La matança a Gaza continua un ritme dramàtic. L'exèrcit de Benjamin Netanyahu ha matat almenys 41 palestins en diferents atacs a la Franja des de primeres hores d'aquest matí de dissabte, segons han confirmat fonts hospitalàries a reporters d'Al Jazeera sobre el terreny. De fet, el nombre de víctimes des de l’inici de l’ofensiva israeliana l’octubre del 2023, ja supera els 62.600. Almenys 62.622 palestins han mort i 157.673 han resultat ferits a Gaza, segons fonts del govern de Hamàs.

La figura ascendent de l'escena política israeliana és l'excap de l'exèrcit Gadi Eisenkot, tot i que encara és aviat per saber quin recorregut tindrà, o si es desfarà com un bluf, com s'han desfet tants líders israelians. De moment es pot dir que és un personatge estimat per un sector de la població del país, encara que no ha demostrat el seu carisma de manera clara.

1. Retrats. Les fotos oficials sovint diuen moltes coses: els seus actors, per acció o per omissió, les carreguen de significació. Escenari: un camp de golf propietat de Donald Trump. Protagonistes: el president dels Estats Units i la presidenta de la Unió Europea, Ursula von der Leyen. Tema: una encaixada de mans per segellar l’acord comercial entre la potència americana i l'aliança europea. N’hi ha prou amb veure el rictus desafiant de Trump i el somriure tímid de Von der Leyen per entendre què passa: la claudicació d’Europa davant el despotisme del president nord-americà. 

La pressió diplomàtica contra Israel dels darrers dies, alimentada per les horroroses imatges de nens desnodrits a Gaza, ha començat a fer efecte. El govern de Benjamin Netanyahu ha anunciat una "pausa tàctica" per permetre l'ajuda humanitària a la Franja. La decisió es produeix poc després que el president francès, Emmanuel Macron, anunciés que París reconeixeria Palestina com a estat al setembre i que altres líders europeus, com l'anglès Starmer i fins i tot l'alemany Merz, hagin apujat el to contra Tel-Aviv. Per tant, la primera conclusió del moviment de Netanyahu és que, malgrat comptar amb la total complicitat de Donald Trump, també és sensible a la pressió diplomàtica.

És difícil d’acceptar la frustració davant l’espectacle continu de mort i terror a Gaza. Milers de persones moren dia a dia, víctimes de la violència descontrolada del règim israelià de Benjamin Netanyahu. Els crits de desesperació, els bombardejos, els franctiradors que apunten a les cues de la fam, els cossos destruïts per les explosions o convertits en espectres, en fantasmes, per la fam. Les imatges del genocidi es van succeint mentre la comunitat internacional observa impotent, incapaç d'aturar l’horror.

Benjamin Netanyahu té detractors arreu del món. Pesa contra ell una ordre de detenció del Tribunal Penal Internacional per crims de guerra i de lesa humanitat per les atrocitats comeses a Gaza. Però també té opositors a casa seva, on se'l critica per la gestió que està fent de la guerra i on darrerament s'han incrementat les crítiques per matar de fam la població de la Franja. L'animadversió que desperta és tal que, segons ha fet públic aquest dimecres la cadena israeliana Kan, una activista va ser detinguda per haver intentat assassinar el primer ministre israelià.

Aquesta setmana va començar amb una crida internacional de vint-i-vuit països d'Occident, que exigeixen un alto el foc a Gaza i denuncien obertament les polítiques —els crims de guerra— del govern israelià a la zona. La llista dels països que signen la crida és important i interessant, tant per les presències i també per alguna absència de pes (Alemanya). En tot cas, un pronunciament d'aquestes característiques i d'aquesta amplitud (hi ha a la llista fins i tot algun govern amb simpaties sionistes, com el d'Itàlia: atenció a l'habilitat de la premier Meloni a l'hora de normalitzar la presència de l'extrema dreta dins la política internacional), és, per si mateix, rellevant. Però a la vegada, té un efecte nul pel que fa a allò amb què els signants demanen que s'acabi: el patiment extrem i “sense precedents” de la població a Gaza.

“El patiment dels civils ha superat tots els límits”, han conclòs els 28 països que han exigit a Israel que acabi la guerra a la Franja de Gaza. Suposo que buscaven una manera d’expressar que el que està fent Israel amb els palestins és d’una crueltat intolerable i ho han redactat així: “El patiment ha superat tot els límits”.

