A plena llum del dia, sense cap supervivent i sense que ningú qüestionés la versió oficial: en un sospitós accident d’avió, va morir Ievgueni Prigojin i tota la cúpula de Wagner, dues setmanes després de la rebel·lió que va representar un desafiament inèdit al règim de Vladímir Putin. El motí dels mercenaris que van ocupar la ciutat russa de Rostov del Don i que van avançar amb vehicles militars cap a Moscou, va suposar un punt d’inflexió en la política militar del Kremlin, que es va adonar de la necessitat de lligar curt els contractistes militars, que s'havien fet forts gràcies a la guerra d'Ucraïna. I és el que ha fet: gairebé un any després, el grup Wagner ha desaparegut. Almenys de manera oficial.

Fa anys que la guerra ja no és només cosa dels estats: s’ha convertit també en un negoci fosc d’empreses militars i de seguretat privada. El 2007, els mercenaris de Blackwater, una empresa contractada pels Estats Units en la invasió de l’Iraq, van assassinar disset civils a la plaça Nisour de Bagdad. Quinze anys més tard, els mercenaris de Wagner, al servei del govern de Vladímir Putin, participaven en l’assassinat i tortures de civils ucraïnesos. Més enllà de quin sigui el futur de Wagner després de la desaparició del seu fundador, Ievgueni Prigojin, la privatització de la guerra s’accelera. 

La suposada mort dels membres de la cúpula del Grup Wagner no ha esvaït la preocupació del Kremlin d'una possible nova revolta. Ara l'atenció se centra en Rússitx, un grupuscle neonazi vinculat també a l'empresa de mercenaris de Ievgueni Prigojin, que s'ha encarat amb Vladímir Putin i ha assegurat que atura les seves activitats a Ucraïna. I ho ha fet justament després que el president rus hagi ordenat que tots els membres del Grup Wagner i de les altres empreses militars privades russes jurin lleialtat a Rússia. Putin va signar un decret divendres, amb efecte immediat, dos dies després que s'estavellés l'avió on oficialment viatjava Prigojin.

Enverinaments, suïcidis, caigudes accidentals des de la finestra d'un edifici, avions que s'estavellen… Curiosament, des que Vladímir Putin és al poder, els que han qüestionat el seu règim han mort en estranyes circumstàncies. No són casos excepcionals. Es compten per desenes i els seus perfils són diversos. Hi ha empresaris, periodistes, activistes, funcionaris, opositors polítics, diplomàtics... Tots tenien un denominador comú: haver criticat Putin. Per això, els experts consideraven que era qüestió de temps que el líder de Wagner, Ievgueni Prigojin, també corregués la mateixa sort després de revoltar-se contra el Kremlin, malgrat que Putin acceptés en un principi que marxés de Rússia sense conseqüències. Malgrat això, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha sortit aquest divendres en defensa del president rus: "És tot mentida", ha afirmat en referència a "les especulacions" que vinculen Putin amb la mort de Prigojin. "Per tractar aquest tema, cal basar-se en fets", ha insistit.

En el mes que va passar al front, l'Aleksandr, un exconvicte que servia a l'exèrcit rus, no va veure ni un sol soldat ucraïnès i amb prou feines va disparar un tret. La seva unitat, formada precipitadament i integrada gairebé del tot per reclusos, va ser enviada a protegir un pont perquè les tropes ucraïneses no travessessin un riu al sud d'Ucraïna. Allà, van suportar setmanes de bombardejos implacables, atacs de franctiradors i emboscades. El terreny pantanós i pla no oferia cap cobertura més enllà dels blocs de cases cremades.

