La reconversió de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs en un pol audiovisual suposarà també la transformació profunda de l'entorn. Una mutació que a poc a poc va prenent forma i de la qual aquest dijous les diferents institucions implicades en el projecte n'han donat més detalls. Entre altres, que la reurbanització de la zona implicarà també reactivar un projecte sobre el qual feia gairebé nou anys que no se'n tenien notícies: l'arribada del tramvia fins al Port de Badalona.

El projecte de transformació de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs continua prenent forma. Després que el passat mes de març es fes una primera gran presentació del que ha de ser l'interior de la icònica nau de turbines de l'antiga central tèrmica –el futur Catalunya Media City– , ara es comença a dibuixar també el seu entorn. La Generalitat ha donat a conèixer aquest dissabte la proposta guanyadora del concurs per dissenyar el futur Parc Litoral del Front de les Tres Xemeneies, un espai verd de prop de 90.000 metres quadrats al delta del Besòs que té entre les seves particularitats que està dissenyat a prova d'inundacions.

Va ser el director de Barcelona Regional, l’Agència de Desenvolupament Urbà de Barcelona, entre el 2016 i el 2023, i, per tant, ha pilotat les polítiques urbanístiques dels governs d’Ada Colau. Però Josep Bohigas (Barcelona, 1967) porta l’arquitectura a la sang, i no només per la seva feina professional a l’estudi BOPBAA o en diferents col·lectius, sinó també perquè com a fill d’Oriol Bohigas va veure passar per casa seva gairebé totes les persones que en algun moment han construït la Barcelona de les darreres dècades. Va ser un dels impulsors de Manifesta 15, tot i que amb el canvi de govern va quedar fora de l’equip directiu. Ara, però, l’organització de la biennal europea l’ha nomenat el primer mediador creatiu de la Manifesta 16 Ruhr, que tindrà lloc el 2026 a la zona del Ruhr, a Alemanya.

Una de les grans obres de la Manifesta 15 Barcelona Metropolitana no surt destacada a la guia de la biennal. De fet, està pensada per passar desapercebuda. Es tracta dels treballs per fer accessible al públic, i segur, l’edifici de turbines de l’antiga central hidroelèctrica del Besòs, coneguda popularment com les Tres Xemeneies. És una de les principals seus de la biennal, i potser la més llaminera, ja que obre les portes al públic per primera vegada. Així que no és estrany que aquest dissabte al vespre unes 3.000 persones desbordessin el recinte per assistir a la inauguració oficial, presidida per la fundadora de Manifesta, Hedwig Fijen; la consellera de Cultura, Sònia Hernández; l’alcaldessa de Sant Adrià de Besòs, Filo Cañete; l’alcalde Barcelona, Jaume Collboni, i el ministre de Cultura, Ernest Urtasun. L’acte l'ha presentat la periodista Laura Sangrà i ha inclòs les actuacions de Brincadeiras i La Prenda Roja i una sessió de DJ de Jokkoo Collective.

Per als veïns del Poble-sec de Barcelona que fa anys que denuncien la degradació dels Jardins de les Tres Xemeneies del Paral·lel, que l'Ajuntament admeti que sí, que és un punt conflictiu sobre el qual cal actuar amb certa urgència, és una primera victòria. Per això celebren, tot i que amb la boca petita, que ja estigui aprovada la reforma provisional que ha de ser un primer pas en aquest espai, mentre no avança la transformació que anirà lligada a la dels edificis de les antigues oficines de Fecsa, buides des de fa una dècada. Les obres d'aquesta primera actuació pegat haurien de començar a finals d'octubre i se centraran en intentar canviar els usos d'una plaça que tothom coincideix que és complicada: un punt negre. Una de les prioritats serà retirar els nombrosos elements que ara hi dificulten la visibilitat, com els murs on es fan grafitis i que són una barrera entre el Paral·lel i els jardins.

