Han hagut de passar tres anys perquè la justícia li hagi reconegut al gambià Saynei Kanteh que, efectivament, era menor d'edat quan la Fiscalia de menors va dictar que ja havia superat els divuit anys i, per tant, no tenia dret a estar sota la protecció pública. Immediatament, va deixar d'estar tutelat per la Direcció General d'Atenció a la Infància (DGAIA, reconvertida ara en la DGPPIA) i va ser expulsat del centre on vivia. "Jo sabia que no mentia, que tenia disset anys i confiava que tard o d'hora tindria els papers", afirma.

Llegeixo a l’ARA que s’han detingut “30 pares estrangers per fer passar els seus fills com a menors no acompanyats”. Els deixaven d’acompanyar "deliberadament" perquè entressin en el sistema de protecció sota la tutela de la Generalitat. La policia els anomenava “els Erasmus", potser perquè alguna diferència presentaven amb els que arriben sols i en condicions precàries. La família els abandonava a prop de comissaries, els explicava com actuar i esperava que es beneficiarien del sistema fins a la majoria d’edat, en què demanarien el reagrupament. Hi ha famílies que se’n tornaven al país d’origen. D’altres es quedaven aquí i es veu que hi parlaven per telèfon.

Llegim un extraordinari reportatge de l’Albert Llimós a l'ARA, sobre els menors no acompanyats (hem deixat de dir-ne mena, que no queda bé) que certifiquen una edat als “papers” que la Fiscalia “no es creu”. Si hi ha la sospita o certesa que són majors de divuit anys, però que han “enganyat” per poder tenir, durant una mica més de temps, aixopluc institucional, se’ls expulsa. En aquest cas l’expressió és exacta i no pas metafòrica: se’ls fot al carrer. Entre unes quantes històries, l’Albert ens explica la d’un jove, en Ba: “«Pensava que tenia talent, però cap oportunitat, i per això vaig marxar», diu confiant que el dia de demà pugui complir el seu somni de dedicar-se a l'atletisme”.

El president de les Canàries, Fernando Clavijo, ha desmentit la presidenta de les Balears, Marga Prohens, i ha volgut deixar clar que “de cap manera la situació de les Balears és comparable a la de les Canàries”, com podeu llegir a la crònica d'Anna Mascaró a l'Ara Balears. En el to de Clavijo –que milita a Coalició Canària– s'endevina un cert afartament de la demagògia prohensiana, que constantment compara l'arribada de pasteres a les costes de les Balears amb les afluències massives a les Canàries, o fins i tot amb les de l'illa italiana de Lampedusa. A Prohens tant li és: tot plegat és munició per disparar contra el govern d'Espanya i contra l'odiat Pedro Sánchez (un odi per encàrrec: a la seu del carrer Génova indiquen qui cal odiar, i amb quina intensitat, i les delegacions del PP a cada comunitat es posen a irradiar odi d'acord amb les instruccions). Mentre fa victimisme i comparacions inconsistents, la presidenta balear segueix governant amb l'extrema dreta de Vox, que és una part important del problema. Ha tingut –i segurament encara té– l'opció d'acordar polítiques amb els grups de l'oposició, els socialistes i Més per Mallorca. Però fins ara ha escollit sempre Vox com a socis i, recentment, en el balanç de mitjan legislatura, s'hi va refermar. Hi té a veure el fet que les decisions sobre acords i aliances tampoc no es prenen al Consolat de Mar, sinó a Madrid.

Deu menors migrants sol·licitants d'asil que fins ara es trobaven a les Illes Canàries ja són a la Península. Aquest dilluns, el govern espanyol ha iniciat el trasllat d'aquests joves, complint així amb l'ordre del Tribunal Suprem que l'obliga a responsabilitzar-se d'un miler de menors que quan van arribar a l'arxipèlag canari van demanar protecció internacional, i se'ls hi ha acreditat. Fonts del ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions expliquen que a partir d'aquesta primera derivació es preveu que hi hagi dos trasllats setmanals també de grups reduïts de menors, cosa que es farà en coordinació amb el govern canari. En total, es derivaran uns 800 menors no acompanyats, indiquen fonts del ministeri a l'ARA. La resta de joves, fins al miler, es queden a les Canàries perquè ho han preferit per raons d'arrelament.

Un grup de desconeguts ha atacat aquesta matinada el centre de menors tutelats per la Generalitat situat a Piera, a l'Anoia, amb líquids inflamables i pedres. Els fets no han causat cap ferit i arriben després d'una setmana d'incidents i tensió entre un grup de joves tutelats i veïns del municipi que han obligat els Mossos d'Esquadra a intervenir en diverses ocasions. Tres tutelats van ser agredits durant aquests episodis. La policia catalana custodia el centre, que ha quedat parcialment cremat, per evitar nous aldarulls.

