És el soterrament que mai arriba i que cada any va sumant més obstacles que el fan més car. L'últim, aquest mateix dimarts. El ministeri de Transports ha anunciat, finalment, l'adjudicació de les obres que han de complir amb la històrica reivindicació d'amagar les vies del tren –és a dir, soterrar-les–- al seu pas per Montcada i Reixac. Quatre consorcis, formats per 15 empreses diferents, es van presentar al febrer com a candidats per tirar endavant les obres, que fa més de tres dècades que es van anunciar. Fins ara, però, encara no s'hi ha mogut ni una pedra.

Capacitat per a 900 passatgers, 100 metres de longitud i sis cotxes, amb dos de centrals que tindran dos pisos, 12 portes per cada costat i wifi. Així seran els nous trens que Renfe ha encarregat a l'empresa Alstom per a la xarxa de Rodalies de Catalunya. Els combois ja estan dissenyats i en procés de fabricació. Així ho han explicat aquest matí els directius de les dues companyies des de la planta que Alstom té a Santa Perpètua de Mogoda, on es faran els trens.

Bones notícies per als usuaris de Rodalies i per als passatgers dels trens regionals de Tarragona i Lleida. Després de 19 dies d'alteracions en el servei, la R2 Sud ha tornat a la normalitat. Els tècnics d'Adif (l'empresa pública gestora de les infraestructures) han donat per solucionada la incidència de l'1 de maig, que va afectar el sistema de senyalitzacions d'aquesta línia i va limitar l'operativa a només tres trens per hora. Segons la Cambra de Comerç de Barcelona, un "nou episodi de caos al ferrocarril català" que, calcula, ha afectat un milió de desplaçaments i ha fet perdre 60.000 jornades laborals. En aquest sentit, entre els usuaris que esperen aquest dissabte a les andanes hi continua havent un clima de desconfiança en el servei, que, diuen, falla contínuament.

Quan només falten tres dies perquè comenci la campanya electoral de les municipals, ja es pot dir sense gaire risc d'equivocar-se que hi ha un tema que influirà segur en aquests 15 dies de mítings i retrets entre partits: els problemes de Rodalies. Els ingredients que ho han fet possible són bàsicament dos. El primer, que les incidències a la xarxa de trens no només no cessen, sinó que s'han intensificat en les últimes setmanes. El segon, i més decisiu, és que alguns partits han vist la manera de treure'n un rèdit polític i a d'altres no els queda més remei que entrar en la batalla. Aquest dilluns el president de la Generalitat, Pere Aragonès, s'ha desplaçat a una de les estacions més afectades pels problemes, la de Gavà, per carregar contra el govern espanyol. Des de la Moncloa l'han acusat d'electoralista.

Comença a ser tradició que els actes amb presència del ministeri de Transports i de la Generalitat acabin com el rosari de l'aurora. Ja va passar fa 10 dies quan la presentació aparentment inofensiva d'unes obres a la B-23 va acabar en retrets velats entre la ministra Raquel Sánchez i el president Pere Aragonès, i aquest dilluns s'ha repetit l'escena entre la ministra i el conseller de Territori, Juli Fernández. El problema no és altre que el conflicte que tenen obert els dos governs per la negociació del conveni de la ronda Nord de la B-40, la carretera que la Generalitat va acceptar fer a contracor a canvi que el PSC li aprovés els pressupostos. Que no es posen d'acord era un secret a veus, però avui directament han airejat obertament les seves diferències.

L'estació d'Arc de Triomf és curta. És l'única estació de tota la línia R1 de Rodalies que no té 200 metres de llarg, sinó amb prou feines 170. Això fa que no hi puguin parar trens llargs (perquè no hi caben) i obliga que per la R1, la línia del Maresme –que és una de les que tenen més demanda–, només hi puguin circular trens curts, amb poques places. "És un coll d'ampolla", admeten fonts del ministeri.

Queda només una setmana perquè expiri el termini perquè la Generalitat i l'Estat arribin a un acord per firmar el conveni per construir el tram de la ronda Nord de la B-40 entre Sabadell i Terrassa. És la polèmica carretera que va estar a punt de fer descarrilar els pressupostos i que el PSC va forçar el Govern a acceptar. Quan falten només aquests set dies perquè soni l'alarma, la Generalitat i l'Estat tenen una negociació oberta per concretar el conveni, però estan lluny d'un acord i el temps corre. Així ha quedat escenificat aquest divendres en un acte sobre infraestructures en què han participat els dos principals responsables de concretar l'obra: la ministra de Transports, Raquel Sánchez, i el president de la Generalitat, Pere Aragonès.

