La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, és un dels puntals del govern de Salvador Illa. El president de la Generalitat li va encarregar dues de les carteres cridades a tenir més protagonisme durant la legislatura: l'habitatge i Rodalies. A més, també la tasca de ser la portaveu de l'executiu. Paneque, persona de màxima confiança d'Illa, va rebre l'oferta de formar part del Govern poc més d'un any després de guanyar les eleccions municipals a Girona com a candidata del PSC. Tanmateix, l'alcaldia se li va escapar de les mans quan Guanyem va pactar amb ERC i Junts un govern independentista, amb Lluc Salellas al capdavant. Ara, amb el compte enrere per a les eleccions municipals ja en marxa, l'independentisme gironí ha vist en el caos de Rodalies l'ocasió ideal per mirar de desgastar Paneque, de cara a una possible candidatura a la ciutat el 2027.

Ahir al vespre, Carles Puigdemont es va cobrar una factura important. Tal com els vam explicar ahir, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea li va donar la raó (a ell, a Comín i a Ponsatí) i va establir que el Parlament Europeu els va deixar sense la immunitat parlamentària amb manifesta parcialitat. La sentència estableix que el ponent encarregat d’instruir el suplicatori del Suprem va ser un eurodiputat búlgar del mateix grup polític que Vox, partit que va ser acusació particular en el judici del Procés. Aquest personatge va participar en un acte sota el títol Cataluña es España en què es va cridar “Puigdemont a prisión”. El que va passar ahir no passa gaire sovint, perquè el tribunal ha esmenat la plana al Parlament Europeu i al Tribunal General de la Unió Europea i els ha dit que facin el favor de fer les coses correctament. El president a l’exili ho va celebrar així:

El Govern eleva el to. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha explicat que "per primera vegada" s'està revisant de manera integral tota la xarxa de Rodalies i ha sentenciat que l'estat en què s'han trobat la infraestructura és "fràgil" i "del tot deplorable". Així ho ha expressat durant una compareixença al Parlament, aquest dijous.

Avui ha tornat a ser un dia normal a Rodalies, és a dir, de caos i confusió sobre si el sistema va o no va. Va o no va, partint de la base que només hi ha cinc línies que funcionin íntegrament i onze que encara mantenen trams tallats i serveis alternatius per carretera.

Tal com era de preveure, ha arribat el dilluns i a la loteria dels trens d’avui no hi ha hagut sort. Renfe ha acabat oferint servei per carretera allà on encara no en pot oferir amb tren. 

Una setmana després arriben les primeres destitucions pel caos ferroviari a Catalunya: el director operatiu de Rodalies, Josep Enric Garcia Alemany, i el director d'operacions d'Adif, Raúl Míguez Bailo, han sigut fulminats amb efecte immediat aquest dilluns a la tarda. Uns minuts abans de l'anunci, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, havia exigit que Renfe i Adif assumissin responsabilitats per una nova jornada caòtica a les vies. Un moviment calculat entre bambolines en coordinació amb els responsables estatals.

El servei de Rodalies torna a estar en l'aire aquest cap de setmana. A hores d'ara, no està garantit un servei ferroviari normalitzat de cara a aquest dissabte, així com tampoc un servei alternatiu d'autobusos. Des d'aquest divendres a la nit, la circulació de trens experimenta problemes a totes les línies després d'una jornada marcada per una nova aturada parcial de la R1 arran d'una nova esllavissada de terreny sobre la via entre Tordera i Maçanet. L'incident —que ha tingut lloc en un punt que no s'havia identificat en les exploracions fetes aquesta setmana— ha reobert la crisi amb els maquinistes, que afirmen que no poden treballar amb seguretat, quan no havien passat ni 24 hores del restabliment de la circulació ferroviària.

