Ahir al vespre, Carles Puigdemont es va cobrar una factura important. Tal com els vam explicar ahir, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea li va donar la raó (a ell, a Comín i a Ponsatí) i va establir que el Parlament Europeu els va deixar sense la immunitat parlamentària amb manifesta parcialitat. La sentència estableix que el ponent encarregat d’instruir el suplicatori del Suprem va ser un eurodiputat búlgar del mateix grup polític que Vox, partit que va ser acusació particular en el judici del Procés. Aquest personatge va participar en un acte sota el títol Cataluña es España en què es va cridar “Puigdemont a prisión”. El que va passar ahir no passa gaire sovint, perquè el tribunal ha esmenat la plana al Parlament Europeu i al Tribunal General de la Unió Europea i els ha dit que facin el favor de fer les coses correctament. El president a l’exili ho va celebrar així:

Dimarts els vaig dir que l’Estat ha de compensar els perjudicis que Renfe i Adif, com a braços no-executors del ministeri de Transports, estaven causant a l'economia catalana. Dèiem que les obres de Rodalies no són ràpides, d’acord, però les compensacions econòmiques extraordinàries sí que podien ser ràpides. Doncs bé, avui és notícia que el Govern reclamarà a l’Estat que pagui la factura del caos ferroviari. Quina factura? Doncs algunes partides són molt clares: la gratuïtat del servei de Rodalies decretada fins a final de mes, o el cost de l’aixecament de les barreres dels peatges de la C-32, o el cost de la contractació d’informadors a les estacions o d’autobusos i conductors de les línies de Rodalies que ara han d’anar en bus. 

És una magnífica notícia que l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea hagi avalat la llei d’amnistia. El final dels exilis i les inhabilitacions és un pas més a la vora. Però encara no serà l’últim, perquè en matèria de l’independentisme català, el que pugui aprovar el Congrés, el que validi el Tribunal Constitucional o el que aprovi la UE és una simple opinió a orelles d'un tribunal sentenciador que viu en mode a por ellos! i el que pueda hacer, que haga.

L'opinió de l'advocat general de la Unió Europea no implica cap decisió definitiva, però sí que és un bon indicador per al govern espanyol i els independentistes de cara a una resolució favorable del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Tot i no ser vinculant, el fet que el lletrat consideri que l'extinció de la responsabilitat penal no afecta els interessos financers del club comunitari i que és possible també amnistiar el terrorisme és un aval a la tasca que ha fet la majoria plurinacional al Congrés. Però anem a pams, com es concreta això en cada cas? Com afecta l'expresident Carles Puigdemont? I als expresos polítics encapçalats per Oriol Junqueras?

Satisfacció a la Moncloa amb el pronunciament de l'advocat general de la UE sobre l'amnistia. Pocs minuts després que s’hagi conegut el dictamen que avala gran part de la llei, el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, ho ha celebrat als passadissos del Congrés com una “victòria rotunda”, ja que l’informe, ha apuntat, “diu amb tota claredat” que la norma “és conforme al dret europeu”. En canvi, per al PP el pronunciament de l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) “adverteix de la vulneració de l’estat de dret”, segons la vicesecretària de Relacions Institucionals conservadora, Cuca Gamarra. Des de Junts, l’expresident Carles Puigdemont, que segueix pendent que se li apliqui l’amnistia, ha assegurat que el pronunciament deixa “en evidència” l’estratègia per “bloquejar l’aplicació de la llei”, i el secretari general, Jordi Turull, ha demanat al TC que en forci l'aplicació. Així mateix, a ERC, el president de la formació, Oriol Junqueras, també pendent de la plena aplicació de la norma, ha celebrat la decisió a l'espera del pronunciament definitiu del TJUE.

