Netanyahu amenaça "d'eliminar Hamàs" després del cinquè intercanvi de l'alto el foc de Gaza

BarcelonaIsrael i Hamàs han completat aquest dissabte el cinquè intercanvi d'ostatges per presoners dins el fràgil alto el foc a Gaza. Els ostatges israelians han aparegut sobre un escenari envoltats de milicians armats de Hamàs, visiblement debilitats i desnodrits, segons els metges que els han atès. Unes imatges que han motivat la queixa del govern de Netanyahu, que ha anunciat represàlies pel que ha titllat de crim de guerra. A canvi, 183 palestins han estat alliberats i set d'ells han hagut de ser hospitalitzats pel que Hamàs ha considerat un "maltractament sistemàtic" a les presons d'Israel. Al final de la jornada, el primer ministre israelià ha deixat clar que no se sent compromès amb l'alto el foc: "Eliminarem Hamàs i recuperarem els ostatges".

Els ostatges han estat lliurats a la Creu Roja a la localitat de Deir al-Balah, al centre de la Franja: es tracta d'Ohad Ben Ami i Eli Sharabi, que van ser segrestats al quibuts Beeri el 7 d'octubre del 2023, i Or Levy (34), que va ser capturat al Festival Nova. Han pujat en un escenari on els han fet parlar, a diferència dels alliberaments anteriors, abans de lliurar-los a la Creu Roja, que els ha tret de Gaza. A la plaça dels ostatges de Tel-Aviv, centenars de persones han celebrat amb escenes d'alegria l'alliberament. El govern israelià ha criticat l'estat en què han sortit del captiveri: "El món ha de veure Ohad, Or i Eli –tornant després de 491 dies d'infern– famolencs, demacrats i amb dolor, i sent exposats en un cínic i cruel espectacle per vils assassins", ha dit en un tuit el president Isaac Herzog, després que el primer ministre Benjamin Netanyahu amenacés amb "prendre les mesures necessàries per no deixar-ho passar". Hamàs ha respost en un comunicat que ha respectat el que preveu el dret internacional en el tractament dels presoners de guerra i ha fet "grans esforços per preservar les seves vides malgrat els bombardejos sionistes i els intents del criminal de guerra Netanyahu per liquidar-los".

Els 183 presoners palestins han estat alliberats al migdia, des de la presó d'Ofer, en autobusos que els han portat fins a Ramal·lah, on els han rebut com a herois. Entre ells hi ha 18 condemnats a cadena perpètua, 54 amb llargues penes de presó i 111 palestins de Gaza que han estat detinguts i empresonats en l'actual ofensiva israeliana. Tots són homes i tenen entre 20 i 61 anys, i entre ells hi ha membres de Hamàs acusats d'atemptats. Set dels condemnats a cadena perpètua seran deportats fora de Palestina, 131 seran traslladats a Gaza i la resta han estat alliberats a Cisjordània i a Jerusalem Est. Entre els presoners palestins alliberats hi ha Iyad Abu Shakhdam (49), que ha passat 21 anys a la presó per la seva participació en atacs de Hamàs durant la Segona Intifada a Cisjordània. També hi ha Jamal al-Tawil, destacat dirigent polític de Hamàs a Cisjordània que era l'alcalde de la localitat d'Al-Bireh, i que durant vint anys ha estat entrant i sortint de les presons israelianes. La Creu Roja Palestina ha informat que set dels presoners alliberats han hagut de ser hospitalitzats pel seu estat de salut. Un dels presoners alliberats ha declarat al baixar de l'autobús que en els últims quinze mesos havien estat exposats a les tortures més brutals: "Els israelians ens tractaven pitjor que als animals".

