Lloret de Mar està d'enhorabona. Després d'anys de reivindicacions i litigis judicials, el camí de ronda de Can Juncadella, barrat des del 2009 per les tanques del jardí de la mansió d'un magnat kazakh, reobrirà al públic. Així ho ha pactat l'Ajuntament de Lloret de Mar en un conveni amb la propietat que ha de permetre redefinir el traçat i executar l'obertura del pas per la finca. L'acord, que haurà de passar per la votació del ple municipal, on en principi s'aprovarà sense problemes, permetrà donar compliment a les fins a sis sentències favorables a la reobertura del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC).

Fer-se responsable d’un tram concret de camí de ronda, inspeccionar-lo de manera periòdica i alertar de qualsevol tancament il·legal o situació de degradació que n’impedeixi el pas. Aquesta és la missió que SOS Costa Brava vol encomanar als futurs "padrins" dels camins de ronda, una figura nova amb què l’entitat ecologista pretén reforçar la vigilància d’aquests itineraris històrics arran de mar i garantir el dret de la ciutadania a passejar-hi lliurement i sense entrebancs.

Estiu rere estiu, la Costa Brava s'omple de barques d'ús recreatiu que fondegen i tiren l'àncora en cales i racons idíl·lics. Sobretot passa al litoral del Baix Empordà, entre Palamós i Begur, on es concentren molts ports i camps de boies amb centenars d'embarcacions amarrades els mesos de juliol d'agost que cada dia salpen a mar, però també més amunt del golf de Roses, en direcció al cap de Creus, on el paisatge és més agrest i salvatge. En tots aquests indrets, les línies de boies grogues marquen el límit que els vaixells no poden superar —quan no hi ha balises, les barques teòricament no poden acostar-se a menys de 50 metres de les roques—. Ara bé, un any més, els ecologistes denuncien que sovint aquestes mesures no es compleixen i que la proliferació de llanxes, iots, zòdiacs i motos d'aigua malmet l'entorn i posa en perill els banyistes que arriben a peu a les cales.

Mont Lloret és un dels últims ramals del complex d'urbanitzacions residencials de Lloret de Mar, quilòmetres endins de la platja, a mig camí a l'interior entre el mar i Vidreres. En aquest punt, entre el turó de Calafat i el Montgròs, s'estén la muntanya de Can Sota, una zona boscosa molt frondosa, força amagada, a tocar del massís de Cadiretes, on es troben disseminades un centenar de cases, barraques i cabanes, moltes en desús o mal estat, construïdes sense permís ni llicència entre camins i pistes forestals. Recentment, l'Ajuntament de Lloret ha aprovat una modificació del pla urbanístic municipal (POUM) d'aquesta zona, d'unes 50 hectàrees, per tal que s'hi puguin construir fins a 662 habitatges. Davant d'aquest escenari, que canviaria per complet el paisatge urbà d'aquesta muntanya, SOS Costa Brava i SOS Lloret han alçat la veu i han presentat al·legacions a la mesura del consistori.

El camí de ronda de Llançà i Port de la Selva, d'uns 5 km de llargada, connecta aquests dos pobles d'arran de mar, al peu del Cap de Creus, passant per cales molt ben resguardades, penya-segats agrestes i la punta del Far de s'Arnella. En molts punts, el camí voreja petites urbanitzacions i xalets, construïts el segle passat, abans de la llei de costes, però també passa per diversos trams verges, sense cap casa a la vista. En una d'aquestes parcel·les naturals, en un vessant de la serra de Sant Pere de Rodes, al costat de les últimes edificacions de l'àrea urbana de Llançà, l'Ajuntament llançanenc ha donat el vistiplau per construir-hi 90 habitatges. És la zona de Super Fener, que ocupa 9 parcel·les d'unes 8 hectàrees, a tocar dels límits del parc natural. El consistori ha obtingut el vistiplau dels òrgans competents i ja han començat a treballar-hi les primeres excavadores per condicionar el terreny. SOS Costa Brava i Iaeden-Salvem l'Empordà, però, s'han mostrat radicalment en contra d'aquesta nova promoció immobiliària: denuncien que no s'han tingut en compte les seves al·legacions i amenacen de presentar un contenciós administratiu amb l'objectiu que es paralitzin les obres.

Per arribar en cotxe a la platja del Grau, al nord de la llarguíssima costa de Pals, cal desviar-se de la C-31 en direcció a la depuradora. Després del trencant, comença una carretera de dos carrils amb doble direcció, ampla i en bon estat, fins que, després de 2,4 quilòmetres, queda abruptament tallada per un senyal de stop. Llavors, per acabar de fer via fins al mar, la ruta segueix per un pas estret, amb bonys, murs a banda i banda, encreuaments amb poca visibilitat i un final sense asfaltar, que desemboca al carrer de les urbanitzacions i el càmping propers a la platja. A l'estiu, quan l'arribada de visitants es multiplica exponencialment, per aquest traçat, que no està prou condicionat per rebre un gran volum de trànsit, hi passen centenars de vehicles, de manera que es generen greus problemes de mobilitat.

