La disputa judicial sobre el català a l’escola ha deixat un degoteig constant de resolucions des del 17 de desembre del 2020, el dia que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va publicar la sentència en què ordenava que totes les escoles catalanes impartissin almenys un 25% d’hores lectives en castellà. Gairebé quatre anys després, les escoles de Catalunya afronten un altre inici de curs amb l'ensenyament de la llengua encara als tribunals.

El Govern ha aprovat aquest dimarts el decret del règim lingüístic del sistema educatiu, la norma que ha de servir per blindar el català a l'escola. L'estiu passat, davant els atacs al model d'escola catalana i el degoteig de denúncies per reclamar un 25% de castellà a les aules, l'executiu va posar fil a l'agulla per fer realitat aquesta normativa, que forma part de la llei d'educació de Catalunya i que estava pendent de desenvolupar des del 2009. Ara aquesta protecció extra ha estat aprovada i, entre altres coses, fixa que els plans lingüístics d'escoles i instituts no es poden canviar a mig curs –com exigien algunes de les sentències per a casos individuals de famílies que demanaven que els fills estudiessin en castellà– i que l'únic responsable legal dels projectes serà el departament d'Educació i no les direccions dels centres. A més, quan parla del castellà, la nova norma deixa clar que "no poden aplicar-se percentatges, proporcions o paràmetres numèrics en l'ensenyament de les llengües".

Després de l'estocada a la immersió lingüística que va suposar la sentència del Tribunal Suprem de l'any 2021, el Govern i el Parlament van aprovar el 2022 dues eines que havien de servir per blindar el català a l'escola: un decret llei i una nova llei que rebutjaven els percentatges de català i castellà a les aules per parlar de competències bàsiques en totes dues llengües. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va portar aquestes dues normes al Tribunal Constitucional (TC) perquè dubtava de la seva validesa. Un any després i davant de la incertesa de quin serà el dictamen del tribunal espanyol de garanties, el departament d'Educació ha començat a impulsar el que vol ser un nou escut judicial del català a l'escola: el decret de règims lingüístics.

L'intent de fer servir l'escola com un lloc de confrontació de llengües ha fet perdre inútilment moltes energies, ha creat fenomenals malentesos i algun xoc absurd, i sobretot ha desviat l'atenció respecte a moltes altres qüestions realment rellevants al voltant de l'educació: coneixements, mètodes, recursos... L'escola té molts reptes al davant. El català com a llengua vehicular, dins un sistema que sempre ha garantit també l'aprenentatge i la presència del castellà, ha estat la fórmula que ha funcionat en democràcia amb un ampli consens. Les veus discordants sempre han estat minoritàries. Des de fa anys, els intents reiterats de la dreta espanyolista per trencar aquest ampli consens no han aconseguit capgirar l'opinió pública ni incidir realment en els centres escolars, però sí que han fet forat en l'àmbit mediàtic i, més decisivament, en el judicial. La judicialització de l'ús de les llengües a l'escola ha conformat un dels episodis més tristos dels últims anys. Perquè, lluny de buscar justícia, només ha servit per crear problemes sobrevinguts i curtcircuitar els acords tant entre polítics com entre professionals. S'ha arribat a l'absurditat de voler condicionar la feina dels mestres a l'aula amb la imposició de percentatges arbitraris d'ús de les llengües, prescindint dels nous mètodes de treball per equip i per projectes, en què les lliçons magistrals i les assignatures estanques ja no són al cor del sistema.

El català continua sent la llengua normalment emprada en l'ensenyament, però, per primer cop, la nova llei reconeix que el castellà també ho és, tot i que sense cap percentatge malgrat el que volia imposar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Aquest és l'argument principal que el Parlament ha comunicat al Tribunal Constitucional per defensar la legalitat de la nova legislació aprovada ara fa uns mesos i després de molt debat per la majoria de la cambra –el PSC, ERC, JxCat i els comuns. El conflicte sobre el català no ha acabat i la pilota torna a estar en el camp dels tribunals: el PP i Cs van recórrer la norma –juntament amb el decret del Govern per definir l'ús de les llengües en els projectes lingüístics de cada centre– i també el TSJC, que ha presentat una qüestió d'inconstitucionalitat.

