Detinguts 30 pares estrangers per fer passar els seus fills com a menors no acompanyats

Tarragona / BarcelonaEls anomenaven "els Erasmus" perquè es diferenciaven dels altres menors estrangers no acompanyats que arriben en pastera. Potser perquè duien un telèfon car o per les històries que explicaven. Finalment, el sobrenom que els va posar la Policia Nacional ha resultat ser cert perquè s'ha destapat un frau a Tarragona en què diversos progenitors abandonaven els fills perquè aquests es declaressin desemparats i poguessin entrar al sistema de protecció. De moment, hi ha una trentena de pares detinguts i 22 d'aquests nois han tornat amb la seva família biològica, tot i que la investigació encara és oberta.

La sospita la va tenir per primer cop el novembre del 2023 l'antiga DGAIA, substituïda fa uns mesos per la DGPPIA (la direcció general de prevenció i protecció de la infància i l'adolescència) quan va detectar la presència de criatures que suposadament havien arribat soles a Tarragona i, per tant, des de l'organisme se'n va assumir la tutela per l'absència de tutors legals, segons ha informat la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo. En realitat, en aquests casos hi havia un patró d'abandonament "deliberat" dels menors perquè els pares els deixaven a prop de comissaries o serveis socials i els alliçonaven sobre com presentar-se per poder ingressar en un centre d'acollida.

Els menors, acompanyats de les seves famílies, havien entrat a territori espanyol de manera legal i amb un visat de turista classe C o de múltiples entrades, que exigeix demostrar gran solvència econòmica, amb l'objectiu, segons la Policia Nacional, que els nois poguessin beneficiar-se de l'educació o la sanitat que ofereix el sistema de protecció de la infància. Un cop assolissin la majoria d'edat, la idea era reagrupar-se amb la família per obtenir els permisos de residència del grup familiar. En els càlculs policials, el frau al sistema s'eleva fins al milió i mig d'euros, tenint en compte el cost de la manutenció en centres.

A hores d'ara, arran de la investigació s'han detectat 124 expedients de menors en centres de protecció a Tarragona que podrien estar vinculats a aquest tipus de frau. D'aquests, 109 han estat analitzats i s'han tramitat 28 atestats. Els pares detinguts estan acusats d'abandonament de menors, afavoriment de la immigració irregular i frau a l'administració pública.

Dos perfils de família

Dos són els perfils de les famílies detingudes. Per una banda, hi ha el de pares amb un poder adquisitiu mitjà-alt que deixaven els fills a Catalunya per, tot seguit, tornar al seu país d'origen, amb visites periòdiques per no perdre el contacte amb la criatura. D'altra banda, hi ha les famílies amb menys capacitat econòmica, que es quedaven a Catalunya i hi mantenien contacte telefònic.

Entitats que acompanyen persones migrades al Camp de Tarragona relaten que fa temps que havien detectat aquesta pràctica dels Erasmus, que sovint afirmaven no disposar de documentació, un fet habitual. Posteriorment, s'aconsegueix la identificació amb comprovacions policials i amb els tràmits al país d'origen. Amb tot, els sorprenia que es notava que tenien perfils diferents de la majoria de menors no acompanyats que tutela l'administració pública i unes possibilitats econòmiques superiors.

Des de Blanes, la consellera ha subratllat la "tasca fonamental" del sistema per protegir els menors vulnerables, alhora que ha assegurat que no cediran "davant de qualsevol intent de qualsevol persona" d'aprofitar-se'n. "Si ja és esfereïdor que a l'administració se li apropin persones amb intenció de frau, ho és especialment quan es fan servir menors i s'intenta tergiversar o pervertir el sistema de protecció, un sistema que té una tasca fonamental per protegir els menors", ha incidit Martínez Bravo, que ha destacat l'estreta col·laboració amb la Policia Nacional al llarg de l'operació.

Precedent a Eivissa

Tot i que els 30 detinguts són només progenitors que van deixar els fills a les comarques de Tarragona, no es descarta que puguin sortir més casos a altres punts del territori. De fet, a principis d'aquest mes es va conèixer que els consells insulars de Menorca i Eivissa havien detectat almenys quatre menors que havien arribat en avió fins a les illes presumptament amb el coneixement dels seus pares. A més, no s'ha detallat fins a quin punt la pràctica fraudulenta es feia sota el paraigua d'una estructura organitzada que en feia un negoci.

La Policia Nacional continua quantificant les despeses derivades de la tutela per incorporar-los a l'atestat final. A finals de setembre la DGPPIA tenia en tutela 2.377 menors estrangers, el 40% dels quals provenen del Marroc i més d'un 60% dels casos són majors de 17 anys.