Les protestes a l'Iran per la pujada dels preus s'escampen i ja hi ha almenys sis morts

BarcelonaLes protestes a l'Iran per l'augment del cost de la vida no s'aturen i s'han escampat també a zones rurals. Els enfrontaments entre els manifestants i la policia ja han provocat almenys sis morts, segons l'organització pro drets humans Hengaw i l'agència de notícies semioficial Fars. Per la seva banda, l'ONG opositora Hrana, amb seu als Estats Units, eleva les víctimes mortals a set. Les manifestacions van esclatar a Teheran diumenge passat, desencadenades per una forta devaluació de la moneda iraniana, que aquell dia va assolir un mínim històric.

El president iranià, Masoud Pezeshkian, va fer una crida a escoltar "les reivindicacions legítimes" dels manifestants. Però diverses organitzacions de defensa dels drets humans han denunciat la repressió per part de les forces de seguretat, amb detencions massives i l'ús de la violència contra els participants en les protestes. Segons Hrana, les autoritats iranianes han arrestat almenys 119 persones.

Es tracta de les protestes més importants des del 2022, quan la mort de la jove kurda Mahsa Amini sota custòdia policial per no dur el vel ben posat va provocar manifestacions multitudinàries durant setmanes al país. Tot i això, de moment no han assolit la mateixa magnitud.

Segons l'agència Associated Press, un dels enfrontaments més violents es va produir aquest dijous a Azna, una ciutat a la província occidental del Lorestan, on almenys van morir tres persones. Vídeos difosos a les xarxes socials mostren manifestants en un carrer de la ciutat de Lordegan, també a l'oest del país, amb soroll de trets de fons.

Per la seva banda, els mitjans estatals han informat que un membre de la milícia Basij, vinculada a la Guàrdia Revolucionària, va morir en enfrontaments amb manifestants dimecres a la nit. A més, 13 membres de les forces de seguretat també haurien resultat ferits. La milícia Basij és una força de voluntaris no uniformats que sovint actua amb tàctiques brutals de repressió per intentar sufocar les protestes, com va passar en les revoltes del 2022.

Trump amenaça d'intervenir

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha fet referència a les protestes en una publicació a la seva xarxa social i ha amenaçat que Washington intervindrà si les autoritats iranianes les reprimeixen de forma violenta. "Estem preparats i a punt per començar", ha escrit.

Dilluns, Trump ja va amenaçar d'atacar de nou la República Islàmica si es confirma que Teheran està reconstruint infraestructures del programa nuclear en llocs diferents dels que va bombardejar a l'estiu. L'estat precari de l'economia iraniana es deu, en gran part, a les sancions que Washington va imposar el 2018, durant el primer mandat de Trump.

Hiperinflació crònica

L’Iran pateix des de fa anys una hiperinflació crònica. Els preus han augmentat de mitjana un 52% en un any, segons les dades oficials d'aquest desembre. L’economia iraniana, ja debilitada per dècades de sancions occidentals, es veu afectada també pel restabliment al setembre, per part de l’ONU, de les sancions internacionals aixecades fa deu anys i vinculades al seu programa nuclear. En un inici, els botiguers que han hagut de tancar les seves botigues per culpa de la inflació van ser els impulsors de les protestes. Ara bé, amb el pas dels dies, les manifestacions han agafat un to més polític, amb càntics contra el líder suprem de la República Islàmica, Ali Khamenei, i el règim dels aiatol·làs.