En la recomanació de Dani Alegret hi ha involucrats "un dels millors guionistes de còmic" i dos dibuixants catalans. El músic barceloní, teclista d'Els Amics de les Arts, ho va tenir prou clar, quan li van demanar que recomanés una lectura per a aquest estiu. "Un còmic que es diu Friday, i que a més a més es pot llegir en català", va dir. Es tracta d'una sèrie del nord-americà Ed Brubaker, guionista de còmics de Batman, Daredevil, Capità Amèrica i X-Men, entre d'altres, i guanyador de tres premis Eisner. Els dibuixos són dels barcelonins Marcos Martín, un il·lustre dels superherois i del misteri premiat amb dos Eisner, i Muntsa Vicente, que també té una sòlida trajectòria com a il·lustradora per a Marvel i DC.

"És l'últim llibre que he llegit", diu el barceloní Víctor F. Clares, un dels integrants de Ladilla Rusa, la banda que comparteix amb Tania Lozano i amb la qual està recorrent el país per la gira de concerts d'estiu. Tot i tenir l'agenda plena i anar amunt i avall, continua trobant temps per a la lectura. Llegeix molt i des de petit, i explica que el gust per la lectura es va accentuar durant l'adolescència amb la descoberta d'Amélie Nothomb, l'escriptora belga capaç de regirar-li l'estómac. Avui, però, recomana El buen mal, de l'argentina Samanta Schweblin, una lectura que li ha recordat molt a la sensació que va tenir amb Nothomb.

Xantal Rodríguez i Irene Solà comparteixen generació i paisatge. La primera és d'Arbúcies i és la cantant de Remei de Ca la Fresca, que té cançons com Mal de muntanya, inclosa al disc L'ham de la pregunta (BankRobber), un dels millors àlbums del 2024 segons l'ARA. La segona, l'escriptora, és de Malla, i ha fet de la muntanya un personatge omnipresent en les novel·les Canto jo i la muntanya balla (2019) i Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres (2023), totes dues publicades per Anagrama. Aquest segon llibre és el que recomana Xantal Rodríguez, que viu de ben a prop els colors, les olors i la rauxa de la natura inherents a la literatura d'Irene Solà.

"Soc feliç llegint Miquel Martín i Serra... no es pot escriure millor!", deia fa uns dies l'actor Bernat Quintana en un tuit, amb la imatge de l'últim llibre de l'escriptor de Begur, Proses reposades (Periscopi). Per què? "Es tracta d'un recull d'articles, cròniques i textos breus on l'autor parla de temes diversos: d'un paisatge del seu Empordà, d'un record d'infantesa, d'una menja que li agrada o d'una manera de cuinar de la seva terra, de la seva passió per la literatura, dels autors que l'han marcat... i ho fa amb una prosa elegant, viva, diàfana, i amb un lèxic riquíssim i genuí", justifica Quintana a l'ARA, amb un delit que s'encomana.

És un estiu de novetats cinematogràfiques per a Laia Marull, que des de fa unes setmanes té en cartellera la comèdia de Laura Mañá Les irresponsables i el 5 de setembre estrenarà el drama rural La terra negra, d'Alberto Morais. Entre promoció i promoció, l'actriu barcelonina devora Els adeus impossibles (La Magrana, amb traducció d'Hèctor Bofill i Hye Young Yu), la novel·la de la premi Nobel sud-coreana Han Kang sobre una dona que ha d’anar a casa d’una amiga per tenir cura del seu ocell mentre ella s'està a l’hospital. La casa és a l’illa de Jeju, on la protagonista descobreix el passat traumàtic de la família de la seva amiga, que és també el de Corea del Sud: una matança en què van morir assassinades més de deu mil persones. "La veritat és que no és un llibre per a l'estiu, sinó més aviat d'hivern –apunta Marull–. Encara no l’he acabat, però m’està fascinant. És una novel·la que et punxa l’ànima des del primer moment, i n’estic gaudint moltíssim".

Després d'abaixar la persiana de la gasolinera de Grand Canyon a principis d'agost, i abans de tornar-la a aixecar per engegar la temporada a La Villarroel (del 10 al 21 de setembre), Joan Carreras té uns dies de relax absolut. Aquesta tranquil·litat és el que el convida a recomanar un llibre com L'idiota de Fiódor Dostoievski, una novel·la que havia llegit d'adolescent i que va rellegir fa un parell d'anys perquè va posar veu a les 25 hores de l'audiollibre. "Em sonava com un llibre gran i complex i, revisitant-lo, em va semblar fascinant, fantàstic, una obra reveladora i molt contemporània", diu l'actor, que al teatre també ha interpretat clàssics russos, com Ivànov de Txékhov.

