Londres i Berlín signen un altre "tractat històric" per reforçar la seguretat europea

LondresEls poc menys de mil quilòmetres de distància en línia recta (932) entre Londres i Berlín, i els poc més de mil (1.096) per carretera, s'han reduït aquest dijous al mínim, almenys simbòlicament, després que el primer ministre britànic, Keir Starmer, i el canceller alemany, Friedrich Merz, hagin signat a Londres un tractat de cooperació d'ampli abast entre els dos països, un fet qualificat d'"històric" pels respectius caps de govern. Compromisos mutus en seguretat, en defensa europea, en impuls comercial i científic, una cooperació migratòria i gestos pràctics per a la mobilitat ciutadana –amb la promesa, fins i tot, d'un tren directe d'alta velocitat entre les dues capitals en deu anys– marquen aquest acord bilateral integral entre el Regne Unit i Alemanya, el primer des de la Segona Guerra Mundial.

El text, de 23 pàgines, inclou una clàusula segons la qual una amenaça contra un dels dos estats es considerarà una amenaça contra l’altre, una formulació que recorda els compromisos de l’OTAN, i que suposa, a la pràctica, un nou advertiment a la Rússia de Vladímir Putin. El clar missatge arriba quan Alemanya s’ha convertit en el tercer subministrador d’armament a Ucraïna, un paper que ha irritat Moscou i que reforça el gir de Berlín cap a una política de defensa d'Europa molt més assertiva, després de les moltes vacil·lacions, al principi de la guerra, de l'aleshores canceller Olaf Scholz, i dels dubtes i canvis de parer de Donald Trump en el seu suport a Kíiv i a Volodímir Zelenski. De fet, el canceller ha assegurat durant la conferència de premsa que "la seguretat conjunta és el fil que cus el tractat que s'ha signat avui".

En el terreny simbòlic, però per establir lligams històrics que es remunten al segle XIX, l'acord germanobritànic s'ha batejat com a Tractat de Kensington i s'ha signat al Victorian & Albert Museum, al barri de l'oest de la capital britànica que porta aquest nom. Un lloc, el museu, que evoca el matrimoni entre la reina Victòria i el seu marit, Albert de Saxònia-Coburg i Gotha, nascut a Alemanya.

El d'aquest dijous ha sigut el primer viatge a Londres des que Merz va arribar al poder, a principis de maig, i té lloc una setmana després del compromís adquirit de coordinació de l'armament nuclear francobritànic a què van arribar Londres i París, durant la visita d'estat del president francès, Emmanuel Macron, al Regne Unit.

El que ja es pot considerar un triangle sòlid viurà una altra empenta quan Macron visiti Berlín la setmana vinent. Tots tres líders es van reunir per primera vegada en un tren, de camí a Kíiv, molt pocs dies després que Merz aconseguís la designació del Bundestag com a canceller. En aquella ocasió també hi va assistir el primer ministre polonès, Donald Tusk.

Per si en quedava cap dubte, Merz ha exposat clarament que "el Regne Unit, França i Alemanya, estan convergint en les seves posicions sobre política exterior, política de seguretat, política migratòria, però també sobre qüestions de política econòmica". Una dinàmica que, d'acord amb els dos líders, no és excloent. "Sempre tenim en compte Polònia, Itàlia i els altres socis europeus, també més petits, en qualsevol decisió que prenguem", ha recordat el canceller, en una nova prova del seu europeisme convençut, el qual l'ha forçat a recordar la gran "decepció" que va experimentar pel Brexit. Com la visita de Macron de la setmana passada, la d'aquest dijous de Merz implica, també, la superació de la crisi originada el 2016 per la sortida del Regne Unit de la Unió Europea.

Aprofundint en la col·laboració a tres, el text del Tractat declara igualment que "les parts intentaran intensificar la cooperació trilateral amb la República Francesa [per] abordar conjuntament els reptes internacionals"; en altres paraules, l'amenaça russa. Els signants consideren "la brutal guerra d'agressió de la Federació Russa al continent europeu l'amenaça més significativa i directa a la seva seguretat".

No s'hi ignora, per tant, que l'allunyament dels Estats Units d'Europa, i les garanties que Washington aportava a la seguretat del continent, cada cop seran més febles. Aquest allunyament de l'administració Trump explica per què els acords de França, el Regne Unit i Alemanya contenen clàusules segons les quals l'atac a un és un atac als altres dos, una rèplica del famós article 5 de l'OTAN. Berlín, Londres i París ja no volen tornar a ser enxampats en fals per Washington.

Alemanya estava ja compromesa amb França pel Tractat de l'Elisi, i el Regne Unit i França ho estan pel Tractat de Lancaster House. El de Kensington completa el que, sense dubte, és una nova arquitectura de seguretat europea.

Agraïment a Donald Trump

A banda de qüestions més domèstiques, i que preocupen molt el govern de Starmer, com ara aturar l'emigració sense papers, la conferència de premsa –celebrada a la factoria espacial i de defensa d'Aribus, a Stevenage, a 70 quilòmetres al nord de Londres, en un altre gest simbòlic–, ha tingut en Ucraïna el seu tema central.

En aquest sentit, el canceller Merz ha assegurat que està "molt agraït" a Donald Trump per haver-se compromès a enviar armes a Ucraïna a través de l'OTAN, armes que, segons el canceller, seran enviades pels aliats europeus "d'aquí a setmanes" i que, posteriorment, seran reemplaçades pels enviaments dels Estats Units, i sempre a pagar a Washington. I, així i tot, Merz ha dit que "Europa i els Estats Units estan anant en la mateixa direcció". Afirmació que Starmer ha ressaltat recordant la doctrina que persegueixen per forçar Putin a seure a la taula de negociació "a través de la força". Un objectiu que, de moment, els aliats d'Ucraïna estan molt lluny d'aconseguir.

En paral·lel a la conferència de premsa, des del Parlament de Westminster, el ministre de Defensa britànic, John Healey, ha informat la Cambra dels Comuns que ja s'han elaborat plans militars detallats per al desplegament d'una força multinacional per donar suport a Ucraïna en cas d'un alto el foc.

Les tropes ucraïneses liderarien la defensa del seu país, mentre que la força multinacional proporcionaria logística, armament, formació i experts. Però si la possibilitat que Putin segui a la taula de negociació és remota, en cas que es prengui seriosament l'ultimàtum de Trump, que li ha donat 50 dies per arribar a la pau, abans d'imposar sancions als socis comercials de Rússia, la d'un alto el foc encara ho sembla més.

Com a mínim la possibilitat sembla remota si es tenen en compte les declaracions que ha fet aquest dijous a la tarda, des de Moscou, la portaveu del ministeri d'Exteriors, Maria Zakhàrova, quan ha assegurat que el Kremlin "no acceptarà les amenaces" del president dels Estats Units, Donald Trump, i que la decisió de subministrar a Ucraïna nous míssils era un senyal per "continuar la massacre i un rebuig a la iniciativa de pau".