El Tribunal Penal Internacional condemna les sancions imposades per Trump

WashingtonEl Tribunal Penal Internacional (TPI) ha condemnat les sancions imposades pel president dels Estats Units, Donald Trump, contra el seu personal. El tribunal amb seu a la Haia ha anunciat que continuarà amb la seva tasca judicial malgrat les amenaces del republicà i ha demanat als seus equips "que es mantinguin ferms" davant l'amenaça. Les sancions de Trump són una represàlia per les ordres de detenció emeses pel TPI contra el primer ministeri israelià, Benjamin Netanyahu, i el seu aleshores ministre de Defensa, Yoav Gallant, per crims de guerra a Gaza.

En un comunicat, el TPI ha condemnat "l'emissió per part dels Estats Units d'una ordre executiva que pretén imposar sancions als seus funcionaris i perjudicar la seva tasca judicial independent i imparcial". A més, ha reafirmat el seu suport als seus treballadors, i s'ha compromès amb "continuar proporcionant justícia i esperança a milions de víctimes innocents d'atrocitats arreu del món". Trump va signar una ordre executiva la nit de dijous per imposar sancions contra el TPI que inclouen des de la congelació de béns i actius en territori estatunidenc fins a la prohibició d'entrada al país dels treballadors del TPI i els seus familiars propers.

"El TPI ha afirmat la seva jurisdicció sense una base legítima i ha obert investigacions preliminars sobre personal dels Estats Units i d'alguns dels seus aliats, inclòs Israel. A més, ha abusat del seu poder emetent ordres de detenció infundades contra el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i l'exministre de Defensa, Yoav Gallant. El TPI no té jurisdicció sobre els Estats Units ni sobre Israel, ja que cap dels dos països és part del Tractat de Roma ni membre del TPI", escrivia Trump al decret.

El president no només ataca el tribunal, sinó que considera un "precedent perillós" l'ordre de detenció contra Netanyahu i Gallant. Ni els Estats Units ni Israel reconeixen la jurisdicció del TPI, però el tribunal va acceptar Palestina com a membre el 2015, cosa que li atorga jurisdicció sobre els crims internacionals comesos a Gaza. En el seu primer mandat, Trump va imposar sancions als funcionaris del TPI que estaven investigant si les forces nord-americanes havien comès crims de guerra a l'Afganistan. Aquestes sancions van ser retirades per l'expresident Joe Biden.

En el document, Trump considera que la conducta del tribunal "amenaça amb infringir la sobirania dels Estats Units i soscava el treball crític de seguretat nacional i política exterior del govern dels Estats Units i dels nostres aliats, inclòs Israel". És per això que el president no només ordena imposar sancions contra els treballadors del TPI que investiguin ciutadans dels EUA o els seus aliats, sinó que també espera que els seus aliats "s'oposin a qualsevol acció del TPI contra els Estats Units, Israel o qualsevol altre aliat dels Estats Units que no hagi consentit la jurisdicció del TPI". Actualment, Netanyahu i Gallant s’enfronten al risc de ser arrestats si viatgen en algun dels 124 països membres del tribunal, que inclouen la majoria de països europeus.

Quan al novembre el TPI va emetre l'ordre de detenció contra Netanyahu i Gallant, els Estats Units, liderats per Joe Biden, ja van respondre amb duresa. "Els Estats Units rebutgen fonamentalment la decisió del tribunal d’emetre ordres d’arrest contra alts funcionaris israelians", deia el comunicat que va emetre el Consell de Seguretat Nacional, que recordava que el tribunal no tenia jurisdicció en aquest cas. "Seguim profundament preocupats per la pressa del fiscal a l’hora de sol·licitar aquestes ordres d’arrest i pels preocupants errors de procediment que han conduït a aquesta decisió", deia.

Una visita profitosa

La publicació de l'ordre coincideix amb la visita del primer ministre israelià a Washington, que, a més de reunir-se amb el seu homòleg estatunidenc també s'ha vist amb els líders dels dos partits majoritaris del Congrés. Netanyahu ha estat el primer mandatari que ha visitat Trump durant l'inici del seu segon mandat. El viatge és profitós per als interessos de l'israelià, que després de trobar-se amb Trump va sentir com el republicà anunciava que els Estats Units "prendran el control de Gaza"; tot plegat amb la finalitat de desplaçar "permanentment" la població palestina de la seva terra i convertir la Franja en una "Riviera del Pròxim Orient". Ha estat la vegada en què el president ha fet més explícit el seu suport als plans de neteja ètnica que Tel-Aviv vol perpetrar contra el poble palestí.

El pla vulnera un bon grapat de lleis internacionals –desplaçar forçosament els palestins entraria dins la categoria de crim contra la humanitat– i ja ha trobat un clamorós rebuig per part de la comunitat internacional, mentre que Netanyahu ha qualificat la idea d'"extraordinària". En les darreres hores, Trump ja ha insistit que no s'enviaran soldats nord-americans per fer la feina. En una publicació a Truth, el mandatari deia que "Israel haurà d'entregar la Franja de Gaza als Estats Units quan acabin els combats".

Mentrestant, tota la polèmica generada al voltant de la proposta de Trump ha permès desviar l'atenció de les negociacions sobre la segona fase de l'alto el foc. Les converses ja han començat a Qatar i suposadament s'hauria de completar la retirada de les tropes israelianes fins al perímetre fronterer, l'alliberament de líders polítics històrics empresonats a Israel i la sortida dels últims ostatges.

Els últims dies, el president ja havia expressat que no confiava que l'alto el foc durés gaire més, mentre que les declaracions sobre desterrar els palestins de casa seva estan donant ales a Netanyahu per fer fracassar la treva. Això, en clau interna, pot interessar al president israelià per a la seva supervivència política, ja que ha perdut suports en el govern de coalició justament a causa de l'acord.