L’Audiència de Barcelona ha ordenat ampliar la investigació sobre el cas Pegasus i imputar tres directius de NSO Group, l'empresa israeliana propietària del programari espia, i les seves filials a Luxemburg. Es tracta del primer cop que directius de la companyia hauran de respondre davant la justícia, segons destaca l'entitat Irídia. Va ser precisament aquest centre de defensa dels drets humans el que va assenyalar amb noms i cognoms el responsable de NSO Group mitjançant una ampliació de la querella per l'espionatge a un dels advocats clau de la judicialització del Procés, Andreu Van den Eynde, que representa diversos encausats d'ERC.

L'escàndol Pegasus semblava en un punt mort des que la Fiscalia va demanar fa mig any a l'Audiència de Barcelona que arxivés la causa contra l'exdirectora del CNI Paz Esteban per l'espionatge de Pere Aragonès. La Fiscalia considera que el ciberatac al telèfon del llavors president de Catalunya amb el programari espia Pegasus es va fer amb aval judicial, però l'Audiència de Barcelona n'ha mantingut la imputació. I ara el cas Catalangate agafa una nova embranzida també través d'una altra causa: el centre de defensa dels drets humans Irídia, després de dos anys i mig de feina, ha assenyalat amb noms i cognoms els responsables de l'empresa NSO Group, propietària de Pegasus, i de dues filials europees (OSY Technologies i Q Cyber Technologies), que considera implicats en l'espionatge al telèfon d'un dels advocats clau de la judicialització del Procés, Andreu Van den Eynde.

La batalla als jutjats per aclarir l'espionatge de Pegasus està plena de dilacions i decepcions per a l'independentisme, però aquest dimarts el jutjat d'instrucció número 20 de Barcelona ha obert una porta a fer una excepció a aquest cúmul de desenganys. Atenent un escrit presentat per Josep Maria Jové i Diana Riba (ERC), la jutgessa Eva Maria Moltó ha demanat al govern espanyol que desclassifiqui els documents secrets que puguin aportar llum sobre qui va espiar a través dels seus telèfons mòbils els dos dirigents republicans.

Dels 147 apartats que tenia l'últim pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre el futur dels exiliats catalans, en nou d'ells se citava un concepte que ha concentrat les mirades de l'independentisme: "grup objectivament identificable" (GOI, segons les sigles no oficials que han fet fortuna). La sala gran de Luxemburg va obrir la porta que es puguin rebutjar a partir d'ara les euroordres d'extradició que emeti Espanya contra els líders independentistes exiliats si s'acredita que formen part d'un GOI al qual s'han vulnerat els seus drets. D'on sorgeix aquest concepte? I també, ¿qui acabarà determinant que els independentistes constitueixen o no un grup així?

L'ús de programes espia contra dirigents independentistes no és nou: ja se sabia que s'havien fet servir contra Roger Torrent quan era president del Parlament, per exemple. Però el ja anomenat Catalangate s'ha convertit en un escàndol aquest dilluns arran d'una investigació de Citizen Lab, un grup d'experts en ciberseguretat de la Universitat de Toronto, que s'ha fet pública conjuntament amb un extens reportatge a The New Yorker. Segons aquesta recerca, el telèfon del president de la Generalitat, Pere Aragonès, així com els dels expresidents Quim Torra i Artur Mas i els aparells de més de 60 polítics, activistes, advocats i periodistes catalans han sigut el blanc d'una campanya de ciberespionatge amb el programa Pegasus, de l'empresa israeliana NSO. Alguns també haurien estat víctimes d'un altre software espia –també israelià– anomenat Candiru. Citizen Lab conclou que el Catalangate és el cas de ciberespionatge més gran que han documentat.

La nova banda de rock 99%, de l'advocat i guitarrista Andreu Van den Eynde i el músic i productor Guillamino, ha estrenat aquest divendres el videoclip de la cançó Som el 99, en col·laboració amb Lágrimas de Sangre, com a avançament de la sortida oficial del senzill, que estarà disponible a totes les plataformes digitals el 8 d’octubre. Al videoclip hi apareixen l'activista Marcel Vivet i el periodista i militant de la CUP David Fernández. Els diners que es recaptin de la campanya a BandCamp es destinaran a la fundació de Marcel Vivet.

L'advocat d'ERC, Andreu Van den Eynde, ha denunciat aquest dijous a través de les xarxes socials que els seus clients, Oriol Junqueras i Raül Romeva, porten més de 40 dies sense poder sortir del mòdul de la presó de Lledoners i ha deixat clar que "les condicions concretes en les quals compleixen condemna són aberrants".

Nou moviment d'Oriol Junqueras per intentar exercir d'eurodiputat. Després que el Tribunal Suprem decidís el 9 de gener mantenir l'exvicepresident a la presó, ignorant la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), la defensa del republicà reclama a l'alt tribunal que plantegi a la justícia europea una nova qüestió prejudicial per saber si se'l podia condemnar sense presentar el suplicatori al Parlament Europeu; és a dir, sense demanar que se li suspengués la immunitat que el TJUE li reconeixia des del moment en què va ser escollit membre de la cambra.

