Internacional 11/03/2022

Té Ucraïna un problema amb l'extrema dreta?

Rússia fa servir el nazisme com a excusa per justificar la invasió, però és cert que a les files ucraïneses hi ha soldats nazis

3 min
Veterans ucraïnesos del batalló de voluntaris 'Azov' en una concentració dedicada al Dia del Voluntariat en honor als lluitadors que es van unir a l'exèrcit ucraïnès

BarcelonaHi ha un consens total que l’argument de la "desnazificació" que fa servir el govern de Vladímir Putin per justificar la invasió d’Ucraïna és només una excusa. De fet, les exigències russes per aturar la invasió són que Ucraïna es comprometi a no entrar a l’OTAN i que es reconegui Crimea com un territori rus, així com la independència de la regió del Donbass. Cap condició parla d’aturar l’extrema dreta. Però el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, encara insistia aquest dijous en la "desnazificació" d’Ucraïna. La pregunta és: ¿més enllà de l’excusa utilitzada per Rússia, té Ucraïna un problema amb l’extrema dreta?

Quan es planteja el dubte, totes les mirades apunten cap a l’antic batalló Azov, un dels que actualment combaten contra l’exèrcit rus. "És un paraigua que acull des dels ultranacionalistes fins als neonazis i que va agafar protagonisme a partir de l'Euromaidan [les revoltes del 2013]", explica Carles Viñas, professor d’història i expert en extrema dreta. El batalló Azov va néixer entre hooligans del Dinamo de Kíiv, amb experiència en disturbis i enfrontaments violents al carrer, i de l’entorn del black metal, un subgènere musical que sorgeix del heavy metal. Després del coratge que aquest col·lectiu va demostrar el 2013, combatent en primera línia contra el govern pro-rus de Víktor Ianukóvitx, que va haver d’abandonar el país, el batalló va guanyar reconeixement social i es va organitzar: va crear una branca que es dedica només a captar més gent i va aconseguir que el govern els integrés a la Guàrdia Nacional. En poc temps, van passar de ser un grup paramilitar a convertir-se en un regiment oficial. "La intenció del govern de Zelenski era tenir-los així sota control", explica Pep Anton Ginestà, expert en extrema dreta dels països de l’Est. Segons Ginestà, Zelenski, que és jueu, no veuria amb bons ulls aquest batalló, conscient que s’anaven fent massa forts i que algun dia, en lloc de mirar cap a l’est i lluitar contra Rússia "podien tombar-se i començar a lluitar contra el govern" i va considerar que la seva integració a les forces armades facilitaria controlar-los.

El regiment va crear un partit polític, el Cos Nacional, però no va aconseguir representació al Parlament. "És una anomalia que un país europeu hagi validat un grup neonazi que no té cap suport social", valora Ginestà. A la majoria de països europeus, l’extrema dreta sí que té representació parlamentària però no hi ha cap país que tingui un regiment militar obertament nazi. Tot i així, "encara que no tinguin suport a les urnes, estan integrats a la societat com en cap altre país europeu", adverteix Ginestà.

Entre el 2014 i l’actualitat, el regiment s'ha anat enfortint i ha convertit Ucraïna "en un lloc de peregrinació de l’extrema dreta", segons explica Miquel Ramos, periodista expert també en aquest tema. Feixistes europeus, espanyols i catalans han participat en els "campaments" que aquest grup organitza. "Segons les darreres informacions, ara mateix hi ha unes 20.000 persones de diferents països combatent a Ucraïna. Quan s'acabi la guerra serà un problema per a tot Europa", avisa Ramos. El periodista valencià destaca que la resposta a la pregunta que formula aquest article implica "un equilibri complicat", ja que "d'una banda no es pot considerar Putin com un líder antifeixista però, d'una altra, la preocupació per l’extrema dreta a Ucraïna és real". Els feixistes d’altres països (inclosa Catalunya) que han anat al front a lluitar amb aquest regiment tornaran quan s'acabi la guerra i ho faran amb formació militar. "Estem blanquejant grups nazis. Estan sortint per la televisió!", avisa Ramos.

Putin i l'extrema dreta

A l’altra punta del conflicte, a Rússia, també hi ha amenaça feixista. Els partits d’extrema dreta europeus, des de Le Pen fins a Vox, veien amb bons ulls el govern de Vladímir Putin, almenys abans que l’opinió pública europea es girés en contra del mandatari rus. "A Rússia persegueixen la dissidència política així com els col·lectius antifeixistes o LGTBI", explica Carles Viñas. Malgrat tot, des del seu punt de vista, si Putin fa servir l’extrema dreta europea és "per desestabilitzar Occident" i guanyar poder geopolític, i no tant per ideologia. "A Rússia també hi ha nazis, però no hi ha cap regiment obertament nazi lluitant en aquesta guerra", conclou Ramos. Tot fa pensar això sí, que entre les files russes hi ha també el grup Wagner, un escamot d’uns 400 mercenaris que ja han lluitant a favor de Rússia en diferents conflictes. El seu líder Dimitri Utkin, és un conegut defensor del nazisme.

stats