Quan el 23 de juny de 2023 Ievgueni Prigojin es va rebel·lar i va posar rumb a Moscou al capdavant dels mercenaris del Grup Wagner, Vladímir Putin ja havia fet tard per evitar-ho. De fet, va ser l’intent del Kremlin d’aplacar preventivament aquella amenaça i fer-los passar per l’adreçador el que va precipitar el desafiament més gran a l’autoritat del president rus en 25 anys de mandat. Després que la insurrecció fracassés i que, dos mesos més tard, Prigojin morís molt convenientment en un accident d’avió, Putin va culminar el procés iniciat setmanes abans expulsant Wagner de Rússia i Ucraïna, i convidant els paramilitars a posar-se a les ordres de l’exèrcit rus. 

És poc habitual que els caps d'espionatge es burlin dels seus rivals obertament. Però el mes passat, Bill Burns, el director de la CIA, no va resistir la temptació d'afirmar que la guerra d'Ucraïna havia estat un avantatge per a la seva agència. El comentari podria haver tocat el punt sensible dels col·legues russos. Aquests, de fet, van fallar en la preparació de la invasió i després van ser expulsats d'Europa en massa. Però noves evidències recollides pel Royal United Services Institute (RUSI), un think tank de Londres, mostren que han après dels errors, que han afinat els seus mètodes i que estan embarcant-se en una nova fase de guerra política contra Occident.

Són moltes les morts que s'atribueixen al Kremlin des que Vladímir Putin està al poder. Molts dels seus opositors, però també gent afí o que formava part del seu entorn, han resultat morts en estranyes circumstàncies. Des de la invasió russa d'Ucraïna, fins i tot alts funcionaris de l'administració russa també han mort, sovint al caure misteriosament de balcons. Però la pràctica de silenciar les veus crítiques a trets, amb l'agent nerviós Novitxok o amb un te de poloni és un costum que ve de més enrere. Fem un recull dels noms més destacats d'aquesta llista de víctimes del Kremlin per ordre cronològic.

Si només dos fets haguessin de marcar l'actualitat informativa del 2023, i calgués presentar-los amb dues imatges, sens dubte una arribaria des de Gaza: a partir del 7 d'octubre, a l'horror desfermat per Hamàs a l'atacar el cor d'Israel l'ha seguit un altre, desfermat per Israel en nom d'una autodefensa que només fa que atiar més l'odi entre els extremistes de les dues comunitats enfrontades. Al nostre entendre, l'altra imatge que defineix el 2023 és el petó no consentit del ja expresident de la Federació Espanyola de Futbol Luis Rubiales a l'exblaugrana Jennifer Hermoso, una de les campiones del món amb Espanya en el Mundial d'Austràlia i Nova Zelanda, i que va coronar les espanyoles.

Ievgueni Prigojin, el líder de l'empresa de mercenaris Wagner, que es creu que va morir en estavellar-se el seu jet privat la setmana passada, ha estat enterrat aquest dimarts a Sant Petersburg. La cerimònia s'ha celebrat envoltada de secretisme, segons ha comunicat en un breu missatge a Telegram el seu servei de premsa: "El comiat d'Ievgueni Viktórovitx s'ha fet en format tancat. Els qui vulguin dir-li adeu poden visitar el cementiri de Porokhovskoie".

Les proves d'ADN confirmen la mort del líder de Wagner, Ievgueni Prigojin. Així ho ha donat a conèixer el Comitè d'Instrucció de Rússia, que ha confirmat que s'ha identificat el cadàver del cap dels mercenaris i de les altres nou persones que viatjaven a bord de l'avió que es va estavellar dimecres a la regió de Tver, al nord-est de Moscou. Els resultats dels testos genètics "han establert la identitat dels deu morts, que es corresponen amb les persones declarades a la llista de passatgers", explicava un comunicat del CIR. Prèviament, les autoritats russes havien fet pública una llista amb els noms de les deu persones –moltes, membres de la cúpula de Wagner– que viatjaven a bord del jet privat, que volava de Moscou a Sant Petersburg.