El pla de Benjamin Netanyahu per expulsar els palestins de Gaza avança segons les seves previsions. Israel ha arrasat bona part dels pobles i ciutats de la Franja amb bombardejos que els fan inhabitables, i extermina la població amb bombes, a trets i amb l'arma més execrable, la fam. I per fer-ho encara més ominós, l'exèrcit també mata a trets la gent que fa cua per trobar menjar. Es fa difícil imaginar com serà la vida futura dels soldats que han participat en aquesta ofensiva i que encara mantenen alguna mínima consciència, però difícilment obtindran mai el respecte o el perdó no ja de les seves víctimes directes, sinó de bona part de la població mundial, que mira amb impotència com executen aquesta neteja ètnica en directe i televisada.

Fa unes setmanes hi va haver una confrontació armada entre milicians de Hamàs i combatents de les Forces Populars, aquestes últimes amb el suport directe de l’exèrcit israelià, al sud de la Franja de Gaza. L’incident, amb cinc morts, confirma l’escalada de la tensió aquestes últimes setmanes en algunes zones de la Franja sota el patrocini d’Israel.

Santos Cerdán afirma que és víctima d'una cacera política. Apuntem com a curiositat que la intel·ligència artificial ha ampliat el catàleg d'excuses dels (presumptes, sempre presumptes) polítics corruptes: ara poden adduir que no reconeixen la seva veu quan l'escolten en una gravació, perquè pot haver estat simulada, o recreada, per una IA. A la vegada, la defensa de qui va ser secretari d'organització del PSOE i mà dreta de Pedro Sánchez també posa en dubte la credibilitat dels informes de l'UCO, la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil, línia que fa gràcia perquè no deixa de tenir una certa aroma indepe i esquerranosa, que remet a l'advocat Benet Salellas. En efecte, hem vist alts comandaments i desenes d'agents de la Benemèrita prestant fals testimoni al judici del Procés, i també sabem de l'existència i les actuacions de la policia patriòtica durant anys i panys, amb nombrosos informes falsos que cercaven incriminar persones i organitzacions concretes. També coneixíem jutges que dicten presó sense fiança a velocitat supersònica segons qui sigui o en quines files polítiques militi l'investigat, com li ha passat ara a Santos Cerdán. L'existència de les clavegueres de l'estat està fora de dubte, el que és més dubtós és que serveixin per exculpar Santos Cerdán de la seva pròpia (i presumpta, sempre presumpta) claveguera. Sabem de fa temps que un mateix argument, en mans degudament hàbils, pot servir per defensar una cosa i la contrària.

El primer quart del segle XXI, sobretot d'ençà de la crisi del 2008, ha dut una involució del capitalisme, i de la manera com ens hi relacionem. La competitivitat i el culte als diners es troben a l'alça tant en la política com en l'oci, els espectacles i els esports de masses, i molts joves –no tots, ni de bon tros: això és de justícia aclarir-ho sempre– mesuren els mèrits dels seus referents, esportistes principalment, per les quantitats exorbitants que val la seva fitxa, els cotxes d'alta gamma que acumulen, les mansions que habiten i les dones amb qui s'enlliten o de qui abusen amb més o menys impunitat (la possessió dels cossos, sobretot de les dones, va associada a la possessió de diners). Els diners fàcils, oferits a un clic o a un SMS de distància, causen una forta fascinació, i s'han tornat a posar a l'ordre del dia els lideratges que es diuen forts, que comporten un altre culte tòxic, el culte a la personalitat. Criptomonedes, triomfadors que presumeixen en públic de la seva incultura, patriotes de mida mega o ultra o tera, col·leccionistes de rècords, ballar damunt les cendres dels cossos calcinats en zones de guerra. Expressions d'això que alguns anomenen (o anomenaven; tot passa molt de pressa) turbocapitalisme.

Barcelona endureix el discurs contra Israel i "trenca", de nou, l'agermanament entre ciutats "fins que es restableixi el respecte al dret internacional i al dret internacional humanitari, i es garanteixi el respecte als drets bàsics del poble palestí". Així ho ha aprovat el ple de l'Ajuntament de la capital catalana aquest divendres amb una proposició que ha rebut els vots a favor del PSC, BComú i ERC, l'abstenció de Junts i els vots en contra del PP i de Vox. La nova proposta per tallar relacions amb Israel ha estat redactada en consens entre el grup socialista de l'alcalde Jaume Collboni i Comuns, poques hores abans de portar-la a votació.