Ada Parellada (Granollers, 1967) ve d’una família que porta set generacions i més de 250 anys servint menjars i és una gran defensora de la cuina de reaprofitament. Com a lectura per a aquest estiu recomana Una vida a les muntanyes (Ara Llibres), d'Abraham Orriols. El periodista i escriptor nascut a Berga el 1996 recull en aquest llibre la vida de la Marina Vilalta, la pastora més gran de Catalunya. "La Marina té gairebé cent anys i cada dia surt a pasturar les ovelles", recorda Parellada.

Aquest any ha llegit moltíssim i li fa ràbia recomanar un únic llibre, però n'hi ha hagut un que l'ha marcat: Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres, d'Irene Solà. "Té un estil completament diferent del que he estat llegint últimament", explica Vicenç Calafell, un dels tres integrants del grup musical Fades. La novel·la explica la història d'una nissaga de dones que habiten en un mas i explora un món fet de mites, supersticions i faules.

Després de l'èxit assolit amb La tercera fuga al Teatre Nacional, la dramaturga Victoria Szpunberg ha començat les vacances estivals i intenta desempallegar-se una mica del mòbil. Però abans recomana l'últim assaig del filòsof Pau Luque, escrit a quatre mans amb la també filòsofa Natalia Carrillo, Hipocondría moral, publicat per l'editorial Anagrama. "És un llibret molt petit que es llegeix d'una tirada, i trobo que és un assaig fabulós, escrit de manera molt dinàmica, molt lleugera en el bon sentit de la paraula, i al mateix temps fa diana. És molt actual i molt interessant", afirma Szpunberg.

"Acabo de llegir una novel·la que em sembla una petita joia: La grapa (L'agrafe), de Maryline Desbiolles", diu Najat El Hachmi, meravellada per la prosa de l'escriptora francesa nascuda a Ugine el 1959 i autora de novel·les com Anchise, premi Femina el 1999. "És subtil i està escrita amb un lirisme molt natural", afegeix El Hachmi sobre La grapa, un llibre publicat el 2024 a França, on va guanyar el premi Le Monde. Desboilles hi narra la història d'Emma Fulconis, una adolescent de Niça que és mossegada per un gos i insultada per l'amo, que li etziba que al seu gos no li agraden els àrabs.

El gran dialectòleg català Joan Veny (Campos, 1932), als 93 anys, continua dedicant unes hores al dia a l'estudi de l'etimologia i la varietat dialectal de les paraules. El seu compromís amb el català el segella anant cada setmana fins al seu despatx de l'Institut d'Estudis Catalans per seguir treballant amb la meticulositat i la passió amb què va fer obres cabdals com Els parlars catalans i l'Atles lingüístics del domini català. Els anys no li han minvat el gaudi a través de la llengua. Per això, diu que per "deformació professional" no pot evitar de fixar-se en aquest aspecte quan llegeix per plaer, sobretot poesia i, molt menys, ficció. De poesia, de seguida recomana el llibre de Sebastià Alzamora Sala Augusta (Proa), que "és una delícia". A través de dos poemes llargs, Alzamora hi parla de memòria col·lectiva i personal: "Parla de la mare i de la persecució franquista", diu Veny. "És una poesia d'aparença senzilla, però que t'arriba al fons", declara.

La recent estrena de l'adaptació que ha fet La Veronal de La mort i la primavera a la Biennal de Dansa de Venècia ha revifat l'interès per la novel·la més transgressora de Mercè Rodoreda. La directora del Festival Grec, Leticia Martín (Granada, 1978), la recomana per anar a veure el muntatge al Teatre Nacional de Catalunya amb els deures fets. "Es tracta de preparar el començament de la temporada i de celebrar l'estrena de La Veronal a Venècia, perquè Marcos Morau és un creador inqüestionable de la cultura catalana", afirma Martín. De fet, l'espectacle és una coproducció amb el TNC i també es podrà veure a la pròxima edició del festival Temporada Alta.

Àlex Brendemühl, que fa unes setmanes va guanyar el Cristal Globe a la millor interpretació del Festival de Karlovy Vary per la pel·lícula Quan un riu esdevé el mar, de Pere Vilà Barceló, és un dels actors catalans més premiats de la seva generació, amb tres Gaudí, un Sant Jordi i la Bisnaga de Plata del Festival de Màlaga. La novel·la que recomana és, també, una de les més premiades de la literatura catalana recent: Boulder, d'Eva Baltasar, publicada el març del 2020 i guanyadora del premi Òmnium de novel·la i finalista del premi Les Inrockuptibles 2022 i del Booker International 2023, tenint en compte que és la primera obra en català en aconseguir aquesta última fita.