Per segon dia consecutiu, Catalunya no ha tingut servei de Rodalies arran del descarrilament d'un tren a Gelida per la caiguda d'un mur de contenció. El Govern va anunciar dimecres al vespre que dijous al matí es reprendria el servei, però unes hores després els usuaris que s'han dirigit a les estacions s'han trobat que els trens no circulaven. Mentre l'oposició s'abraona sobre l'executiu, comandat durant la convalescència mèdica del president pel conseller de la Presidència, Albert Dalmau, el Govern es defensa: sosté que si el servei no s'ha reprès ha estat perquè "no ha estat possible" reactivar-lo amb només sis maquinistes (de 140) que s'han presentat a treballar aquest dijous, i no pas perquè la xarxa no estigués en condicions. A l'altra banda, els maquinistes clamen contra l'estat d'una infraestructura que acumula dècades de desinversió, amb el fantasma de l'accident a Adamuz (Còrdova) on van morir 45 persones com a precedent, i mantenen que ja van avisar que, sense garanties, no tornarien als combois.

Faltaven per conèixer els noms dels protagonistes i avui s'han fet públics. Òscar Playà, el fins ara director de la xarxa del metro de Barcelona (TMB) serà el nou conseller delegat de Rodalies Catalunya, la nova empresa que entomarà el traspàs de Rodalies. Així ho han explicat el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el ministre de Transports i Mobilitat, Óscar Puente, que aquest dilluns al matí han escenificat la constitució formal de la nova empresa, que també se signarà davant de notari aquesta mateixa setmana.

Girona és a la cua d'inversions en energia verda. A diferència de les altres demarcacions de Catalunya, les comarques gironines no tenen cap parc eòlic en funcionament i només una desena d'instal·lacions fotovoltaiques operatives. Això sí, ara mateix, tant la Generalitat com el ministeri de Transició Ecològica hi estan tramitant més de 200 projectes de renovables que veuran la llum els pròxims anys. Molts d'aquests futurs parcs eòlics i fotovoltaics, però, han generat controvèrsia, i tenen veïns i ajuntaments de pobles petits en contra. Els ciutadans s'han unit en diferents plataformes reivindicatives i, la setmana passada, més de 40 consistoris gironins van fer pinya per fer sentir el seu malestar davant de la delegació de la Generalitat. Tots reiteren que, malgrat ser favorables a la transformació verda, els projectes planificats en el seu entorn estan "sobredimensionats", faran "malbé l'entorn natural" i lamenten que s'han projectat "sense tenir en compte l'opinió del món local".

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat durant el balanç de l'any d'abans de Nadal que a partir del 2026 hi haurà un abonament per poder viatjar en transport públic per tot l'Estat. L'anunci, que ja s'havia insinuat mesos enrere en boca del ministre de Transports, Óscar Puente, arriba quan falten només uns dies per tancar l'any i, per tant, abans que s'apugin les tarifes del transport i després d'un llarg debat polític sobre la idoneïtat de les rebaixes generalitzades als bitllets ferroviaris.

Impulsar el transport ferroviari no només ha de fer disminuir els passatgers que van en avió, sinó que també ha de treure camions de les carreteres per al trasllat de mercaderies. Aquesta és una de les qüestions que el port de Barcelona fa anys que intenta tirar endavant, amb la reactivació dels accessos ferroviaris i viaris com una de les fites més destacades. Però no tot és la porta d'entrada dels trens, sinó també com es gestionaran un cop es trobin a dins de les instal·lacions de la infraestructura.

El preu dels nous contractes de lloguer a Barcelona ha tornat a pujar després d'encadenar quatre trimestres a la baixa. Es tracta del primer gran increment del valor dels nous contractes de lloguer regulat –tots aquells que no són turístics, ni de temporada, ni d'habitacions– des que es va aplicar el topall de preus ara fa 18 mesos, segons les últimes dades de fiances de l'Incasòl.

Avui ha començat el tall de servei més gran de la història de Rodalies, el que s’ha planificat a la R3 (la línia de l’Hospitalet de Llobregat a la Tour de Carol).

