"Em sento estafada. Vaig arribar dels Estats Units amb un currículum brutal i amb ganes d'aportar al meu país", explica M.R., una psicòloga forense de 42 anys especialitzada en casos de violències. Amb tot, afirma amb cruesa i molt de desencant: "Mentre allà se'm rifaven, aquí res. Ni una oportunitat". La seva història ben podria ser un guió de Hollywood: va arribar a Nova York el 2010 amb una prestigiosa beca Fulbright sota el braç, després de llicenciar-se entre els millors de la seva promoció i com a esportista d'alt rendiment. Als EUA el seu talent li va anar obrint portes, i ha treballat al país com a experta en clínica forense per laboratoris de recerca que tenien vincles amb l'FBI i altres organitzacions policials; per a l'hospital penitenciari de màxima seguretat més gran dels EUA i fent recerca aplicada a diverses universitats dels país.

Els resultats dels comicis de fa una setmana han deixat un país sense un rumb encara definit. El guanyador dels comicis, Salvador Illa, no té encara garantits els suports, mentre que Carles Puigdemont es reivindica com a presidenciable. Qui dels dos ho aconseguirà, o és que es repetiran les eleccions? Quins han de ser els temes que el nou govern abordi amb més urgència? Els resultats certifiquen el final del Procés, o és massa aviat per assegurar-ho? Recollim la visió de diferents experts en múltiples disciplines perquè ens responguin aquestes preguntes.

Aquest diumenge a l'ARA, la Carla Turró i la Diana Silva entrevisten el ministre d'Universitats, Joan Subirats.

El ministre d'Universitats, Joan Subirats, ha garantit aquest dimecres que la filologia catalana no perilla. Després de l'alarma generada pels dos decrets que prepara el ministeri per desplegar la llei orgànica del sistema universitari (LOSU), que posaven en risc la filologia catalana, però també la basca o la gallega, a les facultats, Subirats ha mogut fitxa per intentar revertir la situació. L'objectiu del ministeri és reduir el que fins ara s'anomenaven àrees de coneixement i que ara passaran a ser àmbits de coneixement. En el primer decret, però, la filologia catalana, la basca i la gallega quedaven dins de l'àmbit de la filologia hispànica, les llengües modernes i les seves literatures, cosa que les deixava en un segon pla i també tenia efectes sobre el professorat. Ara el ministeri rectifica i l'àmbit de coneixement que es crearà serà el de filologies, on s'incorporarien la catalana, la basca i la gallega al mateix nivell que la hispànica.

La nova llei orgànica del sistema universitari (Losu) suposa un canvi de rumb, amb més llums que ombres. Tocava una sacsejada davant l'immobilisme i els problemes enquistats. El ministre Joan Subirats ha aconseguit el consens polític suficient, amb 182 vots a favor (PSOE, UP, ERC, PNB, PDECat) i les abstencions de Junts i Bildu, a més de negociar un notable suport tècnic, tot i que lluny d'unanimitats. En tot cas, els forts recels que havia generat el seu antecessor en el càrrec, Manuel Castells, han quedat enrere. La llei, però, no serà cap panacea i deixa qüestions irresoltes. La diversitat de la realitat universitària fa difícil fer content tothom: l'harmonització a escala estatal sempre té aquests perills, que acostumen a ser especialment rellevants per al cas diferencial català. En aquest sentit, serà important que s'aprofiti l'avinentesa per tirar endavant l'adaptació de la llei catalana d'universitats abans que el desenvolupament normatiu de la Losu no tanqui escletxes en un sentit restrictiu.

