No feia gaire temps de la sentència del Tribunal Constitucional sobre el nou Estatut, quan el professor Marc Carrillo, catedràtic de dret constitucional a la UPF i gran expert en la història jurídica contemporània d’Espanya, ens va avisar, en una reunió de treball del Grup de Recerca sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (GREFD-UAB; actualment, Grup de Recerca sobre les Dictadures i les Democràcies, GReDD-UAB), que tot allò que feia referència a la llengua catalana en l’àmbit públic en sortia profundament tocat. Dit en termes no jurídics, en aquest àmbit de la sentència del TC s’havia imposat el nacionalisme espanyol més radical i retrògrad, aquell que sempre ha mantingut, des dels temps imperials (tornats a l’actualitat i pels quals el rei Felip VI no ha de demanar perdó perquè, com escrivia una novel·lista molt estimada a Espanya, els seus antecessors els van portar l’urbanisme, les clavegueres i alguna altra cosa) fins als nostres dies (més de 500 anys!), que la nació es fonamenta en la llengua i la religió; és a dir, la llengua castellana i el catolicisme més ranci. Caigut en desgràcia el catolicisme, quedava (i queda) la llengua. El resultat final estava cantat.

Una simple pregunta a ChatGPT (“Quina és la quantitat aproximada de sentències desfavorables a la llengua catalana que hi ha hagut durant la democràcia?”) ens dona una resposta prou llarga i, sobretot, desencoratjadora. La IA no s'atreveix a donar un nombre concret, però distingeix: si ens cenyim a sentències que han limitat polítiques de normalització del català, sobretot en l'àmbit educatiu i administratiu, la xifra es mou entre les vint i trenta sentències contra la llengua catalana. Tanmateix, si ampliem el focus (que s'ha d'ampliar) a interlocutòries i resolucions considerades menors (mesures cautelars, execucions de sentència, etc.) la xifra s'enfila fàcilment a “diverses desenes” de decisions judicials contràries al català dictades durant la democràcia, és a dir, de 1978 ençà. Els àmbits sobre els quals incideixen les sentències que limiten l'ús del català són, en la major part, el sistema educatiu, seguit de normativa lingüística autonòmica, requisits lingüístics a funcionaris, ús institucional i retolació.

Nova resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre el català a les aules i nou revés per als interessos del català. El TSJC ha emès una sentència en què es posiciona en contra de considerar el català com a única llengua que garanteix la cohesió de l'aula. I ho fa estimant parcialment un recurs contenciós administratiu interposat per l'Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya (AEB). Aquesta entitat espanyolista va denunciar la resolució publicada a la web del departament d'Educació i Formació Professional de la Generalitat del mes de juny titulada Documents per a l'organització i la gestió dels centres. Organització del centre. Curs 2025-2026.

Puntual com un regal d’aniversari, el TSJC ha tingut la deferència de fer coincidir la festa nacional amb l’anunci de l’anul·lació de gran part del decret que pretenia blindar el català a les aules.

Per celebrar i incentivar la Diada amb coherència, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya “ha anul·lat bona part del decret de règim lingüístic que el govern de Pere Aragonès va aprovar per blindar el català com a llengua vehicular a l'escola i evitar que es puguin implementar percentatges lingüístics”, llegim a l’ARA. El grup Asamblea por una Escuela Bilingüe (que es presenta al món amb un nom no gaire bilingüe) en demanava l’anul·lació i ho ha aconseguit. El president de la Generalitat ha dit: "No permetrem que ningú faci ús polític de la llengua, perquè és el pitjor que es pot fer per a la convivència. El català ha de continuar sent llengua inclusiva, pròpia i transversal del país i l'escola".

Nou revés de la justícia a una de les decisions del govern d'Ada Colau com a alcaldessa de Barcelona. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat el veto que l'any 2021 l'Ajuntament de Barcelona va imposar a la construcció d'una franquícia del Museu de l'Hermitage en un solar a la nova bocana del port. Segons la sentència que ha avançat El País, el projecte del museu complia amb els requisits urbanístics i comptava amb la viabilitat econòmica necessària i, per això, els magistrats consideren que la negativa del govern municipal (amb Barcelona en Comú al capdavant) va afectar de manera arbitrària els drets de la promotora.

