Sota el lema “No volem ser carn de canó”, milers d'estudiants alemanys han protestat aquest divendres a diverses ciutats d'Alemanya contra la possible reintroducció del servei militar obligatori. La “vaga escolar" ha convocat manifestacions en noranta localitats del país contra els plans del govern del conservador Friedrich Merz de reintroduir el servei militar, de moment amb caràcter voluntari. La nova llei tindrà, no obstant això, una sèrie d'elements obligatoris per als joves de divuit anys, com el deure de contestar un qüestionari i presentar-se a un examen mèdic.

La República d'Irlanda es troba en un punt d'inflexió històric. La seva arrelada tradició de neutralitat militar —que es remunta al 1921, al final de la guerra d’Independència contra els britànics, i que durant dècades ha estat considerada un “article de fe” i un pilar de la identitat moderna del país— s’està afeblint sota el pes de la nova realitat geopolítica global arran de la invasió russa d'Ucraïna. Alguns experts, com Maeve Drury i Jason C. Moyer, de l’Atlantic Council, alerten de "vulnerabilitats crítiques" que han convertit Irlanda en un "punt feble" d’Europa. Juntament amb Àustria i Malta, Irlanda és un dels tres membres de la Unió Europea que no formen part de l’OTAN.

Brussel·les dona suport a la iniciativa dels països bàltics de construir "un mur de drons" per blindar la frontera oriental de la Unió Europea (UE), després que les recents incursions russes a l’espai aeri de Polònia i Romania hagin fet saltar les alarmes a les capitals europees davant l’amenaça creixent de Moscou. "El flanc oriental d’Europa protegeix tot Europa. Des del mar Bàltic fins al mar Negre. Per això hem d’invertir per donar-li suport en la vigilància", va dir la setmana passada la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en el seu discurs sobre l’estat de la Unió. Von der Leyen va instar Estrasburg a "respondre a la crida dels amics bàltics i construir aquest mur de drons", després que 19 de russos violessin el 10 de setembre l’espai aeri polonès.

Nou anys després que els britànics votessin pel Brexit, en els darrers deu dies les ferides del divorci de Londres amb París i Berlín –el gran eix sobre el qual històricament avançava la Unió Europea– s'han guarit definitivament. O gairebé. Dijous passat, el canceller alemany, Friedrich Merz, expressava en una conferència de premsa des de la capital britànica la proximitat dels tres líders –Keir Starmer, Emmanuel Macron i ell mateix– i dels tres països en els següents termes: "El Regne Unit, França i Alemanya estan convergint en les seves posicions sobre política exterior, política de seguretat, política migratòria, però també sobre qüestions de política econòmica". Merz ho deia en la seva primera visita a Londres des que va assumir el càrrec al maig, per signar un "històric" acord bilateral, el Tractat de Kensington, que té l'arquitectura de la seguretat europea com a nucli fonamental.

Més submarins, més munició, més caps nuclears i més tecnologia per a la defensa. En resum, una vella doctrina: "Si vols pau, preparat per a la guerra". El primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer, ho ha dit aquest dilluns d'una altra manera, però el missatge és inequívoc: "Hem de demostrar que estem preparats per garantir la pau a través de la força [...]. Estem directament amenaçats per estats amb forces militars avançades i hem d'estar preparats".

El president del Cidob i ex alt representant d'Exteriors de la Unió Europea, Josep Borrell, ha dit que és "inimaginable" que hi hagi una defensa comuna a la Unió Europea, ja que és una qüestió per a la qual caldria unanimitat. "Mai hi haurà unanimitat per construir una OTAN de la Unió Europea o una Unió Europea de la defensa", ha afirmat durant la seva intervenció a la reunió anual del Cercle d'Economia. Tot i això, ha considerat que és imprescindible reforçar la defensa europea i ha instat els països que vulguin avançar en aquesta direcció a unir-se al marge del club comunitari.

El president dels Estats Units, Joe Biden, s'ha felicitat aquest dimecres al matí, des de la Casa Blanca, per la ratificació aquesta matinada del Senat del paquet d'ajuda militar a Ucraïna –que n'inclou també per a Israel i Taiwan–, un cop el va aprovar el cap de setmana passat el Congrés després de mesos de retard. Ajuda clau per a Kíiv, que Biden ha garantit que començarà a arribar "en les hores vinents" per intentar així frenar la maquinària de guerra del Kremlin, que ha castigat sistemàticament les línies del front i la rereguarda ucraïnesa durant l'hivern, i que amenaça amb una nova ofensiva, possiblement a Khàrkiv, a 40 quilòmetres de la frontera, que està en el punt de mira, ja que és la segona ciutat del país.