Miqui Puig assegura que, en general, no li agraden els llibres de música "perquè tenen uns patrons massa estàndards"; de fet, tot i la seva llarga trajectòria com a músic, les memòries que acaba de publicar (Yo no quería ser Miqui Puig. Cronología sentimental de un cantante de amor) tampoc són ben bé un llibre de música. Tanmateix, la seva recomanació sí que ho és: La historia secreta del disco (Caja Negra, 2012). És un assaig de Peter Shapiro sobre els orígens històrics de la música disco que "en cap moment beu dels tòpics de la música de ball", sinó que té una mirada "gairebé sociològica". En aquest sentit, l'anàlisi que fa Shapiro posa el focus en tres aspectes: la integració racial, sexual i de classe que va prendre forma durant aquesta revolució musical. "Parla molt de la importància dels llatins, els gais i els negres en la música disco –explica Puig–. El llibre té una mirada de classe treballadora que m'agrada molt. De fet, hi ha un capítol dedicat al northern soul com a subcultura musical de classe obrera", afegeix.

La presentadora d'informatius de TV3 Beatrice Duodu Owusu (Ghana, 1996), que en nombroses ocasions ha denunciat la infrarepresentació de la dona negra als mitjans de comunicació, recomana un llibre d'assaig: Tot sobre l'amor, de bell hooks (Tigre de Paper, 2025), traduït al català per Anna Llisterri.

Quim Carandell, vocalista i líder de La Ludwig Band, és un lector àvid i experimentat. Amb els companys de la banda empordanesa es passa mitja setmana amunt i avall, recorrent tot Catalunya per festivals i festes majors. Però, entre tant de tràfec i carretera, també té un munt d'hores mortes de viatges i esperes, que es fan més agradables amb un bon llibre entre les mans. Per a aquest estiu, Carandell en recomana un que justament encara no s'ha llegit: La verdad sobre el caso Savolta, d'Eduardo Mendoza, un thriller ben trenat sobre assassinats i pistolers de Barcelona a la primera meitat del segle XX.

"Em va volar el cap com no ho havia fet cap llibre abans". Santi Balmes, el cantant de Love of Lesbian, es refereix a Un món feliç, d'Aldous Huxley, que va llegir amb 16 anys. El va impactar que el 1931, vuit anys abans de la Segona Guerra Mundial, l'escriptor anglès hagués pogut preveure d'una manera tan exacta un futur tan llunyà (la trama s'inicia a Londres el 2500 dC). "Això només ho pot fer un geni". Balmes explica que l'inici de la novel·la és demolidor i addictiu, i que no ha trobat cap més llibre que li plantegés la història d'una manera tan interessant.

"«Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques»: patapam, aquell vers va aterrar a la meva vida com unes vacances. Era l’any de la Barcelona olímpica i jo en feia divuit. Em vaig cruspir el poemari Bruixa de dol, de Maria-Mercè Marçal (Ivars d'Urgell, 1952 - Barcelona, 1998), d’una tirada, en l’edició tan bonica de cobertes grises d’Edicions 62", comenta Glòria de Castro, que aquest estiu ha publicat la seva segona novel·la, Els temples solemnes, a Edicions del Periscopi, tres anys després de rebre el Premi Llibreter pel seu debut, L'instant abans de l'impacte.

"És un llibre profundament emocional, escrit des de les entranyes... i el favor més gran que li puc fer al futur lector d'aquest llibre és no dir res més", explica el músic Joan Enric Barceló, del grup Els Amics de les Arts. Recomana la novel·la Només pluja, només terra, només fang, de Montse Albets (Mataró, 1977), un debut avalat pel bon olfacte dels editors de Periscopi, tal com feia notar Jordi Nopca fa uns mesos a l'Ara Llegim. De fet, és la mateixa editorial on Barceló va publicar el llibre de relats Morir sabent poques coses (2023).

"És el millor regal que et pots fer", afirma amb contundència l'escriptora, editora i directora de la llibreria Ona, Iolanda Batallé, sobre l'assaig Dones que corren amb els llops (Rosa dels Vents), de la nord-americana Clarissa Pinkola Estés (Gary, 1945). Batallé el va llegir fa trenta anys en anglès, i des d'aleshores no ha parat de recomanar-lo, especialment des que el 2023 va sortir en català amb traducció d'Emma de Porrata-Doria i Botey. No es tracta d'un llibre breu —té gairebé 800 pàgines—, però Batallé defensa que és d'aquells títols ideals per tenir-lo sempre a prop, a la tauleta de nit, i anar-lo llegint en petites dosis.