La batalla judicial sobre el català a les aules continua. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ordena que es mantingui el 25% de castellà en sis centres educatius més, malgrat que la normativa aprovada pel Govern i pel Parlament impedeix aplicar percentatges a l'ensenyament de llengües, segons ha avançat RAC1. Amb aquests sis centres ja són vuit els que, segons el jutge, han de seguir complint amb el 25% de castellà perquè tenien sentències prèvies que ho avalaven. En total, 27 escoles a Catalunya aplicaven el 25% després que la família d'algun alumne ho hagués demanat amb èxit a la justícia. El canvi legal del Govern feia pensar que els percentatges de castellà a l'aula ja no podrien continuar aplicant-se, però el TSJC no ho veu així.

Desjudicialització? Ni parlar-ne. Ho va dir primer el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, que va carregar-hi obertament en contra i va assegurar, sense amagar el seu biaix polític, que desconfia de la via del diàleg amb l’independentisme. I s'hi va afegir aquest dimecres el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús M. Barrientos. L'alta judicatura no sembla gens disposada a plegar-se a la voluntat dels poders executiu i legislatiu, de manera que el que es negocia políticament, sobretot si gira al voltant d'una hipotètica desescalada del Procés, acaba en paper mullat. El dit govern dels jutges és una interferència persistent.

Nou capítol en l'eterna batalla judicial sobre el català a les aules. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha publicat dues resolucions que obliguen dues escoles a seguir aplicant el 25% de castellà perquè els jutges consideren que les lleis aprovades pel Govern i el Parlament no anul·len ni contradiuen les sentències prèvies del TSJC sobre el tema. Fins ara hi havia sentències judicials que afectaven 48 aules de 27 centres. D'aquests 27 centres, 10 estaven aplicant un 25% de castellà en alguna classe basant-se en unes mesures cautelars dictades pel TSJC, i la resta (17), ho feien amb sentència (8 estaven recorregudes al Suprem i la resta eren fermes). Les resolucions publicades ara pel TSJC afecten dues escoles que estaven fent un 25% d'acord amb unes mesures cautelars perquè així ho havien demanat dues famílies, representades pel mateix advocat.

Llegeixo que després del desenllaç judicial sobre el 25% de castellà alguns docents han experimentat una sensació d’alleujament alhora que un lògic temor perquè el model lingüístic educatiu quedi garantit en el futur, sense deixar de reclamar més garanties per als centres que no apliquin la sentència. Això, tot i que el TSJC ja va deixar clar en una provisió l’1 de juliol que és inaplicable per incompatible amb el nou marc legal que impedeix fixar percentatges d'ús vehicular de qualsevol llengua i que considera el castellà com a llengua d'ús curricular. En coherència, el Tribunal ja va desestimar el 18 de juliol les mesures cautelars exigides per una família perquè s'implementés el percentatge en una escola de Barcelona, i el 21 del mateix mes el fiscal superior de Catalunya va decretar l’arxivament de les denúncies que acusaven el conseller Josep Gonzàlez Cambray de prevaricar i de desobeir per no aplicar la sentència.  

Per primera vegada des del 2015, el curs escolar començarà sense cap centre català fent un 25% de castellà. "Cap aula de Catalunya aplicarà el 25%", ha dit el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, en la tradicional roda de premsa d'inici de curs. Si el curs passat (i també els anteriors) va estar marcat per "les ingerències judicials" sobre la llengua a l'escola, el curs que comença dilluns sembla que serà molt més tranquil en aquest aspecte. Ara, ha insistit Cambray, el que cal és incrementar la presència del català a escoles i instituts.

Els tribunals continuen engreixant la llista d'escoles catalanes que hauran de modificar els seus projectes lingüístics arran de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obligava a aplicar el 25% de castellà a les aules. Aquesta sentència continua sent ferma, malgrat que el TSJC va haver de consultar al Tribunal Constitucional com aplicar-la després del decret i la llei aprovats pel Govern i el Parlament per salvar la immersió lingüística. Per això, mentre arriba aquest pronunciament, el Tribunal Suprem ha tombat els plans lingüístics de dues escoles públiques de Barcelona i Abrera.

El català a l'escola torna a la casella de sortida. Precisament l'endemà que el Govern i l'Estat acordessin protegir el català i reformes contra la judicialització de la política en la taula de diàleg, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha plantejat al Tribunal Constitucional una qüestió d'inconstitucionalitat perquè avaluï si s'ajusten a la carta magna tant el decret llei aprovat pel Govern –el que prohibeix explícitament decidir per percentatges l'ús de les llengües a l'escola– com la llei aprovada al Parlament –diu que el català és la llengua vehicular i el castellà és curricular–. Els jutges del TSJC consideren que els dos textos no són constitucionals: creuen que el nou marc jurídic creat per respondre a la sentència del 25% infringeix diversos articles de la Constitució i de l'Estatut d'Autonomia, perquè "exclou" el castellà com a vehicular, introdueix un model que "trenca" amb la paritat de les llengües oficials, xoca amb la interpretació que el mateix TC va fer sobre el català en la sentència de l'Estatut i afecta drets fonamentals.

