Quan el teu país et desposseeix de drets i proteccions, et diu que ja no et reconeix. Altres vegades t'adones que tu ja no reconeixes el teu país. Gent que marxa; famílies que es fracturen per motius polítics; amistats que es trenquen; persones i institucions que eren molt admirades són denigrades i els dolents d'ahir són santificats; cares conegudes desapareixen de l'àmbit públic; s'imposa una conformitat agressiva, canvien les condicions materials de vida.

Pedro Pascal és un dels homes del moment, però la seva germana, Lux Pascal, està escalant posicions en l'estrellat internacional. Aquest nou estatus va quedar clar fa pocs dies quan els germans van assistir al Festival de Canes. Lux, actriu i activista trans, va acompanyar el seu germà a la presentació de la seva nova pel·lícula, Eddington, i es va convertir en una de les convidades més fotografiades de la nit. Per a una ocasió tan especial, va trigar un elegant vestit de setí en tons daurats de Dior.

El govern escocès ha perdut una complexa batalla política i legal amb moltes implicacions. El Tribunal Suprem del Regne Unit ha dictaminat aquest dimecres que les dones transgènere no haurien de ser legalment definides com a dones, sempre d'acord amb la llei d'igualtat britànica del 2010. El Suprem ha declarat que la definició de sexe en l'esmentat marc jurídic –dona o home– deixa clar que es basa en el sexe biològic. Per tant, un certificat de reconeixement de gènere no canvia el sexe d'algú, que està associat a la condició en el moment del naixement, si bé pot canviar la identitat de gènere i pot ser un símbol d’aquesta identitat. La decisió ha sigut presa per unanimitat dels cinc jutges.

Ander Mataró (Barcelona, 2001) actor i cantant. Protagonitza el musical Alan, inspirat en l’Alan Montoliu, un noi de disset anys que va patir transfòbia. Es pot veure l’1 de març al Teatre Principal de Sabadell i del 9 al 16 de març al Teatre Poliorama de Barcelona.

L’Ander va créixer a Premià de Dalt, però va anar a l’Escola Garbí Pere Vergés de Badalona. “M'agradava perquè funcionava com una petita ciutat. Em va agradar més quan vaig fer el batxillerat artístic, però d'arts plàstiques, perquè allà no hi havia l'escènic. Gaudia els dies que tenia alguna optativa de teatre, o de coral, o música”.

]]>

Entre els polèmics canvis legislatius i actuacions públiques de les primeres setmanes de Donald Trump al poder, dimecres es va produir una fotografia excepcional: el president dels Estats Units rodejat de nenes durant la firma del decret que prohibeix a les dones trans participar en lligues femenines. Aquesta mateixa imatge ha estat la que ha utilitzat l'escriptora J. K. Rowling per mostrar públicament el seu suport a la decisió del republicà i assenyalar l'esquerra, segons ella, per atacar els drets de les dones.

]]>

Tal com va prometre, Donald Trump ha signat un decret amb el títol “Sense homes en esports femenins” per vetar la participació de les dones trans en la categoria. Ja respirem tranquils.

]]>

Hi ha una certa alarma social davant la possibilitat que els fraus a la llei trans posin en risc els drets de les dones. És una por legítima, però també infundada. D'una banda, el frau no és sistemàtic ni generalitzat, com van confirmar les dades del ministeri el mes passat. De l'altra, en la mesura que els homes cis que es fan passar per dones no obtinguin els “privilegis” que esperen, aniran desistint de l’ocurrència.

]]>

El que més m’agrada de bell hooks –escrit així, en minúscules– és que m'ajuda a pensar el món, i les relacions socials, des de la seva complexitat, des de les contradiccions. I, precisament, la maternitat, amb tota la seva bellesa, també m’ha dut a molta complexitat i a moltes contradiccions.

