En l'imaginari popular blaugrana, els bons sempre s'associaran a Jaume Giró. I les palanques, a Eduard Romeu. Quan estava al càrrec, l'exvicepresident econòmic del Barça va fer fortuna amb aquesta paraula que serveix per edulcorar una definició més crua: venda d'actius del club per aconseguir ingressos a curt termini a canvi de deixar-los de percebre a mitjà i llarg termini. Durant la campanya electoral de Laporta, quan Giró era qui portava el timó de l'economia de la candidatura, els bons semblava que serien els grans protagonistes del segon mandat de l'advocat per capgirar l'herència calamitosa de Josep Maria Bartomeu. Però tot va canviar amb l'aval i l'enginy de Romeu va crear un concepte que segueix ben present en l'esdevenir econòmic del Barça malgrat que l'empresari va marxar del club el març.

Els equips de futbol comencen la planificació de la temporada següent així que s'acaba el mercat d'estiu. Quan els directors esportius tornen d'unes curtes però merescudes vacances, es posen a revisar contractes i a imaginar quins jugadors poden entrar i poden sortir a final de curs. El Barça no n'és cap excepció. Ara bé, el que fa excepcional el treball de Deco és la incertesa sobre la capacitat de moviments que tindrà. L'anunci de Xavi Hernández, que va dir que deixaria la banqueta a l'estiu, afegia encara més dubtes per al director de futbol. Però el temps corre i els grans clubs europeus estan movent fitxa, començant a emparaular nous jugadors, com ha fet el Reial Madrid amb Mbappé. Per això a les oficines blaugranes es treballa amb tres variables: que Xavi no s'ho repensarà i marxarà, que s'aconseguirà el fair play necessari per tornar a la norma 1 a 1 i que, per tancar en verd els comptes, caldrà fer una venda milionària abans del 30 de juny.

Una persona pròxima a Joan Laporta explica a l'ARA que durant el seu primer mandat (2003-2010) l'advocat va ser capaç de mantenir un equilibri entre la quantitat de membres de la junta directiva que eren de plena confiança i la quantitat de membres que no tenien cap problema a portar-li la contrària a l'hora de gestionar el club. En canvi, aquesta mateixa persona considera que l'equilibri es va difuminar des de bon principi en el segon mandat. La tendència s'ha anat accentuant des d'aleshores i ha viscut un punt àlgid aquesta setmana amb la dimissió com a vicepresident econòmic d'Eduard Romeu, que va entrar a la junta directiva el març del 2021 gràcies a l'aval de José Elías, el seu antic soci a Audax.

Encara no s’havia acabat el sorteig de la Champions que el barcelonisme més possibilista ja es veia a la final amb el següent recorregut: el Barça elimina el PSG (juguem la tornada a casa) i el City, que també juga l’anada a fora, elimina el Madrid. A semifinals eliminem el guanyador del Borussia Dortmund - At. de Madrid (rivals més assequibles comparats amb tots els altres i novament amb la tornada a Montjuïc) i cap a la final de Wembley que falta gent, on, a més, jugaríem com a equip local. I un cop a la final, tot és possible, fins i tot guanyar-la amb un grapat d’adolescents.

Eduard Romeu va entrar a formar part de la junta directiva del Barça 24 hores abans que prengués possessió del càrrec. L'empresari no havia estat vinculat a la candidatura, però va ser una solució d'urgència perquè el president Joan Laporta pogués agafar les regnes del club, ja que necessitava diners per completar l'aval bancari. Romeu, amb el suport de José Elías -el seu soci a Audax- va convertir-se en el vicepresident econòmic rellevant Jaume Giró, qui acabava de plegar, precisament per discrepàncies amb els avals. Tres anys després, Romeu també plega veles al·legant raons professionals. Tant ell com Laporta ho han anunciat aquest dijous en una compareixença conjunta que no ha admès preguntes.

Quan no existien els atípics, els números del Barça eren molt més senzills. S'ingressava per les entrades, els abonats i la publicitat. Les despeses eren el salari dels jugadors i dels treballadors, el manteniment de les instal·lacions i els desplaçaments. La globalització del futbol va derivar en un augment desmesurat de la facturació. I l'economia dels clubs es va complicar fins a l'extrem. Avui cal ser un expert en finances per entendre el compte de resultats del Barça. La macroeconomia s'escapa de la vida quotidiana del populatxo, que parla de milions com si fossin barres de pa. Com va dir Felipe González quan manava: "Tot el que passa de les 100.000 peles, la gent no ho entén".

