Havien de ser el gran revulsiu per començar a notar millores a la xarxa ferroviària. Primer estaven previstos per al 2025, després per al 2026, però els 110 trens comprats i previstos per a Catalunya encara no han arribat. Quan ho facin –el calendari oficial manté que arribaran aquest mateix any– aniran a parar en gran part a la xarxa de Rodalies, una de les més afectades pels retards i les incidències, que augmentarà en una cinquantena els seus combois. Per contra, el servei de Regionals, que a Catalunya funciona com una extensió de Rodalies, només augmentarà en sis trens extra. Aquests trens, a més, no arribaran de cop. Segons consta al pla de Rodalies, s'incorporaran gradualment fins al 2030.

"En aquesta nova etapa no pensem que sigui convenient un govern d'unitat catalana. Hem de consolidar les institucions i acostumar el país a la presidència de la Generalitat, però ha arribat el moment de governar". Probablement no imaginava que ho faria durant 23 anys consecutius, però l'endemà de les eleccions del 1980, un triomfant Jordi Pujol ja començava a visualitzar que la seva principal missió hauria de ser la creació de la Catalunya autonòmica. Enguany fa 46 anys des que Pujol va ser investit president i es dona la curiosa circumstància que ja fa tants anys que no governa com els que es va passar al capdavant de la Generalitat.

Els problemes s'acumulen a la línia R2 Sud de Rodalies, al Garraf, des que van començar les obres de manteniment dels túnels, fa dues setmanes. El pla alternatiu de transport que es va dissenyar per garantir la circulació de trens mentre duren els treballs no està funcionant. El motiu? Una part dels maquinistes s'ha plantat i rebutja treballar amb els nous horaris definits per Renfe per a aquest dispositiu, fet que ha deixat en paper mullat la nova planificació horària dels combois, que s'havia de refer perquè ara passen per una única via, a conseqüència de les obres. Des del sindicat espanyol de maquinistes Semaf al·leguen que la companyia no va complir els terminis establerts per avisar amb prou antelació dels canvis.

El Govern reconeix que es van filtrar per error 6.771 dades personals en les subvencions de la base de dades d'una pàgina web que depèn de la conselleria d'Economia i Finances. Segons ha avançat TV3 i ha confirmat l'ARA de fonts del departament, aquest també hauria estat el motiu de la inicial interrupció del servei complet i posterior desaparició d'un milió de registres de subvencions de la Generalitat de manera sobtada –que va causar rebombori i una allau d'especulacions–, un fet que es va donar a conèixer arran de la difusió massiva d'una eina com Subvencions.cat, un cercador dels ajuts públics creat per Gerard Giménez, que utilitzava dades de la Generalitat i que d'un dia per l'altre va veure com hi havia registres que desapareixien mentre l'executiu apuntava de manera genèrica a "un problema tècnic", sense especificar.

El darrer Pla de Rodalies, el més actualitzat, té gairebé 300 pàgines. És el document on es detallen totes les obres ferroviàries previstes des d'ara i fins al 2030 per millorar la xarxa catalana: s'hi explica en què consisteixen, se n'especifica el cost i es calendaritzen. Des de les obres més faraòniques, com la Sagrera, el desdoblament de la R3 o el soterrament de Montcada, fins a d'altres molt més petites, ràpides i fins i tot barates, però que poden ajudar molt a millorar la capacitat de la xarxa.

Aquest dilluns, 9 de març, s’obre la convocatòria del Bo Lloguer Jove estatal, una ajuda de fins a 250 euros mensuals durant dos anys destinada a facilitar l’accés a l’habitatge a persones de fins a 35 anys. Les sol·licituds es poden presentar a partir de les 9.00 d’aquest dilluns 9 de març i fins al divendres 13 de març a les 14.00, i s’atorgaran per ordre d'entrada fins que s’esgoti la partida pressupostària.

La Generalitat comprarà la meitat de l'edifici del Banc d'Espanya a la plaça Catalunya de Barcelona. L'operació tindrà un cost de 58,4 milions d'euros per als comptes del govern català, als quals hi haurà de sumar 36,9 milions d'euros més de rehabilitació abans de poder-s'hi instal·lar, segons ha avançat aquest divendres La Vanguardia.

Hi ha moviments de fons. Habitualment, la dita societat civil catalana acostuma a ser crítica des de l'anonimat però educada i possibilista davant del poder polític. Però això sembla que està canviant una mica. En algunes reunions i trobades hi ha representants empresarials que reclamen acció, una certa mobilització per superar reptes com els de la mobilitat (Rodalies, per exemple), la transició verda i la reducció de la burocràcia de l'administració. Alguns estan una mica farts de quedar sempre bé i exigeixen als polítics que treballin més pels interessos del país i menys pels del mateix partit o el d'alguns dels seus líders.

La guerra aranzelària provocada per l'administració de Donald Trump, i també les seves intervencions en altres països, han elevat les tensions geopolítiques i alterat les relacions comercials tradicionals. A Catalunya, dels 4.350 milions d'euros en exportacions als Estats Units, se n'han vist afectats un 67%, l'equivalent al 2,9% de totes les exportacions catalanes al món. Aquest serà un dels principals impactes en la balança comercial catalana del 2025 i està per veure si, després de dos anys seguits per sobre dels 100.000 milions d'euros en exportacions, les empreses catalanes podran mantenir el ritme.

L'any passat 109 treballadors van morir en accidents relacionats amb la feina a Catalunya, un increment d'un 22,5% respecte a l'exercici anterior. Les dades de l'Observatori del Treball i Model Productiu posen llum sobre l'evolució de la sinistralitat laboral el 2025, any en què el nombre de víctimes es va enfilar fins al nivell més alt en els últims 14 anys. Cal retrocedir fins al 2011, quan van morir 113 persones, per trobar una xifra més elevada.

