Internacional  /  Europa 25/01/2023

L'alliberament dels Leopard, un gest tan simbòlic com efectiu?

L'objectiu és enviar a Ucraïna dos batallons de tancs, tot i el risc d'una nova escalada

4 min
Tancs Leopard en unes maniobres militars a Letònia el setembre del 2022.

LondresEn el seu habitual discurs nocturn, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va afirmar aquest dimarts, quan la decisió de l'enviament dels Leopard 2 per part d'Alemanya encara no era oficial però sí segura, que "no es tracta de cinc, deu o quinze tancs", sinó que "la necessitat és més gran”. Al Bundestag, aquest dimecres, el canceller Olaf Scholz ha confirmat que n'allibera 14 i que autoritza altres països a enviar-hi els seus. L'objectiu inicial és arribar als dos batallons de tancs (112), la majoria Leopards, però també combinats amb els 12 Challenger 2 britànics ja compromesos per Londres i els trenta-un Abrams nord-americans, segons l'anunci fet aquesta tarda pel president Joe Biden.

Abans de Nadal, el cap de l'estat major ucraïnès, Valeri Zaluzhni, demanava als aliats 300 carros de combat per poder no només aturar nous avenços russos sinó llançar una ofensiva per reconquerir les zones ocupades. Una possibilitat que la setmana passada el cap de l'estat major dels Estats Units, Mark Milley, considerava improbable: "Des del punt de vista militar, segueixo sostenint que aquest any serà molt i molt difícil expulsar militarment les forces russes de cada polzada d'Ucraïna que ocupen", deia des de la base aèria de Ramstein, on s'havia reunit el grup de contacte d'Ucraïna.

Així doncs, n'hi haurà prou amb 14 Leopard per marcar la diferència? Moscou assegura que no. I que els carros de combat de l'OTAN "cremaran com tota la resta" d'armes en suport de Zelenski, segons ha dit aquest dimecres el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov.

Importants però no suficients

Però la xifra inicial n'amaga una altra. És el que sosté l'analista Mikhailo Samus, membre de l'exèrcit ucraïnès durant dotze anys i director del think tank New Geopolitics Research Network. En conversa telefònica des de Kíiv, Samus ha assegurat avui a l'ARA: "Catorze tancs només són una companyia. Però el més rellevant és que Alemanya [com ha confirmat Scholz] ara no s'oposa al fet que Finlàndia, Noruega, Polònia o altres països n'enviïn més. Això significa que, molt aviat, almenys cent nous tancs seran a Ucraïna. I això tindrà un efecte important en les capacitats operatives de l'exèrcit". Samus creu, potser de forma massa optimista, que "en un període de dos mesos poden estar sobre el teatre d'operacions".

Situació al front d'Ucraïna

Actualitzat el 25 de gener

RÚSSIA

Presència de tropes russes

Zona alliberada per Ucraïna a la tardor

Khàrkiv

Resistència ucraïnesa en territori

ocupat pels russos

Svàtove

Territori ocupat per Rússia abans del 24 de febrer

Izium

Kreminnà

Bakhmut

Liman

Lugansk

Dnipró

Donbass

Donetsk

UCRAÏNA

Zaporíjia

Transnístria

Mariúpol

Melitópol

Kherson

Berdiansk

Odessa

mar d’Azov

Crimea

Kertx

Sebastòpol

100 km

Actualitzat el 25 de gener

Presència de tropes russes

Zona alliberada per Ucraïna a la tardor

Resistència ucraïnesa en territori

ocupat pels russos

Territori ocupat per Rússia abans del 24 de febrer

RÚSSIA

Khàrkiv

Svàtove

Izium

Kreminnà

Bakhmut

Liman

Lugansk

Dnipró

Donbass

Donetsk

Zaporíjia

Mariúpol

Melitópol

Berdiansk

mar d’Azov

Crimea

Kertx

Sebastòpol

Actualitzat el 25 de gener

Presència de tropes russes

Zona alliberada per Ucraïna a la tardor

Resistència ucraïnesa en territori

ocupat pels russos

Territori ocupat per Rússia abans del 24 de febrer

RÚSSIA

Khàrkiv

UCRAÏNA

Svàtove

Izium

Kreminnà

Bakhmut

Liman

Lugansk

Dnipró

Donbass

Donetsk

Zaporíjia

Mariúpol

Melitópol

Berdiansk

mar d’Azov

Crimea

Kertx

És així, realment? Frank Ledwidge, professor titular d'estratègia militar i dret de la Universitat de Portsmouth, al Regne Unit, considera que "les variants relativament antigues del Leopard 2 que rebran els ucraïnesos no són, necessàriament per si mateixes, una garantia per guanyar la guerra". El que a parer seu és més important per a la seguretat d'Ucraïna és que "representen un gran canvi en el suport occidental i un pas cap a equipar Ucraïna amb equips de l'OTAN cada cop més sofisticats".