L'endemà que la Unió Europea i la Gran Bretanya augmentessin la pressió sobre Israel per la crisi humanitària que es viu a Gaza arran de l'ocupació militar, Tel-Aviv hi ha respost de la pitjor manera possible: amb trets intimidatoris contra una delegació diplomàtica europea que es trobava a Jenin, al nord de Cisjordània. La situació sobre el terreny, i també des del punt de vista diplomàtic, sembla que s'està degradant a gran velocitat i tot empeny els països europeus a prendre mesures més contundents contra Israel.

Ha costat molt, i ha calgut veure imatges terribles de la fam a Gaza, però sembla que finalment Europa comença a entendre que no pot assistir impàvida a la crisi humanitària que està provocant l'ocupació de la Franja de Gaza per part d'Israel. Primer ha estat Londres qui ha anunciat que suspenia les negociacions que mantenia obertes amb Tel-Aviv sobre un acord comercial, i després ha estat Brussel·les qui ha advertit que revisarà l'acord d'associació amb Israel per comprovar si aquest país està complint les seves obligacions en matèria de drets humans. Aquestes dues decisions venien precedides d'una carta signada pel president francès, Emmanuel Macron; el primer ministre britànic, Keir Starmer, i el primer ministre australià, Mark Carney, en què advertien Israel de represàlies si no alleujava la situació humanitària a Gaza.

Sovint se sol definir la Franja de Gaza com una gran presó a l'aire lliure on viuen dos milions de palestins. Arran de l'ocupació israeliana i el bloqueig a l'ajuda humanitària decretat el passat 2 de març –ja fa, doncs, 75 dies–, la situació s'assembla més a la d'una ciutat medieval que els assetjadors volen fer rendir mitjançant la fam. Les agències humanitàries denuncien que ja s'han acabat els subministraments i que la situació és crítica. Fins ara s'ha comptabilitzat la mort per desnutrició d'una cinquantena d'infants, i podrien ser molts més en el futur.

Pendent del caos econòmic desfermat per Donald Trump amb la seva guerra comercial, el món sembla que ha deixat de mirar cap a Gaza, cosa que està aprofitant el govern de Benjamin Netanyahu per portar a la pràctica un pla que busca de forma indissimulada expulsar la població palestina de la Franja. Com? Doncs fent que cada cop sigui més difícil viure-hi, condemnant la població a la gana, a la manca de subministraments mèdics, a la tortura psicològica que suposen els bombardejos constants i les incursions militars.

Fa temps que els càlculs polítics s’han convertit en el principal element que guia les decisions del primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, a Gaza. I malgrat que el mandatari israelià ha tornat a culpar Hamàs del trencament de l’alto el foc a la Franja, el seu Govern mai havia amagat la intenció de reprendre la guerra per avançar la seva agenda genocida als territoris palestins, però també per aprofitar el xoc per tirar endavant els seus plans autocràtics.

Quan les tres primeres ostatges israelianes van ser alliberades per Hamàs a mitjans de gener a Gaza, coincidint amb l’entrada en vigor de l’acord d’alto el foc amb Israel, totes presentaven més bon aspecte físic del que s’havia presagiat i els serveis mèdics que les van atendre van declarar que el seu estat de salut era estable. La resta d’ostatges que van ser posades en llibertat en dues rondes posteriors també es trobaven en condicions similars. Però aquest dissabte, durant el darrer intercanvi d’ostatges que s’ha dut a terme, l’estampa va ser, en canvi, molt diferent. Els alliberats van ser tres homes israelians visiblement desmillorats i prims, que presentaven un aspecte físic molt més deteriorat que les ostatges anteriors i amb els efectes dels gairebé 500 dies de captiveri evidents al cos.

Aquest dijous el ministre de Defensa, Israel Katz, va ordenar preparatius per facilitar la sortida de la Franja de Gaza de qualsevol palestí que ho desitgi. D’aquesta manera Israel posa en marxa la idea que dimarts va anunciar el president Donald Trump relativa a l’expulsió d’una part o de tota la població palestina que hi viu, 2,3 milions de persones.