Les famílies a qui la Generalitat obri un expedient per desemparar els fills menors d'edat comptaran amb assistència jurídica gratuïta des del mateix moment en què s'inicia el procediment administratiu. Aquesta és una de les propostes que planteja la conselleria de Drets Socials i Inclusió dins del pla de reforma del sistema de protecció de la infància anunciat fa un any en què han participat professionals de diferents sectors. De fet, s'han recollit bona part de les demandes del sector jurídic (advocats i fiscals), que en algun punt també coincidien amb les famílies afectades en retreure que la retirada de tuteles és un procés poc transparent.

Pel grup de WhatsApp dels directors i gerents de centres i serveis d'atenció a la dependència corren els comentaris sobre la informació publicada a l'ARA sobre les multes de 5,2 milions d'euros a residències geriàtriques. Ho explica el president de DiGESCAD, Andrés Rueda, que lamenta la “criminalització” d'aquestes instal·lacions.

Una mala administració de medicació, una dieta pobra o inadequada, una pèssima higiene del centre o no garantir l'atenció continuada dels usuaris. També falsejar dades, ignorar els advertiments de l'administració o obstaculitzar la inspecció i la informació a la família. Són només part dels motius que han portat a sancionar residències de gent gran de Catalunya. Des del 2020 les multes econòmiques fermes ascendeixen fins als 5.321.733 euros, segons les dades aportades a l'ARA pel departament de Drets Socials en resposta a una petició a través del portal de transparència de la Generalitat. Tot i que no es detallen quantes són les residències sancionades, tret del 2020 i el 2024, en la resta d'anys se superen el centenar d'expedients sancionadors. Ara bé, el departament permet a les residències que han corregit les infraccions invertir l'import de la multa en actuacions de millora en les instal·lacions.

Un cop acabat el 2025, també s’ha acabat el pressupost del Pla que donava “aire” a les famílies amb persones amb un alt grau de discapacitat. “Ara què hem de fer?”, es pregunten, exhaustes, per l’escassetat dels anomenats respirs, programes d’estades temporals en residències per a les persones amb discapacitat perquè les famílies descansin. A més, són famílies empobrides a la força perquè la dependència o la discapacitat suposa un sobrecost econòmic en teràpies, pròtesis i cuidadores que no sempre cobreix l'administració pública.

Ajuntaments catalans han llançat un crit de socors perquè la Generalitat no els deixi sols a l'hora d'atendre les persones que viuen al carrer. Tot i que no hi ha un cens oficial que posi xifres al sensellarisme, s'ha constatat que és un fenomen que ja sobrepassa la corona metropolitana i s'estén per localitats petites de tot el país. Els consistoris comparteixen que, ara per ara, la problemàtica no compta amb prou recursos econòmics.

Carmen Castillo fa més de quaranta anys que va al psiquiatre i, ara, a punt de fer 75 acostuma a passar per la consulta de primària o l'hospital més del que voldria. Aconsellada per la filla, està a l'espera de tenir el botó de la teleassistència i una valoració de grau de la dependència per aconseguir bonificació per adaptar el bany, un tràmit que diu que s'ha fet enrevessat perquè ha hagut d'anar a la doctora que la coneix de fa anys perquè li faci un informe sobre com l'artrosi l'ha reduït la mobilitat. “Et fan anar d'aquí cap allà buscant qui t'entengui i t'atengui”, es queixa. Aquesta duplicitat de tràmits és el que pretén acabar la futura Agència d'Atenció Integrada Social i Sanitària (AGAISS-Cat), que ha aprovat aquest dimecres el Parlament, tot i que, si tot va bé, no entrarà en funcionament fins d'aquí a un any, i encara caldrà esperar fins al novembre del 2027 perquè la integració dels dos serveis estigui plenament desplegada.

Els anomenaven "els Erasmus" perquè es diferenciaven dels altres menors estrangers no acompanyats que arriben en pastera. Potser perquè duien un telèfon car o per les històries que explicaven. Finalment, el sobrenom que els va posar la Policia Nacional ha resultat ser cert perquè s'ha destapat un frau a Tarragona en què diversos progenitors abandonaven els fills perquè aquests es declaressin desemparats i poguessin entrar al sistema de protecció. De moment, hi ha una trentena de pares detinguts i 22 d'aquests nois han tornat amb la seva família biològica, tot i que la investigació encara és oberta.

