu per garantir una dissuasió de la resta de potències? És viable una estratègia de defensa comuna per a tots els estats europeus?

El Sándor escura el cul d'un got de cervesa al bar de Szár, un petit poble a uns 50 quilòmetres a l'oest de Budapest. Al local, tret de la dona que serveix darrere el taulell, només hi ha homes. Quatre jubilats, tots amb una pinta de cervesa sobre la taula. És divendres al matí i en aquest poble de l'interior d'Hongria, envoltat de camps i petits turons, regna la calma. Però entre els concurrents del bar hi ha preocupació pel que pot passar a les eleccions de diumenge. Szár i els pobles del voltant han estat els últims anys un feu de Fidesz, el partit de Viktor Orbán, que ha governat el país amb supermajories durant setze anys. Segons moltes enquestes, això podria estar a punt d'acabar-se.

El pessimisme s’ha apoderat dels comentaristes militars russos. Després que la tardor del 2025 l’exèrcit del Kremlin aconseguís retallar la distància respecte a Ucraïna en la cursa de drons, en les últimes setmanes els aparells no tripulats de Kíiv han tornat a deixar enrere la tecnologia russa. La seva superioritat al front ha contribuït a frenar l’ofensiva de primavera de Vladímir Putin, mentre que, per primera vegada des de l’inici de la invasió, es llancen més drons de llarg abast ucraïnesos que russos.

La guerra s’ha convertit en un punt d’inflexió per a les petromonarquies. El nostre enviat especial, Francesc Millan, ha viatjat aquests dies per diversos punts dels Emirats i Oman ...

El món mira a Islamabad i conté la respiració. En un conflicte marcat per la desconfiança generalitzada, el Pakistan ha aconseguit situar-se en un lloc singular i privilegiat: el d'interlocutor acceptat per tothom i peça clau per evitar el pitjor escenari. La prova més visible de la cimera imminent entre Washington i Teheran, prevista per a aquest dissabte llevat que descarrili abans de començar, és doble. D'una banda, el fràgil alto el foc en vigor des de dimecres a la matinada. De l'altra, la fortificació sense precedents de la capital del país, Islamabad, i Rawalpindi, ciutat annexa, que funcionen de facto com un únic entramat urbà.

Viktor Orbán s'ha convertit en el cavall de Troia i l'eterna pedra a la sabata de la Unió Europea. És el principal aliat del règim de Vladímir Putin –també de l'administració Trump– i el gran dirigent de l'extrema dreta més dura i euroescèptica del club comunitari. Per això, a les institucions europees s'espera amb candeletes la derrota electoral d'Orbán que li auguren les enquestes. Ara bé, l'optimisme és moderat. No només perquè òbviament no es vol cantar victòria fins que arribin els resultats electorals, sinó també per l'escepticisme que desperta el seu principal opositor, Péter Magyar, que lidera les enquestes. Diverses fonts diplomàtiques consultades per l'ARA dubten fins a quin punt Magyar restabliria els estàndards democràtics europeus a Hongria i, sobretot, si trencaria els llaços amb Moscou per fer pinya de manera inequívoca amb Kíiv.

Un dels punts claus del fràgil alto el foc establert entre els Estats Units i l'Iran dimecres és la lliure circulació del tràfic marítim per l'estret d'Ormuz. Pas clau de petroliers, fertilitzants i mercaderies seques, l'escanyament generat arran de la guerra amenaça tota l'economia mundial. El volum de pas de vaixells ha caigut dels entre 150 i 200 diaris el 27 de febrer a menys de deu en les darreres quaranta-vuit hores.

