Rússia ha guanyat l'hivern

El buit deixat per la fracassada contraofensiva ucraïnesa és omplert per una ofensiva russa que vol ser més que el que és en realitat. Els bombardejos sobre Kíiv i les principals ciutats d’Ucraïna, Moscou els acompanya de xifres triomfalistes, com ara que el 2023 les “baixes” ucraïneses van ser 215.000, sense especificar quants morts, ferits i presoners. Amb tot, és prou clar que Rússia està guanyant, potser no la guerra, però sí l’hivern, mentre Ucraïna s’esforça a acumular forces per quan l’hivern s’acabi.

Zelenski ja no promet contraofensives i es concentra en arrencar dels aliats occidentals més realitats que no pas promeses. És així com ha aconseguit que l’OTAN comenci a reforçar els sistemes de defensa antiaèria ucraïnesos per poder abatre els míssils i els drons. Però no n’hi ha prou, i per això Zelenski no amaga com de decebut se sent per la lentitud d’Alemanya a l’hora d’enviar míssils Taurus de llarg abast. Al canceller Olaf Scholz l’espanta la idea que alguns dels seus míssils més sofisticats puguin explotar a Rússia i provocar un conflicte de dimensions incalculables.

Per això Berlín s’estima més pressionar per fer arribar a Kíiv els 50.000 milions d’euros promesos per la Unió Europea, ara com ara bloquejats pel veto de l’Hongria de Viktor Orbán. Una altra ajuda que Zelenski espera tampoc acaba d’arribar: els 61.000 milions de dòlars que l’administració Biden té a punt, però no pot enviar pels entrebancs de la majoria republicana al Congrés. I res no fa pensar en la desaparició immediata de tants entrebancs, ans al contrari, la història sembla que es posa d’esquena encara més: les eleccions russes del 15 de març faran Putin president fins al 2030, un fet inquietant que s’arrodoniria amb la victòria de Trump als EUA el 5 de novembre.

”Vladímir Putin, el més proper a Adolf Hitler que Europa ha vist des del 1945, està decidit a derrotar i destruir una Ucraïna independent”. Ho escriu l’acadèmic i periodista britànic Timothy Garton Ash, sens dubte el que més està insistint que el món occidental no pot ajornar més l’enviament d’ajuda a Ucraïna perquè Europa se la juga. Garton Ash sap llegir el retorçat i imprevisible marc mental de Putin, capaç d’entendre’s molt i molt bé amb Trump, fins a escenificar una versió postmoderna del pacte Molotov-Ribbentrop.

Mentre invoca la desnazificació d’Ucraïna, el president rus és capaç de beneir les seves unitats de voluntaris, algunes de les quals, com ara “L’espanyola” no amaguen la veneració per la simbologia feixista. Cal desnazificar Ucraïna, diu Putin. I ves per on les esvàstiques que llueixen els uniformats de Moscou superen de bon tros les que amaguen les unitats controlades per Kíiv.

La pregunta, doncs, seria aquesta: ¿estan disposats els aliats occidentals a jugar-se-la per Ucraïna i posar fi a la situació de paràlisi de tots dos bàndols, que els condemna a no fer cap pas cap a un alto el foc? El desenllaç d’aquesta guerra definirà una època. Perquè si a la derrota d’Ucraïna a mans de Putin, i de Trump –en podríem tenir indicis a tocar de l’estiu del 2024—, hi afegim les esquerdes i forats provocats pels ultres arran de les eleccions a la Unió Europea del 6 al 9 de juny, no seria exagerat dir que la democràcia –tal com l’hem conegut– estarà a frec de l’abisme. Posseïda per temptacions il·liberals, democràcies de baixa intensitat i autoritarismes poc democràtics. Tota una gamma de pulsions autoritàries.