El suport d'Orbán a Putin dona ales a la reforma de la UE

La unanimitat necessària entre els Vint-i-set per tirar endavant algunes iniciatives permet als euroescèptics entorpir el funcionament del bloc europeu

4 min
Orbán entrant a la trobada del Consell Europeu, amb Von der Leyen a primera línia,

Brussel·lesHongria és la dissetena economia de la Unió Europea i el tretzè país amb més habitants del bloc europeu. En circumstàncies normals, per tant, no seria un país especialment influent entre els Vint-i-set i ni el seu primer ministre, Viktor Orbán, es convertiria cada dos per tres en el protagonista de les trobades entre els caps d'estat i de govern dels estats membres. El funcionament del bloc, però, li atorga el poder d'encallar la Unió Europea i fer entrebancar, per exemple i com s'ha vist aquest divendres, els ajuts que la resta de socis europeus troben urgent entregar a Ucraïna, sobretot en un moment en què els suports occidentals a Kíiv comencen a flaquejar.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Així doncs, ¿com pot ser que Orbán tot sol pugui posar en escac la Unió Europea i, d'aquesta manera, donar ales al règim de Vladímir Putin? En alguns àmbits, com els d'ampliació (adhesió d'Ucraïna) o pressupostaris (ajuts a Kíiv), es requereix el vistiplau unànime de tots els estats membres perquè es pugui tirar endavant. I, per tant, en aquestes grans decisions europees, el líder hongarès es veu capaç de demanar grans contrapartides a canvi del seu sí, com el desbloqueig de pluges de milions per part de la Comissió Europea.

Tot i que Brussel·les nega que hi hagi cap mena de vinculació, Orbán cobra molt car cada vot positiu per aquest tipus d'iniciatives. Per exemple, aquest dimecres, a la vigília del Consell Europeu en què els Vint-i-set van acordar iniciar les negociacions d'adhesió d'Ucraïna, la Comissió Europea va desbloquejar 10.200 milions d'euros dels fons europeus destinats a Hongria que estaven bloquejats per manca d'independència judicial.

Per sorpresa, a l'hora de la votació el dirigent hongarès va abandonar la sala i, de facto, va permetre que es decidís per unanimitat començar el diàleg amb Kíiv per entrar a la UE. Ara bé, per deixar de vetar els 50.000 milions d'ajuts extres que la UE vol destinar a Ucraïna durant els pròxims quatre anys ara demana que Brussel·les li desbloquegi la resta de fons congelats per no complir amb els estàndards comunitaris en matèria d'estat de dret.

En aquest context, i més si la UE preveu augmentar la família, França i Alemanya, juntament amb altres països, fa temps que demanen a la Comissió Europea impulsar una gran reforma estructural. Entre d'altres, aposten per acabar amb la unanimitat en alguns àmbits i permetre que la gran part de les iniciatives legislatives puguin tirar endavant per majoria qualificada. L'objectiu? Evitar que un sol país, com està fent Hongria, ha fet Polònia en el passat i pot fer Eslovàquia amb el nou govern en el futur, pugui encallar el funcionament de tota la UE.

La unanimitat, el taló d'Aquil·les de la UE

El requisit de la unanimitat és a hores d'ara un dels punts febles del bloc europeu. El cas hongarès es pot repetir en altres estats membres i la creació d'un nou govern euroescèptic, pro-rus o d'extrema fa saltar les alarmes a la Unió Europea, que tem un altre Orbán encallant iniciatives que compten amb un gran suport entre els Vint-i-set. Va passar amb l'executiu italià de la ultradretana de Giorgia Meloni; el nou primer ministre eslovac, Robert Fico, que és proper a Orbán, o amb el potencial govern neerlandès liderat pel xenòfob Geert Wilders, partidari de l'anomenat Nexit.

També, per descomptat, la UE celebra canvis de govern en països que durant anys han sigut euroescèptics i que retornen cap a l'europeisme, com ha passat a Polònia. L'expresident del Consell Europeu i nou primer ministre polonès, el conservador Donald Tusk, ha estat rebut aquest divendres a Brussel·les amb tots els honors i la presidenta de la Comissió Europea, la també conservadora Ursula von der Leyen, ja ha avançat que amb els plans del nou govern polonès no tardarà gaire a desbloquejar els fons congelats que pertocarien a Polònia. "Hem tornat a Europa", ha insistit Tusk des de la capital europea.

Fins i tot, el president espanyol, Pedro Sánchez, tot i ser de la família socialdemòcrata, ha rebut Tusk a la cimera europea d'aquesta setmana a Brussel·les amb abraçades. I a la roda de premsa del Consell Europeu d'aquest divendres l'ha erigit en un dels grans defensors del cordó sanitari contra l'extrema dreta i ha emplaçat la resta de la dreta tradicional a seguir el seu exemple. "Tal com deia Tusk: «El problema d'aliar-se amb l'extrema dreta és que acabes pensant com ells»", ha dit Sánchez.

El president espanyol, Pedro Sánchez, felicitant el primer ministre polonès, Donald Tusk, en el Consell Europeu d'aquesta setmana.

Tanmateix, també hi ha països, especialment els més petits, que temen que el final de la unanimitat en alguns àmbits els faci perdre poder en benefici dels estats membres més grans, com Alemanya o França, que tenen influència i capacitat per crear majories en favor dels seus interessos.

En tot cas, el circ d'Orbán durant el Consell Europeu d'aquesta setmana ha tornat a posar sobre la taula la necessitat d'una gran reforma de la UE i, després que Von der Leyen hagi evitat obrir aquesta capsa de Pandora, es preveu que sigui un dels principals reptes del pròxim mandat europeu.

stats