Aquest dissabte, representants dels Estats Units i de l'Iran es reuniran a Islamabad, si les coses no es torcen abans, per negociar un acord que posi fi a sis setmanes d'una guerra que acumula milers de morts, ha transformat l'Orient Mitjà i ha sacsejat l'economia global. La capital pakistanesa ja viu fortes restriccions de seguretat i es preveu la participació de dues delegacions d'alt nivell. Però l'alto el foc de 15 dies acordat dimecres és el resultat de l'alt cost del conflicte per als dos bàndols i de la perspectiva que la solució militar no serà ràpida. No s'albira ara per ara que existeixi una base per a un pacte durador. La negociació parteix de postures allunyades, amb grans obstacles a superar.

L'armada del règim dels aiatol·làs difonia aquest dijous un mapa d'una altra època: en paper, i en blanc i negre. Segons l'agència iraniana ISNA, en el document hi ha la ubicació aproximada de les mines navals que la Guàrdia Revolucionària ha instal·lat a les aigües precioses de l'estret d'Ormuz durant cinc setmanes de guerra. El paper recomana als petroliers i altres vaixells comercials rutes alternatives per creuar amb seguretat el pas, evitant les bombes.

En una compareixença inusual des de la Casa Blanca, Melania Trump ha dit aquest dijous que no ha tingut mai cap relació amb el pederasta Jeffrey Epstein i ha assegurat que les acusacions al respecte són difamatòries. "Les mentides que em vinculen amb el desprestigiat Jeffrey Epstein han d’acabar avui mateix. Les persones que menteixen sobre mi no tenen cap estàndard ètic, ni humilitat ni respecte. No m’oposo a la seva ignorància, sinó que rebutjo els seus intents mesquins de difamar la meva reputació", ha defensat tot llegint la declaració des del faristol.

Al barri d'Ain al-Mreisseh, al costat de la marina de Beirut, el silenci es trenca només pel so metàl·lic de les pales i el cruiximent del formigó. Entre les runes d'un edifici reduït a pols pels bombardejos de dimecres, els equips de la Defensa Civil continuen fent cerca. Quatre persones encara estan atrapades. Podrien ser nens. Un rescatista assenyala un punt concret. Fa unes hores han trobat una mà. Ara preparen bosses per a cadàvers. Han passat tot just vint-i-quatre hores des que, en menys de deu minuts, més d'un centenar d'atacs aeris van colpejar diferents punts del Líban. Beirut, que durant mesos havia funcionat com a refugi relatiu, ha deixat de ser-ho.

Els fronts bèl·lics es multipliquen arreu mentre Donald Trump no deixa de menystenir l'OTAN i obre guerres de les quals, després, no pot sortir-ne. En un context de creixent tensió global, aquest dijous el govern britànic ha revelat que Rússia ha dut a terme una operació submarina encoberta a l’Atlàntic Nord, en aigües properes al Regne Unit, durant més d’un mes. Un mes en què, com en els millors moments de la Guerra Freda, russos i occidentals han jugat el joc del gat i la rata. Perquè els submarins russos eren vigilats en tot moment: les fragates britàniques s’encarregaven de fer-los-ho evident.

El president dels Estats Units, Donald Trump, estava assegut darrere l'escriptori Resolute dimarts al vespre, després de la seva amenaça de “matar tota una civilització” si l’Iran no reobria l’estret d’Ormuz abans de les 20 hores. Trump va enumerar els ponts i les centrals elèctriques que estava disposat a atacar i va advertir que seria culpa del govern iranià si els atacs causaven víctimes. Després de veure imatges de civils al voltant d’aquestes infraestructures, va qualificar els líders iranians de “malvats” per posar persones innocents en perill.

L'abast de les conseqüències de la guerra a l'Iran són encara imprevisibles. L'atac conjunt d'Israel i els Estats Units contra la República Islàmica del 28 de febrer, i la reactivació de l'ofensiva de Tel-Aviv al Líban, han deixat milers de víctimes mortals, han incendiat l'Orient Mitjà i han provocat un terratrèmol en l'economia mundial. Però com hem arribat fins aquí? Per què els EUA s'han embrancat en un conflicte que fa gairebé sis setmanes que dura? I sobretot: en quin moment Trump va decidir que era una bona idea?

