Després de guanyar dos premis Gaudí i estar nominada dues vegades als Goya per les pel·lícules Chavalas i La maternal, l'actriu Ángela Cervantes (Barcelona, 1993) entoma aquest any "el repte més gran" de la seva carrera: posar-se a la pell de la víctima de la Manada, la noia de 18 anys que el 7 de juliol del 2016 va patir una violació grupal per part de cinc homes durant les festes de San Fermín. Després d'una gira breu per diferents sales catalanes, la nova versió de Jauría, escrita per Jordi Casanovas i dirigida per Miguel del Arco, arriba al Teatre Romea del 4 d'abril al 5 de maig.

Per què ens atrauen els crims reals? Per què ens enganxem a les desgràcies alienes? Aquesta última dècada, el gènere del true crime s'ha popularitzat considerablement a través de plataformes audiovisuals com Netflix i HBO. A Catalunya, el programa Crims de Carles Porta ha rebentat els audímetres de TV3 i Catalunya Ràdio. El teatre tampoc ha quedat al marge d'aquesta tendència. Des del cas de Marie Colvin fins a la Manada, passant pels assassinats de James Bulger i Ana Orantes, diverses sales programen aquesta primavera espectacles sobre casos de violència reals. Assassinats, feminicidis i crims de guerra que, en la majoria de casos, serveixen per parlar de la crueltat i l'afany de poder que vertebren la societat.

Netflix acaba d’estrenar No estás sola: la lucha contra la Manada, un documental d’una hora i mitja que té la virtut d’anar més enllà de la investigació de la violació grupal que es va produir a Pamplona el juliol del 2016. No és un true crime, tot i posar el focus en els detalls d’un delicte greu. Tampoc és una producció sensacionalista malgrat centrar-se en una violació que, en el seu moment, va excitar la morbositat dels mitjans de comunicació. No estás sola: la lucha contra la Manada s’ha d’entendre com una anàlisi de la transformació cultural, social, legislativa, judicial i política que es produeix arran d’una terrible agressió sexual que ens va commocionar, sobretot que la justícia respongués amb negligència i biaix sexista.

El 7 de juliol del 2016 una noia de 18 anys va ser víctima d'una violació grupal per part de cinc joves en una porteria qualsevol de Pamplona. El cas de la Manada va començar amb la denúncia d'una noia, sola, en estat de xoc, a les 3 de la matinada, durant les festes de San Fermín. L'impacte i la violència del cas va fer que el dramaturg Jordi Casanovas s'interessés per les transcripcions del judici, com abans havia fet amb el cas de corrupció del PP Ruz-Bárcenas. I es va trobar que "hi havia una sèrie de detalls que no havien transcendit a la premsa i que parlaven de l'educació dels nois, de la cultura masclista", recorda. "Volia explicar per què aquells homes eren criminals i ells no n'eren conscients. Aquell judici era paradigmàtic per explicar el canvi de pensament de la relació entre homes i dones", diu el dramaturg. Va acabar l'obra el març del 2018, fins i tot abans de la primera sentència, i la va entregar al director Miguel del Arco, que llavors dirigia el Teatro Pavón de Madrid.

El Tribunal Superior de Justícia de Navarra (TSJN) ha rebaixat un any –de 15 a 14 anys– la pena de presó imposada pel Suprem a un dels cinc condemnats de la Manada dels Sanfermines del 2016 en aplicació de la llei del només sí és sí. La sala civil i penal del TSJN sosté que cal reduir el càstig perquè la sentència del Suprem imposava una condemna "pròxima" al mínim legal, que la nova norma ha rebaixat "sensiblement".

Davant el degoteig de rebaixa de penes arran de l'aplicació de la llei del només sí és sí, aquest dijous el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, ha promès que aquesta revisió de condemnes es farà "fugint d'automatismes" i ha assegurat que el ministeri públic vetllarà perquè siguin processos "amb una clara vocació d'empara a les víctimes". El missatge deixa la porta oberta al fet que la mateixa Fiscalia mogui fitxa per frenar les rebaixes de condemnes a agressors. Aquest dimecres fonts del ministeri públic ja explicaven que estaven estudiant cas per cas i que si es considerava "necessari" s'elaboraria "una circular per unificar criteris d'aplicació de la llei". De moment, aquesta tarda la Fiscalia General de l'Estat ja ha emès una circular en què demana la documentació de tots els casos en què s'han rebaixat les penes aplicant la llei del només sí és sí per estudiar-los. A més, també demana els informes que ha fet el ministeri públic en cada cas.

