Barcelona
Societat  /  Barcelona 06/10/2022

Què passa amb les Tres Xemeneies del Paral·lel?

L'Ajuntament estudia ara portar-hi el Centre de Coordinació d'Emergències, i la negociació amb la propietat per als nous usos continua encallada

4 min
Panoràmica de Barcelona amb la silueta de les Tres Xemeneies del Paral·lel.

BarcelonaEl govern d'Ada Colau ha arribat a la recta final del mandat amb mitja ciutat en obres (des de la Rambla fins a la superilla de l'Eixample ) i aprovant alguns dels planejaments pendents, com el del futur de la Model o el del recinte de la Mercedes, al Bon Pastor. Però arrossega encara una pedra a la sabata: no hi ha acord per desencallar el futur de les Tres Xemeneies del Paral·lel, sense cap ús des de fa una dècada, i en una plaça on fa temps que els veïns denuncien problemes de seguretat i civisme . Els actuals propietaris de l'espai, Conren Tramway, van adquirir els edificis el 2017 i des de llavors que hi projecten un gran pol d'oficines aprofitant les instal·lacions que va deixar buides Fecsa Endesa. El projecte, per tirar endavant, requeriria una requalificació urbanística que l'Ajuntament no està disposat a fer a qualsevol preu.

El procés fa mesos que està encallat en el càlcul de les contrapartides econòmiques que els promotors haurien de fer a la ciutat perquè un espai que ara està qualificat amb una clau 4, que només permet serveis tècnics –d’electricitat, de proveïment d’aigües, de gas, etc.–, pugui passar a acollir oficines (clau 18). El canvi, segons un estudi encarregat al Centre de Política de Sòl i Valoracions de la UPC, suposaria una plusvàlua de 48,7 milions d'euros. I el govern de Colau insisteix que, per evitar un pelotazo , això hauria de revertir en la ciutat. Xifra en uns 19 o 20 milions d'euros les contrapartides que hauria d'assumir la propietat . Una quantitat que dista molt de la que estan disposats a destinar-hi els promotors.

En el procés participatiu que s'ha obert amb el veïnat, aquestes contrapartides s'han concretat en projectes com entomar el cost de la reforma dels Jardins de les Tres Xemeneies, adquirir una parcel·la del carrer Blesa on es podrien construir un centenar de pisos i garantir que els Castellers del Poble-sec mantenen el seu local o fer habitatge a l'edifici de Red Eléctrica Espanyola (REE). Aquest últim, tot i quedar inclòs en el conjunt de les Tres Xemeneies, no és de la mateixa propietat. Les tres potes de la compensació, com repeteix l'àrea d'Urbanisme, han de ser: habitatge a preu assequible, equipaments de barri i millores en un espai públic molt degradat. L'obstacle és decidir on es fa tot això i, sobretot, qui ho paga.

Coordinació policial

De moment, no hi ha acord en les xifres, però l'Ajuntament sí que ha començat a explorar un nou possible ús per a l'espai que quedi com a equipament: la possibilitat de traslladar-hi el Cecor, el Centre de Coordinació Operativa d'Emergències de Barcelona, que actualment s'emplaça en un soterrani al carrer Lleida, també al Poble-sec, i on hi ha representació de Mossos d'Esquadra, Guàrdia Urbana, Bombers i Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). És la sala conjunta de comandaments. Aquest moviment permetria solucionar una doble problemàtica: dignificar l'actual espai del Cecor, que ha rebut moltes crítiques per part dels sindicats i que, a més, ha de marxar del lloc actual quan es tiri endavant el nou projecte per a Fira de Montjuïc , i mitigar la sensació d'inseguretat que els veïns denuncien a la plaça de les Tres Xemeneies. La proposta s'explora ara des de l'àrea d'Urbanisme després que els veïns demanessin més mesures de seguretat a la plaça, i encara no té concrecions. L'associació de veïns del Poble-sec confirma que seria una mesura que el barri rebria amb molt bons ulls.

Fins ara sí que hi ha hagut, com ha pogut saber l'ARA, una visita conjunta del tinent d'alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, i la responsable d'Urbanisme, Janet Sanz, a l'emplaçament per valorar si s'ajustaria a les necessitats. La sala de coordinació policial podria ocupar un dels dos blocs més petits del complex: o l'edifici de REE o el cos més petit de les antigues oficines de Fecsa Endesa. Tots dos donen al Paral·lel. El primer ofereix 2.200 metres quadrats i el segon, 2.400.

En els debats del procés participatiu, els propietaris de l'espai van apuntar que de totes les alternatives que se'ls plantejaven les que veien més bé eren aquelles que proposaven nous usos en espais que encara no són seus (com l'edifici de REE o el de Blesa), perquè això els permet mantenir el projecte de gran pol d'oficines en l'edifici actual. No hi havia entesa, però, en els números. Ni es plantejava llavors encara la idea del Cecor, que ha sigut l'últim element a entrar en joc. El govern municipal insistia durant les sessions que la idea és deixar la modificació del pla general metropolità (MPGM) necessària feta ja aquest mandat i remarcaven que qui decideix el detall d'aquesta modificació és el consistori. I la propietat prefereix guardar silenci sobre l'estat de les converses.

El mandat passat, just després dels atemptats de la Rambla, el govern de Colau va plantejar traslladar el Cecor al Palau Municipal d'Esports, també al carrer Lleida, i tancat des de fa anys. Desestimat el projecte policial, ara es preveu que aquest equipament aculli usos tecnològics aplicats a l'esport. Les obres haurien de començar el 2024. Més recentment, el govern municipal també havia plantejat moure el centre de coordinació cap al Raval (s'estudiava l'antiga seu del Consell Comarcal del Barcelonès, al carrer de les Tàpies). Sindicats com el CSIF recorden sovint que la sala del carrer Lleida era una solució provisional, acordada el 2005, i que l'espai actual no els ofereix unes bones condicions de treball. Ara, a més, els nous plans per al recinte de la Fira obliguen a treure aquesta sala del pavelló on és, que anirà a terra per construir en el seu lloc nous habitatges.

stats