Aquesta setmana ha quedat vist per a sentència el judici contra Luis Rubiales. En altres articles hem parlat del petó, parlem ara de les coaccions. 

L'exentrenador de la selecció espanyola femenina de futbol Jorge Vilda ha estat el gran protagonista de la setena jornada de declaracions del judici pel petó no consentit de Luis Rubiales a Jenni Hermoso. Vilda, que va començar a treballar a la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) el 2006, va agafar les regnes de l'equip el 2015 i va ser destituït el 5 de setembre del 2023 per l'escàndol arran del petó forçat de l'expresident de la RFEF.

Laia Codina va explicar fa uns dies en el programa Tot Costa, de Catalunya Ràdio, que ja en l'avió de tornada, després del petó sense consentiment de Rubiales a Jenni Hermoso, les jugadores estaven celebrant el triomf i cantant “Som campiones del món” quan algú, a qui no va identificar, però que va situar en els seients davanters —és a dir, directius o cos tècnic— les va corregir: “Campions, som campions del món”.

"De petita jugava al carrer a futbol. Per sort, els meus pares sempre van donar-me suport. També els nois amb qui jugava", recordava Montse Tomé el 2021, quan va fer el pregó a les festes de la seva ciutat, Pola de Siero. Alguns d'aquells nois arribarien a ser futbolistes professionals, com Javi Venta (exjugador del Llevant i el Vila-real) o Javi Fuego (exjugador del València i l'Espanyol). Tomé també va arribar a Primera Divisió, però cobrant poc. Era una època diferent. Així que amb 30 anys ja es va retirar i es va centrar en ser entrenadora: "No puc viure sense el futbol". Alguns d'aquells antics companys de partits al carrer, per cert, han passat pel campus de futbol que Tomé organitza cada estiu a Astúries. La seva vida sempre ha estat el futbol. I ara li arriba l'honor de ser la primera dona que dirigeix la selecció espanyola absoluta.

Jorge Vilda (Madrid, 1981) passejava la nit del 2 de juny pels carrers del cèntric i animat barri de Binnenstad d'Eindhoven amb alguns integrants del seu cos tècnic i amb la sensació que estava guanyant la partida. L'endemà, el Barça disputaria i guanyaria la final de la Champions League davant el Wolfsburg i 11 de les jugadores blaugranes –tres de les quals pertanyents a les 15– havien acceptat estar disponibles per entrar a la prellista del Mundial que faria pública la setmana següent. Fins i tot, es va permetre el luxe de descartar-ne dues: Sandra Paños i Jana Fernández. La seva ment, ni en el somni més rocambolesc, hauria elucubrat aleshores que tres mesos i tres dies després hauria guanyat el Mundial i hauria estat destituït. Abans d'aquesta destitució, 11 integrants del cos tècnic que el van acompanyar pels carrers de la ciutat neerlandesa dimitirien pel petó no consentit de Luis Rubiales a Jennifer Hermoso i la seva negativa a dimitir.

La selecció espanyola femenina de futbol ha guanyat a Sydney el seu primer títol mundial després de derrotar Anglaterra a la final. Una fita històrica que arriba tretze anys després que l'equip masculí guanyés també el Mundial, en aquell cas a Sud-àfrica. L'alegria de les jugadores era màxima: "Som les campiones del puto món", deia Jenni Hermoso, protagonista del partit.

Són pocs, per no dir ningú, els que encara confien en Jorge Vida, tècnic de la selecció espanyola femenina. Després d'un inici prometedor contra Costa Rica i Zàmbia en què la roja no va encaixar cap gol, el partit contra el Japó les va fer tocar de peus a terra. Les nipones van passar per sobre de les espanyoles i els van endossar un 4-0. No hi ha excusa. Tot o res. Un duel a vida o mort. Espanya es juga a l'Eden Park d'Auckland (7.00 h, La 1) la continuïtat al Mundial d'Austràlia i Nova Zelanda. Fer història aconseguint la primera victòria en una eliminatòria en un dels grans torneigs o acomiadar-se d'Oceania i de Vilda.

A la primera pujada, desfeta clara. L'Espanya de Jorge Vilda ha fet aigües contra el Japó al partit que decidia la primera plaça del grup C del campionat del món que es juga aquests dies entre Austràlia i Nova Zelanda. L'estadi regional de Wellington ha sigut testimoni d'una contundent victòria nipona davant d'un conjunt incapaç de trobar solucions en atac i molt vulnerable a l'espai en defensa.

La presentació de la llista de convocades de la selecció espanyola per al Mundial de futbol d'Austràlia i Nova Zelanda havia de ser un dia de festa major a la seu de la Federació Espanyola. Va ser tot el contrari. Les mirades perdudes, els aplaudiments tímids i la cara de pomes agres d'algunes de les jugadores evidenciaven la gran fractura que hi ha a la roja. Una ferida no curada des que quinze futbolistes es van declarar en rebel·lia i van demanar el cap del seleccionador. Un mes després d'aquell acte, l'expedició ja és a Oceania per començar el torneig. En condicions normals, serien favorites. Avui, ningú s'atreveix a vaticinar com pot anar la cosa.

Les parts del conflicte de la selecció espanyola s'havien donat una treva fins a la disputa de la final de la Champions League. Ara, una vegada celebrat aquest esdeveniment de la forma més satisfactòria possible per al Barça, amb el títol volant cap a Barcelona, les peces han tornat a moure's. Una de les jugadores blaugranes que ja s'ha mogut, segons ha avançat la Cope i ha pogut confirmar l'ARA, ha estat la blaugrana Aitana Bonmatí, la millor jugadora d'aquesta edició de la Champions, que està acostant posicions amb la Federació Espanyola perquè vol disputar el Mundial. Ella és una de les que ha mantingut una reunió individual i ha enviat una carta a la RFEF per mostrar la seva disponibilitat, com també han fet la majoria de les 15 jugadores que al setembre van dir que no volien anar convocades fins que no hi hagués millores.

