Abans d’arribar a la Casa Blanca, Donald Trump va prometre posar fi a la guerra “en 24 hores”. L’enviat especial per a Ucraïna i Rússia, Keith Kellogg, va dir després que confiava que la guerra pugui acabar-se dins dels primers cent dies després de la inauguració del nou president. Lluny dels despatxos, els soldats del front es fan il·lusions imaginant-se com podria arribar la pau.

Mil dies després de l'inici de la guerra, Rússia ocupa una cinquena part del territori d'Ucraïna, l'equivalent a tota la superfície de Grècia. Ho haurà fet, però, a un cost altíssim. Segons càlculs publicats recentment per The Wall Street Journal, haurien mort almenys uns 200.000 soldats russos i uns 80.000 soldats ucraïnesos. I gairebé 800.000 soldats més han resultat ferits, la meitat a cada bàndol, amb lesions que en moltíssims casos són invalidants de per vida. També han resultat assassinats uns 12.000 civils, la immensa majoria ucraïnesos, i les pèrdues materials en infraestructures, edificis i altres béns econòmics de moment són incalculables. Seria ingenu pensar que aquest macabre balanç li pesarà a Putin a la consciència. De moment no hi ha signes de cap mena de penediment per part del líder del Kremlin, que, al contrari, continua amb la seva retòrica bel·licista i ha aconseguit aixafar sense problemes qualsevol mena d'oposició interna a les seves polítiques.

La Comissió Europea finalment s'ha atrevit a fer el pas: ha proposat oficialment utilitzar els rendiments extres dels actius russos immobilitzats com a represàlia econòmica al Kremlin per l'atac a Ucraïna per ajudar en el rearmament d'Ucraïna. A l'inici de la guerra ja s'havia especulat amb reservar aquests diners per a la reconstrucció del país, però no es va arribar a aprovar aquesta possibilitat a causa de la incertesa legal que hi planava per sobre. Ara, però, s'ha tirat pel dret. Davant les urgències militars de Kíiv, els diners –uns 3.000 milions a l'any, segons el càlcul de Josep Borrell, cap de la diplomàcia europea i principal impulsor de la iniciativa– seran majoritàriament per comprar material per a l'exèrcit ucraïnès. Aquesta quantitat és una part ínfima dels 210.000 milions d'euros que el bloc europeu té confiscats al Banc Central de Rússia en forma de valors i efectius. Amb l'acord d'aquest dimecres, la UE calcula que al juliol ja tindrà almenys una part important dels 3.000 milions a les seves arques. Hi ha pressa. I també n'hi ha hagut per part de Moscou, la reacció del qual no s'ha fet esperar: d'entrada, ha amenaçat de portar la iniciativa als tribunals.

Ja fa dies que tots els rumors apunten que el president ucrainès, Volodímir Zelenski, vol cessar el comandant en cap del seu exèrcit, Valeri Zalujni. L'estancament en el camp de batalla i el fracàs de la tan esperada contraofensiva han esgotat la paciència del líder ucraïnès. Ara ja ho admet sense embuts: en una entrevista a la cadena de televisió italiana RAI, quan li van preguntar si tenia previst substituir el comandant en cap de les seves forces armades, va respondre que, efectivament, està "reflexionant" rellevar "una sèrie de dirigents de l'estat". Aquest matí el president Zelenski s'ha reunit a la regió de Dnipropetrovsk amb militars de la força aèria ucraïnesa, suposadament per condecorar els integrants dels grups mòbils que abaten míssils i drons russos que s'entrenen a la zona.

Els soldats russos van aparèixer a casa seva cap a mitjanit amb un missatge: “Si en dues setmanes no tens el passaport rus, et parlarem d’una altra manera”, recorda l'Evelina, una treballadora social que fins aquest mes vivia sota ocupació russa al sud-est d’Ucraïna. Va encabir com va poder algunes coses en una maleta i va marxar amb la seva filla adolescent cap a territori controlat per Kíiv.

Una coalició internacional d’avions de combat F-16. Aquesta és la petició que ja fa mesos que fa el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, i que ara sembla més a prop que mai després de la llum verda dels Estats Units a l’entrenament de militars ucraïnesos en l’ús d’aquests cases militars. És un pas important en la probable aprovació de l’enviament dels aparells. Segons funcionaris de la Casa Blanca, els pròxims mesos es procedirà a la discussió concreta sobre com proveir els aparells necessaris, que l’estat major ucraïnès –i també els analistes occidentals– consideren imprescindibles perquè l’esperada contraofensiva tingui èxit. El risc, però, és que aquesta maniobra suposaria l’encreuament d’una nova línia vermella per a Rússia, que considera una “greu escalada” el creixent involucrament armamentístic d’Occident.

