Mojtaba Khamenei es converteix en nou líder suprem de l'Iran sense ser aiatol·là, sense haver ocupat mai cap càrrec i sent fill del seu antecessor. Tot i ser una figura influent en els cercles de poder del règim i malgrat que el seu nom fa anys que sona com a successor al càrrec, la tria d'un perfil com el del descendent d'Ali Khamenei al capdavant de l'Iran és poc habitual seguint els principis de la República Islàmica. Políticament, però, molts analistes hi veuen un clar gest de resposta als Estats Units i Israel.

Nazanín Armanian, politòloga iraniana, s’ha hagut d’exiliar dues vegades del seu país. La primera, en els anys del xa, i la segona, amb l’aiatol·là Khomeini al poder. Armanian, condemnada a mort per pertànyer a l'Organització Democràtica de la Dona Afgana i al Partit Comunista, va venir a viure a Barcelona, d’on va fugir per les amenaces que va rebre del règim després de localitzar el seu domicili. Ara viu a Madrid.

Les protestes que sacsegen l'Iran i la pressió internacional sobre el règim dels aiatol·làs han obert una hipòtesi que fins fa poc semblava remota: el final de la República Islàmica sorgida el 1979. Aquesta possibilitat no només redefineix l'equilibri intern iranià, sinó que obliga els actors regionals a anticipar un escenari sense un dels pilars que ha estructurat la política de l'Orient Mitjà durant gairebé mig segle. Més que una expectativa de canvi immediat, la regió s’enfronta a la perspectiva d'una transició incerta, amb conseqüències que van molt més enllà de les fronteres del país.

El príncep hereu de l'Iran a l'exili, Reza Pahlavi, ha profetitzat aquest divendres sobre el futur immediat del seu país. En una conferència de premsa celebrada a Washington, Pahlavi ha assegurat que l'actual República Islàmica ha perdut "tota legitimitat" i que la seva caiguda ja no és una hipòtesi, sinó una certesa que es produirà "molt aviat". Segons el renascut líder opositor, el règim dels aiatol·làs no actua com un govern nacional sinó com una ocupació estrangera que "vesteix hàbits clericals" i que es troba en un estat de desesperació absoluta, actuant com un "animal ferit" aferrant-se al poder mitjançant la violència contra la seva mateixa ciutadania.

Després que el règim dels aiatol·làs hagi admès 2.000 morts a les protestes d'aquests dies, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha enviat un críptic missatge de suport als manifestants i els ha assegurat que "l'ajuda ja arriba". El magnat ja va advertir de possibles accions militars contra l'Iran si la repressió continuava escalant, i la Casa Blanca està estudiant diferents tipus d'opcions que podrien anar des de nous bombardejos fins a mobilitzar els satèl·lits de Starlink per posar fi al bloqueig d'internet que han imposat els aiatol·làs. En la mateixa publicació a Truth Social, el magnat també ha assegurat que ha cancel·lat "totes les trobades amb representants iranians" fins que "s'acabin aquests assassinats de manifestants" i els ha instat a "prendre les institucions".

És interessant seguir la crisi de l'Iran a través dels mitjans israelians. La guerra recent que va implicar directament els dos països el juny passat no va resoldre l’enfrontament total entre sionisme i xiisme, que dura dècades. I ara la coincidència amb la crisi a Veneçuela afegeix un xic d’interès addicional al que està passant.

L'Iran ha afrontat aquest divendres el catorzè dia consecutiu de protestes en un context d'apagada gairebé total d'internet i telefonia mòbil, que s'ha convertit en el principal instrument del règim per contenir una mobilització que, malgrat la repressió, no mostra senyals d'esgotament. Aïllat informativament de l'exterior, el país viu una de les fases més tenses de contestació social dels últims anys.

Les protestes antigovernamentals a l'Iran no paren de créixer. Aquesta nit, diverses manifestacions multitudinàries han omplert els carrers de Teheran i altres ciutats del país, amb crides a enderrocar el règim islàmic. Les autoritats hi han respost tallant la connexió a internet a tot el país. Les línies telefòniques no funcionen, s'han hagut de cancel·lar vols i els portals de notícies només s'actualitzen intermitentment. El líder suprem, Ali Khamenei, ha fet un discurs televisat en què ha acusat els manifestants d'actuar sota la batuta de Donald Trump i ha avisat que l'Iran "no cedirà davant d'aquells que cometen actes de vandalisme".

La guerra a Gaza s’ha estès fins allà on molts temíem, i el conflicte ja afecta el Líban, Síria, l’Iraq i el mar Roig. Amb els repetits atacs nord-americans contra els houthis del Iemen aquest mes, la por a una conflagració regional més gran no para de créixer.

El règim dels aiatol·làs podria estar davant d'un nou cas com el de l'assassinat, a mans de la policia de la moral, de la jove Mahsa Amini. D'acord amb informacions que publica el mitjà digital IranWire aquest dimarts, una noia de 16 anys hauria entrat en coma el passat 1 d'octubre després de ser agredida per membres de la mateixa força repressora en una estació de metro de la capital del país. Va ser traslladada a l'hospital amb signes vitals febles. La jove, Armita Geravand, es trobaria en situació crítica quan va ingressar diumenge al centre mèdic Fajr, de la Força Aèria iraniana.