Fa més de vint anys que l'edifici Venus del barri de la Mina està esperant ser demolit. I a hores d'ara no està clar –hi ha contradiccions dintre del mateix Govern– si l'espera final serà de trenta anys. Si el mes d'abril passat es parlava del 2028, el departament de Drets Socials veu un horitzó del 2030, però a Presidència volen accelerar els terminis i enderrocar-lo fins i tot abans de la data prevista inicialment. És urgent. Tot i la complexitat d'aquest enderroc, pel necessari reallotjament dels veïns en un moment en què hi ha escassetat d'habitatge públic disponible, ja no s'hi valen més excuses. Són moltes les administracions i els governs que s'han anat passant la patata calenta i, mentrestant, l'edifici s'ha anat degradant cada cop més, fins al punt que la situació és pràcticament insostenible.

El 18 d'abril el Consorci de la Mina va aprovar el pla definitiu d'expropiació de l'edifici Venus del barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs. Tant el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, com l'alcaldessa de Sant Adrià, Filomena Cañete, president i vicepresidenta d'aquest organisme respectivament, es van mostrar “contents” i “satisfets”. Aquest dimecres, gairebé set setmanes després, la cooperativa d'advocats Col·lectiu Ronda ha fet una reunió informativa al barri per impugnar el projecte. Paqui Jiménez, la portaveu dels veïns, explica per què: “Ens volen fer xantatge”. Ho assegura ella, però també ho diuen altres veïns.

L'enderroc de l'edifici Venus del barri de la Mina, a Sant Adrià del Besòs, serà una realitat l'any 2028. Previst des de l'any 2001, la demolició d'aquest gegantí bloc de pisos serà l'expropiació més important que s'ha fet mai a Catalunya. Després de dues dècades d'estira-i-arronsa, aquest dijous el Consorci de la Mina –format per la Generalitat, l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona– ha aprovat el pla que preveu l'enderroc definitiu. En total quedaran en runes 244 habitatges de protecció oficial i 15 locals, fet que provocarà el reallotjament de 105 veïns que compleixen els requisits del pla i una indemnització o la possibilitat de lloguer social de tots els altres residents. En el seu espai s'hi alçaran, entre altres edificis, un nou complex administratiu de la Generalitat i una escola bressol.

L'esfondrament parcial d'un edifici a Badalona el 6 de febrer ha posat en alerta el consistori, que ha fet el possible per evitar que es torni a repetir una tragèdia similar. Per això en les últimes setmanes ha desallotjat cinc edificis més de la mateixa illa, als carrers Canigó –on es troba l'edifici parcialment esfondrat–, Llefià i Ausiàs Marc. "El risc que es repetís una situació similar al número 9 era molt alta", ha advertit aquest dimecres el tinent d'alcalde de Territori, Daniel Gracia, fent referència a l'edifici esfondrat.

Als veïns del bloc Venus del barri de la Mina els irrita saber que s'han millorat les condicions econòmiques per expropiar-los els habitatges. Fa 20 anys que l'edifici té una sentència d'enderrocament que ara per ara no se sap quan s'executarà ni tampoc saben on aniran a parar les 243 famílies que resisteixen a la deixadesa, la brutícia, les esquerdes de la façana, els talls de subministrament i el tràfic de drogues en alguns dels pisos. "Són massa anys de malviure perquè quan l'administració abandona un lloc tot es fa més difícil", explica Paqui Jiménez, una dona menuda que posa veu a les demandes i queixes dels veïns i una de les que han liderat les mobilitzacions populars i la lluita judicial per un millor acord. Ara diu que "no pot haver-hi satisfacció total" i avança que una vintena de residents mantindran el contenciós administratiu perquè se'ls reconegui els anys d'abandó.  

Els veïns de l'edifici Venus del barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs, cobraran més indemnització pels seus pisos, cosa que els ha de garantir un habitatge digne de cara a la seva reubicació. La millora és fruit del nou projecte d'expropiació que avalat aquest dilluns pel Consorci del Barri de la Mina, i que substitueix el que ja es va aprovar el 2009 per poder començar l'enderrocament del bloc, on viuen aproximadament un miler de persones.

