Les properes eleccions espanyoles del 23 de juliol agafaran molts ciutadans enmig de les vacances i aquesta circumstància, evidentment, pot perjudicar la participació. Tot i això, molts electors s’ho han pres seriosament i marxaran a estiuejar amb el vot emès: el termini del vot per correu s’acaba el dia 13, però més d’1,7 milions de persones –120.000 a Catalunya– ja l’han sol·licitat. Encara queden dies de marge, però ja s’han batut tots els rècords: els comicis en què s’havien demanat més vots per correu fins ara eren els del 26 de juny de 2016, i no es va arribar als 1,5 milions de vots. Els electors que han optat pel vot per correu segurament volen passar les vacances tranquils, sí, però també són conscients i no renuncien a incidir en la política institucional. Han decidit expressar la seva opinió política més enllà de les proclames a les xarxes socials: amb una acció que té conseqüències. 

Després d'un breu període per fer-se tothom a la idea de com ha quedat el mapa polític passat el 28-M, la nova carrera electoral cap al 23-J ja ha començat amb força, seguint el model o la pauta dels multicines. A cada escenari es projecta una història interessant, del gènere comèdia, drama, aventures o ficció, segons el cas, i amb el comú denominador de fer-nos veure que la política és qüestió d'ideologia, però també, i molt principalment, de lluita pel poder. Res d'estrany, d'altra banda. Els partits ja són això, estructures que tenen com a funció fonamental la conquesta dels llocs de comandament.

"Profund malestar". Aquesta és la sensació que recorre el ministeri de Treball, sota la batuta de Yolanda Díaz (Unides Podem), per l'actitud del ministeri d'Hisenda i Funció Pública i la seva cap, María Jesús Montero (PSOE), després que aquests últims hagin aparcat, a ulls de l'equip de la vicepresidenta, la negociació per modernitzar la Inspecció de Treball, òrgan que depèn de la cartera de Díaz. Així ho ha traslladat aquest dimecres a la tarda el ministeri de Treball als sindicats de la Inspecció, asseguren fonts sindicals. Des del departament de Díaz afegeixen que a quatre dies de les eleccions del 28-M hi veuen intencionalitat política, perquè l'òrgan no depèn del PSOE, sinó del soci minoritari, Unides Podem, cosa que obre un nou xoc entre els dos socis del govern espanyol.

Isabel Díaz Ayuso va ser de les primeres a obrir foc per donar el tret de sortida a la precampanya del 28-M de Madrid. Va ser en un esmorzar informatiu de Fòrum Tribuna Europa tot just després de Setmana Santa acompanyada del president del PP, Alberto Núñez Feijóo, i també de l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez Almeida. Tota la carn a la graella per a una comunitat que és clau per al PP. I per a Ayuso, que s’hi juga mantenir intacte el lideratge i, fins i tot, fer-lo créixer. Al davant s’hi trobarà una esquerra dividida en tres formacions que es disputen l'hegemonia i que, malgrat estar lluny de fer ombra a Ayuso, pretén presentar batalla. 

Els estudis del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) són els més valuosos que hi ha. Cap empresa o institució pública compta amb tants recursos per recol·lectar dades qualitatives i quantitatives per a l'anàlisi social i electoral. Conec Tezanos, és un gran analista i li sobren competències per pilotar l'enorme vaixell que té entre mans. Però crec que ha convertit un vaixell de transport en un vaixell de guerra. Explicaré per què.

Quan es va estrenar el govern de coalició PSOE-Unides Podem, els pronòstics apuntaven a l’olla de grills. I més encara quan es revisava la llista dels grups i grupets que completaven la majoria parlamentària, amb ERC i Bildu com els mals bitxos de la pel·lícula. S’acosten eleccions, es destapen els neguits de cada casa i creixen els cops de colze. Tanmateix, si un titular té aquesta legislatura és que la coalició ha portat al PSOE al terreny de la socialdemocràcia. Amb l’excepció del PSC, cada dia més ancorat a la dreta, amb Jaume Collboni com a portaveu de l’agenda de Barcelona Global en la campanya de Barcelona.