Ievgueni Prigojin deixa orfes l’empresa de mercenaris Wagner i un opac imperi empresarial. Amb ell, al seu jet privat, que dimecres es va estavellar entre Moscou i Sant Petersburg, hi viatjava la resta de la cúpula de Wagner. Alguns dels seus comandants no anaven a l’aparell, però cap d’ells té el carisma ni els recursos del que va ser el seu líder emblemàtic, que s’ha convertit en un heroi nacional per les seves crítiques a la cúpula militar russa pels seus fracassos a Ucraïna. Prigoijin ha desaparegut sense deixar successor: què passarà ara amb els milers de soldats del seu exèrcit privat?

Carmen Claudín és una de les principals especialistes d'Europa en espai postsoviètic. No dubta que darrere de la mort de Ievgueni Prigojin, dimecres al caure el seu jet privat, hi ha la mà del Kremlin.

Tota la cúpula de poder del Grup Wagner eliminada de cop quan l'avió privat en què viatjaven es va estavellar a no gaires quilòmetres de Moscou. Fons oficials russes donen per morts el seu principal líder, l'empresari Ievgueni Prigojin, però també el comandant militar del grup, el neonazi Dmitri Utkin i el seu responsable de finances, Valeri Txekalov. Sense comptar el pilot i els dos auxiliars que eren al jet privat estavellat, les altres set persones mortes en l'incident eren la plana major del grup de mercenaris que ara fa just dos mesos va intentar un cop d'estat contra Putin. El fet que viatgessin plegats fa pensar que estaven tranquils i que no esperaven cap mena d'atac dintre de Rússia, on creien que havien aconseguit el perdó per la seva rebel·lió. Les causes de l'explosió de l'avió no estan clares i en un primer moment s'apuntava a la possibilitat d'una bomba a l'aparell, com assegura Washington, o també a l'impacte d'un míssil.

Ievgueni Prigojin era un dels homes amb més poder militar, econòmic i mediàtic a Rússia i se sabia tan fort que va gosar desafiar el règim de Vladímir Putin. Just quan es complien dos mesos de l'alçament dels homes de Wagner contra la cúpula militar del Kremlin, el seu jet privat s'estavellava amb ell –molt probablement– i els seus homes més propers a dins. A plena llum del dia i sense supervivents. Pocs s'han cregut les paraules de Putin aquest dijous, gairebé 24 hores després dels fets, quan ha qualificat Prigojin com un "empresari amb talent", que va "cometre grans errors a la seva vida". També ha reconegut que "va assolir els objectius necessaris, tant per a ell mateix com, en el moment que li vaig demanar que ho fes, per la causa comuna", en referència a la batalla de Bakhmut, a Ucraïna. En un discurs televisat des del Kremlin, ha transmès el seu condol als familiars de Prigojin i ha promès investigar els fets.

Ja s’ha produït la mort accidental que tots vaticinàvem de Ievgueni Prigojin, el líder dels mercenaris Wagner, que va gosar cometre un cop d’estat contra Vladímir Putin. S’ha estavellat l’avió en què viatjava i no hi ha supervivents.

Les autoritats russes asseguren que Dmitri Utkin també era entre els passatgers que van morir dimecres a l'estavellar-se el jet privat de l'oligarca rus Ievgueni Prigojin. Se'l considera el fundador de l'empresa de mercenaris, a la qual haurien batejat amb el seu àlies, Wagner, que ell havia triat en homenatge al compositor preferit de Hitler. Per al portal d'investigació Bellingcat, però, la seva figura era només una pantalla, un reclam per atreure més homes com ell a les files dels mercenaris i amagar qui hi havia realment darrere del grup: l'estat rus.

El cap de l'empresa de mercenaris Wagner, Ievgeni Prigojin, de 62 anys, havia estat un estret col·laborador de Vladímir Putin les últimes dues dècades. Prigojin sempre s’havia mogut a l’ombra del poder, fins que arran de la invasió a gran escala d’Ucraïna va sortir a la llum pública, sovint desafiant el ministeri de Defensa, però mai el mateix president rus. Va ser també el protagonista del desafiament més important al seu règim, quan es va revoltar contra els màxims líders militars del país abans que li prenguessin la seva empresa. Aquest dimecres el Kremlin ha anunciat que el seu nom era a la llista de passatgers d'un vol que s'ha estavellat a Moscou sense que hi hagués supervivents.