Andreu Van den Eynde no té, com qualsevol ésser humà, el do diví de la ubiqüitat. Un do que hauria necessitat en la causa del Procés en l'inici de les diligències, amb les declaracions, el novembre del 2017, dels seus clients, Carme Forcadell i Oriol Junqueras, i altres dirigents d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) imputats. I també dilluns que ve, dia 14 d'octubre, quan es notifiqui la sentència i Van den Eynde serà a Luxemburg.

La defensa d'Oriol Junqueras continua el camí per intentar esclarir si el líder d'ERC gaudeix o no d'immunitat parlamentària per haver estat escollit eurodiputat. Aquest divendres, el seu advocat, Andreu Van den Eynde, ha presentat les al·legacions davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) prèvies a la vista que s'ha de celebrar el pròxim 14 d'octubre, en què es tractarà la pregunta presentada pel Tribunal Suprem sobre l'abast de la immunitat parlamentària. Van den Eynde ho ha fet conscient que s'espera que el Suprem dicti sentència abans del 16 d'octubre (quan es compleix el límit de presó preventiva de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez), però confiat que l'alt tribunal espanyol haurà d'esperar fins que el TJUE resolgui la pregunta i que, per tant, no es tancarà la via de la causa oberta a Luxemburg: "No crec que el Suprem retiri una pregunta que un dia va fer perquè entenia que era rellevant", ha explicat el lletrat.

Els advocats de la defensa han començat aquest matí a exposar les seves conclusions provisionals. El primer a parlar ha estat l’advocat de Junqueras i Romeva, Andreu Van den Eynde. Ja se sap que l’estil d’una defensa depèn, en última instància, de la personalitat del defensor, i en qüestió d’estils hi ha gustos, però em sembla indiscutible que avui Andreu Van den Eynde ha fet la seva millor actuació en tot el judici. Per entusiasme, per capacitat de captar l’atenció, per fluïdesa de discurs, per domini de la matèria i ordenació dels arguments, però, sobretot, per claredat expositiva, per ús deliberat d’un vocabulari i un to comprensibles per tots els públics, Van den Eynde ha omplert la sala.

Andreu Van den Eynde recull felicitacions a la fi de la seva intervenció al claustre de l’edifici del Tribunal Suprem. L’advocat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva tenia un objectiu: introduir el dubte en algun dels magistrats més esquerrans, principalment Ana Ferrer, l'única dona del tribunal. Les defenses saben que Manuel Marchena aspira a una sentència per unanimitat, i això atorga un gran poder de veto a cadascun dels jutges. I precisament Ferrer és un dels pocs membres del tribunal que mira directament i escolta amb atenció Van den Eynde. Un bon senyal? Això ja és matèria d’especulació.

1. "Hem de cenyir-nos als fets, aquí hi ha hagut molt soroll que ha vingut des de l'altra banda de la sala, de les acusacions. Exageracions, estridències i fins i tot mentides en la prova".

El judici del Procés, en directe

Segueix en directe el judici al Procés

L'advocat d'Oriol Junqueras, Andreu Van den Eynde, vol esgotar totes les vies judicials a l'estat espanyol. En una entrevista a RAC1, l'advocat ha explicat que el pròxim pas que faran, després que el Tribunal Suprem hagi denegat la llibertat al vicepresident, és recórrer al Tribunal Constitucional, una via que l'advocat també farà servir un cop es resolgui el recurs d'apel·lació sobre els permisos d'Oriol Junqueras. Serà el pas previ per anar al Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg. "Hem d'adaptar la nostra estratègia judicial. Ara potser serà a través de la batalla tècnica, a través de recursos, o també convencent a través d'arguments novedosos", ha explicat l'advocat.

L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, l'ex secretària primera de la mesa Anna Simó i l'exconseller de Justícia Carles Mundó, tots d'ERC, han canviat el seu advocat fins ara, Andreu Van den Eynde, i a partir d'ara seran representats pels lletrats Josep Riba i Olga Arderiu davant el Suprem (TS).

Els membres investigats de la mesa del Parlament han rebut aquest dimecres la citació i la querella per anar a declarar demà davant el Tribunal Suprem. Poc després de les 10 del matí, dos agents de paisà dels Mossos d'Esquadra els han fet arribar els documents amb total discreció i secretisme. De fet, algun dels membres de la mesa, com Joan Josep Nuet (CSQP) i l'exvicepresident Lluís Corominas (JxSí), han arribat al Parlament a posteriori. No ha sigut fins les 11.40 que la secretària quarta de la mesa, Ramona Barrufet (JxSí), ha confirmat que tots els membres investigats havien rebut la citació.