Una cadena d'errors i desídia ha provocat que els nous trens per a Astúries i Cantàbria triguin dos anys més a entrar en funcionament del que estava previst. A punt de la campanya electoral, això es fa pagar i els presidents de les comunitats afectades –on els socialistes governen sols o amb coalició– han demanat caps. I els hi han donat. Ahir van dimitir el president de Renfe, el català Isaías Táboas, i la secretària d'estat de Transports, Isabel Pardo de Vera, tot i que en aquest últim cas algunes fonts parlen directament de destitució. En tot cas, són dos càrrecs del més alt nivell que ja han estat ràpidament substituïts i que mostren fins a quin punt hi havia malestar intern al PSOE per aquest fiasco que s'ha intentat resoldre abans fins i tot de conèixer els resultats d'una auditoria interna.

La polèmica pels trens que no passen pels túnels de Cantàbria i Astúries ha provocat, ara sí, cessaments al més alt nivell. Són la secretària d’estat de Transports, Isabel Pardo de Vera, i el president de Renfe, Isaías Táboas, que haurien presentat la seva dimissió i la ministra Raquel Sánchez les hauria acceptat. Segons explica Efe, però, en el cas de la també expresidenta d’Adif es tractaria d’una destitució. Aquestes sortides se sumen a les ja anunciades a principis de mes del cap d’inspecció i tecnologia d’Adif i del gerent dels trens de Cantàbria, que depenen de Renfe. El consell de ministres d’aquest dimarts nomenarà com a president de l’empresa ferroviària el català Raül Blanco, fins fa pocs mesos secretari d’estat d’Indústria, mentre que el secretari general d’Habitatge, David Lucas, passarà a ser el número 2 de Transports.

Raquel Sánchez (Gavà, 1975) rep l'ARA a la seu del ministeri de Transports, en una sala presidida per un gran mapa de la xarxa ferroviària espanyola on es veu clarament la concepció radial de les infraestructures a Espanya.

Fa vint anys que se'n parla i els estudis bàsics s'han engegat diverses vegades, però les obres del soterrament de les vies al seu pas per l'Hospitalet de Llobregat no acaben d'arribar per més que s'anunciïn. Aquest divendres ha tornat a passar: la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, la socialista Raquel Sánchez, s'ha reunit amb l'alcaldessa de la ciutat, Núria Marín, per garantir de nou que "ara sí que faran possible el soterrament". L'alcaldessa, també socialista, ha afegit a més que entén l'escepticisme dels veïns, però que "aquesta vegada va de debò".

La fabricació per part de la companyia CAF de la nova flota d'amplada mètrica per a Renfe patirà un retard d'entre dos i tres anys, a causa d'un error als gàlibs de la infraestructura a la declaració sobre la xarxa d'Adif, en funció dels quals s'anaven a construir els trens. De fet, s'ha detectat que, amb les mesures publicades a la declaració sobre la xarxa, els trens no cabrien en determinats trams de la infraestructura. Això va fer aturar el procés d'inici de la seva fabricació i va començar la recerca de la millor solució, segons un informe d'Adif, Renfe i l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària (AESF).

Un terç dels diners que el ministeri de Transports té previst gastar a Catalunya l'any que ve es destinaran a "millorar Rodalies". "És on concentrem més esforços", ha promès la ministra del ram, Raquel Sánchez, que aquest migdia ha presentat els comptes a la Delegació del govern espanyol a Barcelona. En total, el ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, que també inclou la cartera d'Habitatge, té previst destinar 2.980 milions d'euros durant el 2023 a Catalunya entre inversions directes i transferències: d'aquests, 1.012 milions aniran a parar a Rodalies.

Projecte milionari per solucionar un doble repte a Barcelona. El primer: la necessitat d'ampliar les instal·lacions ferroviàries de l'estació de Sants, que ara ja queden petites i que la previsió és que ho siguin encara més en el futur. El 2030 s'estima que hi haurà 12 milions més d'usuaris de tren que els 46 milions que van arribar o marxar des de Sants el 2019. I, per això, l'avantprojecte de transformació de l'estació que s'ha presentat avui preveu pràcticament doblar aquestes instal·lacions, que arribaran als 36.000 metres quadrats. Hi haurà quatre noves sales per a viatgers (dues per a l'Alta Velocitat i dues per a Rodalies), i també un vestíbul nou per als usuaris del metro, que quedarà connectat amb el tren. I el vestíbul de l'estació creixerà cap a les places que té davant i darrere, però sobretot cap a la plaça dels Països Catalans, que és una altra de les peces clau en la transformació.