Cada euro d’estalvi compta i per això el Barça manté la política d’organitzar les assemblees de compromissaris de manera telemàtica. Tant és que a la memòria econòmica es quadrupliquin els diners pagats a agents o augmenti el nombre de sous destinats a alts executius. L’argument cínic dels diners s’uneix a la idea d’aconseguir un procés més democràtic. Passen els anys i ningú no s’enfronta a un problema endèmic: com pot ser que un percentatge tan minúscul de la massa social tingui a les seves mans el destí dels temes més transcendentals de la gestió del club? Una vegada més, quatre gats decidiran, per exemple, si s’han de donar per bons els números de la junta de torn. Dels 4.451 convocats, ¿quants dedicaran el seu temps lliure a influir en el futur més immediat de l’entitat?

El Barça ha posat a disposició dels socis els comptes auditats després del tancament econòmic 2022-2023. Falten deu dies hàbils per a l'assemblea anual i la junta directiva està obligada, per manament estatutari, a facilitar aquestes dades abans de sotmetre-les a votació juntament amb el pressupost del curs actual. El club va anunciar fa uns dies uns beneficis de 304 milions d'euros, però la dada, segons es dedueix de l'auditoria de Grand Thornton, neix de l'enginyeria comptable, ja que el negoci ordinari blaugrana deixa unes pèrdues milionàries. Aquest retrat mostra els problemes de la institució per complir el fair play financer de la Lliga. Sense anar més lluny, l'única manera d'encabir les cessions de João Cancelo i João Félix l'últim dia del mercat estival va ser l'emissió d'un aval personal del president executiu Joan Laporta i del tresorer Ferran Olivé.

Josep Lluís Núñez va encunyar la tan recordada frase d'“Al soci no se'l pot enganyar” i no és descartable que ara, amb Joan Laporta i companyia, es posi de moda “Al soci no se'l pot amenaçar”, que ja comprovarem si té o no tirada i recorregut en el temps.

Quan parla a títol personal prescindeix de la corbata, quan parla en l'ecosistema empresarial en porta una de qualsevol color (habitualment groga) i quan parla en nom del Barça en llueix una de blaugrana. A l'hora de contextualitzar el que diu Eduard Romeu (Barcelona, 1968), cal parar atenció a la seva vestimenta. El seu somni era entrar a la junta del Barça i el 2021 ho va aconseguir de la mà de Joan Laporta. Però, en les dates prèvies a les eleccions, l'actual president no va ser l'únic aspirant amb el qual es va reunir Romeu juntament amb José Elías, fundador i president d'Audax Renovables i avalador perquè l'advocat tornés a la llotja del Camp Nou. Van parlar amb Jordi Farré, van intentar reunir-se amb Víctor Font sense aconseguir-ho i van estar a punt d'asseure's amb Toni Freixa. Les agendes, finalment, no van coincidir.

L'estiu s'acosta amb incorporacions inesperades, però sobretot amb sortides sorpresa. L'empresari badaloní José Elías, fundador i president d'Audax, màxim accionista d'Ezentis i propietari de la cadena de congelats La Sirena, ha partit peres amb la seva mà dreta, el fins ara vicepresident d'Audax, Eduard Romeu. Romeu també és vicepresident econòmic al Barça, on va entrar a la junta directiva gràcies a l'aval del mateix Elías. La notícia, que va avançar Expansión i ha pogut confirmar l'ARA, deixa la incògnita dels motius d'un trencament empresarial i també personal. Aquests són els principals moviments de directius dels últims dies.

"No estem contents, estem eufòrics!" Aquest és el sentiment que, a falta de grans fitxatges, títols importants o renovacions tan esperades com la de Leo Messi, hi ha a la junta directiva del Barça després que Fitch hagi beneït l'operació de refinançament que l'entitat necessita per assegurar la viabilitat del projecte. La coneguda agència de qualificació nord-americana concedeix una BBB-, la nota mínima que, segons els experts financers, exigeixen els bancs d'inversió abans d'aportar capital amb bones condicions a una empresa que vol liquiditat. El judici de Fitch suposa una llum verda al crèdit de 525 milions d'euros que Joan Laporta i els seus directius van aprovar a l'assemblea de finals de juny, però sobretot permetrà que els interessos de l'acord amb Goldman Sachs, que ja ha avançat 80 milions per fer front a alguns pagaments, no es disparin per sobre del 3%. El vicepresident econòmic, Eduard Romeu, és qui està liderant les negociacions amb l'intermediari estatunidenc, que també finança l'empresa en què treballa, Audax Renovables.