Els governs espanyol i alemany han convençut el president francès, Emmanuel Macron, perquè es construeixi un hidroducte submarí entre Barcelona i Marsella com a alternativa a la interconnexió fronterera del gasoducte MidCat, que arriba fins a Hostalric. La infraestructura, anomenada BarMar, està encara a les beceroles, però d'entrada representa una oportunitat per a la capital catalana per constituir-se en un hub de distribució d'hidrogen verd, un dels combustibles nets del futur que servirà per substituir les energies d'origen fòssil actuals, com el petroli o el gas.

El Midcat, el gasoducte que havia d’unir Catalunya amb França travessant el Pirineu, ja és història. La reiterada resistència francesa a aquesta infraestructura l’ha mantingut l’actual president, Emmanuel Macron, malgrat les fortes pressions d’Espanya, Alemanya i Portugal en plena crisi energètica causada per la invasió russa d’Ucraïna.

Des que van acordar construir el nou gasoducte anomenat BarMar —perquè connecta per mar Barcelona amb Marsella—, Portugal, Espanya i França confien que la Unió Europea almenys en financi una part. Aquest dilluns Brussel·les ha celebrat la iniciativa i ja ha obert la porta a contribuir-hi. "Donem la benvinguda a aquest acord polític [...] i estem disposats a donar suport a projectes que contribueixen als objectius del REPowerEU", ha dit el portaveu d'Energia de la Comissió Europea, Tim McPhie.

Dues notícies paral·leles són senyals que Europa està fent un pas endavant en una política unitària sobre el mercat del gas. La urgència de la crisi energètica a causa de la guerra d'Ucraïna, combinada amb la necessitat d'avançar cap a la producció d'energia verda per combatre la crisi climàtica, està impulsant els Vint-i-set a espavilar-se d'una vegada. L'acord entre França i Espanya per construir un gasoducte marítim que uneixi Barcelona i Marsella, batejat com el BarMar –que substitueix el projecte del Midcat–, i l'inici d'un consens sobre un nou topall al preu del gas, i sobre l'extensió de l'excepció ibèrica a tot el territori comunitari, són un doble pas endavant. A més d'aquests canvis, resulta rellevant que un pas i l'altre hagin vingut de cessions de França (en el cas del gasoducte) i d'Alemanya (en el cas del topall).

Comencen a conèixer-se detalls –encara pocs– sobre el nou corredor d'energia verda que substituirà l'ambiciós projecte del gasoducte Midcat i que unirà Barcelona i Marsella per mar. La vicepresidenta quarta i ministra de Transició Ecològica del govern espanyol, Teresa Ribera, ha admès aquest divendres que la nova infraestructura tardarà més anys a ser construïda i estar en funcionament que el projecte del Midcat, ja definitivament enterrat. "El nostre càlcul és que tardarem al voltant de quatre o cinc anys, i [el nou corredor] encara s’haurà de completar amb la interconnexió que ha de fer França entre el punt d’entrada a Marsella i el gran esquelet de canonades d’hidrogen del centre d’Europa", ha dit en declaracions als periodistes després d'entrevistar-se a París amb la seva homòloga francesa, Agnès Pannier-Runacher, i el ministre d'Economia, Bruno Le Maire.

No hi haurà Midcat, però el govern espanyol i el francès han acordat impulsar un corredor d'energia verda alternatiu, que unirà Barcelona i Marsella per mar, i que estarà preparat també per transportar gas, segons ha explicat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, aquest dijous després de reunir-se a Brussel·les amb el president de França, Emmanuel Macron, en una trobada en què també hi ha participat el primer ministre de Portugal, António Costa, aliat de Sánchez en la batalla per posar fi a l'aïllament energètic de la península Ibèrica. "Hem arribat a un acord els tres governs per substituir el projecte del Midcat per un projecte d'energia verda", ha anunciat el cap del govern espanyol, sense donar més detalls del projecte.

Ja fa dies que ministres del govern francès es mostren en públic amb un canvi de look adaptat a la sobrietat energètica: primer va ser el titular d'Economia, Bruno Le Maire, treballant al seu despatx amb un jersei de coll alt en comptes de camisa i corbata, i després la primera ministra, Élisabeth Borne, participant en un acte públic amb un plumífer. Però fins aquest dijous el govern no ha presentat el seu pla d'estalvi energètic per passar l'hivern sense sobresalts. L'objectiu és reduir el consum energètic del país un 10% en dos anys, però el pla inclou moltes recomanacions, sense mesures de caràcter obligatori per a les llars. França ha renunciat, almenys per ara, a les mesures dràstiques.