L'avaria que aquest divendres ha paralitzat els trens que circulen per via convencional a Catalunya i que ha deixat uns 80.000 usuaris penjats a les estacions de tot el país durant més de tres hores ha revifat la tensió entre la Generalitat i el govern espanyol pel que fa a la gestió de la xarxa ferroviària. Per al Govern aquest és un exemple més de la necessitat que l'Estat li traspassi de manera "imminent" les competències del servei de Rodalies, ara en mans de l'operadora de trens Renfe, per poder tenir marge de maniobra en casos com aquest. Però fonts del ministeri de Transports asseguren que no hi ha cap motiu per accelerar les negociacions que farien efectiu el canvi de titularitat i que, a més, la incidència no ha passat a Renfe, l'operador dels combois, sinó en el sistema de telecomunicacions d'Adif, l'administrador de les vies ferroviàries; una infraestructura que "no entra en cap pla de traspàs", recorden.

Catalunya s'ha despertat aquest divendres pràcticament sense trens: no funcionava cap línia de Rodalies, ni de regionals ni de llarga distància. Amb l'única excepció de l'alta velocitat, tot estava aturat i sense una previsió de recuperació de servei per una avaria inèdita en el sistema de telecomunicacions d'Adif, com ha informat Renfe, que des de l'inici recomanava als usuaris fer servir mitjans de transport alternatius i no veia viable poder establir transport per carretera per suplir tots els trens interromputs. L'afectació era, deien, massa gran i massa sobtada. El caos total s'ha allargat durant més de tres hores. Només a partir de les vuit del matí s'ha donat per solucionada la incidència "greu" i es va anunciar que la circulació dels trens es restablia "de manera progressiva", però de fet continua amb "afectacions destacades", com anava repetint la megafonia de les estacions. I la previsió és que l'afectació, que arriba només una setmana després que es posés en marxa la gratuïtat del servei de Rodalies anunciada per l'Estat, s'allargui durant bona part del dia. La incidència, però, també ha afectat trens de Rodalies que circulen per vies d'ample convencional, tant de Renfe com d'altres companyies com Continental o Captrain.

La generalització dels peatges a tot Espanya està en via morta. Ho va admetre la ministra de Transports, Raquel Sánchez, fa uns dies en unes declaracions que van passar força desapercebudes: “Ara no es donen les bases per facilitar el consens necessari”, va dir l'exalcaldessa de Gavà. “A curt termini difícilment podrem implantar aquesta mesura”. És la mateixa percepció que tenen els especialistes del sector: “La percepció política és que això pot restar vots”, diuen. Ara que, amb les eleccions andaluses d’aquest cap de setmana, s’inicia el cicle electoral a Espanya (en el pròxim any i mig hi haurà eleccions municipals, autonòmiques a moltes comunitats i, finalment, generals), ningú espera que el govern plantegi una qüestió d’elevada sensibilitat social.

La Generalitat i l'Estat es veuran cara a cara aquest divendres per abordar la crisi de les inversions, que va esclatar ara fa dues setmanes quan un informe del mateix govern espanyol admetia una flagrant falta d'execució pressupostària de l'Estat a Catalunya. Malgrat que les dues administracions asseguren prendre's seriosament el problema, ni l'una ni l'altra enviaran els seus màxims representants a la reunió de la Comissió Bilateral d'Infraestructures. De fet, no es convoca ni la comissió pròpiament dita, sinó una subcomissió. Segons ha pogut saber l'ARA, per la Generalitat hi seran els secretaris generals Ricard Font (Territori), Núria Cuenca (Presidència) i Jordi Cabrafiga (Economia), mentre que en representació del govern espanyol hi haurà el secretari general d'Infraestructures, Xavier Flores, i el director general de Cooperació Autonòmica, Fernando Galindo.

Lluny d'amainar, la tempesta entre la Generalitat i l'Estat per la crisi de les inversions puja d'intensitat. De visita a Catalunya, la ministra de Transports, Raquel Sánchez, havia convocat aquest divendres un acte per anunciar diversos projectes de millora d'infraestructures que ha acabat derivant en l'enèsim conflicte amb el Govern. Malgrat que la Generalitat havia comunicat prèviament la seva presència, finalment ha decidit plantar la ministra per fer de nou evident el seu descontentament amb el dèficit inversor de l'Estat a Catalunya. Cada dia que passa les relacions entre els dos governs s'enverinen una mica més, tenint en compte, a més, que aquesta no és l'única carpeta conflictiva. Encara hi ha oberta la ferida de l'espionatge del Catalangate, sense oblidar que no hi ha hagut cap avenç en la negociació del conflicte polític. La qüestió de les infraestructures no tensa només les relacions Estat-Generalitat, sinó que també complica les de Junts i ERC. En concret, la definició del projecte de Quart Cinturó.