La fallida sublevació del Grup Wagner contra Vladímir Putin ha acabat convertint-se, paradoxalment, en un problema per a Polònia. O com a mínim en un assumpte que té al govern ultraconservador polonès molt preocupat. Part dels mercenaris russos revoltats es van traslladar a Bielorússia, en virtut de l'acord entre Putin, Lukaixenko i el líder dels Wagner, Ievgueni Prigojin, i des d'allà han llançat en diverses ocasions amenaces de possibles incursions armades contra Polònia, país fronterer. De moment, aquestes intimidacions s'han quedat només en paraules. Però l'executiu d'Andrzej Duda desconfia dels qui fins fa poc estaven participant en la invasió a Ucraïna i, per això, no ha trigat a duplicar la presència militar a la zona fronterera i ha desplegat brigades a prop de les ciutats bielorusses Brest i Grodno, totes dues molt properes a la frontera polonesa.

Qui sap si Richard Wagner, autor de la marxa nupcial més cèlebre de la història i de la marxa fúnebre més dramàtica, acompanyaria la marxa militar dels mercenaris que duen el seu nom; o se’n tornaria, esparverat, al seu taüt. El nacionalisme exaltat i l’antisemitisme ambivalent, però sobretot els gustos musicals del Führer, van fer-ne una icona del Tercer Reich. Ha quedat associat al nazisme per sempre més. La relació d’Adolf Hitler amb la jove del compositor, Winifred Wagner —de qui es diu que va portar-li a la presó el paper per escriure el Mein Kampf—, o el fet que s’endugués al búnquer un manuscrit original del mestre, afegeixen una aura romàntica a la propaganda política. Em temo que no són les connexions emotives ni la força simfònica de la seva obra el que fa que un grup de mercenaris l’adopti com a marca. L’aura del feixisme és un embolcall idoni per als mercaders de la mort i els seus esbirros: senyors de la guerra, mercenaris, sicaris, caçarecompenses. Tots tenen en comú que maten per diners, al marge dels poders de l’Estat a qui s’encomana el monopoli de la força.

El Grup Wagner ha envaït la informació internacional de l'última setmana. Des de principis d'any, de fet, havia anat guanyant protagonisme com a peça clau en la invasió russa d'Ucraïna. Però fa un any encara era un actor més aviat desconegut, que operava en clandestinitat. L'estridència i afany de notorietat del seu líder, el multimilionari Ievgueni Prigojin, van fer que aquest grup de mercenaris sortís a la superfície, fins a guanyar un protagonisme absolut amb l'aixecament armat del dia de Sant Joan. Wagner és (o era) el grup paramilitar més important de Rússia, però no pas l'únic. El president rus, Vladímir Putin, compta des de fa anys amb una xarxa d'exèrcits privats que li fan la feina bruta.

El cap del Grup Wagner i líder de la revolta de dissabte a Rússia, Ievgueni Prigojin, tenia planejat segrestar els principals líders militars com a part de la rebel·lió armada, inclòs el ministre de Defensa, Serguei Xoigú, i el cap de l'estat major, Valeri Gueràssimov, segons informa The Wall Street Journal, que cita fonts occidentals. La intenció de Prigojin era capturar-los durant una visita prevista a una zona fronterera amb Ucraïna. Però els serveis secrets russos van destapar el pla dos dies abans, cosa que va empènyer el líder del grup de mercenaris a avançar els seus moviments.

En un nou intent de girar full i restaurar la seva legitimitat, el president rus, Vladímir Putin, ha volgut escenificar la unitat i la lleialtat de l'exèrcit i les forces de seguretat després de la rebel·lió del Grup Wagner, tot i que ha admès que podria haver acabat amb una "guerra civil".

Quaranta-vuit hores després que la revolta orquestrada pel cap del grup Wagner, Ievgueni Prigojin, quedés abruptament aturada, Vladímir Putin ha comparegut en un inusual discurs televisat, buit de contingut, en què ha volgut remarcar que té els russos (i els militars) a favor seu. En una compareixença gravada, de poc menys de cinc minuts, el president rus ha volgut subratllar que "tota la societat russa està unida" i ha valorat "la lleialtat de l'exèrcit".