No està la cosa internacional per fer bromes, però ja que Iván Redondo i Enric Juliana han obert la veda humorística comparant Sòria amb Síria i amb Sibèria, jo també em llançaré a l'humor negre apocalíptic. Circula un mem en el qual es veu el president Macron assegut en una llarga taula del Kremlin. Té al davant el president rus, Vladímir Putin. Macron li demana a Putin que, sisplau, li ofereixi un got d'aigua. I Putin li pregunta, entre riallades, si la vol amb gas o sense gas.

La plataforma Resposta al MidCat, creada el 2012 per lluitar contra el gasoducte que havia d'unir Catalunya amb França, ha decidit reprendre la seva activitat després d'abandonar-la el 2019 amb l'aturada de la seva construcció. Ho fan després que el govern espanyol, amb el suport de la Generalitat, hagi comunicat la seva intenció de finalitzar les obres, que ara arriben fins a Hostalric, per poder exportar gas a Alemanya.

La Comissió Europea ha evitat aquest dimarts posicionar-se sobre la construcció del gasoducte Midcat després que ahir el president de la República Francesa, Emmanuel Macron, negués que pugui significar una solució a la crisi energètica que viu Europa. "Qualsevol projecte d'infraestructura transfronterera addicional que connecti la península Ibèrica amb la resta d'Europa ha de ser analitzat pels estats membres involucrats i el promotor", s'ha limitat a respondre el portaveu d'Energia de l'executiu comunitari, Tim McPhie.

França ha tancat la porta al Midcat. El govern del país gal sempre s'havia mostrat escèptic davant la idea de construir el gasoducte que uniria Catalunya i França, però fins ara cap dirigent s'hi havia pronunciat amb tanta contundència com ho ha fet aquest dilluns el president de la República, Emmanuel Macron. En una compareixença per parlar de la crisi del gas després de reunir-se per videoconferència amb el canceller alemany, Olaf Scholz, Macron ha desmuntat un a un els arguments que defensen tant el govern espanyol com la Generalitat a favor de construir el Midcat. Per a França, el Midcat és innecessari.

El govern espanyol comparteix amb l'alemany l'interès per impulsar el Midcat, almenys des que els ministres socialistes han canviat l'opinió negativa que en tenien no fa gaire (especialment pel cost de la infraestructura). El gasoducte que ha d'unir Catalunya amb França per millorar la interconnexió gasística amb la resta d'Europa fa anys que està aturat, però els problemes de subministrament que provoca la invasió russa d'Ucraïna l'han tornat a fer atractiu. El president de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, es reunirà dimarts que ve a Alemanya amb el canceller, Olaf Scholz, per fer front comú i intentar convèncer el president francès, Emmanuel Macron, que no ho veu clar.

El gener de 2019 l’actual ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, es mostrava obertament contrària al projecte Midcat. No li faltaven arguments. Un detallat informe de la Comissió Europea acabava de desestimar el projecte pel fort impacte ambiental, la poca viabilitat futura, la dubtosa utilitat a llarg termini i uns costos estratosfèrics. La ministra recorria a l’informe, en compareixença parlamentària, per rebutjar el que qualificava de "projecte ruïnós". Ara ja no ho és? Ja ho veurem. La guerra d’Ucraïna ha capgirat massa coses, tantes que la UE ja considera verdes i aptes per a la transició l’energia nuclear i el gas. No és un acudit dolent –només l’estricta realitat–. De més grosses en veurem. I això que la contradicció principal –entre tantes contradiccions simultànies– va nua i despullada i ningú l’ha respost encara: on carai queda i quedarà l’objectiu, anunciat a bombo i platerets el juliol de 2021, per assolir el 2050 la descarbonització de la UE i l’abandonament d’uns combustibles fòssils esgotats. D’això fa un any i escaig i l’argumentari oficial era dur. Frans Timmermans, vicepresident de la Comissió Europea per al Pacte Verd, sostenia: "Si no ho fem, fallarem als nostres fills i nets, perquè si no arreglem això lluitaran en guerres per l’aigua i el menjar".