Quan es comencen a preparar les vacances, el procés per trobar un hotel o apartament passa ara per Booking, sense dependre de tercers com les agències de viatges. Aquest canvi ha tingut molts impactes en el dia a dia dels establiments. Amb Booking, han guanyat visibilitat i transparència —els comentaris hi fan molt a l'hora de triar un lloc o un altre—, però també s'han hagut d'adaptar a unes clàusules que consideren abusives. El preu que ofereix Booking acostuma a ser el més baix perquè, tal com critiquen els empresaris del sector, la plataforma no els deixa comercialitzar l'habitació més barata a altres plataformes digitals, ni tan sols a la seva pàgina web. Això sense oblidar que els hotels han de pagar una quota per cada reserva d'un 15% de mitjana a Europa, tot i que pot arribar a ser de més del 20%.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha escoltat de primera mà els arguments a favor i en contra de l’amnistia al llarg de dues vistes dedicades a estudiar les qüestions prejudicials elevades pel Tribunal de Comptes i l’Audiència Nacional, previstes a l’article 257 del Tractat de Funcionament de la UE. Hem hagut d’arribar fins aquí perquè la dreta política i judicial espanyola, tot i tractar-se d’una qüestió eminentment interna, va decidir fa temps de traslladar la seva guerra particular a totes les instàncies continentals possibles, com abans a la Comissió de Venècia del Consell d’Europa, per tal de retardar-ne –més que de fer il·lusòria– la seva aplicació. 

El jurista belga Koen Lenaerts (Mortsel, 1954) és el president del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, és a dir, el jutge que té més poder d’Europa. És catedràtic en dret europeu, professor de la Universitat Catòlica de Lovaina i era professor convidat a la Universitat Harvard. Aquest divendres ha estat investit doctor honoris causa de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Llegim a l’ARA que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (aquest que els experts en lleis anomenen "el Tejúe") ha dictaminat que “el complement a la pensió per fills que va destinada especialment a les mares discrimina els homes”. Així és. Una mare pot cobrar un plus mensual de 35,90 euros per fill (fins a quatre) de manera automàtica, mentre que un pare haurà de complir –explica la notícia– el següent requisit: “Haver vist estroncada la seva vida professional pel fet d'haver tingut un fill o més, i per exemple haver estat almenys 120 dies sense treballar durant els nou mesos previs al naixement o durant els tres anys posteriors”.

El dia comença amb l’accident d’un helicòpter a Nova York en què ha mort i el pilot i els cinc passatgers, una família catalana, amb residència a Barcelona, els pares i tres criatures menors d'edat. 

Ahir al vespre vam tornar de la regió de la Pulla, a Itàlia, al taló de la bota, d'un viatge de sis dies amb una trentena de subscriptors de l’ARA.

El desembre del 2016 el conductor d'un camió de recollida de residus de l'empresa eivissenca Ca Na Negreta va patir un accident de treball. Va patir una fractura al peu i, quan es va començar a recuperar, l'empleat va demanar que el destinessin a un lloc adaptat a aquelles seqüeles. La companyia va acceptar la sol·licitud i el conductor va passar a fer una feina que requeria menys temps al volant. En paral·lel, va iniciar una disputa amb l'Institut Nacional de Seguretat Social, que en un principi li va denegar la incapacitat laboral permanent. No va aconseguir aquest estatus fins al 2020. I onze dies més tard, l'empresa li va notificar l'extinció del seu contracte. Estava sent acomiadat.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha sentenciat aquest divendres que les corts espanyoles no haurien hagut d'haver obligat Le Monde i un dels seus periodistes a pagar una elevada indemnització perquè això "té el risc de dissuadir la premsa" de fer la seva feina i vulnera de manera "manifesta" la llibertat de premsa. "Quan la indemnització és manifestament desproporcionada amb relació al deteriorament de la reputació [...] té el risc de provocar un efecte dissuasiu sobre la cobertura mediàtica d'assumptes semblants en el futur", diu el dictamen de la màxima instància de la justícia europea.

L'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha donat la raó als eurodiputats de Junts Carles Puigdemont i Toni Comín i ha demanat anul·lar la negativa inicial de l'Eurocambra a entregar-los l'escó per no jurar la Constitució. També proposa revocar la sentència del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), que es posa del costat del Parlament Europeu i considera que la "impossibilitat" d'acceptar-los l'acreditació no és cosa seva, sinó de "l'aplicació del dret espanyol". En tot cas, l'opinió del lletrat no és vinculant ni definitiva, si bé sol coincidir amb la sentència final del màxim tribunal europeu, que s'haurà de pronunciar durant els pròxims mesos.