Paqui Jiménez fa fotos de les bústies que acaben d’estrenar en una de les sis escales del bloc Venus del barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs. “Feia un munt d’anys que no en teníem. Ens havien de deixar les cartes als graons de l’escala”, explica la Paqui, infatigable empaitant polítics perquè compleixin d’una vegada un pla redactat fa 19 anys. L’acord obliga a reallotjar els veïns per alliberar-los d’unes condicions indignes i enderrocar el malmès edifici Venus, de 244 habitatges i angoixat per la pobresa i la venda de droga. Amb l'enderroc del bloc, les administracions pretenien alleugerir una zona afligida de l’extraradi de Barcelona, però el pla ha estat paralitzat durant gairebé dues dècades. Set mesos després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) retragués a les institucions inactivitat per reprendre el projecte, la Generalitat, la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià de Besòs aprovaran desencallar-lo tres dies abans de les eleccions. Hi destinen més de 30 milions d’euros.

El Consorci de la Mina va posar la vigilància dels blocs de pisos públics Venus, Mart i Llevant en mans de diversos clans "de poder" del barri que es van adjudicar els contractes sota l'emblema d'empreses de seguretat privada, tot i que en realitat exercien sense cap tipus d'"autorització" legal, tal com va avançar l'ARA l'abril del 2016. Ara, l'Audiència de Barcelona ha condemnat a nou anys d'inhabilitació el regidor de Sant Adrià de Besòs Juan Carlos Ramos, i a set anys més el responsable d'una de les empreses adjudicatàries dels serveis de vigilància, Visegurity, per un delicte de prevaricació.

El patriarca d'un clan del barri de la Mina i l'administrador d'una empresa de seguretat han reconegut aquest dimarts a l'Audiència de Barcelona que el regidor del municipi de Sant Adrià de Besòs Juan Carlos Ramos pagava en metàl·lic al clan gitano per vigilar irregularment pisos de protecció oficial. Uns fets que l'ARA ja va avançar fa quatre anys, quan va posar sobre la taula que els pisos de protecció oficial de la Mina estaven controlats per clans gitanos. Llavors, tant l'Ajuntament com el Consorci de la Mina –un ens de caràcter local que gestiona la zona– no van voler respondre a aquestes acusacions.

Gairebé 18 anys després, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ordenat al Consorci del Barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès) reactivar el projecte d'expropiació de l'edifici Venus, que preveia l'enderroc del bloc i el reallotjament dels veïns. El projecte feia una dècada que estava paralitzat. La sentència dona la raó als veïns, que hi havien presentat un recurs, i condemna el Consorci –integrat pels ajuntaments de Sant Adrià i de Barcelona, la Generalitat i la Diputació– a tirar endavant el pla, que preveu la demolició del degradat edifici, el reallotjament dels veïns i la regeneració de la zona.

El Consorci de la Mina ha presentat una denúncia per l'ocupació d'una quarantena de pisos de protecció oficial. El Consorci ha concretat que va interposar una primera denúncia dimarts al vespre davant els Mossos d'Esquadra, quan es va començar a produir l'ocupació, tot i que la policia catalana no ha tingut constància fins aquest matí de la denúncia. Ara els Mossos estan pendents de la decisió que prengui el jutge, que encara podria ordenar el desallotjament dels pisos ocupats al barri de Sant Adrià de Besòs.

Els Mossos d’Esquadra han arrestat aquest matí el regidor del PSC de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs Juan Carlos Ramos en una operació que investiga els contractes a clans de la Mina amb diners públics. En el marc de la mateixa operació el jutjat d’instrucció número 4 de Badalona també investiga el gerent del Consorci de la Mina, Juan Luis Rosique, i 3 persones més, vinculades amb empreses de seguretat, segons han confirmat fonts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. L’ARA ja va avançar fa més d’un any que el Consorci de la Mina s’havia gastat com a mínim 810.000 euros contractant empreses per vigilar pisos buits de protecció oficial. Aquestes empreses ni tan sols tenien autorització per fer feines de seguretat i, tal com va apuntar aquest diari i sosté la investigació policial, en realitat eren entitats pantalla per desviar els diners dels contractes a clans de la Mina.