]]>

Llibre de sang és un bildungsroman generacional, una novel·la d’aprenentatge queer sobre la família, el llenguatge, la vergonya i el desig en què Kim de l’Horizon (Ostermundigen, Suïssa, 1992) escriu unes cartes serpentejants i multilingües a la seva àvia –un "paisatge en constant moviment" que comença a patir de la demència– per poder-hi conservar la relació. Per la seva complicada situació com a no-binari, no sap com fer-se entendre. Mira de recórrer a la seva infantesa, però s’adona que només en recorda fragments, i el de la seva nova i promíscua vida actual. El narrador s’oposa a la cultura del silenci de les mares, investiga el llinatge femení no tradicional i afirma que els cossos segueixen sent cossos fins i tot fora de la norma. De l'Horizon transita entre el llenguatge més poètic i la parla més vulgar per explicar que hi ha cossos que mai no es deixen de qüestionar la seva identitat. Llibre de sang també és una novel·la sobre la por, la por d’un nen atemorit per la seva diferència i per la violència que aquest fet encara segueix despertant en la societat. 

]]>

Diu Paul B. Preciado que no té cap intenció d’escriure la seva autobiografia, perquè Virginia Woolf ja ho va fer a la seva novel·la Orlando, la història d’un noble britànic que, una nit, es transforma en dona i acaba vivint durant tres segles. D’aquesta identificació absoluta amb un text de ficció sorgeix Orlando, la meva biografia política, que no és ben bé una adaptació sinó un diàleg amb les seves idees i subtext. El filòsof entén el relat de Woolf com un mirall on tenen cabuda els reflexos de totes les disfòries de gènere. Per això dona veu a diverses persones que expliquen la seva transició i el seu combat diari amb l’asfixiant lògica binària.

]]>

El binomi de puta i cantonada és una de les primeres imatges que venen al cap quan es parla de prostitució. Tot i que és un estereotip, no és gratuït. "Estar en una cantonada et permetia controlar qui passa pel carrer. Si venia la policia o persones que et volien apallissar, et podia salvar la vida perquè podies fugir per un carreró", explica Violet Ferrer, actriu i creadora de la Puti-ruta històrica de Barcelona. Durant cinc anys, la Violet també va exercir la prostitució al Camp Nou. "Estava cansada de veure com tothom ha parlat durant segles sobre les putes, menys nosaltres mateixes, i vaig decidir crear la ruta", assegura.

]]>

L’organització de la cursa britànica Manchester-Liverpool, de 80,5 km de traçat, que es va córrer a l’abril, no ha dubtat a desqualificar la ultramaratoniana Joasia Zakrzewski, que va travessar la meta en tercera posició, perquè es creu que va utilitzar un cotxe per fer, aproximadament, 4.000 metres. Segons dades de la investigació, va recórrer aquest tram en només 4 minuts i 16 segons, això equival a 1,4 minuts per quilòmetre. El rècord mundial està en 2,3 minuts per quilòmetre. La decisió de desqualificar l’escocesa per avantatge antiesportiu ha estat fàcil i contundent. No hi havia alternativa davant una trampa tan matussera. Qui ho ha tingut més difícil ha estat el Consell Mundial d’Atletisme a l’hora de decidir si impedia a les atletes transgènere que han fet la transició després de la pubertat competir en les categories femenines. 

]]>

Una amiga em va explicar, fa un parell de mesos, que el seu fill de setze anys havia començat a fer el trànsit. Com és lògic, vaig interessar-me per saber com la feia sentir això a ella i la seva resposta va ser, més o menys: és una cosa nova, m’hi estic adaptant, però vull acompanyar-lo. Després va reconèixer que la seva nova filla era una persona feliç i alliberada.

]]>

L'aprovació dies abans de Nadal al Parlament de Holyrood de la reforma de l'anomenada llei trans escocesa, la decisió del govern de Londres de bloquejar-la per, en principi, un conflicte de competències impedint-ne l'entrada en vigor, i la pugna oberta al Partit Nacional Escocès (SNP) per la corona que deixa la primera ministra, Nicola Sturgeon, han configurat un escenari en què el col·lectiu LGBTI+ del país ha denunciat que se sent cada cop més insegur i, fins i tot, amenaçat.