Cap a les dues del migdia, mentre un sol tebi il·luminava la Corniche, el passeig marítim de Beirut, i centenars de beirutins passejaven al costat del mar després de dies de tensió, el cel s'ha trencat en un estrèpit. En uns minuts, un seguit d'explosions i un grup de caces sobrevolant la zona han convertit una tarda que molts esperaven poder aprofitar en una tarda de confusió i de por. El que al matí alguns interpretaven com un indici de pausa, després de l'anunci d'un alto el foc de dues setmanes entre els Estats Units i l'Iran, s'ha transformat en l'ofensiva aèria més gran al Líban des de l'inici de la guerra.

Finalment, la destrucció de l'Iran promesa per Donald Trump no ha estat executada ni pel president estatunidenc ni patida pel país persa. Washington i Teheran branden en l'aire una fràgil treva com a trofeu de guerra, amb les bombes israelianes sobre el Líban com a teló de fons. Els aiatol·làs clamen l'inici de "l'era de l'Iran", després d'haver sobreviscut un dia més a l'ofensiva del "gran Satan". Trump pregona l'adveniment de "l'època daurada de l'Orient Mitjà" i ja parla de pau, malgrat que Tel-Aviv fa perillar l'incipient alto el foc. Benjamin Netanyahu ha continuat atacant el sud del Líban en contra de les exigències dels iranians en el pacte mediat pel Pakistan. L'Iran, que mai ha tingut pressa per acabar el conflicte, aquest dimecres ja ha posat a prova l'acord i ha dit que mantenia tancat l'estret d'Ormuz.

El món respira alleujat. Trump s’ha acabat desdient de la seva amenaça apocalíptica de “matar en una nit” la civilització persa si Teheran no reobria l’estret d’Ormuz i ha acceptat una treva de 15 dies per negociar amb l’Iran. Aquesta negociació es farà amb dues premisses: l’Iran continua controlant l’estret i es discutirà sobre la base del pla de 10 punts presentat per Teheran. En les properes dues setmanes sabrem si avui la Casa Blanca ha trobat la pista que necessitava imperiosament per sortir d’una guerra en què no havia calculat la capacitat de l’Iran de resistir i d’escanyar l’economia mundial. 

Quatre hores després de l’anunci de la treva entre els Estats Units i l’Iran, l’oficina del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha avalat la decisió de Washington, però ha advertit immediatament que continuarà atacant el Líban. “Israel dona suport a la decisió del president Trump de suspendre els atacs contra l’Iran durant dues setmanes, sempre que l’Iran reobri immediatament l’estret i posi fi a tots els atacs contra els Estats Units, Israel i els països de la regió”, ha explicat l’oficina de Netanyahu. “L’alto el foc no inclou el Líban”, ha assegurat. Israel ha protagonitzat la pitjor companya de bombardejos sobre el Líban des de l'inici de la guerra i ja ha deixat centenars de morts, segons el ministre de Salut del país.

Donald Trump ha protagonitzat un altre moment TACO. Així és com es coneix en l'argot polític i mediàtic dels Estats Units la tendència del president a arronsar-se en l'últim moment: Trump Always Chikens Out, que es podria traduir com Trump sempre acaba fent el gallina (o sempre s'acollona). Però, tot i que de moments TACO ja n'hi ha hagut uns quants, el d'aquesta passada matinada ha estat de proporcions èpiques. Dimarts Trump havia anunciat que una civilització podria morir aquella nit si l'Iran no reobria immediatament l'estret d'Ormuz. Fins i tot havia posat hora: les vuit del vespre als Estats Units, les dues de la matinada a Catalunya. Però, tal com ha llançat l'amenaça, Trump també se n'ha desdit a cop de post i ha anunciat per sorpresa una treva de 15 dies per negociar amb Teheran sota els auspicis del Pakistan.