Les Barnahus, els serveis integrals que la Generalitat va posar en marxa per als menors víctimes de violència sexual, estan sota mínims. Dels vint-i-sis professionals que treballen a les catorze cases que hi ha en tot Catalunya, només sis continuen als seus llocs, mentre que la resta de places, o estan vacants o el nou personal encara no està format. Aquesta situació està provocant que es retardin les atencions a les criatures i una sobrecàrrega de feina per als professionals que s'hi han quedat.

La Generalitat busca famílies amb fills que tinguin dret a cobrar una prestació per infant i que, per diverses raons, no la rebin. És una de les mesures que planteja el Comitè d'Experts per a la Transformació i la Innovació Social (CETIS), que fa uns mesos va rebre l'encàrrec de la conselleria de Drets Socials de trobar fórmules per reduir la taxa de pobresa infantil, situada en el 34% i que, en paraules de la consellera Mònica Martínez Bravo, és “persistent i superior” a la mitjana de la Unió Europea (20%), i fins i tot d'Espanya (29,2%). De fet, només la supera Bulgària (35%).

La modernització de les residències geriàtriques i de persones amb discapacitat i de salut mental haurà d’esperar. La Generalitat dona un any més als centres perquè puguin demostrar que les seves instal·lacions i els seus serveis compleixen els estàndards per poder oferir places a beneficiaris de la llei de la dependència. En principi, aquest procés d’acreditació s'acabava el mes vinent, però el departament de Drets Socials i Inclusió ha ajornat fins a l’octubre del 2026 el període per facilitar que aquests serveis puguin corregir les deficiències que els impedeix avui rebre l’aprovació i salvar-los del tancament.

Diuen que estan a la reserva, que s’han pres l’estiu com un “descans” abans d’acceptar un nou acolliment d’una criatura que, per diversos motius, no pot conviure amb els seus progenitors. Josep Sala i Esther Bertran són mestres que durant els anys 90 havien acollit a l’estiu canalla de Bòsnia o del Sàhara, i que un cop jubilats inverteixen temps, esforços i ganes a acollir criatures tutelades per la direcció general de la Prevenció i Protecció de la Infància i l’Adolescència (DGPPIA).

Mares amb criatures grans dependents que han de deixar de treballar. Filles o esposes que cuiden a casa els pares o parelles. “Les famílies, bàsicament dones, es veuen obligades a immolar-se, a fer grans sacrificis de la seva vida”, resumeix Gustavo García, coordinador de l'Índex DESC 2024, amb què anualment l'Associació Estatal de Directores i Gerents de Serveis Socials explica amb xifres oficials l'estat dels serveis socials públics. La frase serveix per il·lustrar fins a quin punt els nous models de cura a domicili que propugnen tots els governs (el ministeri té en marxa una estratègia de desinstitucionalització) fracassen al topar amb la realitat de les llars que han de fer mans i mànigues per tenir cura del familiar dependent amb les poques ajudes públiques que reben.

Més d'un centenar de joves extutelats per la Generalitat han denunciat sentir-se el boc expiatori d'una mala gestió de l’administració i pel retret de la Sindicatura de Comptes sobre els 167 milions d'euros de prestacions socials pagades a persones que ja no complien els requisits. Com ha avançat l'ARA, la direcció general de Prevenció i Protecció de la Infància i l'Adolescència (DGPPIA) ha començat a enviar a centenars d'aquests nois missatges en què reclama milers d'euros per "impagaments indeguts" i els dona deu dies perquè puguin presentar al·legacions. Són quantitats que superen els 10.000 euros i en molts casos fins i tot els 30.000.

La direcció general de Prevenció i Protecció a la Infància i Adolescència (DGPPIA, que substitueix la DGAIA) ha començat a enviar correus electrònics a joves extutelats per reclamar-los suposats "pagaments indeguts" de les prestacions a què, per llei, tenen dret des de la majoria d'edat fins als 23 anys. Segons ha pogut saber l'ARA, se n'han enviat "centenars" i les quantitats reclamades pugen a més de 10.000 euros i, en alguns casos, la xifra arriba a superar els 36.000 euros. L'enviament d'aquests missatges arriba tan sols quinze dies després que la Sindicatura de Comptes xifrés en 167 milions d'euros els impagaments indeguts atorgats pel departament de Drets Socials i Inclusió a unes 230.000 famílies, dels quals 4,7 milions (el 2,8%) corresponien als que s'havien donat als joves que havien passat part de la seva infantesa en el sistema de protecció.