L'aplicació de la llei del només sí és sí ha comportat centenars de rebaixes de penes –l'últim recompte està en més de 900– i també la pitjor crisi en el si del govern espanyol de tota la legislatura. El desacord entre PSOE i Unides Podem es va convertir en irreversible ja fa unes setmanes i aquest dijous s'ha consumat. El Congrés ha aprovat la reforma en solitari dels socialistes que pretén aturar les rebaixes de condemnes amb els vots del PP, del PNB i el PDECat; l'abstenció de Junts i l'oposició d'Unides Podem i els socis d'investidura com ERC i EH Bildu (Vox no ha votat). Un esquema que es repetirà la setmana que ve al Senat quan es validi finalment la nova norma. Com s'ha arribat fins aquí? ¿Servirà el nou text per solucionar el problema?

El Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) ja preveu com a hipòtesi que Sumar i Podem es presentin per separat a les eleccions generals. Al baròmetre fet públic aquest dijous, elaborat entre el 30 de març i el 5 d'abril, la candidatura encapçalada per la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, obtindria el 10,6% dels vots –però seria quarta força per darrere de Vox (11,1%)– i superaria la formació lila, que es quedaria amb el 6,7%. Amb tot, la suma de les dues candidatures representaria el 17,3% dels vots, bastant per sobre del 10% que fa un mes el CIS atorgava a una candidatura d'Unides Podem. Aquest increment passaria una certa factura al PSOE, que pateix un retrocés de 2,3 punts en un mes: del 32,7% del març al 30,4% que ara vaticina el CIS. En segon lloc, el PP baixaria del 28% al 26,1 i continuaria a més de quatre punts dels socialistes. Per la seva banda, Cs aconseguiria el 2,8% dels suports, quatre dècimes més que al març.

El pols entre Unides Podem i el PSOE per la reforma de la llei del només sí és sí es manté. El grup lila ha presentat aquest dilluns les seves pròpies esmenes per canviar la proposició de llei que van impulsar els socialistes a principis de febrer. El text va en la línia del que el ministeri d'Igualtat ha anat defensant les últimes setmanes i que passa per suprimir el subtipus agreujat en cas que hi hagi violència i intimidació i situar aquestes dues circumstàncies com a agreujants. L'objectiu, segons Unides Podem, és mantenir el model del consentiment, és a dir, que l'agressió sexual giri únicament sobre la manca de consentiment. La proposta dels liles està en sintonia amb les esmenes que ERC i EH Bildu ja van registrar la setmana passada, i ja ha rebut el no rotund del PSOE.

Unides Podem perd la tercera posició de la cursa electoral en benefici de Vox, en plena crisi per la reforma de la llei del només sí és sí i pocs dies abans que arribi la moció de censura de l'extrema dreta. El Baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) del mes de març atorga a l'espai lila un 10% d'intenció directa de vot, 4,2 punts menys que els que aconseguia al gener (14,2%). Aquell registre, però, va ser especialment elevat si es té en compte la dinàmica dels últims mesos, al voltant del 12,5%. Fa un mes Unides Podem ja va baixar al 12,7%, en plena polèmica per la decisió del PSOE de reformar la norma que ha propiciat rebaixes de penes a agressors sexuals. L'enquesta s'ha elaborat entre l'1 i l'11 de març, de manera que una part ha coincidit amb el debat i votació al Congrés del primer tràmit de la modificació de la llei –va ser el dia 7–, en què els dos socis de govern van mostrar la seva divisió. La fotografia que en va quedar va ser la de la ministra d'Igualtat, Irene Montero, només acompanyada per la secretària general de Podem, Ione Belarra.

Fracàs de la reforma de la llei mordassa promesa pel govern espanyol al principi de la legislatura. El text no arribarà ni a votar-se al ple del Congrés perquè ha quedat rebutjat a la comissió d'Interior d'aquest dimarts al matí. ERC i EH Bildu han votat en contra de la reforma (els seus vots eren claus perquè tirés endavant i calia almenys l'abstenció dels dos grups), així com també Junts. Creuen que no és prou ambiciosa i que deixa sense resoldre qüestions que consideren prou importants com l'eliminació de l'ús de les pilotes de goma per part dels agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. L'efecte real d'aquest fracàs, que ha obert una nova esquerda amb els socis d'investidura i un xoc a l'executiu, és que continuarà vigent la llei mordassa aprovada pel PP l'any 2015. El PP, Ciutadans i Vox, de fet, també han votat en contra de la reforma i n'han aplaudit el seu fracàs, igual que els sindicats policials. El text només ha obtingut el suport del PSOE, Unides Podem i el PNB.