És inevitable que en una guerra com la de Rússia contra Ucraïna treguin el cap personatges extravagants, patètics i esperpèntics des d’angles insospitats. La majoria són gent instal·lada a tocar del poder que, en un moment determinat, escenifiquen seqüències inquietants. Just quan va esclatar la guerra, Magarita Simonian, directora del canal RT i de l’agència Sputnik, considerada la ministra de Propaganda de Vladímir Putin, va amenaçar de fer fora de Rússia la cantant icona del pop soviètic Al·la Pugatxova i el seu jove marit Maksim Galgkin per haver-se pronunciat en contra de l’atac a Ucraïna.

Quins plans té al cap Ievgueni Prigojin per als seus mercenaris de Wagner? ¿Ja els ha començat a dibuixar o a desplegar en el seu exili –més o menys estricte– a Bielorússia? ¿I on han anat a parar els centenars de milions d’euros de què disposava abans de renunciar a arribar a Moscou el 24 juny a la tarda? ¿I quin paper està tenint en tot l’afer el suposat mediador, el president Aleksandr Lukaixenko?

La ciutat de Lviv, a l'oest d'Ucraïna i a 70 quilòmetres de la frontera polonesa, s'ha convertit en refugi de molts ucraïnesos que han fugit de les zones més castigades per la invasió russa. Allunyada del front, els bombardejos del Kremlin hi han estat poc habituals si ho comparem amb la realitat d'altres ciutats. Aquest dijous a la matinada, però, ha tingut lloc "l'atac més dur" des de l'inici de la guerra, tal com ha admès l'alcalde del municipi, Andri Sadovi.

Fa deu dies, la rebel·lió del Grup Wagner va obligar els canals de notícies més importants d’arreu del món a modificar la seva programació. El seu líder, Ievgueni Prigojin, es va convertir en el gran protagonista de la BBC, la CNN i totes les cadenes de prestigi internacional amb capacitat per reaccionar amb rapidesa als girs inesperats de l’actualitat. Van mobilitzar els seus corresponsals, analistes i experts que poguessin aportar una perspectiva o informació que expliqués què estava passant i com repercutiria aquella rebel·lió en el lideratge de Putin.

El Grup Wagner ha envaït la informació internacional de l'última setmana. Des de principis d'any, de fet, havia anat guanyant protagonisme com a peça clau en la invasió russa d'Ucraïna. Però fa un any encara era un actor més aviat desconegut, que operava en clandestinitat. L'estridència i afany de notorietat del seu líder, el multimilionari Ievgueni Prigojin, van fer que aquest grup de mercenaris sortís a la superfície, fins a guanyar un protagonisme absolut amb l'aixecament armat del dia de Sant Joan. Wagner és (o era) el grup paramilitar més important de Rússia, però no pas l'únic. El president rus, Vladímir Putin, compta des de fa anys amb una xarxa d'exèrcits privats que li fan la feina bruta.

"L’imperi que ha estat llargament dividit s’unirà; el que ha estat llargament unit es dividirà. Sempre ha estat així". La famosa primera frase d’El romanç dels Tres Regnes, una de les quatre grans novel·les clàssiques de la Xina, segurament estava al cap de molts dirigents de Pequín mentre es produïa la revolta de Ievgueni Prigojin i el grup de mercenaris Wagner el cap de setmana passat. La Xina ha estat terra de bandits, de senyors de la guerra, de revoltats insurgents que han derrocat i aixecat imperis. L’aparent unitat del nacionalisme rus al voltant de Vladímir Putin ha quedat esquerdada. Com va dir un internauta xinès en acabar la revolta: “El mal ha estat petit; l’insult ha estat gran”.

El dia del malaguanyat alçament de Ievgueni Prigojin a Rússia, Moscou va emmudir. Hi havia poc trànsit, i a penes persones al carrer. Es van cancel·lar actes i es van tancar parcs, i pràcticament tothom es va quedar a casa, enganxat a internet, mentre el comboi de l'exèrcit privat de Prigojin s'acostava a la capital russa.