Passades les 10 del matí a Washington (les quatre de la tarda, hora catalana) se suposa que ha entrat en vigor el bloqueig a l'estret d'Ormuz decretat per Donald Trump. Sense canvis significatius en els primers minuts, la regió i els mercats contenen l'alè a l'expectativa d'una nova escalada de la guerra. El president estatunidenc va ordenar el bloqueig naval diumenge, després que s'encallessin les negociacions a Islamabad i com a mesura de pressió contra l'Iran. L'acció afecta tots aquells vaixells que es dirigeixin o salpin des de ports iranians. Per la seva banda, els aiatol·làs ja han advertit que cap port al Golf Pèrsic serà segur s s'intenta frenar les seves naus.

Una bona notícia ha arribat aquesta nit des d'Hongria:

La doctrina muntanya russa de Donald Trump ha impregnat des de l'inici la tercera guerra del Golf. Aquest cap de setmana hem vist un altre tomb brusc, precipitat: de l'optimisme moderat per l'inici de les converses entre americans i iranians a Islamabad, després de l'acord in extremis dimarts que va frenar l'"infern" sobre l'Orient Mitjà; al pessimisme preocupant per la falta d'acord en les sales de reunió pakistaneses i el retorn a les amenaces més viscerals entre Washington i Teheran, que insinuen tornar-se a bombardejar a l'estratègic Ormuz, epicentre d'aquesta guerra.

Un dels punts claus del fràgil alto el foc establert entre els Estats Units i l'Iran dimecres és la lliure circulació del tràfic marítim per l'estret d'Ormuz. Pas clau de petroliers, fertilitzants i mercaderies seques, l'escanyament generat arran de la guerra amenaça tota l'economia mundial. El volum de pas de vaixells ha caigut dels entre 150 i 200 diaris el 27 de febrer a menys de deu en les darreres quaranta-vuit hores.

La conversa en directe amb el cap d'Internacional de l'ARA i enviat especial a Dubai, Francesc Millan, queda ajornada per qüestions d'actualitat. Donarem nova data.

Avui és un d’aquells dies en què no tens temps ni de situar-te. Estem pendents de l’Iran, perquè Trump sembla decidit a no donar més ultimàtums. Ahir va dir: “Podem destruir l’Iran en una nit, i aquesta nit pot ser demà”, o sigui, aquesta pròxima matinada. Aquest cop pot anar de debò, perquè això dels ultimàtums prorrogats comença a ser la riota i perquè el llenguatge barroer que Trump ha fet servir aquests dies mostra més desesperació que capacitat d’intimidar el règim dels aiatol·làs, i això encara el fa més perillós. Si la seva amenaça es compleix, les conseqüències poden ser catastròfiques, gairebé inimaginables, més enllà de les morts, dels crims de guerra que cometrà i de l'economia mundial saltant també pels aires.

El règim de l'Iran s'està defensant de l'atac conjunt dels Estats Units i Israel amb una arma que no és militar, sinó econòmica: ofegar el trànsit de petroli a l'estret d'Ormuz, per on circulava una cinquena part del trànsit mundial de gas i petroli. Però és un tancament selectiu: en lloc de minar l'estret per bloquejar el pas de tots els vaixells, Teheran permet el pas de les seves pròpies embarcacions i de les que considera "no hostils", mentre bloqueja les procedents de països que considera "enemics". Ha establert un peatge selectiu amb un corredor físic al mar pel qual obliga a passar els vaixells que li interessen. Els que no ho fan s'exposen a ser atacats amb drons, míssils o llanxes ràpides.

Sense assegurances no hi ha vaixells que naveguin. Per això, al número 1 de Lime Street, al cor de la City de Londres, les paraules de Donald Trump tenen un impacte relatiu. Ja pot dir una cosa o la contrària. O que la guerra acabarà en "les pròximes dues o tres setmanes", després d'enviar l'Iran "a l'edat de pedra, on pertany". O que els portaavions de la marina protegiran el pas dels petroliers per l'estret d'Ormuz. O encara més: que seran els aliats occidentals els que ho hauran de fer, sigui per mitjans bèl·lics o diplomàtics, com els que van discutir dijous els trenta-cinc països que, amb el Regne Unit com a amfitrió, es van reunir virtualment per analitzar quines són les alternatives al bloqueig del flux de petroli al golf Pèrsic.

La guerra contra l'Iran està impactant en el comerç mundial de fertilitzants: la seva escassetat farà pujar els preus i provocarà collites menys abundants. La majoria dels fertilitzants es produeixen a l'Orient Mitjà i també transiten per l'estret d'Ormuz, de la mateixa manera que el petroli i el gas. De fet, un terç del comerç mundial de fertilitzants passa per aquest estret i el seu principal destí és el Sud-est Asiàtic. Àsia ja tem no tenir prou menjar a causa del conflicte.