El silenci torna a ser dens al barri de la Mina. Es respira en l’ambient la reticència de bona part dels veïns a parlar obertament. El tiroteig que diumenge a la matinada va deixar dos morts i un ferit al número 32 del carrer Mart ha enrarit encara més l’ambient ja viciat per l’apunyalament d’un jove el 23 de gener al Port Olímpic en una disputa entre clans. Les primeres hipòtesis de la investigació indiquen que els dos successos no tenen cap relació directa. Però, amb les drogues com a teló de fons, l’un s’afegeix a les conseqüències de l’altre i a l’abandó d’aquest barri de Sant Adrià de Besòs. La situació és insostenible.

El número 9 del bloc Venus del barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs, recuperarà l'electricitat demà després de 9 dies sense servei, segons han confirmat a Europa Press fonts del Consorci de la Mina. Els veïns amb contracte del número 11 van recuperar la llum dimecres a la nit, segons les mateixes fonts. Ara només es tornarà el servei als pisos que tenien comptador i el contracte en regla, no als que punxaven l'electricitat.

Ningú no entra a la verduleria Warraich, l’únic negoci que queda obert al número 11 del carrer Venus, al barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs. El dependent, Arfan, va aixecant el cap del mòbil, darrere el taulell, per observar els pocs passavolants que creuen l’erm asfalt que hi ha entre els dos blocs immensos de color crema. “Qui vols que entri a comprar?”, diu quan se li demana com va el negoci. “Ni begudes, compren, perquè estan totes calentes; crec que tancaré fins que ho arreglin”, afegeix. Els números 9 i 11 del carrer Venus no tenen electricitat des que Endesa la va tallar dijous, tot i que fonts de la companyia elèctrica asseguren que només han desconnectat el número 9. Avui és festa i previsiblement no començaran a recuperar la llum fins demà, però no només hi ha tornat la foscor, també ho han fet el silenci i la por.

El vicepresident de la comissió executiva del Consorci de la Mina, Juan Carlos Ramos, ha dimitit del seu càrrec en aquesta institució per "la falta de resposta política del Consorci" a les famílies pendents de reallotjament a l'edifici Venus des del febrer de l'any passat, segons l'agència Efe. Un reallotjament que difícilment es durà a terme, perquè el bloc està pendent d'enderrocar i l'equip de govern municipal no té la majoria per canviar-ho. Ramos, que és regidor de l'àrea de ciutadania i serveis i del barri de la Mina a l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, no hauria deixat el càrrec al consistori.

El Consorci de la Mina té problemes per trobar empreses de vigilància privada que controlin els pisos que té en aquest barri de Sant Adrià de Besòs. Tant els habitatges protegits nous on encara no hi viu ningú com els buits que hi ha als blocs vells. Els tres concursos públics per contractar-ne la seguretat han quedat deserts. Tal com va publicar aquest diari, hi havia clans gitanos dels que es disputaven el control del barri darrere d’algunes de les empreses que havien cobrat fins ara amb fons públics per fer aquesta funció. A més, la conselleria d’Interior sabia des del 2013 que s’havia adjudicat la vigilància dels pisos a empreses sense autorització per fer feines de seguretat privada.

La conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies està revisant jurídicament els contractes per a la seguretat privada dels pisos propietat del Consorci del Barri de la Mina adjudicats el 2015, segons fonts del departament. La conselleria també afirma que s'asseguraran que totes les adjudicacions del 2016 en aquest terreny, que encara no s'han tancat, siguin correctes.

El Govern ja sabia fa tres anys que hi havia irregularitats en els contractes del Consorci de la Mina a falses empreses de seguretat per vigilar els pisos protegits que construïa al barri de Sant Adrià de Besòs. Dilluns l’ARA va publicar que al darrere de la vigilància d’edificis públics de la Mina hi havia clans gitanos, com Los Manolos, implicats en les lluites internes del barri que van fer marxar centenars de persones fa més de dos mesos. Però un sindicat de vigilants privats ja ho havia denunciat a la conselleria d’Interior el desembre del 2012. Tot i això, els contractes van continuar.