Un grup de desconeguts va atacar la matinada de divendres a dissabte el centre de menors tutelats per la Generalitat situat a Piera, a l'Anoia, Castell de fang, amb líquids inflamables i pedres. Els fets no han causat cap ferit i arriben després d'una setmana d'incidents i tensió entre un grup de joves tutelats i veïns del municipi que han obligat els Mossos d'Esquadra a intervenir en diverses ocasions. Tres tutelats van ser agredits durant aquests episodis. La policia catalana custodia el centre, que ha quedat parcialment cremat, per evitar nous aldarulls.

El govern espanyol es dona més dies de marge perquè les comunitats autònomes afinin les dades que han enviat sobre les places que tenen obertes per acollir els menors migrants sense referents familiars. Aquesta mitjanit ha vençut el termini fixat perquè els governs autonòmics traslladessin les seves dades per redistribuir les 6.000 criatures que avui són en centres sobreocupats de les Canàries, Ceuta i Melilla i que s'han de reubicar per la Península en funció, per exemple, de l'esforç previ d'acollida que ha fet cada territori. Només l'Aragó s'ha negat a aportar les seves dades, mentre que la Comunitat de Madrid ha fet arribar a l'executiu central el total de menors d'edat atesos pel sistema durant l'any passat, en lloc de les dades que permeten fer una fotografia de la situació actual. Segons l'acord entre Junts i el PSOE, Catalunya haurà d'acollir entre 20 i 30 d'aquests menors perquè és de les comunitats que més n'atenen, concretament 2.242, segons les dades que ha traslladat la conselleria de Drets Socials al ministeri.

La sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha acceptat una mesura cautelar demanada pel govern de les Canàries per tal que, en un termini improrrogable de 10 dies, el govern espanyol es faci càrrec d'un miler de menors immigrants no acompanyats que són acollits actualment per la comunitat autònoma.

En pocs dies, Thierno Kalidou Diallo es mudarà del pis que li proporciona una entitat social a un de compartit amb uns quants amics, que haurà de pagar de la seva butxaca. Als 18 anys treballa en un magatzem de roba a Reus i estudia un grau d’atenció sociosanitària, tot i que els seus plans de futur inclouen fer les proves d’accés a la universitat per titular-se en educació social i treure’s el carnet de conduir. Diallo afirma que s’ha “esforçat molt” per arribar on és ara i se sent “satisfet” per haver aconseguit emancipar-se del tot i encarrilar la seva vida en la direcció que volia quan, amb setze anys va decidir aquell 18 d’octubre del 2023 que emigraria. En aquell moment estudiava batxillerat, lluny dels pares i de dos germans, i va trobar els diners per pagar “el viatge”. Després de tres mesos de camí en autobús, caminant i, finalment, en un cayuco, va arribar a les Canàries. “Vaig demanar els diners a un amic dels meus pares i li vaig dir: «Si no moro al mar, te’ls tornaré»”, afirma.

Fa un mes que el Congrés dels Diputats va tombar una modificació legislativa per obligar les comunitats autònomes a acollir menors no acompanyats quan els territoris on arriben estiguin saturats. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reprès aquest divendres la seva activitat amb una reunió amb el president de les Illes Canàries, Fernando Clavijo, en què han coincidit que la solució demana convèncer el PP que surti del no a la reforma de la llei d'estrangeria. El partit conservador, però, reclama una actuació més àmplia per frenar la immigració i més recursos econòmics per a les comunitats autònomes. Trenta dies després, doncs, res no s'ha mogut i no hi ha pla B per desbloquejar la situació que es viu a les Canàries i també a Ceuta i Melilla. Mentrestant, Sánchez ha promès una partida de 50 milions d'euros a les Canàries aquest any per fer front a l'acollida, però Clavijo la troba insuficient perquè l'arribada de menors ha augmentat.

L'11 de gener del 2000 el Congrés dels Diputats aprovava la Llei orgànica 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social. L'endemà, el 12 de gener, s'aprova la Llei 5/2000, reguladora de la responsabilitat penal dels menors. Aleshores no s'era conscient de la importància que aquestes dues lleis tindrien en el futur.

Des de la pandèmia la ruta migratòria entre l'Àfrica occidental i les Canàries ha estat un continu de cayucos i pasteres amb milers de persones a bord que han acabat per desbordar els recursos assistencials de l'arxipèlag. Els centres estan desbordats i aquestes persones són ateses en carpes o instal·lacions que no compleixen els mínims d'higiene. També els menors d'edat que arriben sols i s'amunteguen en escoles o casernes reconvertides a correcuita per acollir-los, i que sovint presenten greus deficiències de neteja, segons denuncien les organitzacions humanitàries. La situació és igualment molt delicada a Ceuta i Melilla, on, tanmateix, els fluxos de persones són molt menors.