]]>

El New York Times, un dels referents mundials del periodisme, acaba de rebre un toc d'atenció. Durant l'última setmana s'han multiplicat les crítiques cap al diari pel seu enfocament a l'hora de tractar qüestions que afecten la comunitat transgènere. Gairebé un miler de col·laboradors, actuals i passats, a més de subscriptors i lectors de la capçalera, han mostrat el seu rebuig per la cobertura que està fent de temes relacionats amb joves trans signant una carta publicada dimecres passat. No és l'únic manifest contra el diari. En una segona carta, associacions com ara l'Aliança Gai i Lesbiana contra la Difamació (GLAAD) dels EUA, amb el suport de personatges públics com la humorista Hannah Gadsby, acusen el New York Times de tractar la diversitat de gènere amb "una barreja estranyament familiar de pseudociència, eufemismes i llenguatge connotat mentre es publiquen reportatges sobre nens trans que ometen informació rellevant sobre les seves fonts".

]]> Llegeixo a l’ARA un article que parla dels aspectes més controvertits de la llei trans. El CGPJ considera que alguns articles de la llei suposen "discriminació indirecta d'aquelles persones no recollides en l'àmbit d'aplicació [de la llei], especialment significativa cap a les dones no transsexuals". Es refereixen a l’esport (professional). Parlen de la "diferència de les condicions físiques" entre les dones transsexuals i les que no ho són”.

]]>

L'humor de Ricky Gervais és conegut per generar incomoditat, com va demostrar les diverses vegades que va presentar les gales dels Globus d'Or. Ara el còmic britànic torna a estar al centre de la polèmica per algunes de les bromes incloses en l'especial de comèdia SuperNature, que es va estrenar dimarts a Netflix, on també es pot trobar After life, la sèrie creada i protagonitzada pel mateix Gervais. Les associacions LGTBI han mostrat el seu disgust per les bromes sobre les persones trans que Gervais fa durant el seu monòleg.

]]>

La Mònica està desesperada. La seva germana de 13 anys s’ha passat el confinament a l’habitació fent amistats virtuals i acaba d’exigir a la família que deixin d’adreçar-se a ella pel “nom mort” (dead name) i li diguin Àlex. Vol començar la transició amb testosterona i amputar-se els pits perquè és un noi atrapat en un cos de noia. La mare l’ha portada al psicòleg, i aquest, adduint que no és un tema de salut mental, l’ha derivada immediatament a dos llocs: a Trànsit, la unitat de tractament de la identitat de gènere de la sanitat catalana, i al SIAD de la ciutat, el servei d’informació i atenció a les dones que teòricament és un recurs contra la violència de gènere i es finança amb diners del pacte d’estat.

]]>

El primer llibre de la periodista i escriptora Shon Faye (Bristol, 1988) és una anàlisi exhaustiva i reveladora de l'experiència vital de les persones transgènere, que segons l'autora inclou homes trans, dones trans i persones no binàries. Publicat per Blackie Books, Trans vol conscienciar els lectors de la importància d'escoltar una minoria –que a països com el Regne Unit no arriba a l'1%– per prendre consciència de la universalitat de les seves lluites. Faye presentarà l'assaig aquest dimarts (18 h) al Centre LGBTI de Barcelona acompanyada del sociòleg i activista Miquel Missé.

]]>

Després de ser guionista d'Élite i crear la comèdia Señoras del (h)AMPA, Abril Zamora (Cerdanyola del Vallès, 1981) acaba d'estrenar Todo lo otro, una de les primeres produccions espanyoles d'HBO Max. A la dramèdia, Zamora hi fa tots els papers de l'auca: n'és la creadora i la directora i hi dona vida a la Dafne, una desorientada noia en la frontera dels 30 anys que està frustrada per una feina poc satisfactòria i una vida sentimental a la deriva.

]]>