Han hagut de passar sis anys i moltes negociacions i canvis de projecte, però, finalment, l'Ajuntament de Barcelona i la propietat dels edificis de les Tres Xemeneies del Paral·lel, Conren Tramway, han segellat avui l'acord per transformar tota aquesta zona. Una entesa que inclourà la que era, tal com va avançar l'ARA, una de les prioritats tant del consistori com dels veïns que han participat en el procés participatiu: que un dels edificis se cedeixi a la ciutat perquè passi a acollir el Cecor, el Centre de Coordinació Operativa d'Emergències de Barcelona, que actualment és en un soterrani al carrer Lleida, també al Poble-sec, i on hi ha representació dels Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Urbana, els Bombers i el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). Aquest equipament s'ubicarà en el que es coneix com l'edifici del Llac, que té façana al Paral·lel i uns 2.500 metres quadrats. I que, com la resta de les antigues oficines de Fecsa Endesa al Paral·lel, fa una dècada que no té cap ús.

No és el primer gran pla que es fa per a la zona del Besòs, però l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que aquest dimecres ha presentat la seva estratègia per a la zona, confia que aquest cop hi hagi un punt d'inflexió per posar d'acord totes les administracions implicades i desencallar projectes llargament reivindicats. Per això, asseguren, es comença per aquells que es poden materialitzar més de pressa i que no impliquen els anys i la inversió de grans transformacions anhelades com la retirada cap a l'interior de la línia de tren de la costa. A la llista hi ha projectes com ara millorar els passos subterranis i l'aïllament acústic de la C-31 a l'altura de Badalona, la descontaminació de la franja de platges entre Sant Adrià i Badalona o el rellançament dels polígons industrials per captar activitats de més valor afegit que les actuals.

Ja fa mesos i fins i tot anys que l'Ajuntament de Barcelona i els propietaris de les antigues oficines de Fecsa Endesa a les Tres Xemeneies del Paral·lel, sense cap ús des de fa una dècada, viuen encallats en una densa negociació sobre com s'ha de transformar aquest espai i, sobretot, sobre quines contrapartides han de pagar els seus propietaris, Conren Tramway, a la ciutat per poder convertir els edificis en un gran pol d'oficines com plantegen des que els van adquirir el 2017. El principal escull és que tot l'àmbit està qualificat amb una clau 4, que només permet serveis tècnics –d’electricitat, de proveïment d’aigües, de gas, etc.– i per poder aixecar-hi oficines s'hauria de requalificar com a 18. Però ¿a quin preu? Un estudi encarregat per l'Ajuntament al Centre de Política de Sòl i Valoracions de la UPC va xifrar en 48,7 milions d'euros la plusvàlua que representaria aquest canvi urbanístic i el consistori defensa que, com a mínim, el 40% de tota l'operació hauria de revertir en la ciutat. Sigui en forma d'equipaments, habitatge a preu assequible o millores a l'espai públic.

El govern d'Ada Colau ha arribat a la recta final del mandat amb mitja ciutat en obres (des de la Rambla fins a la superilla de l'Eixample) i aprovant alguns dels planejaments pendents, com el del futur de la Model o el del recinte de la Mercedes, al Bon Pastor. Però arrossega encara una pedra a la sabata: no hi ha acord per desencallar el futur de les Tres Xemeneies del Paral·lel, sense cap ús des de fa una dècada, i en una plaça on fa temps que els veïns denuncien problemes de seguretat i civisme. Els actuals propietaris de l'espai, Conren Tramway, van adquirir els edificis el 2017 i des de llavors que hi projecten un gran pol d'oficines aprofitant les instal·lacions que va deixar buides Fecsa Endesa. El projecte, per tirar endavant, requeriria una requalificació urbanística que l'Ajuntament no està disposat a fer a qualsevol preu.

Una dècada d'interrogants, de projectes en l'aire sense concretar-se i d'ulls cobdiciosos sobre quin seria el futur de les Tres Xemeneies, l'últim caramel·let per edificar al litoral de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. El projecte que s'ha definit per a aquest enclavament al voltant de l'antiga central tèrmica d'Endesa a Sant Adrià de Besòs s'acosta, ara sí, a la línia de sortida per ser una realitat. S'hi aixecaran 1.783 pisos en un nou barri on el 40% de l'habitatge serà de protecció oficial, s'hi vol ubicar un hub audiovisual com a objectiu prioritari de la futura activitat econòmica i a primera línia de mar s'estendrà un gran parc que ocuparà vora un terç de les 32 hectàrees que té aquesta porció de terreny en transformació.