Un dels raonaments de Ledwidge és que l'ús dels tancs ha d'anar acompanyat d'altres vehicles capaços de transportar infanteria, que a la pràctica és la força que ocupa el territori. Per això també és rellevant que abans dels Leopard, els Abrams o els Challenger, tant Alemanya com els Estats Units s'haguessin compromès a enviar a Kíiv els vehicles de combat de la infanteria, els Marder i els Bradley.

Perquè la millor manera de protegir els tancs dels míssils antitancs de l'enemic –i Rússia n'ha perdut molts a l'inici de la guerra gràcies als Javelin britànics– és dur al front la pròpia infanteria. I això es fa amb els esmentats vehicles, equipats amb canons automàtics i metralladores, per proporcionar foc de cobertura als soldats de a peu.

Tot i les amenaces de Moscou, Samus assegura que Rússia no tindrà prou poder militar com el que està bastint Ucraïna amb l'ajuda occidental. "A la primavera tindrem un exèrcit ucraïnès amb l'armament modern i els russos només tindran una gran quantitat de soldats. Per tant, al final seran dos enfocaments diferents de doctrines diferents. Estic segur que la ucraïnesa amb els nostres aliats tindrà molt més èxit, perquè la dels russos és només llançar onades d'homes, com a carn de canó".

Risc d'una escalada russa

Però, més enllà de qüestions tàctiques, la decisió d'enviar armament pesant a Ucraïna implica també un enorme risc diplomàtic, especialment per a Europa. Perquè gairebé un any després de l'inici de la invasió de Putin, no hi ha oberta cap porta a la negociació, sinó tot el contrari, a la intensificació dels combats.

Així doncs, Rússia s'hi pot tornar? ¿Pot considerar ara legítimament que té dret a atacar qualsevol país que enviï tancs a Kíiv? Al cap i a la fi, ha sigut l'argumentació inicial de Putin, ja que "Rússia lluita contra l'OTAN per la seva supervivència", cosa que podria justificar qualsevol acció. "Els països de l'OTAN no haurien de tenir por de Rússia", diu Samus. Amb tot, admet que, "en tant que estat terrorista, i per això cal eliminar-lo, podria llançar míssils contra qualsevol ciutat del món, inclosa alguna d'Espanya".

Recorda, però, que Rússia no és la Unió Soviètica. "¿Et pots imaginar l'URSS obtenint tecnologia moderna de l'Iran o Corea del Nord? Impossible. Sí, Rússia pot atacar Estònia i a veure què passaria. Estic segur que l'OTAN reaccionaria correctament. I també que al Kremlin entenen que ha perdut la capacitat de fer por als europeus. No hi ha possibilitats que comencin cap guerra contra l'OTAN", rebla l'analista.

És un risc, però, que l'Aliança ha decidit córrer. Potser després d'haver assumit que, ara per ara, no hi ha cap oportunitat per a la pau en una taula de negociació i que l'única sortida possible és la derrota militar del Kremlin. Una juguesca a tot o res? Ho semblaria.

Ucraïna admet la retirada de tropes de Soledar, a la regió de Donetsk

Les forces ucraïneses s'han retirat de la ciutat de Soledar, a la regió de Donetsk, una de les posicions més disputades les últimes setmanes entre les tropes de Kíiv i de Moscou. L'exèrcit rus ja va assegurar el 13 de gener que havia capturat la ciutat, però Ucraïna ho va desmentir. Aquest dimecres, el portaveu militar Serhi Txerevati ho ha confirmat a l'emissora pública Suspilne i ha argumentat que l'exèrcit ucraïnès havia pres la decisió de retirar-se per preservar la vida dels soldats.

stats