La revolta dels mercenaris russos contra Putin és d’aquelles notícies que pertany ben bé a aquesta època nostra en què els fets més increïbles passen. Fins i tot en una societat que està de tornada de tot, que és difícil de sorprendre i que viu sota l’opinió constant d’especialistes i les conclusions del big data, el flaix informatiu de les tropes mercenàries avançant cap a Moscou i amenaçant el Kremlin no el va veure a venir ningú, i era d’aquells que fan mirar el mòbil cada cinc minuts, fins i tot enmig d’un casament.

Durant els últims anys, els mercenaris del Grup Wagner han imposat la seva llei en guerres de l’Àfrica i el Pròxim Orient, com a braç armat de la política exterior de Vladímir Putin. Des de l’ombra ha crescut fins a acumular poder militar, econòmic i propagandístic, i ara el seu fundador, Ievgeni Prigojin, reclama la seva quota de poder. Putin ha estat amenaçat ara per algú a qui ell ha fet créixer i per això l'ha tillat d'un "traidor" que l'ha "apunyalat per l'esquena".

Després d'haver cantat victòria en la sagnant batalla de Bakhmut, els mercenaris russos de Wagner cedeixen el control de la ciutat ocupada (i totalment arrasada) a l'exèrcit del Kremlin. Com havia avançat, la companyia privada ha començat aquest dijous a retirar-se de Bakhmut per cedir el lloc a les tropes regulars. Ho ha anunciat el cap dels paramilitars, Evgeni Prigojin, en un vídeo difós al seu canal de Telegram que sembla enregistrat dins el nucli urbà, en un escenari de destrucció i runa. Prigojin diu que les seves unitats estan cedint les posicions, les municions i "tot el que hi ha" a l'exèrcit rus i que s'acabaran de retirar l'1 de juny i després Wagner farà una pausa, repararà el seu armament i reclutarà nous mercenaris abans de "començar una nova missió".

La batalla de Bakhmut s'allarga i, de fet, es complica per a l'exèrcit rus. La festa nacional russa del Dia de la Victòria ha passat finalment sense l'anhelat triomf simbòlic que Putin esperava en aquesta ciutat. I Bakhmut no només resisteix, sinó que comença a donar alguna alegria al bàndol ucraïnès. El fundador del batalló d'Azov, ucraïnès i ultradretà, Andrí Biletski, ha penjat un vídeo a Telegram aquest dimecres on diu que "la tercera brigada d'assalt" d'Ucraïna ha eliminat en les últimes hores dues companyies de l'exèrcit rus, que han estat "destruïdes completament".

La pugna interna entre l'oligarca rus que lidera el grup de mercenaris Wagner i els alts comandaments de l'exèrcit regular rus ha assolit un nou nivell d'enfrontament altament perillós. En un vídeo publicat a les xarxes socials, el cap dels mercenaris, Ievgueni Prigojin, esclata contra el ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú, i contra el cap de l'estat major de l'exèrcit, Valeri Gueràssimov, a qui acusa de no enviar-li prou municions i a qui insulta mirant a càmera. "Xoigú! Gueràssimov! On són les maleïdes municions?", diu, enmig d'un atac de fúria en què deixa anar diverses paraulotes després de mostrar cadàvers de soldats tirats a terra. "Aquesta escòria que no ens està donant municions! Putes! Aniran a l'infern! Els seus òrgans seran devorats!", esclata el multimilionari amic de Putin, que fa servir improperis i termes homòfobs clarament dirigits als líders de l'exèrcit rus.

A les presons se'ls va privar de tractaments efectius per al seu VIH. Als camps de batalla d'Ucraïna se'ls va oferir esperança, amb la promesa de medicaments antivirals si hi lluitaven. L'estratègia ha funcionat. Al voltant del 20% dels reclutes de les unitats de presoners russos són seropositius, segons estimen les autoritats ucraïneses basant-se en les taxes d'infecció dels soldats capturats. El front semblava menys arriscat que la presó. "Les condicions eren molt dures", ha afirmat al New York Times el Timur, de 37 anys, un soldat rus seropositiu entrevistat en un centre de detenció de la ciutat de Dnipró, al centre del país, que només vol identificar-se pel seu nom, preocupat per possibles represàlies si torna a Rússia en un intercanvi de presoners.