La taula de diàleg entre els governs català i espanyol ha donat aquest dimecres, en la seva tercera cita, uns primers i modestos resultats. En dos camps: el de la protecció i promoció del català i el de la desjudicialització del conflicte. En el camp de la llengua hi ha algunes concrecions. Pel que fa a la necessitat de posar fi a la repressió, tot just s'apunta un camí plausible. Naturalment, queda molt per parlar i per abordar sobre el problema polític de fons, el de l'autodeterminació.

L'estratègia legislativa de la conselleria d'Educació per esquivar el compliment del 25% de castellà a les aules dictat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat fruit. És una victòria rellevant però parcial. Amb el canvi legislatiu, el TSJC dona per inaplicable la seva sentència lingüística i es proposa elevar el cas al Tribunal Constitucional (TC), on es produirà la decisió final, aquesta ja sí inapel·lable. Tot va començar al TC, quan en la sentència del 2010 va introduir la idea de fer que el castellà fos també llengua vehicular de l'ensenyament al costat del català, i més d'una dècada després tot acabarà al mateix lloc. És veritat que el TC mai ha parlat de quotes ni percentatges. Està per veure fins a quin punt entrarà en detalls o deixarà marge d'interpretació a la idea de vehicularitat lingüística compartida per garantir l'aprenentatge de català i castellà. Un aprenentatge, cal recordar-ho, que el sistema d'immersió sempre ha garantit, tal com demostren les dades dels últims quaranta anys.

El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) ha avalat per unanimitat el decret del Govern per donar resposta al 25% de castellà a l'escola. Com recull l'ACN, l'òrgan constata que la norma no vulnera ni la Constitució ni l'Estatut "pel que fa a l'omissió de la declaració del castellà com a llengua vehicular", ni tampoc amb la renúncia a aplicar percentatges lingüístics. Van ser Vox, Cs i el PP els que van portar el decret al Consell i els que probablement faran el mateix a partir d'ara al Tribunal Constitucional tant amb aquest decret com amb la nova llei del català a l'escola, que també va rebre el vistiplau del CGE. En tot cas, el decret –en vigor des del 30 de maig– ja pot ser convalidat pel Parlament amb els vots d'ERC, JxCat i els comuns.

El Parlament ha aprovat la llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials a l’ensenyament no universitari, que completa l’actuació normativa iniciada amb el decret llei aprovat pel Govern a finals de maig. És conegut per tothom que aquestes iniciatives s’han aprovat per fer front a la sentència del TSJC del 25 per cent de castellà i molts es pregunten si servirà per evitar la seva execució.

Ofensiva de la triple dreta i les entitats antiimmersió lingüística contra el Govern perquè s'apliqui el 25% de classes en castellà a les aules. Després que la Generalitat hagi contestat a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) amb un decret llei que rebutja els percentatges a l'ensenyament i constata la "impossibilitat legal" d'aplicar la resolució judicial pel nou marc legal, l'Asamblea por una Escuela Bilingüe nega la major i ha demanat al tribunal que s'executi la sentència. L'entitat, que està personada en la causa, exigeix que "des d'ara mateix" es faci un requeriment personal al conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, i se li imposi una multa diària de 1.500 euros fins que no hi hagi un 25% de classes en castellà a l'escola. Paral·lelament, interposarà un recurs contenciós administratiu contra les instruccions del conseller a les escoles perquè creu que són "anticonstitucionals", i obrirà així una nova via als tribunals.

No descobreixo res de nou, però crec que val la pena tornar-ho a subratllar: la interminable batalla legal, judicial i política al voltant de les llengües i de l’ensenyament a Catalunya no es lliura sobre la realitat lingüística ni a les aules ni als carrers, sinó en un terreny que podríem qualificar d’heràldic; es tracta de saber quina llengua-símbol ocupa una posició més alta, més preeminent, més hegemònica. Per dir-ho a la manera de Quevedo, la batalla no és por el huevo, sino por el fuero.