Avui és 8 de març, i per si el Dia Internacional de les Dones no fos prou notícia per ell mateix, tenim la crisi política dins el govern espanyol precisament per una llei impulsada pel ministeri d’Igualtat, la llei de llibertat sexual, popularment coneguda com la llei del només sí és sí. El PSOE i Unides Podem han col·locat el govern de coalició espanyol en una posició de guerra freda. No de trencament, perquè tots dos hi tenen molt a perdre, però sí de joc perillós, perquè les dues parts semblen estar segures que mantenint-se en la seva posició mantenen o guanyen vots. I és per això que les discussions fa dies que duren i fins i tot són públiques.

El Congrés de Diputats ha estat aquesta tarda testimoni de la crisi més profunda que ha viscut fins ara el govern de coalició espanyol. La tensió havia anat in crescendo els últims dies i era previsible que l'hemicicle de la cambra baixa es convertiria aquest dimarts en un ring de batalla entre el PSOE i Unides Podem. Els dos grups han escenificat el que ja fa algunes setmanes verbalitzen en públic: que, ara per ara, les posicions són irreconciliables per reformar la llei del només sí és sí. Cap partit s'ha estalviat dards contra l'altre durant el debat, malgrat que encara són socis de govern. S'han llançat acusacions de traïdoria i d'immaduresa, mentre el PP es mirava l'espectacle des de l'altra banda de l'hemicicle. De fet, els vots dels populars han servit al PSOE per començar a tramitar la seva reforma, una aliança que encara ha acabat d'agreujar més la crisi entre socis.

Si els últims 8-M el feminisme ja havia arribat amb una certa divisió al carrer, al d'aquest any s'hi sumarà un govern espanyol partit pel mig per la reforma de la llei del només sí és sí. Si no hi ha un acord d'última hora, PSOE i Unides Podem evidenciaran la seva fractura al Congrés tot just la vigília del 8 de març, quan la cambra baixa ha de debatre si comença a tramitar la reforma del PSOE que no subscriu el ministeri d'Igualtat d'Irene Montero. De fet, els liles ja van anunciar la setmana passada que hi votarien en contra mentre no hi hagi un acord i, per tant, els socialistes hauran de tirar endavant la seva iniciativa amb els vots del PP, que ja ha garantit el seu sí. Una imatge que, tot i els intents de treure-hi ferro, el PSOE voldria evitar.

Pablo Echenique (Rosario, 1978) és doctor en física i ara portaveu d'Unides Podem al Congrés. Acaba de publicar el llibre Memorias de un piloto de combate (Arpa), un relat polític però també de com és viure amb una discapacitat de gairebé un 90%.

El xoc al govern espanyol per la llei del només sí és sí s'intensifica amb la decisió del PSOE de presentar en solitari una reforma que incrementa les penes quan hi ha violència o intimidació en les agressions sexuals. El soci majoritari de l'executiu ha complert la seva amenaça i aboca el ministeri d'Igualtat a una cruïlla en què ha de decidir si deixa que els socialistes aprovin els canvis de la mà del PP o cedeix a un nou esquema del Codi Penal que, segons la seva lectura, treu del centre el concepte de consentiment. La proposta del PSOE suposa una esmena contundent a la llei estrella d'Irene Montero, que els últims dies ha manifestat que no dimitirà encara que es faci evident que per intentar evitar més rebaixes de penes ha calgut reformar la norma. "Es reobre un debat que crèiem superat i que provoca revictimització", ha lamentat la seva número 2, Ángela Rodríguez Pam, en roda de premsa, en la qual ha denunciat que Igualtat no sabia que el PSOE presentaria la iniciativa aquest dilluns.

La llei del només sí és sí és ara mateix l'esquerda més profunda al govern de coalició del PSOE i Unides Podem, però no és l'única. Vegem-ho.

El PSOE i Unides Podem han aprofitat la reforma del Codi Penal per incorporar-hi una esmena que volen que serveixi per frenar les rebaixes de penes a agressors sexuals que s'han produït amb l'aplicació de la llei del només sí és sí. El canvi l'incorporen en l'exposició de motius de la reforma, on estableixen que encara que no hi hagi una disposició transitòria a la normativa de llibertat sexual s'hauria d'arribar "a les mateixes conclusions" que aplicant l'article 2.2 del Codi Penal i també de la disposició transitòria cinquena del mateix text normatiu, l'article que el ministeri d'Igualtat al·legava per frenar les rebaixes de penes.