Pere Arquillué dirigeix 'Grand Canyon', un espectacle sobre els somnis perduts

BarcelonaEl dramaturg Sergi Pompermayer (Barcelona, 1967) va començar a escriure la Trilogia americana després de complir un somni: fer un tram de la Ruta 66 dels Estats Units amb la seva parella, l'actriu Mireia Aixalà, i arribar fins al Grand Canyon. Allà va brotar la idea de crear tres obres de teatre arrelades a Catalunya, però amb el passat colonial com a teló de fons. La primera que es va estrenar va ser Amèrica, sobre la caiguda en desgràcia d'una família burgesa i els seus vincles amb l'esclavisme, i ara arriba Grand Canyon, que en realitat l'havia escrit abans. Dirigida per Pere Arquillué, la producció forma part del festival Grec i serà a La Villarroel des d'aquest diumenge fins al 3 d'agost.

L'espurna de Grand Canyon és una conversa que Pompermayer va tenir amb el guia, un indi navajo, durant la visita a aquest indret tan representatiu dels Estats Units. "Ens va explicar que el 1680, una aliança de navajos i hopis va revoltar-se contra els colonitzadors, va matar-ne 400 i en va expulsar fins a 2.000 de les seves terres. Allà va sortir la idea d’intentar explicar aquesta història per entendre’m a mi, a la meva família i al meu país", diu el dramaturg. A l'escenari, Pompermayer hi situa una parella (interpretada per Joan Carreras i Mireia Aixalà) amb una filla (Maria Morera) que viuen en un poble petit on tothom es coneix. La mare és l'encarregada d'un supermercat; el pare, en Pere, es dedica a arreglar coses en granges i cases i té un ajudant una mica talòs (Guillem Balart). Completen el catàleg de personatges el propietari d'un bar (Eduard Buch) i una prostituta immigrant (Mar Pawlowsky).

Pompermayer explica que, en aquesta ocasió, la família protagonista és de classe baixa per connectar directament amb els seus orígens. "El meu pare era immigrant, vinc d'una família obrera molt pobra. L'avi em va fer de pare, i ell m'ha inspirat el personatge del Pere", assenyala el dramaturg, que afegeix que Grand Canyon vol ser "un homenatge a la gent sense estudis, sense res, amb molt d'amor però que no sabien com gestionar-lo". El Pere és el protagonista de la història, un home atrapat per la teranyina endogàmica del poble que, de cop i volta, topa amb els somnis perduts de la seva infantesa i joventut. "De petit vaig mamar aquesta ràbia i insatisfacció de voler canviar el món i la impossibilitat de fer-ho. Volia reflectir com, a la gent de la meva classe i potser a les de les altres també, el sistema i el poder ens fan creure en els somnis però al mateix temps fan tots els possibles perquè no ho aconseguim", subratlla Pompermayer.

Personatges a la corda fluixa

La proposta parla dels somnis perduts, però també de fins on som capaços d'anar per recuperar-los, i ho fa posant els personatges a la corda fluixa i fent-los transitar entre el drama i la comèdia. "En aquest espectacle hi circulen el somni i la realitat, el sacrifici individual i el col·lectiu, la presa de consciència de la mort a partir del que és viure i també l'amor, tant el carnal com els d'altres tipus. És una història sobre la redempció d'un mateix i, alhora, com a societat", resumeix Arquillué. La posada en escena transita entre "un teatre més realista" i "altres codis teatrals que ens porten cap al joc", diu el director, que destaca també el personatge de la prostituta com l'element màgic de la funció. "És un àngel caigut, algú que transita per la natura i viu en un lloc on la mentida no existeix —detalla—. La seva història ens porta fins a les rotondes que queden als afores dels pobles, on passen coses especials".