Un districte digital amb un hub audiovisual, un nou barri amb més de 1.800 habitatges i una zona verda. El projecte dissenyat per reflotar econòmicament i socialment l'entorn de les Tres Xemeneies a la desembocadura del riu Besòs ha superat aquesta setmana un nou tràmit: el dels avals municipals. Ahir dilluns l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs va votar a favor de tirar endavant el pla director urbanístic (PDU) al ple del consistori (amb els vots del PSC, ERC i el regidor no adscrit) i aquest dimarts a la tarda ha estat el torn del ple de Badalona, que també s'hi ha pronunciat favorablement amb el sí de tot el govern municipal (excepte les dues regidores d'ECP, que s'han abstingut). La votació no és vinculant i, per tant, no pot aturar el projecte, però en aquest cas la Generalitat va accedir a la validació del món local abans de l'aprovació definitiva per enfortir el consens sobre els seus plans, que tindran un efecte directe sobre la configuració dels dos municipis i que, des de fa anys, també tenen l'oposició de diverses plataformes veïnals.

Tots estem molt orgullosos dels centres de recerca i de com l'aposta clara que s'hi va fer fa uns anys ha servit per atreure talent i posicionar Catalunya entre els territoris capdavanters a Europa en alguns àmbits significatius de la recerca. Això ha estat així perquè hi va haver una voluntat política clara per la ciència com a motor del creixement social i econòmic del país. En conseqüència, s'hi van dedicar mitjans i hi va haver un consens polític per blindar aquesta àrea. És, sens dubte, un sector en el qual s'ha de continuar invertint, que s'ha de mimar i que no es pot abandonar. Però ara és el moment de fer una altra gran aposta urgent i important. Cal que ens convertim en un dels centres de l'audiovisual europeu. Avui en dia el pes d'un país al món es mesura sobretot per la seva influència en l'àmbit audiovisual i digital i n'hi ha prou amb veure l'aposta clara que va fer Corea del Sud en aquest sentit, imposant la K-culture a tot el món, per entendre de què estem parlant.

Habitatge a preu assequible, equipaments de barri i millores en un espai públic molt degradat. Són les tres potes que exigeix l'Ajuntament de Barcelona als propietaris de les antigues oficines de Fecsa Endesa i les Tres Xemeneies del Paral·lel, Conren Tramway, per tirar endavant la requalificació necessària de l'espai i que puguin desencallar el seu projecte per convertir els edificis en un pol d'oficines. El govern municipal s'agafa a l'estudi encarregat al Centre de Política de Sòl i Valoracions de la UPC, que determina que si es fa el canvi de clau urbanística per autoritzar les oficines hi hauria una plusvàlua de 48,7 milions d'euros. I reclama que aquest benefici també repercuteixi en la ciutat, com a mínim el 40%. És a dir, entre 19 i 20 milions d'euros en contrapartides. "El que no farem és permetre un pelotazo", repeteix la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz.

L'entorn de les Tres Xemeneies, clausurades com a central tèrmica ja fa més d'una dècada, és el gran espai pendent de definició de l'àmbit metropolità i un punt estratègic per a l'anhelada revitalització del Besòs. Ara la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona s'han conjurat per accelerar-ne la transformació i apostar de manera clara perquè l'antiga central es converteixi en un pol de producció audiovisual i digital i que al seu entorn s'hi construeixi habitatge i un gran parc, com ja estava acordat. Així ho han segellat aquest matí el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que s'han compromès a treballar per un gran acord de país que afavoreixi el projecte audiovisual en aquest àmbit, on han destacat que just fa un any es va començar a construir el primer port digital de cables submarins d’àmbit internacional de Catalunya. Un pas que, segons Puigneró, ja s'enfocava a impulsar aquest districte digital i desestimar, per tant, altres projectes que havien festejat les Tres Xemeneies.