L'Audiència Provincial de Pamplona va condemnar el 27 d'abril del 2018 a cinc anys de presó els membres de la Manada per abusar sexualment d'una jove de 18 anys als Sanfermines de dos anys abans. El tribunal va dictaminar en aquella primera sentència que els fets no havien estat una violació en grup sinó un abús sexual, una rebaixa en la consideració dels fets que va provocar una cadena de manifestacions ciutadanes en moltes ciutats. Cinc dies després, quan els carrers encara bullien per una sentència que es quedava curta, un exmilitar de 43 anys de Barcelona amic de la Legió va utilitzar el wifi de la seva veïna per entrar en un fòrum i fer córrer una imatge del DNI de la víctima de la Manada. A Foroparalelo.com, amb més de 120.000 seguidors, hi van aparèixer també dades personals de la jove i una captura del vídeo de la violació acompanyades de missatges vexatoris del condemnat, Eric C.T., cap a la víctima. Aquest dimecres l'home ha reconegut els fets i ha acceptat dos anys de presó i pagar una indemnització de 20.000 euros a la noia.

No és gens fàcil llegir Mira a esa chica (Tusquets Editors), la novel·la de Cristina Araújo Gámir (Madrid, 1980) guanyadora del XVIII Premi Tusquets de novel·la. No ho és perquè mentre llegeixes t'esgarrifes i t'indignes. També t'angoixes perquè saps que pot passar i que ha passat moltíssimes vegades. La seva protagonista, la Miriam, es troba en una etapa vulnerable i difícil, l'adolescència, quan pateix una violació en grup. Araújo, que viu a Frankfurt, aconsegueix que el lector es posi en la pell de la Miriam, però també que reconegui moltes coses del seu entorn. A la novel·la hi ha la vida que tenia la Miriam abans de la violació, el que passa en aquell portal fosc i les seves conseqüències. Hi ha també llum al final del túnel. L'autora conserva records molt vius i intensos de la seva adolescència que l'han ajudat a capbussar-se en el món de la seva protagonista.

El 26 d'abril del 2018, quan es va fer pública la primera sentència que condemnava els membres de la Manada per abusos i no per una violació en grup –una sentència després corregida pel Tribunal Suprem–, dos homes van aprofitar el moment per filtrar a internet dades i imatges de la víctima. Un d'ells era un veí de Barcelona, que aquest dimarts havia de ser jutjat. Però l'home no s'ha presentat a la vista i la jutge que porta el seu cas ha ordenat buscar-lo, detenir-lo i que entri a la presó per garantir que no torni a defugir el judici quan es torni a convocar.

José Ángel Prenda, un dels cinc membres de la Manada condemnats a quinze anys de presó per violar en grup una jove madrilenya als Sanfermines del 2016, ha reconegut per primera vegada haver comès l'agressió, que sempre havia negat durant el judici, i ha demanat perdó amb una carta escrita des de la presó de Puerto III, a Cadis. El sevillà assegura en l'inici de la missiva –que en un principi sembla dirigida a la víctima– que aquest pas el fa "a títol individual" per mostrar el seu "total penediment pel delicte" pel qual compleix condemna i per demanar personalment perdó a la víctima i als seus familiars "pels danys causats". Amb tot, immediatament després, a la mateixa carta, el Prenda es dirigeix als jutges de l'Audiència de Navarra i els sol·licita expressament que aquesta mostra de penediment consti en el seu expedient penitenciari. L'assumpció dels fets i el penediment públic és un element que es valora positivament per les juntes de tractament de presons a l'hora de concedir beneficis penitenciaris, com ara els permisos o la progressió de grau als interns.

L'Audiència de Còrdova ha confirmat la pena d'un any i sis mesos de presó a cadascun dels quatre membres de la Manada –Alfonso Jesús Cabezuelo, José Ángel Prenda, Antonio Manuel Guerrero i Jesús Escudero– per abusar sexualment d'una jove a Pozoblanco l'any 2016, tan sols un mes abans que ataquessin una noia a les festes dels Sanfermines.

L'Audiència de Barcelona ha condemnat a penes de 16 anys i mig i 17 anys i mig de presó els dos acusats de violar en grup una noia de 14 anys i gravar-ho en vídeo, el que es va conèixer com el judici a la Manada de Pineda de Mar. Els dos adults –de 18 i 19 anys quan van passar els fets– han sigut condemnats per delictes d'agressió sexual continuada i descobriment i revelació de secrets. Els dos homes estaven en presó provisional des de l'abril del 2018.

Quatre dels cinc membres de l'autodenominada Manada han tornat a ser condemnats per un delicte contra la llibertat sexual. Ara, per haver abusat sexualment d'una jove a Pozoblanco (Còrdova) uns mesos abans que violessin en grup una noia durant els Sanfermines de Pamplona. El jutge entén que els tocaments que li van fer a la jove, que estava inconscient, dins d'un cotxe són un delicte d'abús sexual, i no agressió sexual, i els imposa un any i mig de presó a cadascun d'ells, menys de la meitat del que demanava la Fiscalia. A aquesta pena cal sumar-li també les condemnes per un delicte contra la intimitat: un any i quatre mesos per a tres dels acusats –Alfonso Jesús Cabezuelo, Jesús Escudero i Antonio Manuel Guerrero– i tres anys més per a José Ángel Prenda, que va ser qui va gravar les imatges i va difondre-les en dos xats de WhatsApp. A més a més, Cabezuelo, que és militar, també haurà de pagar 12 euros al dia durant dos mesos per agredir la noia quan ella es va negar a fer-li una fel·lació. Tots ells hauran d'indemnitzar la noia amb 13.150 euros.