L'última convocatòria de Jorge Vilda abans de la llista definitiva per al Mundial ve amb sorpresa: Irene Paredes, capitana de la selecció i blaugrana, torna a les files del conjunt estatal. Paredes havia donat suport a les quinze, el grup de jugadores que van demanar públicament no ser convocades amb la selecció, tot i que ella no es va adherir mai al document. Amb aquest canvi de guió s’obre la porta que algunes de les quinze puguin tornar a vestir la camiseta d'Espanya al Mundial d'Austràlia i Nova Zelanda d'aquest estiu.

El Mundial femení de futbol començarà el 20 de juliol, d’aquí quatre mesos, i el conflicte entre les 15 jugadores de la selecció que van renunciar a ser convocades mentre no millorin les condicions i la Federació Espanyola (RFEF) està lluny de resoldre’s. De fet, no hi ha hagut cap reunió grupal entre una part i l’altra des que al setembre van enviar la carta en què anunciaven la decisió al màxim organisme del futbol espanyol. De totes maneres, les futbolistes encara mantenen l’esperança que hi hagi un gir en el temps que queda. Però, per molt que s’acostin les postures, difícilment les 15, sense excepcions, tornaran a ser seleccionades. 

Fa poc menys de mig any, quinze futbolistes de la selecció espanyola de futbol van plantar-se contra la Federació. La seva reivindicació –professionalitzar l'estament i les condicions del futbol femení a la selecció– alguns la van veure com una rebequeria. Com si els canvis que demanen per erradicar la discriminació que pateixen no fossin necessaris. Des de llavors, moltes altres jugadores d'arreu del planeta s'han sumat a la causa i han posat contra les cordes els organismes dels seus països, i s'han unit per fer de la professionalització de l'esport femení una realitat i no una promesa. Amb el Mundial d'aquest estiu a Austràlia i Nova Zelanda ben a prop, les mirades no estan posades sobre la gespa sinó a les llotges.

Per primera vegada des que va esclatar el conflicte a dins del vestidor de la selecció espanyola, les futbolistes han parlat públicament. Irene Paredes, capitana del conjunt estatal i del Barça, ha donat la seva opinió sobre la situació que les està mantenint allunyades del conjunt dirigit per Jorge Vilda. "És complicat. No és de bon gust per a ningú. S'ha de resoldre internament i em consta que s'estan movent coses. Nosaltres estem centrades en fer-ho bé amb el Barça", ha dit la basca, que, tot i no haver enviat el mail on demanaven no ser convocades pel seleccionador, dona suport a les seves companyes i es posiciona en el seu bàndol.

Aquest dilluns comença la concentració de la selecció espanyola femenina i cap de les quinze ha estat convocada per als amistosos contra l'Argentina i el Japó. El tècnic Jorge Vilda continua enrocat en l'immobilisme i no ha fet cas de les demandes de les futbolistes, que li demanen una millora en els mètodes de treball i una estructura digna d'un equip professionalitzat. Mentre el conjunt estatal continua en una muntanya russa a menys de sis mesos per al Mundial d'Austràlia i Nova Zelanda, els fronts oberts al futbol femení espanyol sobrepassen el procés de professionalització i també afecten la competició regular. L'estabilitat, tan desitjada per clubs i futbolistes, sembla lluny.

Portava ja anys treballant com a periodista esportiva quan, veient un partit per televisió, un company em va deixar clar que la meva opinió no valia per a res. Un jugador havia anat per terra dins de l'àrea i va exclamar: "Això és penal!" Es va girar perquè algú l'hi confirmés i només hi era jo, que no vaig arribar a acabar la frase de “Sí, ho és” perquè ni em va mirar i va buscar algú altre. Algú com ell, un igual: un home. En converses amb amigues, companyes i també periodistes he comprovat que la meva experiència no és única, sinó comuna. Que això de no ser escoltades ens ha passat a totes. 

Jorge Vilda s'enroca a la banqueta de la selecció espanyola femenina. "És un ridícul mundial", ha dit el tècnic referint-se a la decisió de quinze futbolistes de demanar no ser convocades amb el combinat estatal pels mètodes de treball de l'staff de Vilda. "Les jugadores han de reflexionar i saber el que han fet. Tothom pot fer un pas endavant per reconèixer els errors. No estan ben aconsellades. Tot el que s'ha muntat no té cap sentit. ¿Ens ho mereixem, això? Jo crec que no", ha dit en roda de premsa després de fer pública la primera convocatòria sense les jugadores en qüestió, la majoria de les quals són del Barça.

El vestidor de la selecció espanyola de futbol no pot més. La situació és insostenible i quinze futbolistes han demanat formalment a la Federació que no se les cridi de cara a la propera convocatòria. Mentre que la Federació, a través d'un comunicat, les ha acusat de renunciar en bloc a l'equip estatal, les internacionals demanen que no se les cridi perquè la situació generada "està afectant de forma important" el seu estat emocional i, per tant, la seva salut. "Les jugadores lamentem, en primer lloc, que la RFEF hagi fet pública, de forma parcial i interessada, una comunicació privada, amb la informació que afecta la nostra salut –que és part de la nostra intimitat–, emesa en resposta a la petició de la mateixa Federació de conèixer quines de nosaltres volíem no ser convocades. Comunicació de la qual, per cert, no hem rebut resposta", argumenten en un comunicat publicat aquesta tarda.