Molt abans dels bombardejos coordinats sobre l’Iran d’Israel i els Estats Units, el règim de Teheran feia setmanes que avisava que qualsevol atac desencadenaria una escalada bèl·lica de màximes conseqüències. Un mes després, la confrontació es juga ja en el camp de batalla de l’economia i amenaça amb provocar una nova recessió global.

Sobre la guerra: els Estats Units i Israel ni han fet caure el règim dels aiatol·làs, ni controlen l’estret d’Ormuz, ni Trump avança en converses de pau com ens vol fer creure amb aquesta dèria diària de parlar, parlar i parlar.

La guerra a l'Iran amenaça amb provocar un daltabaix en l'economia encara pitjor que el derivat de la crisi del petroli del 1973. Així ho va apuntar dilluns el director executiu de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE), Fatih Birol. Gairebé un mes després dels primers atacs dels Estats Units i Israel contra l'Iran, repassem els fets més destacats d'una guerra que ja ha posat en alerta l'economia mundial i que pot tenir conseqüències rellevants en l'àmbit geopolític.

Centenars de petroliers estan aturats a un extrem i l'altre de l'estret d'Ormuz. L'Iran, en resposta als atacs dels Estats Units i Israel, l'ha bloquejat de forma efectiva. Amb els preus del cru disparats i afectant l'economia global, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha promès reobrir la ruta marítima "d'una manera o altra". Però, sense un acord amb l'Iran o una ocupació perillosa i prolongada, els experts adverteixen que serà difícil restablir completament el trànsit a l'estret. Per què?

La setmana comença d’una manera molt perillosa. Com saben, Trump ha anunciat atacs a les centrals elèctriques de l’Iran si no desbloqueja l’estret d’Ormuz i l’Iran ha avisat que la seva resposta serà atacar les plantes dessalinitzadores dels països del golf Pèrsic. Tu m’ataques la llum i jo t’ataco l’aigua.

Dues setmanes després de l'inici de l'operació Fúria Èpica contra l'Iran, queden moltes incògnites obertes, però hi ha un fet que és evident: al president Donald Trump no li ha sortit la guerra que desitjava. Les seves declaracions dels últims dies, que han donat a entendre que deia que havia guanyat la guerra, estan destinades a calmar els mercats financers i preparar l'opinió pública per una retirada. Tanmateix, no li serà fàcil. "Serem nosaltres qui determinarem quan acaba la guerra", van replicar en un to desafiant els Guardians de la Revolució, la guàrdia pretoriana del règim, tota una mostra que evidencia el règim dels aiatol·làs no se sent derrotat.

La guerra a l'Orient Mitjà ha fet enfilar ràpidament el preu del petroli i el del gas natural amb un punt geogràfic estratègic clar que s'ha convertit en la principal arma de l'Iran: l'estret d'Ormuz. Un pas marítim per on circula aproximadament entre una quarta i una cinquena part del cru i del gas natural de tot el món. El seu tancament per part de l'Iran, a banda de trasbalsar els mercats energètics mundials, impacta directament en les economies de la zona, perquè no poden vendre el petroli i el gas que extreuen i, finalment, han hagut de parar, en alguns casos, les seves refineries i plantes de liqüefacció. Alhora, el tancament de l'estret d'Ormuz amenaça el desabastiment de cru, gas i productes derivats del petroli en molts països, especialment de la zona de l'Àsia-Pacífic, els que més compren als productors de la península Aràbiga, tal com es pot veure en la infografia.

Acabem la setmana amb la benzina enfilant-se i la guerra també. Perquè ens en fem una idea, el departament del Tresor dels Estats Units ha anunciat que autoritzarà temporalment als països que comprin petroli rus de petroliers que estiguin en trànsit. El nou líder suprem de l’Iran, fill de l’anterior, diu que l’estret d’Ormuz continuarà tancat mentre Netanyahu calla i bombardeja i Trump parla per continuar ocupant el centre de l’escenari en solitari i diu coses del tipus que l’augment dels carburants està portant molts beneficis a les empreses americanes.

Suposo que aquestes altures ha quedat clar que quan parlem de la guerra de l’Iran estem parlant d’un conflicte que, a part d’haver-hi morts i desplaçats que, de moment, no som nosaltres, hi ha perjudicis econòmics que sí que ens afecten a nosaltres, sobretot perquè el preu del petroli s’ha disparat i amenaça amb apujar el preu de gairebé tot en cascada.

Els atacs dels Estats Units i Israel a l'Iran obren un nou panorama d'incertesa per als mercats energètics globals. Com a represàlia pels bombardejos, el país de l'Orient Mitjà ha iniciat les maniobres per tancar l'estret d'Ormuz, un punt estratègic internacional i que pot suposar un veritable terratrèmol per a l'economia mundial. Segons ha informat Reuters, els vaixells del golf Pèrsic estan rebent emissions de ràdio d'alta freqüència de la Guàrdia Revolucionària iraniana advertint que no permetran que els vaixells passin per l'estret. Per ara, però, segons l'Organisme Britànic de Comerç Marítim (UKMTO), el trànsit continua obert.