22 de març del 2018. Les 16.30 hores de la tarda. Dos joves saben per un grup d'amics que una noia de 14 anys està embolicant-se amb un altre menor a Tordera. Igual que si es tractés d'una manada, el grup assenyala la presa i va a la captura. Són entre quatre i deu nois que, en tromba, agafen la menor pels braços i se l'emporten a la força. La condueixen a una masia en runes que hi ha a prop, (tot i que ja pertany al municipi de Pineda de Mar) i allà l'envolten i l'agredeixen sexualment repetides vegades per torns, mentre un d'ells va fent fotografies i vídeos amb el mòbil i somriu a la càmera. Una de les gravacions va acabar penjada al compte d'Instagram d'un dels nois unes hores. Segons l'escrit d'acusació de la Fiscalia, al qual ha tingut accés l'ARA, les gravacions deixen constància de les peticions de la menor perquè els homes s'aturin i de les vexacions verbals i físiques a què els seus agressors la sotmeten. L'agressió es va allargar fins a tres quarts de nou del vespre quan els joves, alertats per la sirena d'un cotxe policial, van fugir corrents de la masia, deixant la víctima tota sola.

Tres dels cinc condemnats per la violació per torns d'una menor de 14 anys a Manresa el 2016 no entraran per ara a la presó. L'Audiència de Barcelona ha descartat aquest divendres la possibilitat que els tres homes comencin a complir la pena d'entre 10 i 12 anys imposada mentre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no hagi resolt els recursos de la defensa contra la sentència, segons ha avançat l'ACN.

Un home contacta amb una menor de 15 anys a través d'Instagram, queda amb ella i l'acaba portant al pis que comparteix amb altres companys de l'equip de futbol on juga. Entre tots l'obliguen a mantenir relacions sexuals. L'Audiència de Burgos ha tingut en compte el criteri fixat pel Tribunal Suprem en el cas de la Manada i ha condemnat els tres acusats per una violació en grup. El tribunal considera que els homes es van aprofitar de la seva superioritat numèrica i física per acorralar la noia al pis i acabar-la forçant. Els ha imposat 38 anys de presó, gairebé el màxim que permet la llei per aquests delictes, tot i que com a molt passaran vint anys entre reixes, el límit legal de compliment.

La violació es configurava en els nostres Codis Penals històrics com tenir relacions carnals amb una dona en qualsevol dels casos següents: ús de força o intimidació, dona privada de raó o de sentit o dona menor de dotze anys. La diferència entre violació i abusos deshonestos, menys castigats, girava al voltant del fi que es proposava l'autor: jeure amb una dona, en la violació, o realitzar qualsevol altre tipus de conducta sexual (incloses la penetració anal i bucal), amb víctima de qualsevol sexe, en els abusos deshonestos. En el Codi Penal vigent, la distinció entre els delictes d'agressions i abusos sexuals no se centra en el comportament sexual de l'autor, com passava abans, sinó en la intensitat de l'atac a la llibertat de la víctima. L'agressió sexual és l'atemptat realitzat amb violència o intimidació i els abusos sexuals els atemptats contra víctimes privades de sentit o amb trastorn mental de les quals s'abusi, així com els no consentits i els comesos anul·lant la voluntat de la víctima mitjançant l'ús de substàncies o sobre persones incapaces de resistir-s'hi, sigui per incapacitat física o psicològica. El comportament sexual torna a cobrar importància en un segon moment, dins ja de cada un d'aquests delictes, al permetre aplicar tipus agreujats quan l'agressió o l'abús sexual consisteixi en penetració vaginal, anal o bucal o en la introducció d'objectes o membres per les dues primeres vies. La violació es configura, així, com un delicte contra la voluntat de la víctima, mentre que els abusos sexuals són delictes comesos sense el seu consentiment o amb un consentiment viciat.

La secció segona de l'Audiència de Navarra ha condemnat a tres anys i tres mesos de presó i ha imposat una multa de 5.670 euros a dos dels cinc membres de la Manada per un delicte contra la intimitat per haver gravat la violació grupal dels Sanfermines al 2016. L'abril del 2018 l'Audiència els va absoldre d'aquest delicte sense entrar a valorar les proves practicades en el judici, però aquesta decisió va ser revocada per la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Navarra, que va ordenar a l'Audiència dictar sentència sobre aquest delicte. L'Audiència ha emès la resolució aquest dimecres, i suma aquestes penes a les condemnes per violació.

La fiscalia recorrerà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la sentència de l'Audiència de Barcelona que va condemnar per abusos sexuals cinc dels acusats de violar una menor de 14 anys per torns a Manresa el 2016. El ministeri públic ja va canviar el seu escrit de conclusions finals al judici per demanar una condemna per agressió sexual, la mateixa petició que feia l'acusació que representa la víctima, que demanava 25 anys de presó.