A l’espera que a finals de febrer el ple del Congrés dels Diputats aprovi definitivament el dictamen de la proposició de llei d’amnistia i es traslladi al Senat, on es preveu que durant dos mesos es lliuri una tan cruenta com estèril batalla per deixar-la sense efecte, la disputa sobre la futura llei té a hores d’ara diferents escenaris a nivell intern i europeu. A escala domèstica el contenciós polític el lideren la dreta i la ultradreta, amb l’ajut inestimable dels habituals corifeus mediàtics, i el judicial l’encapçalen jutges i fiscals que no han paït que el legislador pugui deixar en paper mullat els seus excessos en forma d’acceleracions miraculoses d’instruccions o d’imputacions delirants de terrorisme. I és que la dreta ultramuntana espanyola, al marge de muntar saraus al carrer, ha dissenyat tot un pla per fer que l’itinerari d’aprovació de la llei sigui el més tortuós possible: reformes del reglament del Senat per eludir els terminis d'urgència, peticions d’informes que ni són preceptius ni molt menys vinculants, presentació de retorçades esmenes a la totalitat amb text alternatiu, intents per fer decaure la proposta per no assolir en primera instància la majoria absoluta...

Totes les dones que fugen de la violència masclista poden obtenir l'estatus de refugiada o de protecció subsidiària a la Unió Europea. Així ho ha dictaminat aquest dimarts el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que considera que les dones en el seu conjunt formen part d'un grup social que quan, per raó de sexe, estan exposades al seu país d'origen a actes de violència física o psíquica, fins i tot a actes de violència sexual i domèstica, tenen dret a rebre aquesta protecció. "Especialment quan corren un perill real de mort o de violència", remarca l'escrit emès pel tribunal europeu.

Si bé durant el Procés els tribunals europeus es van convertir en l'esperança de l'independentisme per aturar les decisions judicials de l'Estat –encara estan pendents de resoldre els recursos al Tribunal Europeu de Drets Humans–, ara en el debat de l'amnistia és la dreta qui mira a Europa. El Partit Popular Europeu ja va forçar una discussió sobre el tema a l'Eurocambra i aquesta setmana pretén convertir el discurs que farà Pedro Sánchez a Estrasburg com a president de torn de la Unió Europea en un debat sobre l'estat de dret a Espanya. Ara bé, estan justificades aquestes esperances? ¿Hi ha jurisprudència dels tribunals de la UE sobre les amnisties?

La carpeta principal de les negociacions entre el PSOE i els partits independentistes és la llei d'amnistia. I, òbviament, una de les figures clau que se'n podrien beneficiar és l'expresident Carles Puigdemont, el màxim protagonista de l'1-O. Ara bé, podria tornar immediatament a Catalunya? De què dependria?

Pablo Llarena no emetrà noves euroordres contra Carles Puigdemont i Toni Comín de manera imminent. Després de la petició de la Fiscalia aquest dilluns, que es va sumar la de l'acusació popular de Vox, el magistrat instructor ha emès una providència on resol que no prendrà una decisió fins que la justícia europea es pronunciï sobre els eventuals recursos dels eurodiputats de Junts contra la retirada de la seva immunitat. Tenint en compte que l'expresident i l'exconseller a l'exili tenen marge fins al 15 de setembre per recórrer contra la sentència i sol·licitar que se'ls retorni cautelarment la protecció, previsiblement no hi haurà noves euroordres durant les negociacions entre el PSOE i Junts per a la investidura de Pedro Sánchez.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha sentenciat aquest dijous que un banc pot estar actuant amb "mala fe" en cas que esperi a la denúncia d'un client per retornar-li els diners cobrats amb clàusules abusives, per la qual cosa l'entitat bancària pot ser condemnada a pagar les costes del judici.