La nova oficina tècnica que ha de coordinar totes les obres en marxa del Pla de Rodalies ja té director. L'encarregat de coordinar totes les actuacions a la xarxa serà l'enginyer Luis Ubalde, que fins ara era gerent tècnic de l'enginyeria pública Ineco i responsable de les obres de la nova estació de La Sagrera. Ell i nou persones més, que completaran l'equip, seran els encarregats de liderar aquesta oficina de nova creació, que té per objectiu millorar la coordinació entre el Govern i la gestora de les infraestructures (Adif) posant els usuaris al centre, i reduir les molèsties ocasionades per les obres.

El 2028 el panorama del transport de viatgers per carretera –és a dir, en autobús– podria canviar, i molt. Aquell any, s'acaben les actuals concessions de transport interurbà per carretera que depenen de la Generalitat i caldrà fer un nou concurs per adjudicar les noves titularitats. És un fet inèdit en els últims 40 anys, des que l'any 1985 el Govern va aconseguir les competències de mans de l'Estat i va heretar un model que –tot i haver introduït alguns canvis– ha quedat més que obsolet. Les llicències ja van caducar el 2003, però aleshores el Govern va decidir tirar la pilota endavant i prorrogar-les 25 anys més.

Després de tres anys de tràmits, el pla urbanístic per construir una macroplanta de biogàs a la Sentiu de Sió (Noguera) ha rebut la llum verda de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona. És la instal·lació d'aquesta mena més gran del sud d'Europa –processarà al voltant de 500.000 tones anuals– i podria ser la primera d'una onada de factories de biogàs a Ponent, en el marc del desplegament de l'Estratègia Catalana de Biogàs 2024-2030. Tanmateix, tant l'aprovació del pla urbanístic com la possibilitat que en proliferin més han encès una trentena d'alcaldes del territori, que es planten davant el projecte i avancen que l'impugnaran davant dels tribunals. Malgrat el silenci de la Generalitat, els batlles adverteixen que la factoria no podrà funcionar només amb purins locals i que, a la pràctica, és un forat negre perquè el fons d'inversió danès que la lidera –Copenhagen Infrastructure Partners– pugui fer negoci amb residus que vindran o bé de l'Aragó o bé de la província de Barcelona. Residus que inclouen despulles animals i restes d'escorxadors, i no només purins.

Nova polèmica al voltant de les obres de la R3 entre Renfe i la Generalitat. Tres setmanes després de presentar un nou tall històric de setze mesos per obres a la R3 i també un pla alternatiu "sense precedents" per pal·liar-ne els efectes, ara Renfe s'ha desdit i ha decidit, de forma unilateral, canviar els plans: ha aturat la licitació del pla alternatiu que es va anunciar i n'ha fet una altra substancialment més retallada.

Continua baixant el preu dels nous contractes de lloguer regulat a Catalunya, encara que el nombre de nous contractes de temporada creix amb força. Aquesta és la primera conclusió que es pot extreure de les dades del primer trimestre del mercat de lloguer de Catalunya, que mostren una davallada dels nous lloguers regulats del 4,7% respecte a fa un any –a Barcelona és del 8,9%–, però també un augment del 52% del nombre de nous contractes temporals –no se'n coneix encara l'increment a la capital catalana–. Les noves xifres les ha explicat per sorpresa el Govern aquest dimarts, en l'habitual roda de premsa posterior al consell executiu, i provenen de les fiances dipositades a l'Institut Català del Sòl (Incasòl).

L'ornitòleg i naturalista Jordi Sargatal (Figueres, 1957) va participar activament en la campanya per defensar els aiguamolls de l'Empordà als anys vuitanta. Ara, com a secretari de Transició Ecològica de l'executiu de Salvador Illa, ha estat un dels membres de la comissió tècnica que ahir va presentar la proposta d'ampliació de l'aeroport del Prat, que afectarà els espais naturals protegits de la Ricarda i el Remolar. Atén l'ARA per explicar com es gestionarà l'impacte ambiental d'aquesta inversió de 3.200 milions d'euros.