El ministre d'Universitats, Joan Subirats, ha pogut rematar la feina del seu antecessor, Manuel Castells, i tirar endavant definitivament la llei orgànica del sistema universitari (Losu) per 182 vots a favor (PSOE, UP, ERC, PNB, PDECat), 157 en contra (PP; Vox, Cs, CUP i BNG) i 8 abstencions (Junts i Bildu). La norma eleva la inversió pública dedicada al món universitari –preveu arribar a l'1% del PIB l'any 2030– i intenta posar fi a la temporalitat i garantir els drets dels estudiants. Però també incomoda alguns estudis molt pràctics, com ara medicina o arquitectura, per la limitació de la docència dels professors associats. "Tinc la convicció que aquesta llei permet a les universitats afrontar amb garanties d'èxit els reptes d'aquest canvi d'època", ha explicat avui Subirats en el debat al Congrés. Quines són les claus de la nova norma?

Aquest dimecres arriba al Senat la llei orgànica del sistema universitari, un nou marc legal que ha de substituir l'actual, que es va aprovar l'any 2001. "En aquell moment hi havia 50 universitats públiques i 17 de privades. Ara, de privades en tenim 41 i en total 91", ha explicat el ministre d'Universitats, Joan Subirats, per escenificar l'antiguitat de la llei encara vigent. Ho ha fet en una conversa amb el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, aquest dilluns a Barcelona, en què han analitzat la nova norma en el marc del col·loqui La universitat i la LOSU, oportunitats i limitacions, organitzat pel fòrum d'opinió Tribuna Barcelona.

Fa dos anys que es va començar a impulsar la llei orgànica del sistema universitari (LOSU) sota la batuta del llavors ministre Manuel Castells, però ha estat el seu successor, Joan Subirats, qui ha acabat tirant endavant un text molt esperat (i discutit) al sector. La norma eleva la inversió pública dedicada al món universitari -preveu arribar a l'1% del PIB l'any 2030- i intenta posar fi a la temporalitat i garantir els drets dels estudiants. "La llei pretén contribuir a la manera com el sistema universitari encara els pròxims 20 anys", ha explicat aquest dimecres Subirats en el debat al Congrés.

Joaquim Nadal (Girona, 1948) és el conseller d'Universitats i Recerca des de la remodelació del Govern amb la sortida de Junts. Veterà en la política, ha estat a l'executiu de tres presidents de la Generalitat: els socialistes Pasqual Maragall i José Montilla i, ara, amb el republicà Pere Aragonès.

Després de passar per les mans de dos ministres d'Universitats diferents, primer Manuel Castells i ara Joan Subirats, la llei orgànica del sistema universitari (LOSU) o llei d'universitats –la tercera reforma en democràcia– arriba en segona volta al consell de ministres d'aquest dimarts per fer el salt al mes de setembre al Congrés de Diputats, on els diferents partits polítics podran presentar esmenes. Del text inicial al text actual han canviat moltes coses, sobretot després que Subirats accedís al càrrec i hagi personalitzat i simplificat el projecte de llei que va heretar del seu predecessor i que havia aixecat les crítiques de rectors i estudiants: l'ha fet menys reglamentista i ha deixat moltes mesures en mans de cada universitat. Entre altres coses, la futura llei es marca com a objectius elevar la inversió pública, tallar de soca-rel la temporalitat a les universitats, crear noves figures docents i blindar els drets dels estudiants.

Esther Vera entrevista Joan Subirats, ministre d'Universitats

Joan Subirats va ser durant molts anys catedràtic de ciències polítiques; després tinent d’alcaldia de Cultura, Ciència i Educació de l’Ajuntament de Barcelona, i des de fa cinc mesos és ministre d'Universitats.

Després de setmanes de negociació amb universitats i partits polítics, l'anomenada llei Castells s'ha convertit en la llei Subirats, un text personalitzat sota la batuta de l'actual ministre d'Universitats, Joan Subirats, que simplifica el que va heretar del seu predecessor, Manuel Castells. El resultat és la llei orgànica del sistema universitari (Losu), que parteix de la base que "el sistema ha de ser igual [per a les universitats], però ha de reconèixer la diversitat", ha dit Subirats: "Respon a l'autonomia de les universitats". El text anterior havia estat sota el punt de mira precisament perquè era molt "rígid" a ulls dels rectors de les universitats, i perquè "limitava" els drets estudiantils, segons els alumnes. A Catalunya, el projecte de Castells havia generat especial rebuig entre la comunitat universitària.