Tothom té la mirada posada en els alts tribunals, els que acaparen els grans casos de rellevància política. Però a Catalunya els jutges són un veritable problema, no per una qüestió ideològica ni d'interpretació de les lleis sinó, bàsicament, perquè n'hi ha massa pocs. Entre el 2016 i el 2023 han crescut un 41% el nombre de casos que arriben als tribunals catalans, però, en canvi, el nombre de magistrats que han d'atendre aquests expedients només ha crescut un 6%. Els jutjats de bona part de Catalunya estan al llindar del col·lapse i, segons reclama el departament de Justícia de la Generalitat, caldrien cent jutjats nous, dels quals confia que se'n podrien crear la meitat els dos anys vinents.

Fa un parell d’anys, les primeres sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya afermant l’obligatorietat d’oferir el 25% de les classes en castellà van certificar el final formal del sistema d’immersió a l’escola catalana, que havia rebut un cop fatal amb la sentència del TC sobre la reforma de l’Estatut d’Autonomia. El final substantiu, en molts centres del país, s’havia anat covant ja des d’alguns anys abans, quan el sistema d’immersió va començar el seu retrocés pràctic. Resumint, la immersió fou una història d’èxit durant un parell de dècades, des del seu inici, impulsat per famílies de l’àrea metropolitana de Barcelona que volien ensenyament en català per als seus fills. I ha decaigut en les dues darreres dècades per motius variats.

Les llicències del gran bloc de 120 pisos turístics del carrer Tarragona, a tocar del Parc de Joan Miró i de l'Estació de Sants, no seran les úniques que l'alcaldessa Ada Colau haurà d'admetre per imperatiu judicial. Segons ha avançat El Periódico i ha pogut confirmar l'ARA, fins a set sentències més, dictades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) –i de les quals han sigut ponents diferents magistrats– donen la raó a empreses i particulars que van tramitar la llicència per a apartaments turístics aprofitant l'escletxa que es va obrir l'any 2019, quan la justícia va tombar el pla de regulació d'establiments turístics (el PEUAT) per defectes de forma.

Encara sota l’impacte del retorn des de l’exili de Clara Ponsatí, aquest dimecres el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha jutjat Meritxell Serret, la primera exiliada de l'1-O que va emprendre el camí de tornada. Actual consellera d’Acció Exterior del govern de Pere Aragonès, se l’ha jutjat per desobediència pel seu paper en l’organització del referèndum quan era consellera d’Agricultura del govern Puigdemont. En un judici breu i sense sobresalts, Serret ha utilitzat el seu torn de paraula per defensar l'1-O davant del jutge: "Era un mandat del Parlament i el meu deure era obeir-lo".

Sensació de déjà-vu aquest dimarts al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). A les 10 hores ha començat el segon judici per desobediència als membres sobiranistes de la mesa del Parlament durant els moments àlgids del Procés el 2017: Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó. Si hi ha hagut un nou judici és perquè el Tribunal Suprem va anul·lar el primer després d'apreciar falta d'imparcialitat en dos dels tres jutges que hi van participar. En l'inici de la sessió aquest dimarts, els advocats de la defensa han formulat diverses queixes. La principal i més nova, el "greu perjudici" que consideren que s’ha causat als quatre acusats que fa anys que esperen un desenllaç definitiu a la seva situació judicial que no acaba d'arribar.

Cop de porta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a l'últim intent de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, per frenar l'obertura de judici oral pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). En una interlocutòria dictada aquest dilluns, el tribunal ha rebutjat per segon cop la petició de la líder de Junts per apartar el jutge instructor de la causa, Carlos Ramos, i l'advocat de la presidenta de la cambra, Gonzalo Boye, ja no presentarà més recursos. En qualsevol moment a partir d'ara, doncs, el magistrat pot enviar Borràs al banc dels acusats, cosa que implicaria que s'activés –si així ho acorda la mesa del Parlament– el mecanisme previst al reglament per a la suspensió dels diputats que s'enfronten a judicis per corrupció.