La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha defensat aquest dimecres al Parlament la capacitat de la DGAIA per protegir la menor explotada sexualment per una xarxa de pederàstia, tot i que també ha admès que no va fer prou per evitar-li el dolor. Amb l’informe elaborat pels serveis jurídics del departament, la consellera ha comparegut en comissió a petició pròpia sense ànim de "buscar culpables", ha matisat, i sí amb la voluntat de fer foc nou a un sistema que "fa molts anys" necessitava una refundació. "El sistema va protegir la menor com va poder, i tot i l’acompanyament dels professionals, es va fallar i res no pot compensar el mal que se li va fer en l’adolescència", ha subratllat.

Les notícies sobre el fracàs de la DGAIA (direcció general d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència), del departament de Drets Socials, a l'hora d’atendre adequadament les seves responsabilitats, han sacsejat l'opinió pública i han comportat reaccions nominalment radicals de la consellera del departament responsable. He trobat a faltar, en tot aquest tristíssim episodi, alguns elements de realisme, que alguns cops s’han escolat per les escletxes de les informacions i entrevistes. Em refereixo a la queixa –o denúncia, per ser precisos– de les pèssimes condicions laborals de les persones a les quals es confia la delicadíssima tasca de tenir cura de les persones –infants i adolescents– que han acabat sota la tutela de la DGAIA.

La d'aquest dimarts és la segona protesta en dos mesos que el Sindicat de Mares en la Diversitat Funcional (SinMaDiF) convoca davant de la conselleria de Drets Socials i Inclusió per exigir més recursos econòmics i humans per cobrir les necessitats de les persones dependents i de les seves cuidadores principals, un paper que recau en un 90% dels casos en mares, dones o germanes. Denuncien que "l'abandonament" que pateixen és violència masclista institucional perquè, quan a un familiar se'l diagnostica, "els drets surten per la finestra" i deixen la família en la "solitud horrorosa" d'haver de buscar serveis, recursos i ajudes per poder tirar endavant. "Ja no podem més!", exclamen.

L’emergència humanitària davant una gran arribada de menors no acompanyats (a un ritme d'un centenar de joves cada dia) i els anys de pròrroga pressupostària a la Generalitat limitaven la capacitat per fer noves adjudicacions de serveis. Davant aquest escenari, l'antiga cúpula del departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha defensat aquest dimecres al Parlament que va haver d'optar per fer contractes d'emergència a entitats entre els anys 2016 i 2020, una fórmula reservada només per a situacions molt excepcionals. La Sindicatura de Comptes, però, considera que aquests contractes es van fer sense que quedés prou justificat un context d'emergència nacional, catàstrofe o necessitat immediata d'atenció a persones en perill.

David Rodríguez, escollit fa poc vicedegà del Col·legi de Treball Social de Catalunya, alerta de les mancances del sistema de protecció a la infància i defensa una reforma estructural de la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) centrada en la prevenció, la humanització i l'escolta activa dels menors i les famílies. Actual director del centre L'Olivar per a menors víctimes de tràfic de la Fundació Idea, explica el cas d'un nen de cinc anys que li va trencar esquemes, perquè malgrat el maltractament que havia patit volia tornar a casa. “Digues al meu pare que em pegui poquet per poder tornar a casa”, recorda que li va demanar.

Un dia després que entrés en vigor el nou reglament d'estrangeria aprovat per l'executiu espanyol, el departament de Drets Socials ha fet arribar als ajuntaments la instrucció sobre els dos nous informes que han d'elaborar els tècnics municipals perquè els migrants puguin iniciar els tràmits de regularització. El text de l'executiu espanyol contempla noves formes per sol·licitar la regularització i reduir la burocràcia en el procés, tot i que també deixa buits legals per als demandants d'asil a qui es rebutja la petició.