Joan Subirats va agafar el relleu de Manuel Castells al capdavant del ministeri d'Universitats tot just abans de Nadal i amb una normativa polèmica sobre la taula: la nova llei d'ordenació del sistema universitari (LOSU). Tal com l'havia plantejat Castells, havia generat rebuig a banda i banda del sistema, des dels rectors fins als estudiants. D'entrada, Subirats vol mantenir l'essència de la normativa, però aquest dimecres el nou ministre s'ha obert a retocar la llei després d'obrir converses amb tots els actors i també amb els grups parlamentaris. "Demanaria als actors presents al sistema que em permetin que em faci una mica meva la llei", ha dit Subirats en declaracions als mitjans de comunicació.

Ja sense el pes que suposa la responsabilitat d'un ministeri, Manuel Castells s'ha acomiadat aquest dilluns de la cartera d'Universitats al més pur estil Castells. La setmana passada es va fer públic que deixava el ministeri tot just a l'equador de la legislatura per motius de salut. El relleu l'ha agafat aquest dilluns el fins fa poc membre del govern municipal de Barcelona, Joan Subirats. Un nom que ja va estar sobre la taula tot just fa gairebé dos anys, quan es va segellar l'acord de coalició entre el PSOE i Unides Podem. Ho ha corroborat el mateix Castells aquesta tarda, que s'ha deixat anar i ha explicat que ell mateix ja li va dir a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que hi havia "algú millor" que ell per ser ministre: Joan Subirats. "Hi estic d'acord, però no l'hi deixo a ningú, és meu i el necessito com ningú per a la gestió de Barcelona", li va contestar Colau, ha relatat Castells.

"Som gent que volem Barcelona i l’estem perdent, i ara estem decidits a tornar-la a guanyar". El 24 de juny del 2014 Joan Subirats va aparèixer davant l’opinió pública com una de les tres persones que van presentar la plataforma Guanyem Barcelona (precursora de Barcelona en Comú). Les altres dues eren Ada Colau i Jaume Asens. Subirats, doncs, és un dels membres fundadors dels comuns, un dels seus impulsors i un dels seus puntals intel·lectuals. Que triés aquesta opció per fer el pas a la política activa demostra el seu olfacte polític. El 2015 Colau va guanyar a Barcelona.

Fa deu dies que Joan Subirats va fer públic que deixava de ser tinent d'alcalde de Cultura i Educació de l'Ajuntament de Barcelona. El que va ser el número 2 de Colau va fer coincidir la jubilació forçada com a catedràtic de ciències polítiques amb la renúncia al càrrec al govern municipal.

No és ni una dimissió, ni una jubilació, insistia dimarts Joan Subirats quan explicava que deixava els seus càrrecs a l’Ajuntament de Barcelona. No és una dimissió perquè aquesta paraula sempre va associada a desacords, conflictes, transfuguismes o ambicions. No és una jubilació perquè això suposaria abandonar el compromís i el vincle amb el seu projecte polític. Però tècnicament, Subirats dimiteix i es jubila: una notícia important.

Roda de premsa de les poc habituals aquest dimecres a l'Ajuntament de Barcelona: convocada per anunciar canvis que ja s'havien conegut el dia anterior –la sortida de l'encara tinent d'alcalde de Cultura i Educació, Joan Subirats, del govern municipal– i carregada d'emotivitat. L'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, ha volgut agrair en públic que Subirats acceptés primer el seu oferiment d'agafar les regnes de l'àrea de Cultura com a comissionat a la meitat del primer mandat dels comuns, després de la ruptura amb el PSC, i que més tard s'avingués a ocupar el número dos de la llista de la formació en les últimes eleccions municipals per reforçar el projecte del qual és ideòleg i que acabés situant-se com a tinent d'alcalde quan ja tocava la jubilació amb la punta dels dits.