El PSOE ensenya les dents a Podem
MadridVa ser Félix Tezanos, president del CIS, el que va alertar Pedro Sánchez que les rebaixes de penes a agressors sexuals propiciades per la llei del només sí és sí s'estaven convertint en una sagnia de vots. Abans d'això el PSOE confiava que serien quatre casos puntuals i que seria una tempesta d'un dia. L' escalada de rebaixes va portar el PSOE a reaccionar i aviat es va veure que seria difícil arribar a un acord. Per què? Doncs perquè Podem considera que la llei del només sí és sí és la seva gran bandera i que no pot cedir. Llavors és quan arriba a una mena de pacte implícit: no hi haurà acord, però tampoc es trencarà el govern. I així s'arriba a la situació inèdita d'aquest dijous, en què el soci majoritari del govern s'alia amb l'oposició per modificar una llei del seu soci minoritari. I, a sobre, la ministra rectificada, Irene Montero, es manté en el seu lloc com si no hagués passat res.
Però en realitat les darreres setmanes sí que han passat coses. La primera és que Podem, malgrat el suport de cara enfora de Yolanda Díaz, està cada cop més aïllat dins de l'espai polític que ells mateixos van ajudar a crear. La batalla d'Irene Montero no és només per una llei, és per tota una filosofia política. Ella, com Pablo Iglesias i el nucli dirigent de Podem, considera que la seva funció és ser inflexible en alguns punts per diferenciar-se del PSOE i així mobilitzar l'electorat d'extrema esquerra. Creuen que el conflicte amb el PSOE és quelcom positiu, que galvanitza els votants. En canvi, Díaz i la resta de components de Sumar, com ara els comuns, Més País o Compromís, creuen que el conflicte desmobilitza, que les baralles contínues entre els socis de govern augmenten la desafecció de l'electorat d'esquerres, i que, per tant, és millor que la coalició funcioni sense sobresalts.
A l'altra banda del ring, el PSOE considera que ha arribat el moment d'ensenyar les dents a Podem perquè una part del seu electorat, la més moderada, n'està farta. I per això han decidit pagar el preu de votar amb el PP i passar un dia de vergonya, abans que cedir davant dels morats. De passada, a Ferraz calculen que la jugada pot ajudar a desgastar Montero i a reforçar Díaz, que és la seva gran aposta per intentar retenir la Moncloa. D'alguna manera Sánchez vendrà que la pròxima legislatura serà diferent perquè Podem ja no tindrà tant de poder dins la coalició.
En tot cas, qui estava més content aquest dijous era el PP, ja que ha aconseguit per una vegada aplicar la fórmula Feijóo, és a dir, pactar amb el PSOE per deixar en evidència la fragilitat de la coalició. És el que van voler fer amb el CGPJ, però l'ayusisme ho va impedir. Malgrat l'eufòria, però, tampoc està clar que l'electorat del PP entengui aquesta votació conjunta amb Sánchez. Per això a Vox tampoc estan especialment descontents.