Després de cinc mesos vivint en un centre de menors, M.L.J. no sap què serà de la seva vida. Procedent de Gàmbia, va arribar a Catalunya el novembre de l'any passat amb 17 anys i vuit mesos i, com a menor d'edat sense cap familiar a l'estat espanyol, va passar a estar tutelat per la DGAIA (direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència).

En una aula de la Universitat Autònoma de Barcelona, una quinzena de nois seuen en rotllana per comentar l'Odissea, d'Homer. Malgrat la vergonya inicial d'haver de trencar el gel, en Sadik es llança: "La nau d'Odisseu em recorda el meu viatge, la pastera en la qual vaig creuar el mar i la tristesa que sentíem", diu. L'enterrament del difunt Elpènor "també em fa pensar en una persona que vam perdre al mar", afegeix.

Punt final a les exploracions genitals mèdiques per determinar l'edat dels menors no acompanyats. El consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat en primera volta l'avantprojecte de llei que regula el nou procediment d'avaluació de l'edat dels menors migrants no acompanyats i a través de la qual quedaran prohibides "les proves invasives amb nus integrals", que fins ara s'utilitzaven per determinar l'edat d'alguns joves. Ho ha anunciat la ministra de Justícia, Pilar Llop, en roda de premsa posterior al consell de ministres. Ara la norma surt a consulta pública i, per tant, encara pot rebre modificacions.

Un circuit d'urgència per garantir els drets i la protecció dels menors que arriben a Catalunya fugint de la guerra d'Ucraïna. Aquest és el dispositiu d'emergència que ha muntat el departament de Drets Socials per a l'acolliment dels nens i nenes que arriben per quedar-se amb famílies d'acollida sense els seus tutors legals. El conflicte a Ucraïna ha provocat, d'una banda, una nova onada migratòria a Europa i, de l'altra, ha fet aflorar la voluntat de moltes famílies d'acollir els més petits. “Som un país solidari i això ens omple d’orgull, però també hem de ser conscients que cal fer la feina ben feta perquè el més important és garantir els drets dels infants”, ha dit la consellera Violant Cervera durant un acte a Terrassa, on una entitat local ha portat fins a la ciutat un centenar de menors que ja participen regularment en programes i estades d'acollida amb famílies catalanes.

"Totes les carències a les quals s'ha fet referència [a la sentència] condueixen a estimar que ens trobem davant una situació de risc rellevant per a la integritat física i moral dels menors en la mesura que no consta que ningú se'n fes càrrec un cop repatriats al seu país d'origen, cosa que determinaria que els joves es trobaven en una situació d'abandonament o desemparats". Així de contundents són algunes de les conclusions de les dues sentències que un jutge d'instrucció de Ceuta ha dictat sobre l'expulsió de 20 menors de la ciutat autònoma al Marroc, l'agost passat, i a les quals ha tingut accés l'ARA. Els joves formaven part dels milers d'adolescents que a mitjans de maig de l'any passat van entrar a Ceuta, 800 dels quals es van quedar a la ciutat autònoma i van ser posteriorment expulsats a través d'una operació liderada per la Delegació del govern central a la ciutat, sota la tutela del ministeri de l'Interior i de bracet del govern autonòmic.

Anass Guennoun farà 19 anys al novembre i, si la llei no canvia, té tots els números per passar a ser un sensepapers. La reforma del reglament d’estrangeria per facilitar la regularització de joves migrants que van arribar sense referents està redactada des del maig, però finalment no s’aprovarà demà al consell de ministres, tal i com es preveia, per discrepàncies dins del govern espanyol. Això, de moment, deixa els 4.000 nois d’entre 18 i 23 anys sota protecció de la Generalitat amb un peu en la marginalitat social. El desbloqueig, a més, permetria als 1.500 menors estrangers sols tutelats per l’administració treballar a partir dels 16, equiparant-los als autòctons. A tot l’Estat hi ha 17.000 nois que se’n podrien beneficiar de la iniciativa.

Davant l'escàndol polític i el conflicte legal que s'ha desencadenat per la deportació de 55 menors dels centenars que van entrar a Ceuta al mes de maig, quan el Marroc va deixar de controlar les seves fronteres, el govern espanyol no s'ha cansat d'assegurar que la repatriació es va fer d'acord amb la voluntat dels nens i de les seves famílies. Doncs bé, K.B., un dels nois deportats, ho ha negat a l'ARA de forma rotunda: "Em van deportar de Ceuta contra la meva voluntat. Hi vull tornar".