Què hauria d'aportar a la ciutat el propietari de les antigues oficines de Fecsa Endesa i les Tres Xemeneies del Paral·lel a canvi que l'Ajuntament li tramiti el canvi de qualificació urbanística que necessita per convertir l'espai en un pol d'oficines? Aquest és l'escull que manté bloquejada l'operació des que el 2017 Conren Tramway va adquirir l'espai, que estava sense ús des del 2012 i que està qualificat amb una clau urbanística que només permet serveis tècnics (d’electricitat, de proveïment d’aigües, de gas...). Res a veure amb les oficines que s'hi projecten. La qualificació del sòl, justament, que va reduir el preu de l'operació de compravenda, ha mantingut els edificis sense cap tipus d'ús durant tots aquests anys, tot i que el propietari ja té un projecte fet pels arquitectes Batlle i Roig per reconvertir els edificis i que puguin acollir més de 3.000 treballadors.

El govern de Colau accelera aquests dies processos participatius per deixar encarrilats projectes que considera estratègics abans que acabi el mandat. I dos coincideixen en el mateix àmbit territorial: el futur de les Tres Xemeneies i les antigues oficines de Fecsa Endesa al Paral·lel, buides des del 2012; i el replantejament del recinte de la Fira de Montjuïc pensant en quan venci, el 2025, la concessió actual d'aquest àmbit que ocupa prop de 27 hectàrees i que es vol més ben relligat amb la resta de la ciutat. Els dos processos s'entenen com el pas previ a la modificació urbanística que caldrà per permetre nous usos en aquests espais.

"Primer agafa el mocador", avisa Antoni Reig, de la Coordinadora d'Entitats del Poble-sec, abans d'acceptar parlar sobre l'estat actual del Parc de les Tres Xemeneies, a l'avinguda del Paral·lel de Barcelona: "És per plorar, per plorar". I defineix la plaça com un gran "forat negre" on es van traslladant tots els problemes del barri. Botellons –ara en horari de vespre pel toc de queda–, consum de drogues, delinqüència, brutícia i aspectes més singulars com les pintades per tot arreu, molt més enllà dels murs expressament habilitats per a grafitis com el que es va pintar per reivindicar la llibertat de Pablo Hasél. N'hi ha a terra, als bancs i fins i tot en vehicles estacionats de l'entorn. I també realitats socials com les nombroses persones sense llar que hi viuen o les que manipulen ferralla als racons de la plaça.

Per renéixer, l’edifici més alt de la silueta de Barcelona requereix una inversió a l’altura dels 200 metres que fan. Després de moltes conjectures des que Endesa la va clausurar el 2011, la central tèrmica de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs aspira a reinventar-se com a seu d’organismes d’abast mundial que promoguin la pau, les energies netes i la lluita contra el canvi climàtic. També es confia en arrossegar empreses de sectors emergents cap als polígons que hi ha a la vora de la inoperativa factoria elèctrica. El Govern assenyala el projecte com a destacat d'entre els 542 presentats per rebre ingressos del paquet de reconstrucció europeu. Quants diners es necessiten per reflotar la planta? Uns 140 milions d’euros com a mínim, tot i que la Generalitat ha d’acabar de definir el projecte, cosa que podria fer elevar el pressupost.

Pas endavant per desencallar la urbanització de la zona de les Tres Xemeneies a Sant Adrià de Besòs, uns terrenys on s'hi ha projectat tot un nou barri amb 1.800 habitatges. La comissió territorial d'urbanisme de l'Àmbit Metropolità de Barcelona ha aprovat inicialment aquest divendres el pla director urbanístic (PDU) per a aquesta zona, segons ha informat la conselleria de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat en un comunicat. En la redacció del pla hi han intervingut la secretaria d'Agenda Urbana i Territori, en coordinació amb els ajuntaments de Sant Adrià de Besòs i Badalona, on s'ubiquen les Tres Xemeneies, i el Consorci del Besòs.

L'empresari egipci Mohamed Aly, president del Grup Amlaak, ha presentat avui a Barcelona un projecte per construir la que seria "la quarta piràmide del Mediterrani", que aniria integrada en el conjunt de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs. Una obra que encara no té l'aval de les administracions i que encara està subjecta al pla director urbanístic (PDU), que està en procés de decidir quins seran els futurs usos de la que és l'última gran extensió de sòl sense edificar de l'àrea metropolitana.