A l’extrem nord de la platja de Garbet, més amunt de Llançà, comença el camí de ronda que voreja la costa fins a la badia de Colera. És una de les rutes més boniques de l’Alt Empordà, amb un traçat agresta que recorre piscines naturals de pedres a peu d’una vinya, fins a la punta de l’illa Grossa i el mirador dels canons. Tot el primer tram del camí, però, està tallat: passa per dins de la finca privada d’un gran xalet amb vistes, propietat de la família Suqué Mateu, del Grup Peralada, que va ser construït molt abans de la llei de costes del 1988 i hi impedeix el pas.

La cala del Vedell és un dels llocs més preuats de la Costa Brava, prop de la cala del Crit i Font Morisca, a Mont-ras, dins el paratge natural de Cap Roig. A peu, l’accés a aquesta platja abrupta no és gens fàcil, perquè des del camí de ronda baixa un pendent molt pronunciat i, davant l’aigua, el terreny és molt rocós. Per això, la majoria usuaris, en comptes de plantar la tovallola sobre les pedres, prefereixen arribar-hi amb vaixell, de manera que, durant l’estiu, la concentració d’embarcacions recreatives que fan parada en aquesta cala és molt elevada. Fins ara, no hi havia cap línia de boies grogues que marqués el límit per fondejar i no sempre tots els vaixells respectaven la distància de seguretat amb els banyistes. I des d’aquest any tant a la cala del Vedell com a la del Crit, l’Ajuntament de Mont-ras ha instal·lat balises per garantir una zona de bany sense àncores ni motors.

La cala d'Aigua Xelida, a recés de la Punta des Banc, al sud de Begur, és un dels racons més bonics i, per tant, més cobejats de la Costa Brava. De fet, s'ha convertit en un dels indrets més llaminers i sobreexplotats per la construcció: en pocs metres de carrers estrets i costeruts es concentren urbanitzacions i xalets amb piscina a banda i banda de la platja. Una de les poques zones que encara queden verges és el Puig de la Trona, una carena de pins i roques amb vistes espectaculars al mar que fa de frontera amb Tamariu. Aquest turó verd, però, està en risc de desaparèixer: l'Ajuntament de Palafrugell ha donat permís per iniciar els tràmits de construcció d'un hotel de quatre blocs de dues o tres plantes cadascun, de 10 metres d'alçada, amb piscina i spa i servei per a 66 habitacions.

Mentre el cabal del riu Ter minva per la sequera, el volum d'aigua que se n'extreu per al consum humà creix. El flux del seu corrent està per sota de la garantia del mínim ecològic, però, paradoxalment, la quantitat d'aigua que se'n capta està per sobre del màxim fixat per la llei. El Ter pateix tanta demanda perquè no només ha d'abastir l'aixeta de la ciutat de Girona i els seus voltants, sinó també les necessitats dels pobles de la Costa Brava, amb una alta demanda d'aigua pel turisme durant l'estiu. Així ho estipula el conveni signat entre l'Ajuntament de Girona i el Consorci d'Aigües de la Costa Brava (CCB), que acorda fer un ús compartit del recurs.

El magnífic camí de ronda del sender GR-92, que segueix tot el litoral mediterrani des de Portbou fins a Tarifa, on s’ajunta a l’Atlàntic, té força trams tallats perquè s’han privatitzat espais de titularitat o ús públics. En la majoria dels casos es tracta de xalets luxosos, construïts a primera línia de mar, que tenen jardins i zones verdes ocupant el bonic sender que recorre la costa. Un dels punts negres de la ruta GR-92 és al seu pas per Can Juncadella, a Lloret de Mar (Selva), on també s’ha esborrat el camí de ronda amb un jardí privat. Una gran finca a tocar del mar, envoltada de tanques, propietat d'un expresident del Kazakhstan s’alça des de fa anys com el paradigma de la prepotència dels poderosos per damunt de les sentències judicials i les constants reivindicacions de col·lectius que defensen el patrimoni natural. 

A la Costa Brava, durant els mesos de juliol i agost, fora de les platges dels nuclis urbans, a les cales més buscades o en racons a recés del vent i les onades, quasi sempre hi ha barques fondejant. Petits iots, menorquines, llanxes o velers que apaguen el motor, tiren l'àncora o s'amarren a una balisa i gaudeixen de l'entorn marítim des d'un lloc privilegiat. La Llei de Costes prohibeix que travessin el límit de boies de color groc, que marca la zona d'aigua reservada exclusivament per als banyistes, i quan no hi ha boies que regulin la distància, les embarcacions no poden acostar-se a menys de 200 metres de les platges de sorra i a menys de 50 metres de les roques. La plataforma ecologista SOS Costa Brava, però, denuncia que moltes vegades aquestes normes no es compleixen i que les embarcacions ocupen més espai del permès, molesten els banyistes i malmeten el fons marí.