A escassos quilòmetres de la frontera d'Ucraïna amb Bielorússia un grup d'uns deu soldats s'endinsa per un enorme bosc cobert de neu. El termòmetre marca quinze graus sota zero. Són les temperatures habituals que es registren en aquesta zona durant aquesta època de l'any. Aguantar aquest fred hostil no és fàcil, però ja s'hi han acostumat. També hi ha dos gossos que segueixen les seves petjades fins a arribar a un petit campament, el seu lloc de treball i descans. La base està dividida en dues parts. En una hi ha una gran taula de fusta, on no falten el cafè i el te. També hi ha una mica de menjar. A l'altra, lliteres de fusta ocupen gairebé tot l'espai. Aquesta és la seva llar des del passat mes de maig, quan els van destinar a aquest lloc.

A poc a poc i amb insistència, Ucraïna va aconseguint que els aliats occidentals cedeixin a pressions que fa pocs mesos semblaven inconcebibles. L'exèrcit de Kíiv necessita armament modern si vol aconseguir el seu objectiu: no només aturar l'embat rus, sinó recuperar tot el territori ocupat possible. Primer van ser els sistemes de míssils terra-aire Patriot, dels Estats Units, i la setmana passada Kíiv va guanyar la gran batalla diplomàtica amb Occident amb l'anunci de l'alliberament de tancs Leopard, de fabricació alemanya, i els nord-americans Abrams. Ara, el focus de la pressió ucraïnesa es trasllada als avions de combat, i també als míssils balístics amb una trajectòria més llarga que els que els Estats Units han enviat fins ara.

Espanya obre la porta a sumar-se, en col·laboració amb els seus aliats, a la iniciativa per enviar tancs Leopard a Ucraïna després que Alemanya hagi canviat de posició en aquesta qüestió. Així ho ha anunciat la ministra de Defensa, Margarita Robles, a l'agència Efe. Ara bé, en cap cas hi enviaria les seves millors unitats, sinó que repararia els que ara no estan operatius. Robles ja va advertir al juny que la majoria estaven en un "estat lamentable", en paraules textuals, però ara es veu viable la possibilitat de reparar-los per enviar-los al front ucraïnès.

Cal no oblidar-ho: Vladímir Putin havia plantejat la guerra a Ucraïna com una ofensiva llampec, que li permetés prendre el poder de Kíiv en pocs dies. Però la resistència de les tropes ucraïneses -alimentades amb importants dosis d'ajuda militar d'Occident- el va sorprendre i, deu mesos després de l'inici de la invasió, la situació sobre el terreny és del tot diferent del que s'hauria pogut imaginar des de Moscou. Una de les claus ha estat un dels ambiciosos projectes del polèmic magnat sud-africà Elon Musk. Starlink és el nom comercial d'una xarxa de satèl·lits desenvolupada per SpaceX, una de les empreses fundades per Musk, que té per objectiu a llarg termini fer arribar internet a cada racó del planeta. Ara ja hi ha prop de 3.000 satèl·lits en funcionament. Quina relació té això amb el conflicte d'Ucraïna? Doncs que aquesta infraestructura ha estat vital per garantir les telecomunicacions al país envaït, sobretot entre les tropes de Volodímir Zelenski, que han pogut gaudir d'una bona connexió a la xarxa en gairebé totes les situacions de la guerra. Sense aquesta ajuda es creu que Kíiv no hauria pogut resistir l'ofensiva o, com a mínim, no amb la mateixa intensitat.

“Soc el caporal Vladimir Lvovitx. [L’exèrcit rus] em va oferir firmar un contracte, el vaig signar i després ens van dir que hi hauria un entrenament a la frontera ucraïnesa. No vam estar-hi ni tres mesos i ja ens van llançar a un poble prop de Liman [a l’est d’Ucraïna]. Van començar els bombardejos i estàvem rodejats. Vaig començar a buscar a internet maneres de sobreviure, i vaig trobar el canal Vull viure a Telegram. Els vaig trucar i em van donar les coordenades aproximades on em vaig rendir voluntàriament”. És un testimoni poc habitual, gravat en vídeo i a cara descoberta, on el ja exsoldat rus Lvovitx s’adreça obertament als seguidors del canal de Telegram Vull viure, creat pel ministeri de Defensa ucraïnès. En el canal també s’hi poden veure soldats emmanillats i ajupits de cara a la paret, o d’altres asseguts dins d’un autobús. També hi apareixen testimonis d’altres exsoldats russos, la majoria molt joves, que expliquen experiències similars.