La novel·la d'espies de Roger Torrent
L'expresident del Parlament explica el cas d'espionatge que va patir a 'Pegasus'
BarcelonaUna empresa israeliana de software per hackejar mòbils, un programa maliciós anomenat Pegasus, una organització que es dedica a detectar i denunciar casos d'espionatge, periodistes d'investigació, un problema de seguretat mundial anomenat the WhatsApp incident i una llista amb 1.400 mòbils d'activistes i polítics de tot el món. Aquests són, a grans trets, els ingredients del cas d'espionatge que va patir l'expresident del Parlament, Roger Torrent, i que ara ha decidit explicar el format llibre a Pegasus. L'estat que ens espia (Ara Llibres).
"Espiat. Em venen al cap totes les vegades que he apartat el mòbil d'una conversa present, tots els cops que he trucat per WhatsApp o Signal per evitar una línia convencional. Recordo els missatges encriptats i les paraules en clau, els sobrenoms i els noms implícits. He estat prou prudent?" Quan Torrent és informat, el 8 de juliol de 2020, que dos periodistes d'investigació de The Guardian i El País tenen indicis que el seu mòbil podria ser un dels que va ser infectat pel programa Pegasus aprofitant un problema de seguretat de WhatsApp entre abril i maig del 2019, la primera reacció és un sentiment de culpabilitat. ¿A quanta gent podria haver posat en evidència?
El llibre està estructurat en forma de dietari dels dies clau del cas, entre el 6 i el 30 de juliol de 2020, amb un epíleg del 21 d'octubre, i es llegeix gairebé com un thriller perquè el lector segueix dia a dia tant els avenços del cas com el dia a dia de l'actualitat política, tot amanit amb reflexions del mateix Torrent. Així, viatgem de Barcelona a Toronto, on hi ha la seu de Citizen Lab ("una espècie de CSI d'internet"), passant per una petita zona pròxima a Tel Aviv coneguda com Silicon Wadi, Ciutat de Mèxic (on s'invesiga un cas semblant), o Sarrià de Ter. És a Silicon Wadi on ubiquem l'empresa NSO, fundada per experts militars israelians en ciberseguretat i creadora del programa Pegasus, un producte per espiar mòbils que només es ven a estats, és a dir, a serveis secrets oficials.
Per això, quan Citizen Lab confirma que el mòbil de Torrent ha estat espiat, el president del Parlament manté una tensa conversa amb la ministra de Defensa, Margarita Robles, que insisteix que "hasta donde yo sé, no ha sido el CNI". Però el cert és que tots els indicis apunten cap a l'estat espanyol. Torrent explica també com, en la primera reunió de la taula en què exposa la situació, el representant del PP, Santi Rodríguez, insisteix que podria ser la mateixa Generalitat, en concret Interior, en mans de JxCat, la que l'estigués espiant. "No fotis, Santi, que això és molt bèstia!", li respon Torrent. El llibre incideix en la incomoditat evident que el cas provoca en els partits unionistes, i també en el fet que ha sortit a la llum pública perquè ha estat un escàndol d'abast internacional que va afectar, per exemple, el propietari d'Amazon, Jeff Bezos. "El dret a la privacitat és decisiu per protegir la resta de drets. Un estat que pugui espiar arbitràriament la ciutadania ens acosta al 1984 d'Orwell per impedir l'exercici de llibertat individual i esclafar l'oposició interna", escriu el dirigent republicà.
Sense Twitter
Gràcies al llibre descobrim curiositats com que Torrent es va desinstal·lar Twitter del mòbil a l'inici del seu mandat ("És de les millors decisions que he pres", confessa) i no deixa passar l'ocasió de referir-se als seus conflictes amb Josep Costa (JxCat), que va ser enxampat en una conversa amb un membre de la mesa de Cs conspirant contra ell: "Heus aquí la política de gesticulació que tant ens ha perjudicat: és més important bloquejar l'adversari polític que cooperar per una bona causa".
La novel·la d'espies que planteja Torrent, però, està inacabada. Hi ha dues causes judicials obertes, una a Barcelona i una altra a Califòrnia liderada per WhatsApp, que prometen molts més titulars. Sobretot el més important: qui hi havia al darrere de l'espionatge a Torrent?
