Trump vol que Israel entregui Gaza als Estats Units després de derrotar Hamàs

Washington / BarcelonaEl pla de Donald Trump de convertir Gaza en un paradís turístic sense els palestins agrada i molt a Israel. La condemna global de la proposta, amb noves denúncies de neteja ètnica, no sembla afectar el primer ministre Benjamin Netanyahu, que ha qualificat d'"extraordinària" la idea del president dels EUA. Però després d'haver dit dimecres que estava disposat a enviar tropes dels Estats Units a la Franja, ara Trump fa un pas enrere i diu que Israel ha de derrotar Hamàs abans de lliurar-li el territori palestí. "La Franja de Gaza hauria de ser lliurada als Estats Units per Israel quan acabin els combats", ha dit a la seva xarxa social, Truth Social.

Abans d'aquestes declaracions Netanyahu ha celebrat el pla de Trump. "És la primera bona idea que he sentit [...] Crec que s'hi ha de treballar, examinar i prendre's seriosament, perquè crec que podria crear un futur diferent per a tothom", ha dit aquesta nit en una entrevista a la Fox, en el darrer dia de la seva visita a Washington. El primer ministre israelià ha convidat els palestins a marxar: "Vull dir, què hi ha de dolent en això? Poden marxar, després poden tornar, poden traslladar-se i tornar. Però cal reconstruir Gaza". El seu govern, de fet, ja ha mogut fitxa en conseqüència: el ministre de Defensa, Israel Katz, ha ordenat a l'exèrcit que prepari un pla per permetre la sortida "voluntària" dels palestins de la Franja.

Katz, però, no s'ha quedat aquí. Preguntat al Canal 12 israelià sobre on haurien d'anar els habitants de Gaza, el ministre ha respost que haurien de ser els països que han condemnat les matances d'Israel a la Franja: "Països com Espanya, Irlanda, Noruega i altres, que han presentat acusacions i afirmacions falses contra Israel per les seves accions a Gaza, estan legalment obligats a permetre que qualsevol resident de Gaza entri al seu territori", ha afirmat. Els tres països que ha mencionat Katz són els que el passat maig van reconèixer conjuntament l'estat de Palestina, motiu que va agreujar la crisi diplomàtica entre Tel-Aviv i Madrid arran de la guerra. El ministre ha afegit que el pla anunciat per Trump pot ajudar al "reassentament".

La resposta espanyola a les paraules del ministre israelià ha arribat per boca del titular d'Exteriors, José Manuel Albares. En declaracions a RNE, ha defensat que "la terra dels palestins és Palestina i la dels gazatins, Gaza", i ha rebutjat així qualsevol "debat" sobre una eventual sortida dels habitants de la Franja. A més, ha deixat clar que "Espanya pren les seves decisions sobiranament i autònomament" i que "cap tercer li diu el que ha de fer". El ministre ha assegurat que l'estat espanyol acull aquells palestins que necessitin asil, però ha insistit que el seu futur passa per viure a Palestina, i ha refermat així l'anomenada solució dels dos estats reivindicada pel govern de Pedro Sánchez.

El govern d'Irlanda, que juntament amb l'espanyol han estat les veus a Europa més crítiques amb Israel, s'ha expressat en el mateix sentit. "L'objectiu és escalar massivament l'entrada d'ajuda humanitària a Gaza, restablir els serveis bàsics i un marc clar que permeti el retorn dels desplaçats", ha dit el ministeri d'Exteriors a l'agència Reuters. "Qualsevol comentari en sentit contrari no és útil i només genera distraccions".

Tot i no ser al·ludit pel ministre de Defensa israelià, el Regne Unit també ha deixat clar que no pensa col·laborar en el desplaçament forçat de la població de Gaza. "No hi ha d'haver cap desplaçament forçat dels Palestins ni tampoc cap reducció del territori de la Franja de Gaza, ha declarat al parlament britànic Anneliese Dodds, responsable de Desenvolupament Internacional del govern britànic.

Les principals organitzacions de defensa dels drets humans han alertat que el pla de Trump i Netanyahu és una invitació a la neteja ètnica, per molt que els responsables israelians intentin disfressar-ho de sortida voluntària. Si es converteix en una política d'estat potencialment podria comportar una neteja ètnica. I si s'executa amb una intencionalitat seria desplaçament forçat. I si aquest desplaçament forçat és part d'un atac sistemàtic i d'envergadura contra la població civil seria un crim contra la humanitat", ha dit Adam Coogle, de Human Rights Watch. Coogle ha recordat que tots els països tenen l'obligació de tramitar les peticions individuals d'asil, però "no tenen l'obligació de participar en el desplaçament forçat de tota la població de la Franja de Gaza".

Netanyahu, que en l'entrevista a la Fox ha descrit Trump com "el millor amic" que ha tingut mai Israel, ha abonat la idea que els palestins voldrien marxar voluntàriament d'una Franja devastada. "Què hi ha de dolent en permetre als gazatins que vulguin marxar que se'n vagin? Poden marxar, després tornar, però cal reconstruir Gaza", ha dit. La idea del president nord-americà, però, és desplaçar "permanentment" els palestins de Gaza i erigir-hi un centre de vacances que ha batejat com la "Riviera del Pròxim Orient".

A l'espera de nous detalls sobre els passos tant dels EUA com de Tel-Aviv en aquesta direcció, el pla anunciat en les últimes hores pel ministre de Defensa israelià passa per habilitar opcions de sortida per als palestins a través de passos terrestres i també per mar i aire, segons ha explicat al Canal 12. La proposta d'enviar-los cap a països com Espanya arriba després que Trump plantegés que Egipte o Jordània acollissin els 2 milions de palestins que han sobreviscut a l'ofensiva israeliana –que ha portat els tribunals internacionals a processar l'estat jueu per un crim de genocidi– i que aquests dos països rebutgessin frontalment la proposta.

Enmig d'aquestes polèmiques, la situació sobre el terreny continua sent terriblement difícil. Un temporal d'hivern ha afectat greument les tendes i les precàries instal·lacions en cases semi enderrocades on s'han refugiat les famílies palestines que han retornat al nord de Gaza. El fort vent ha desmuntat les tendes i la pluja ha inundat els campaments. Les autoritats de Gaza han fet una crida urgent per aconseguir ajuda, i asseguren que fins ara només han rebut un 5% de les 150.000 tendes que havien demanat ni tampoc cap casa prefabricada.