És el cinquè intercanvi des que va entrar en vigor l'alto el foc el 19 de gener passat. Els intercanvis setmanals s'han succeït dins del marc de l'acord, tot i les tensions, tal com estava previst en la primera fase de la treva, i han de continuar fins l'1 de març. En aquests 42 dies s'han d'intercanviar 33 ostatges israelians per gairebé dos mil presoners palestins (fins ara han estat alliberats 18 captius israelians a canvi de 550 palestins), s'ha produït el retorn massiu de la població del nord de la Franja desplaçada per la força en l'ofensiva israeliana, l'entrada d'almenys 600 camions diaris d'ajuda humanitària i ha començat l'evacuació de ferits de la Franja. Dilluns han de començar a Qatar les negociacions per a la segona fase, en què Hamàs hauria d'alliberar la resta dels ostatges a canvi d'un alto el foc permanent, que posaria les bases per a la tercera fase, amb la reconstrucció de Gaza en un període de cinc anys. Sobre el terreny les coses han anat fins ara raonablement bé, però la visita del primer ministre israelià Benjamin Netanyahu als Estats Units, aquesta setmana, ha fet canviar l'equació.

Trump ha torpedinat l'acord

El comunicat de Netanyahu d'aquest vespre deixa clar que es prepara per tornar a la guerra. "El president Trump està d'acord amb mi completament: farem el que calgui per tornar tots els ostatges, però Hamàs no hi serà. Eliminarem Hamàs". Trump i Netanyahu han dit que estan disposats a cometre una neteja ètnica a Gaza, cosa que treu tot incentiu a Hamàs a mantenir l'alto el foc. Segons l'últim balanç de les autoritats de Gaza, Israel ha matat gairebé 62.000 palestins, incloent-hi els 14.000 cossos desapareguts entre les runes dels bombardeigs en quinze mesos d'una ofensiva que l'ha portat a ser acusat de genocidi i crims de guerra als tribunals internacionals. La idea de forçar els palestins a marxar de Gaza torpedina qualsevol perspectiva de pau.

Amjad Shawwa, cirurgià del nord de Gaza, explica a l'ARA en una conversa per WhatsApp que els gazatins no estan disposats a acceptar ara una deportació massiva. "En quinze mesos d'operació genocida de les forces d'ocupació israelianes han deixat més de 60.000 morts, més de 110.000 ferits i han destrossat el 80% de la Franja. Després de tot això els palestins de Gaza hem dit que no acceptarem que ens facin fora. No tenim cases ni tendes i estem lluitant per sobreviure a una catàstrofe humanitària sense precedents. Israel només ha pogut fer això amb les armes i el suport diplomàtic i polític dels Estats Units i ara Trump diu que vol prendre'ls la terra, convertir-la en un resort i deportar-nos. S'oblida que la gent de Gaza ja som refugiats: que estem aquí perquè els nostres pares i avis van ser desplaçats per la força el 1948".

Trump (que s'havia atribuït el mèrit de l'alto el foc el dia abans de la seva investidura) ha dit i repetit aquesta setmana que els palestins han de marxar de Gaza i que els Estats Units es preparen per "prendre" el territori palestí i convertir-lo en un complex turístic al Mediterrani. Ha fet costat al projecte de neteja ètnica de Netanyahu amb l'expulsió massiva dels dos milions de palestins que viuen a Gaza, i ha deixat al primer ministre israelià via lliure per tornar a les massacres indiscriminades que l'han portat a ser investigat com a criminal de guerra pel Tribunal Penal Internacional (TPI). Trump ha ordenat perseguir el personal del Tribunal per aquest procés i ha autoritzat un nou paquet d'ajuda militar a Israel amb 6.750 milions de dòlars en bombes i 660 milions en míssils. El seu "pla" ha estat rebutjat pels seus aliats més pròxims a la regió (l'Aràbia Saudita, Jordània i Egipte) i també a Europa (Alemanya, França i la Gran Bretanya), però això no ha fet recular el republicà.

L'analista Khalil Jahshan, director del Centre Àrab de Washington, ja dona la treva per perduda: "El que hem sentit aquesta setmana de la Casa Blanca ha matat l'alto el foc. S'ha acabat".