La Unió Europea fa temps que té en el seu full de ruta energètic augmentar les interconnexions entre els diferents estats. Per a Brussel·les, és l'única manera de crear un mercat únic, ja que sense intercanvis –o molt minsos com els actuals– cadascun dels mercats funciona de manera aïllada. De fet, aquesta manca d'interconnexions és la que permet a Espanya i Portugal limitar el preu del gas, ja que les autoritats comunitàries han acceptat la denominada excepció ibèrica per considerar la Península una illa energètica.

El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha urgit aquest divendres en una entrevista a Catalunya Ràdio a recuperar el projecte d'ampliació de l'aeroport del Prat. Segons el dirigent de la patronal catalana, ha tingut accés a un projecte tècnic elaborat per experts aeroportuaris que demostra que es pot fer créixer la infraestructura sense afectar la llacuna de la Ricarda. Aquest document avalaria estirar entre 300 i 350 metres la tercera pista de l'aeroport per convertir-lo en un hub internacional.

Un document de la Comissió Europea, l'anomenat Llibre verd, ja avisava l'any 2000 que la Unió s’havia de poder alliberar de la dependència del gas i el carbó russos (un 45%), i que per fer-ho calia diversificar les fonts d’energia. Aquella necessitat s’ha convertit en urgència, a mesura que s’acosten una tardor i un hivern marcats per la guerra d’Ucraïna, que no es preveu que s’acabi aviat, i per la crisi energètica causada pel conflicte amb Rússia. La dependència del gas rus de bona part d’Europa ha dut alguns a replantejar la conveniència de recuperar un projecte que s’havia descartat: el Midcat, que hauria de poder dur gas des d’Algèria i la Península fins a l’Europa central a través de Catalunya i França.

A França continuen sense veure clar el gasoducte del Midcat, que connectaria Catalunya amb l'hexàgon a través del Pirineu. Malgrat l'optimisme insuflat pel govern espanyol, els d'Emmanuel Macron continuen veient la infraestructura com un projecte llunyà. "[El Midcat] tardaria molts anys a entrar en funcionament i, per tant, no donaria una resposta a la crisi actual", apunten des del ministeri de Transició Ecològica, encapçalat per Agnès Pannier-Runacher, a preguntes de l'ARA a través d'un correu electrònic.

La guerra a Ucraïna ha alterat els plans de molts governs i, en particular, d'aquells que tenen a veure amb l'energia. El fet que Rússia, fins ara màxim exportador de gas de la Unió Europa, estigui collant el Vell Continent amb el subministrament d'aquest combustible ha provocat que polítics i institucions mirin cap a projectes que havien quedat guardats al calaix. És el cas del gasoducte Midcat, anul·lat definitivament l'any 2019, que havia de connectar Catalunya i França a través dels Pirineus i seria una nova via d'entrada de gas des de la península Ibèrica cap a Europa.

"Operativa d'aquí entre 8 i 9 mesos". Aquesta és l'estimació que ha fet la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, aquest divendres sobre el temps que es necessitaria perquè la part catalana de la infraestructura del MidCat pendent de construir quedi enllestida. Els focus s'han tornat a posar damunt d'aquest projecte després que ahir dijous el canceller alemany, Olaf Scholz, confirmés que el seu govern s'havia posat en contacte amb Portugal, Espanya, França i la Comissió Europea per accelerar un gasoducte que comuniqui la península Ibèrica amb l'Europa Central. L'objectiu: diversificar les fonts de subministrament de gas i avançar en la cursa a contrarellotge per deixar de dependre de Rússia, principal proveïdor d'Europa i, en particular, de països com Alemanya. Fonts d'Enagás consultades per l'ARA matisen que es tracta de 8 o 9 mesos "des que s'inicia la construcció". Abans, doncs, queda tot el tràmit burocràtic.

La pressió per un gasoducte serà per fi real. Alemanya vol tenir damunt la taula totes les opcions possibles per deixar de dependre del gas rus, fins ara la seva principal font de subministrament, i el canceller alemany, Olaf Scholz, ha obert la porta per primer cop a un gasoducte que permeti traslladar gas de la península Ibèrica a la resta d'Europa.