Internacional  /  Europa 09/06/2022

El pla espanyol d’enviar tancs vells alemanys a Ucraïna incomoda Berlín

Alemanya és reticent a enviar tancs moderns occidentals a Kíiv per por de represàlies russes

4 min
Maniobres al pirineu d'Osca amb un tanc Leopard 2E com els que Defex volia vendre a l'Aràbia Saudita.

Dortmund (Alemanya)Una notícia de Madrid ha fet estar molt incòmode el govern de Berlín aquests dies. L’executiu de Pedro Sánchez medita ajudar Ucraïna enviant-hi vells carros de combat Leopard, de fabricació alemanya. Aquesta informació, publicada a El País, no ha estat confirmada ni desmentida per la ministra de Defensa, Margarita Robles, però ha provocat trucades plenes d’inquietud de repercussió política. Segons el mitjà alemany Business Insider, funcionaris de l’estat espanyol s’haurien disculpat davant el govern alemany per l’agitació que hauria provocat aquest pla. En cas de dur-se a terme, afegiria molta pressió al canceller Olaf Scholz, ja molt discutit dins i fora del país per la seva indeterminació a entregar armes pesants de fabricació occidental de forma directa a Ucraïna.

El govern espanyol encara hauria de votar en l'àmbit intern si procedirà a enviar els tancs, en una quantitat que seria, en tot cas, menor del que s’ha publicat  –s’havia parlat de 40 unitats, però com a molt en serien una desena, segons apunten fonts de l’executiu de Berlín a Business Insider–. Fins i tot aquest nombre de tancs no és segur perquè molts carros de combat estarien fets malbé i s’haurien de rehabilitar en els pròxims mesos. Però, d’alguna manera, Pedro Sánchez voldria posicionar-se amb Ucraïna en el marc de la cimera de l'OTAN que tindrà lloc a Madrid a finals d’aquest mes.

Sobre els preparatius d’aquesta trobada, n'han parlat de forma telemàtica aquest dijous el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, el canceller Scholz i la ministra alemanya de Defensa, Christine Lambrecht. En principi, s’havien de reunir a Berlín, però el dirigent noruec ha hagut de cancel·lar el viatge per malaltia. Segons el portaveu de l'executiu germànic, Scholz ha reafirmat la determinació d'Alemanya de contribuir a l'Aliança Atlàntica per "garantir que, en la pròxima dècada, pugui complir amb fiabilitat i èxit la seva principal missió de protecció col·lectiva de l'espai euroatlàntic". El canceller i Stoltenberg han coincidit que la cimera de Madrid ha de servir per enviar un senyal de "determinació i unitat".

Permís de Berlín

Fins ara, cap soci de l'OTAN ha enviat tancs Leopard a Ucraïna. En cas que el govern espanyol volgués ser el primer a fer-ho, hauria d’obtenir el vistiplau d’Alemanya en virtut d’una clàusula de contractes d’armament segons la qual una revenda d’aquesta mena d’equipament militar germànic l’ha d’aprovar l’executiu de Berlín.

Scholz s’ha negat durant mesos a entregar Leopards a Kíiv. El seu govern de coalició socialdemòcrata, verda i liberal ha subratllat fins ara que hi ha un acord amb els Estats Units, la Gran Bretanya i França per no distribuir-hi tancs moderns occidentals, davant el temor que el president rus Vladímir Putin interpreti aquest gest com una intromissió de l’OTAN. Si Espanya mantingués la seva intenció d'enviar a Ucraïna carros de combat alemanys mentre Scholz nega aquesta opció, s’evidenciaria que la coordinació entre socis no acaba de funcionar.

La pressió davant la política armamentística de Scholz és nacional i internacional. Des de l’inici de la guerra, s’han reproduït crítiques sobre la lentitud i dubtes del canceller a l’hora d’enviar armes pesants a Ucraïna. Estònia no va dubtar, en canvi, a anunciar de seguida la voluntat d’enviar sistemes armamentístics de l’extinta RDA a Kíiv. Després, els Països Baixos van demanar distribuir-hi llançagranades de producció alemanya. I tot plegat va desfermar una reacció en cadena en diversos països amb peticions similars.

A Berlín li preocupa que l’eventual pla espanyol desencadeni ara un efecte semblant. Aquesta setmana Noruega ha entregat a Ucraïna 22 obusos de tancs de combat, a més d’altra munició i equipament. Scholz s’ha mostrat més partidari fins ara del que s’anomena intercanvi d’anells: països de l’est d’Europa envien a Ucraïna tancs de fabricació russa i reben, a canvi, recanvis moderns d’Alemanya i altres socis.

Pressió interna i externa

El perquè de la seva reticència a entregar tancs a Ucraïna Scholz no l'ha acabat d’aclarir, més enllà del raonament que, per raons històriques, Alemanya no vol ser el primer país a enviar armament pesant a una zona en guerra. A mitjans de maig, el canceller va argumentar que s’avançaria amb l’enviament d’armes “tant com sigui necessari per donar suport a Ucraïna en la seva defensa”. El mandatari alemany va afirmar que en aquest tema no hi ha “principis perpetus”, que es parla de forma regular amb els altres països socis i es valora tant el risc com l’eficàcia militar dels eventuals enviaments d'armes.

Scholz, en tot cas, podria fer més per ajudar Ucraïna. Així ho creuen altres països de l’OTAN, alguns socis liberals i verds del govern de Berlín i fins i tot la meitat dels alemanys, segons una enquesta de l’empresa demoscòpica Civey, citada per Der Spiegel. Sense la pressió massiva des de l’estranger i des de les mateixes files de la coalició de l’executiu alemany, Scholz no hauria entregat cap mena d’arma a Ucraïna. Això és el que sospiten representants de pes del seu govern, segons apunta aquest mitjà.

El ministre ucraïnès d’Exteriors, Dmitró Kuleba, ha dit, al seu torn, al diari italià La Repubblica: “Hi ha països dels quals esperem enviaments, mentre que hi ha països als quals estem farts d’esperar. Alemanya pertany a aquest segon grup”. Davant les crítiques, Scholz ha emfatitzat aquesta setmana des del Bàltic, on s’ha vist amb els caps de govern de Lituània, Estònia i Letònia, que el seu país “és un dels principals suports militars d’Ucraïna”.

Segons una valoració de fa un mes de l’Institut per a l’Economia Mundial, només els Estats Units, la Gran Bretanya, Polònia i la UE envien més ajuda militar a Ucraïna que Alemanya en termes absoluts (no en relació amb el PIB de cada país). El govern de Berlín ha promès enviar armes pesants a Ucraïna, però de moment no n'han arribat a Kíiv.

stats