Adrià Ramírez (Taradell, 1987) és el president de Promoció del Transport Públic (PTP), una de les associacions d'usuaris que encapçala la manifestació contra la gestió de Rodalies d'aquest dissabte a la tarda. La PTP, que no està vinculada a cap partit polític, fa anys que actua com un lobi de pressió al sector ferroviari i a l'administració pública. "Animo a tots els usuaris [del tren] a apropar-se a la plataforma que tinguin més propera: moltes vegades és així com es comencen a moure les coses", assegura.

Aquest matí a quarts de set, quan li han preguntat al portaveu de Renfe, Antonio Carmona, si funcionava el servei de Rodalies, aquest ha contestat que el servei s’estava prestant “amb raonable normalitat”. "Raonable" perquè venim d’uns quants dies sense servei i d’ahir, en què el servei anava ara sí, ara no. Per tant, el sol fet que surtin trens és “raonable”. I és que aquest matí, a les 8, el servei estava recuperat al 80%; això sí, alguns trams per carretera i altres en tren. 

La Generalitat ha acordat aquest dilluns activar el decret de teletreball per minimitzar la mobilitat i reforçar totes les línies de bus interurbà durant el dia davant les incidències que registra la xarxa de Rodalies a Catalunya. Les mesures s'han acordat en una nova reunió de seguiment del Govern, coincidint amb dues noves aturades a la xarxa durant el matí a causa d'incidències informàtiques. Però molts treballadors, de nou, s'han quedat sense poder arribar a la feina o arribant-hi tard. Qui paga aquesta factura?

Accidents mortals. Esllavissades. Estructures que s'enfonsen. Manteniment dubtós. Falta d'inversions. Maquinistes revoltats. Són només alguns dels termes que han protagonitzat aquesta setmana tràgica a la xarxa ferroviària catalana que tanca amb un accident mortal a Gelida (precedit d'un altre a Còrdova), tres esllavissades, la caiguda de dos murs de contenció (a Gelida i Pineda) i desenes d'avaries menors. Una desgraciada concatenació de fets que ha provocat que la Generalitat –la titular del servei– tornés a anunciar aquest dissabte al matí una nova aturada de tot el sistema, fet que ha deixat Catalunya sense circulació ferroviària. Més de 1.400 quilòmetres de vies, però sense trens.

El Govern ha aprovat el projecte de llei de l’ocupació pública catalana, que prendrà el relleu a la regulació vigent des del 1997. Superat el primer quart del segle XXI, i vist el contingut del document, queda clar que l’ocupació pública romandrà sota un model dissenyat el mil·lenni passat. El Govern se sent còmode mantenint un statu quo que creu immutable i renuncia a una reflexió profunda sobre allò que el país ha de menester en aquest capítol.

El ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, Óscar López, ha anunciat aquest dimecres que el govern inclourà Madrid en una candidatura conjunta amb Catalunya per a la gigafactoria europea d'intel·ligència artificial (IA), un projecte que pot mobilitzar una inversió al voltant de 4.000 milions d'euros i que s'ha de dur a terme a Móra la Nova (Ribera d'Ebre). Fonts de la Generalitat, que va impulsar inicialment el projecte, han assegurat que l'administració catalana treballa per ampliar el projecte a la comunitat de Madrid.

La ciberdelinqüència és un fenomen creixent amb l'auge de les noves tecnologies, de manera que no només els ciutadans en són víctimes sinó que les administracions també han passat a ser un objectiu a batre. De fet, mouen un gran volum de recursos i també de dades de persones físiques i jurídiques, cosa que les fa atractives per als delinqüents. Una prova d'això és que la Generalitat, tal com ha pogut constatar l'ARA a través d'una petició de transparència, també ha estat víctima de fraus econòmics. En concret, han estat "compromesos" un total d’1.711.068 euros, és a dir, el Govern té comptabilitzat que hi ha hagut un intent de robar aquesta quantitat de recursos a través de fraus. D'aquesta quantitat, però, la Generalitat ha pogut retenir la majoria de diners: 1.661.948 euros. "La diferència de 49.120 euros correspon a l'import que efectivament els ciberdelinqüents han aconseguit defraudar", admet el Govern. Des de Presidència destaquen que han aconseguit preservar el 94% dels recursos.

La primera ministra de Gal·les, Eluned Morgan (Cardiff, 1967), atén l’ARA durant la seva visita aquesta setmana a Catalunya per segellar-hi un acord de col·laboració. Membre del Partit Laborista, és la primera dona a ser escollida primera ministra d’aquesta nació històrica i afronta eleccions al maig.

Visiblement satisfeta amb la proposta de finançament autonòmic presentada per la vicepresidenta espanyola María Jesús Montero, però conscient que no es pot obtenir el 100% del que es vol, la consellera d'Economia, Alícia Romero (Caldes d'Estrac, 1976) rep l'ARA al Palau de la Generalitat convençuda que Catalunya hi surt guanyant amb el projecte. I afirmant que no veu impossible que tiri endavant.

Nou pas perquè Catalunya tingui un centre de desenvolupament i prototipatge de xips. El Govern ha adjudicat la redacció del projecte d’enginyeria bàsic per a la construcció d’Innofab, el projecte fruit de la col·laboració entre els governs espanyol i català, al grup IDP, integrat a Bureau Veritas, per un import de 2,6 milions d'euros. La proposta, que s’haurà de presentar al mes d'abril del 2026, serà el punt de partida per elaborar el projecte executiu de les obres i el projecte constructiu posterior, que, previsiblement, hauria d’estar adjudicat l’estiu del 2026.