Des de Blanes fins a la frontera amb França, la majoria dels quilòmetres de la Costa Brava estan edificats per xalets, apartaments, hotels, càmpings o ports, sobretot als voltants de les àrees urbanes. Encara queden cales, penya-segats, pinedes i camins de ronda verges sense totxos ni parets, però cada vegada són menys. La llei de protecció de costes obliga a fer un ús sostenible del litoral, però els ajuntaments i les empreses promotores disposen de suficient marge legal per continuar construint a primera línia de mar.

Xalets a mig aixecar, amb una grua aturada, en un penya-segat arran del mar de Sant Feliu de Guíxols. És la imatge que aquest divendres ha volgut denunciar l’entitat ecologista SOS Costa Brava, que ha organitzat una sortida amb veler per ensenyar les cases de Punta Brava que estaven en construcció i que ara han quedat aturades. El ple municipal va decidir en bloc suspendre'n les llicències per adaptar-les al Pla Director Urbanístic, però hi ha tres edificis que no han pogut quedar inclosos, perquè, segons el regidor d’Urbanisme, Josep Saballs, obligaria l’Ajuntament "a indemnitzar els propietaris, i això suposa un cost que no es pot assumir”. 

En els últims anys, la costa de Begur (Baix Empordà) ha patit una pressió urbanística cada vegada més intensa, amb un increment amenaçant d’obres que edifiquen a primera línia de mar. L’últim cas és el projecte Jardins de Sa Riera Living, que està a punt de completar la construcció de 52 habitatges de luxe a tocar de la platja, en un polígon de sòl urbà que ha suposat la desforestació del bosc verge de pins i alzines més pròxim al litoral. L'organització Salvem la Costa de Begur, que forma part de la federació d’ecologistes SOS Costa Brava, s’hi ha posicionat radicalment en contra. 

"No té ni cap ni peus" i "és incompatible" amb les recomanacions del Centre Assessor de Desenvolupament Sostenible (CADS) –un òrgan consultiu de la Generalitat–. Són les crítiques de la plataforma SOS Costa Brava, que ha decidit presentar al·legacions en contra de l’ampliació de la marina del Port d’Aro, a Platja d’Aro. El projecte –que s’ha aprovat inicialment i està en exposició pública– preveu una marina navegable per a unes 200 barques i va associat a un pla parcial urbanístic, pendent de desenvolupament, amb 339 habitatges. L’entitat ecologista lamenta que, si tira endavant, suposarà doblar la superfície de la marina actual i ocupar la pineda "més gran en zona urbana" del litoral gironí. Per això han demanat a la Generalitat que no l'aprovi i han avisat que si tira endavant la portaran als tribunals. 

21 informes d'organismes, 26 escrits dels ajuntaments i 285 al·legacions de particulars i entitats. És el balanç de les crítiques i sol·licituds que s'han presentat en l'últim any al pla director urbanístic (PDU) de la Costa Brava, que limita el creixement del litoral gironí durant els pròxims anys. Després de resoldre tots els escrits, la Generalitat manté les previsions del document que es va aprovar inicialment el desembre del 2019: es podran aixecar 15.000 habitatges dels 31.000 potencials que preveien fins ara els diferents plans urbanístics. "Hem anat tan lluny com ens permet la llei", ha assenyalat el secretari d'Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, que també ha ressaltat que és un pla "pioner i molt ambiciós" que tenia un objectiu principal: "Protegir i conservar el paisatge i medi natural, i millorar la integració paisatgística dels sòls pendents d'urbanitzar".

"Seguir urbanitzant i deixant construir a la Costa Brava és destruir-la. Cal aturar i desclassificar massivament totes les urbanitzacions previstes perquè encara hi som a temps". És el crit d'alerta que ha fet aquest matí l'advocat de la plataforma SOS Costa Brava, Eduard de Ribot. L'entitat ha presentat una bateria d'al·legacions que ha presentat al Pla Director Urbanístic (PDU) de la Generalitat i que marca el futur creixement urbanístic del litoral gironí. El document preveu que s'eliminin 15.000 habitatges previstos, però per a l'entitat ecologista són insuficients: "S'haurien d'extingir uns 20.000 habitatges més", ha reclamat un dels portaveus de la plataforma, Sergi Nuss.

Nou front obert de IAEDEN-Salvem l'Empordà i SOS Costa Brava per aturar les noves construccions al litoral gironí. Les entitats han presentat un recurs de reposició contra l'aprovació definitiva de la reparcel·lació del pla parcial urbanístic SUP-1 Sector la Selva de Llançà que preveu una urbanització amb un potencial de 170 habitatges en 5 hectàrees de terreny.