Qui hi ha darrere de Pegasus?
La companyia israeliana NSO és la creadora del programari espia més conegut del món, utilitzat contra independentistes catalans
JerusalemDos amics d’infància aficionats als ordinadors. Un galliner rehabilitat com a local. Pocs diners. I una idea: crear un software capaç de penetrar en qualsevol smartphone. Podria ser la història d’una start-up de Sillicon Valley, però són els inicis de la israeliana NSO Group, creadora de Pegasus, el programari espia que s’ha emprat contra més de 60 independentistes catalans. L’empresa té avui prop de 800 empleats; una oficina sense rètol en un gratacel de Herzliya, prop de Tel Aviv; un centre de sistemes antidron al sud d’Israel, i centenars de clients, entre els quals els principals estats i serveis d’espionatge del món.
El camí fins aquí no s’entén sense una trobada inesperada en algun punt d’Europa, l’any 2009. En aquells temps, els amics Shalev Hulio i Omri Lavie, sense formació tecnològica, comercialitzaven un software que, amb permís, entrava als telèfons per explicar-ne el funcionament i cercar errors. En una reunió amb clients, un membre d’un servei secret europeu va acostar-se a Hulio i Lavie interessat pel sistema. I la resta és història. El 2010 naixia NSO, inicials dels tres fundadors: Niv Carmi (que aviat se’n desvincularia), Shalev Hulio i Omri Lavie. El seu principal producte, Pegasus, va ser batejat així pel cavall alat de la mitologia grega i perquè funcionava com un cavall de Troia que arribava per aire.
El primer gran client seria Mèxic, que faria servir el programari per atrapar el narcotraficant Chapo Guzmán. Després cossos policials de tot el món, que van utilitzar-lo per perseguir terroristes i, fins i tot, una xarxa internacional de pedòfils. Però també, segons va desvelar el 2020 la investigació periodística Project Pegasus, per espiar polítics, activistes i periodistes. Entre les seves víctimes: membres de la reialesa saudita, diplomàtics nord-americans i dirigents com el president francès, Emmanuel Macron. També persones de l’entorn del primer ministre britànic, Boris Johnson, i de l’ex primer ministre israelià Benjamin Netanyahu, que era un gran prescriptor de Pegasus en l’àmbit internacional.
"Hi ha una cosa que vull dir: vam construir aquesta empresa per salvar vides. Punt", es defensava Hulio el juliol del 2021 en una entrevista al Washington Post: "Tot el que sentim és aquesta campanya que diu que estem vulnerant els drets humans. I és molt molest. Perquè sé quantes vides s'han salvat a escala mundial gràcies a la nostra tecnologia. Però no en puc parlar". Amb els anys, Hulio ha passat de ser la cara més brillant de l’ecosistema tecnològic israelià a ser un personatge incòmode condemnat a un cert ostracisme. NSO és avui a la llista negra dels EUA –tot i que l’FBI en va ser client–, té problemes econòmics i està sota l’escrutini públic dins i fora d’Israel.
Control governamental
Hulio i Levie han defensat que la seva companyia es guia per tres principis: primer, només ofereixen el servei a estats i organitzacions governamentals; segon, l’empresa no té visibilitat sobre els objectius dels seus clients, i tercer, la venda del sistema a l’estranger ha de comptar amb l’aprovació del ministeri de Defensa, que l’ha exportat arreu però no té per què conèixer els objectius concrets dels clients. També, han assegurat, tanquen el compte de qualsevol client que en faci un mal ús; per exemple, espiant activistes i periodistes. Amb tot, el sistema s’ha fet servir contra aliats d’Israel, ha afectat membres del govern del país i ha aixecat molta polèmica pel seu ús contra civils israelians. "És horrible", deia Levie al Washington Post: "No ho minimitzo, però és el preu de fer negocis".
