PSOE i Unides Podem certifiquen la fractura per la llei del ‘només sí és sí’
El Congrés començarà a tramitar la reforma que els socialistes han presentat en solitari amb els vots del PP
MadridSi els últims 8-M el feminisme ja havia arribat amb una certa divisió al carrer, al d'aquest any s'hi sumarà un govern espanyol partit pel mig per la reforma de la llei del només sí és sí. Si no hi ha un acord d'última hora, PSOE i Unides Podem evidenciaran la seva fractura al Congrés tot just la vigília del 8 de març, quan la cambra baixa ha de debatre si comença a tramitar la reforma del PSOE que no subscriu el ministeri d'Igualtat d'Irene Montero. De fet, els liles ja van anunciar la setmana passada que hi votarien en contra mentre no hi hagi un acord i, per tant, els socialistes hauran de tirar endavant la seva iniciativa amb els vots del PP, que ja ha garantit el seu sí. Una imatge que, tot i els intents de treure-hi ferro, el PSOE voldria evitar.
Davant l'alarma social generada pel degoteig constant de rebaixes de penes i fins i tot excarceracions arran de l'aplicació de la llei de llibertat sexual, els socialistes van fer un cop de timó ja fa unes setmanes i van decidir tirar endavant la seva pròpia reforma sense esperar el seu soci de govern per intentar calmar l'alarma social i, de retruc, taponar la possible fuga de vots que podien patir cap al PP si no movien peça. Els votants del PSOE són, al costat dels del PP i Cs, els que més aposten per modificar la norma, segons l'últim baròmetre del Centre d'Estudis Sociològics (CIS) del mes de febrer. Per això, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha repetit una vegada i una altra que el que pretenen els socialistes és tirar endavant una reforma "tècnica" per "corregir els efectes indesitjats" de la norma.
Podem apuja el to
Hi ha insistit aquest dilluns la ministra d'Educació i portaveu socialista, Pilar Alegría, que ha demanat a Unides Podem que "recapaciti la seva posició" i ha assegurat que no dona per perdut arribar a un acord amb Igualtat: "Mai s'ha de donar res per impossible". El president d'Unides Podem al Congrés, Jaume Asens, però, admetia aquest matí que veia "difícil" el pacte abans d'aquest dimarts. En les últimes hores, de fet, els liles han apujat una mica més el to de les seves crítiques contra el PSOE. La coportaveu dels liles, Alejandra Jacinto, ha titllat de "votació de la vergonya" la d'aquest dimarts si finalment el PSOE aconsegueix començar a tramitar la seva reforma amb els vots del PP –Vox encara no ha dit si hi votarà a favor o s'abstindrà–. Jacinto encara ha anat una mica més enllà i ha acusat els socialistes de "trair" el feminisme perquè per als liles la proposta del PSOE suposa "tornar al Codi Penal de la Manada".
Mentre la ferida al govern de coalició es fa cada cop més profunda, a l'altra banda de l'hemicicle del Congrés la dreta veu l'oportunitat d'apropiar-se de la rectificació i fer més gran la distància entre el PSOE i Unides Podem. El PP té previst donar suport a la reforma del PSOE perquè és molt similar a la que els conservadors van registrar abans de Nadal. "No vol els vots del PP i ara sembla que sense els vots del PP no es pot aprovar", ha apuntat el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que ha demanat la "derogació parcial" de la llei, "almenys de la part punitiva".
"L'important és que tiri endavant i no tant amb qui", ha justificat Alegría en roda de premsa quan se li ha preguntat pel suport del PP. Els socialistes, de fet, recorden que els populars no són els únics que estan disposats a donar suport a la tramitació de la norma, sinó que el PNB i el PDECat, socis de l'executiu, també han explicitat el seu sí. Ara bé, la divisió del govern també es visualitzarà aquest dimarts entre els socis parlamentaris del govern, perquè ERC, per exemple, no té previst donar suport a la tramitació de la reforma del PSOE. Els republicans defensen que no es pot canviar la llei del només sí és sí sense el ministeri d'Igualtat. De tota manera, encara no han decidit el vot definitiu. Tampoc EH Bildu, que vol esperar fins a última hora per prendre una decisió en funció de si hi ha un acord in extremis.
Llei per forçar la paritat
Per intentar tapar el soroll de la divisió en la tramitació de la reforma de la llei del només sí és sí, Pedro Sánchez va intentar donar un cop d'efecte dissabte quan va anunciar una llei per forçar la paritat a les institucions i les grans empreses aprofitant el 8-M. De fet, el consell de ministres en validarà l'avantprojecte aquest dimarts, però encara quedarà l'aprovació en segona volta i tot el tràmit parlamentari abans la norma no vegi la llum. Els passos s'haurien d'accelerar molt perquè la llei entri en vigor abans que s'acabi la legislatura. L'objectiu és reforçar la presència de dones en els òrgans de direcció de les grans empreses, però també en les administracions públiques.
Així, la llei obligarà que el consell de ministres sigui paritari i que es garanteixi que hi ha "com a mínim" un 40% de dones. També s'exigirà en "òrgans superiors i directius" de l'administració de l'Estat (com ara secretaries d'estat o direccions generals), així com en les direccions i òrgans de govern dels organismes autònoms, agències, empreses públiques o fundacions. Hauran de garantir, en aquest cas, que hi hagi un mínim del 40% i un màxim del 60% de cada un dels sexes. Tots aquests organismes tindran un termini de cinc anys per complir amb aquest requisit des que entri en vigor la llei.
En paral·lel, també s'obligarà que les llistes electorals siguin totalment paritàries. La LOREG obliga a un mínim del 40% de dones a les candidatures. El que proposa ara la nova llei és que les llistes cremallera ho siguin del tot i que els homes i les dones s'alternin els llocs. D'aquesta manera, s'arribaria a un 50% de representativitat dels dos sexes.
Igualtat en les direccions de les grans empreses
La normativa també requerirà a les grans empreses (les de l'Íbex i les de més de 250 treballadors i de 50 milions d'euros de volum de negoci anual) a garantir que els seus consells d'administració tinguin un "mínim" del 40% de dones. L'obligació va en la línia del que ja va aprovar la Unió Europea el novembre de l'any passat i que va plasmar en una directiva europea que els estats membres han d'aplicar en un període de dos anys per aconseguir l'objectiu del 40% el 2026. Ho ha recordat la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, que ha afegit: "És una demanda molt antiga". El govern espanyol, però, fixa per a les empreses de l'Íbex que aquest requisit ja el compleixin a partir de l'1 de juliol del 2024. Les corporacions hauran d'elaborar un informe sobre igualtat de gènere anualment i les que no compleixin aquesta norma seran sancionades.
El president espanyol, Pedro Sánchez, ha destacat la importància de transposar aquesta directiva europea, però també el fet d'estendre-la a l'àmbit privat. El percentatge del 40% també s'aplicarà per a les juntes de govern dels col·legis professionals i per als jurats de reconeixement públic –no podran concedir cap premi o reconeixement finançat amb diners públics si no compleixen aquest percentatge.
